PRE Tarragona

Contra la reforma laboral! El Partit Republicà d'Esquerra recolza les manifestacions del 19F

2012-02-17T16:31:00.003+01:00

El Partit Republicà d’Esquerra dóna el seu suport a la crida contra la reforma laboral realitzada pel govern del PP, i convida a tothom a sumar-s’hi aquest diumenge als actes convocats.

Contra una reforma laboral basada en la destrucció dels drets i en minvar els recursos dels treballadors, que no aconseguirà crear ocupació perquè no afronta els problemes estructurals del model productiu, aquesta reforma ens afecta a tota la societat i cal una resposta ferma i contundent, un clar rebuig inequívoc que estigui per sobre de la qüestionable actuació dels representants sindicals que han participat a les reunions amb el govern i la patronal, i pel qual ens caldrà anar a aquestes actes i a molts més, sense renunciar a acudir a les vagues que siguin necessàries per aturar aquest cop als treballadors.

No acceptem una reforma que desarma, encara més, als assalariats, que perden pràcticament tota la seva capacitat d’organització per defensar-se dels abusos laborals i facilita l’acomiadament al mateix temps que precaritza la situació laboral dels que conserven la feina.

Des de el Partit Republicà d’Esquerra denunciem que per aquest camí només ens trobarem amb conflictivitat social i una crisi encara més greu, i exigim afrontar d’una vegada una reforma que aposti per un canvi de model productiu i la justícia social, proposi una fiscalitat justa, persegueixi als evasors fiscals i obligui als bancs a dedicar els diners a l’economia real, que es on cal tenir aquestes recursos.

Tarragona: A les 12, Estatua dels Despullats (Rambla Nova).

Tortosa: A les 12, a la Plaça del Carrilet.

Partit Republicà d’Esquerra
http://ir-pre.es

Aniversari de la I República

2012-02-11T01:00:00.003+01:00

L'onze de febrer es va proclamar, l'any 1873, la I República Espanyola.

Avui, al Partit Republicà d'Esquerra commemorem aquesta data per impedir que caigui en el desconeixement el primer intent de constituir la República, esdeveniment que dècades més endavant va tornar a escometre pels republicans 'any 1931, i que tots aquells que anhelem un estat just, federal, laic i veritablement democràtic aspirem repetir en els propers anys.

A Tarragona, una ciutat per on podem passejar pel carrer Pi i Margall o l'avinguda Estanislau Figueras, el record d'aquesta época histórica es manté viu i ens convida a remembrar la consecució de la República.

Tots aquells que tenim la certesa de la necessitat de la III República per organitzar i garantir llibertats, democràcia, justícia, pau, convivència i prosperitat a la seva gent, no podem deixar passar aquesta data assenyalada per recordar que com ja es va proclamar la República dues vegades, es pot proclamar una tercera vegada, ja que està en mans de la voluntat popular el fer-ho.

Consulta el projecte de Constitució de la I República Federal Espanyola, que no es va poder aplicar per un cop d'estat.

Partit Republicà d'Esquerra

De la injustícia a la indecència

2012-02-10T01:29:00.003+01:00

Des del PRE-IR manifestem la nostra més rotunda repulsa davant la sentència que inhabilita per onze anys al jutge Garzón en l'exercici de les seves funcions jurisdiccionals.

El precipici pel que s'ha llançat la Justícia a Espanya en els últims temps no sembla tenir fons. La condemna a Baltasar Garzón per prevaricació en ordenar escoltes, amb l'anuència de la fiscalia, en el marc de la instrucció del procés contra la trama de corrupció batejada com "Gürtel", potser no serà l'últim esglaó per baixar.

En aquesta mateixa jornada, tan infausta per als que apreciem les llibertats i la democràcia, hem tingut coneixement que el Consell General de Poder Judicial està investigant el jutge Castro, davant del qual declararà Iñaki Urdangarín en les pròximes setmanes, a causa de les filtracions del sumari que s'estan produint. Qualsevol ciutadà mínimament interessat en l'actualitat pot enumerar múltiples casos de filtracions sumarials sense que en cap cas s'hagi procedit a cap actuació per part del CGPJ. No hem d'oblidar que en aquest procediment ni s'ha imputat ni tan sols s'ha plantejat que declari Cristina de Borbó quan se sap de la seva participació en algunes de les societats involucrades.

Podem seguir recordant els altres dos judicis pendents de sentència contra Garzón, l'absolució de Camps i Costa després d'escoltar gravacions vergonyosos ... però no faríem altra cosa que revelar l'evidència: el poder judicial a Espanya és una de les grans palanques per mantenir el país sotmès als poders que el dominen des de fa dècades. En el si de la justícia espanyola nia el més ranci franquisme, conservadorisme, masclisme, classisme, catolicisme ... tot el pitjor de la tradició enfront del progrés.

No mereix aquesta justícia credibilitat per als ciutadans dignes d'aquest nom. A la premsa estrangera es la ridiculitza amb tota la raó. Només els poderosos i els corruptes s'ompliran la boca amb el seu "respecte escrupolós per les decisions judicials". Que segueixin acatant i respectant la injustícia. Els republicans només veiem indecència.

Partit Republicà d’Esquerra

Cas Garzón: Acarnissant-se amb la justícia

2012-01-25T17:21:00.002+01:00

En aquests dies se'ns brinda l'oportunitat de contemplar un dantesc espectacle judicial, en aquest circ en què s'ha convertit el Tribunal Suprem, veient com es jutja al protagonista, Baltasar Garzón, per declarar-se competent per investigar crims contra la humanitat.

I és que l'esdeveniment és tot un escarni a la justícia. Aquesta farsa que s'està portant a terme no és petita, atenent els fets: les persones desaparegudes per la repressió franquista des de l'aixecament armat contra la II República es xifren en unes 113.000, de les quals la majoria moririen assassinats a les tàpies dels cementiris o a les cunetes, on possiblement seguiran oblidats els seus ossos. En les últimes dècades, l'estat espanyol ha signat un llarg seguit de convenis i acords internacionals que li comprometen a investigar els casos de 'deportacions, tortura, persecució i desaparicions forçades'. La lògica del dret fa pensar que aquesta investigació hauria de tenir lloc, com ja ha passat a Xile, Argentina o Brasil amb assassinats en massa similars... però aquí això no està passant.

Aquí ens topem amb una de les trampes de la exemplar transició: la Llei d'Amnistia de 1977. Aquesta llei, que en aquell moment es va creure que emparava als presos per motius polítics, ara, vista amb la perspectiva que donen els anys passats des de llavors, es revela com la coartada que esgrimeixen les elits de la dictadura per aconseguir no donar comptes dels seus crims durant els seus anys en el poder. L'amnistia ha significat impunitat per al franquisme. Han blindat els crims de la camarilla de Franco per a una investigació, que no ja una condemna, de delictes com genocidi, crims contra la humanitat que no caduquen ni es poden amnistiar en cap cas. A Franco, fins i tot en democràcia, se li està col·locant per sobre dels drets humans.

No és un assumpte menor el per què es volen tapar les vergonyes del règim de Franco. La legitimitat del sistema vigent rau en sostenir la idea que la transició va ser un procés exemplar, amb l'excepció que aquesta afirmació és desmentida àmpliament a l'estranger, on el retre comptes a la justícia per part dels capitostos d'una dictadura és un assumpte innegociable. Si una causa judicial és capaç de qüestionar i anul·lar una de les lleis fonamentals d'aquest procés, es ficaria en dubte a la transició sencera, ja que seria la demostració que allò no es va fer correctament, i això portaria a moltes preguntes interessants sobre nostre passat i el nostre present: Per què es va tolerar durant tants anys aquesta situació? Qui van ser els beneficiaris de la impunitat? Per què la corona, que va capitanejar la transició, va emparar aquesta infàmia? Qui han estat interessats a sostenir aquesta mentida, i per què?

No som pocs els que considerem que és de justícia absoldre al jutge Garzón d'aquests càrrecs absurds, perquè pugui continuar amb la instrucció de la causa dels crims del franquisme i perquè qualsevol jutge en l'àmbit de la seva competència pugui investigar el que passés en aquest període amb absoluta llibertat. I si això requereix anul·lar la Amnistia de 1977, que s'anul·li, com es va fer amb les lleis de Punt Final i Obediència Deguda, ja que no seria admissible que en una democràcia una llei pogués bloquejar una investigació sobre drets humans. A no ser que aquest sistema sigui la façana que envolti uns poders que tinguin poc de democràtics.

Per això cal denunciar l'ultratge a totes les víctimes del franquisme i als seus familiars que suposa aquest judici polític, realitzat per evitar que s'investigui el franquisme i els crims contra la humanitat que es van cometre durant aquest període. És un judici contra tots els que denunciem que la Transició no va ser ni molt menys exemplar i que s'hi va apuntalar la impunitat dels criminals franquistes. Un judici contra els que ens neguem a acceptar aquest règim en què es rendeixen tributs a un ministre de la dictadura i es persegueix a un jutge per voler investigar els crims del feixisme.

Luis Iglesias (@sexmero)

PRE-IR Tarragona

XIX Congrés d’Izquierda Republicana: nou impuls i nova executiva

2012-01-17T16:43:00.004+01:00

Izquierda Republicana ha celebrat a Montgat (Maresme), el seu XIX Congrés Federal durant els dies 14 i 15 de gener, el qual ha tornat a escollir a Ángel Verdura com secretari general de la formació republicana. Al mateix temps, es va aprovar un nou document polític dissenyat amb les aportacions fetes per afiliats i simpatitzants, que van ser recollides les setmanes prèvies al congrés.

Assistència i canvis als documents d’IR

El congrés va comptar amb delegats arribats des de les diferents federacions del partit. La més nombrosa va ser la delegació del Partit Republicà d’Esquerra (formació que representa el projecte polític d’IR a Catalunya), i la federació madrilenya.

En aquest nou Document Polític destaquen les incorporacions sobre economia i fiscalitat, sobre el model econòmic que proposa IR com alternativa al capitalisme actual, la defensa del federalisme iberista com alternativa al sistema autonòmic actual i les opcions defensades per altres forces polítiques, així com aprofundir el perfil ecologista i de defensa del medi ambient del partit.

Als nous estatuts aprovats es van actualitzar les relacions de l’Executiva Federal amb les diferents federacions i amb el Partit Republicà d’Esquerra. Desapareix dels estatuts la figura de president del partit per entendre que és innecessari pel funcionament del mateix i cal optimitzar l’estructura d’Izquierda Republicana. També es va aprovar una quota reduïda del 50% per estudiants, jubilats, aturats, treballadors que cobren menys de 1,25 vegades el Salari Mínim Interprofessional i membres amb família nombrosa.

Nova executiva

A l’última jornada es va abordar la constitució de una nova executiva federal d’Izquierda Republicana. Després d’un distès debat al qual es van exposar els diversos punts de vista, es va optar per fer una única llista, dissenyada d’acord a triar per la màxima eficàcia i operativitat al context actual. La llista va ser aprovada per unanimitat, i Ángel Verdura de Pedro va ser reelegit com a secretari general d’Izquierda Republicana.

La resta de l’executiva està composada per Ramón García (IR Salamanca) que entrarà per ocupar la Secretaria d’Organització, substituint a Concepción Moreno (IR Madrid) que ara es farà càrrec de la Secretaria de Finances. El regidor del PRE a Montgat Gabriel Salguero atendrà les relacions amb altres forces polítiques, i Luis Iglesias (PRE Tarragona) assumeix la Secretaria de Comunicació.

Ángel Verdura ha demanat al seu discurs als assistents, parlant sobre la feina que cal fer per proclamar la III República, que “encara que ara mateix això sembli una quimera absolutament inabastable, cal que tots tinguem dins de nosaltres aquest impuls i aquestes ganes de tenir veu, de continuar amb aquesta lluita”. Va sol·licitar també que cada militant “aporti el millor de si mateix i millor pugui, sense que a ningú se li demani més del que realment pugui fer”, per la feina de ”difondre el pensament i ideari republicà, difondre en definitiva l’essència de la democràcia radical, en el sentit del seu significat etimològic, que es defineix com ‘pel poble i per al poble’.

A partir d’ara, la nova executiva té que fer front a importants reptes en els propers mesos, com continuar amb l'organització de una resposta a la crisi capitalista, les relacions amb els moviments socials, normalitzar la situació jurídica d’IR, encarar les properes eleccions a Andalusia, la renovació de la imatge del partit, augmentar la presència als mitjans de comunicació i continuar creixent com a partit; en definitiva, articular a Izquierda Republicana com alternativa política.

Els membres del Comité Polític electe, d'esquerra a dreta: Ramiro Gil, coordinador general del PRE; Gabriel Salguero (PRE Montgat), Secretari de Relacions amb altres forces polítiques; Félix Rodríguez, secretari general de IR Madrid; Concepción Moreno (IR Madrid), secretaria de finances; Luis Iglesias (PRE Tarragona), secretari de comunicació; Ángel Verdura (IR Guadalajara), secretari general; i Ramón García (IR Salamanca), secretari d'organització.

Enllaç a la galeria fotogràfica del congrés

Izquierda Republicana

http://izquierda-republicana.org

Manuel Fraga, un ciutadà poc exemplar

2012-01-16T23:35:00.000+01:00

Davant l'insult a la intel·ligència i la manipulació mediàtica que estem sofrint arrel de la mort de Manuel Fraga Iribarne a bona part dels mitjans de comunicació, des de la dignitat dels que ens considerem vertaderament demòcrates hem de recordar que Fraga va ser ministre repressor d'un govern que va signar sentències de mort durant la dictadura, que va ser defensor del cop d'estat de 18 de juliol de 1936 i la dictadura feixista de Franco a braç alçat i que difícilment aquesta persona, amb les mans tacades de sang, que mai s'ha penedit del seu passat feixista, i que tampoc ha sigut jutjat pels seus crims, pot representar ni merèixer cap mena de dignitat ni homenatge.

El fet que sigui a més a més un dels autors de l'actual constitució no és res més que una prova palpable de que el règim monàrquic actual és la clara continuació de la dictadura, que avui en dia encara segueix exaltant els seus botxins, cosa del tot impensable en qualsevol altre país amb un passat totalitari.

Ramiro Gil Morel

Cordinador General

Partit Republicà d'Esquerra

XIX Congrés Federal d'Izquierda Republicana

2012-01-09T23:53:00.001+01:00

El passat 22 maig 2011, en Gabriel Salguero es convertia en el primer regidor electe del Partit Republicà d'Esquerra - Izquierda Republicana des de la Guerra Civil a la localitat maresmenca de Montgat.

Per aquest motiu, el Comitè Federal de IR va considerar oportú la celebració del XIX Congrés Federal del partit al Centre Cívic Les Mallorquines d'aquesta localitat el pròxim cap de setmana.

Al llarg de la primera jornada es treballarà en comissions sobre el Document Polític i els Estatuts i Organització del partit per passar després al debat en ple i les votacions.

EL dia 15 es dedicarà a l'elecció de la Comissió Executiva Federal així com de la Comissió Federal de Disciplina. La cloenda anirà a càrrec del Secretari General electe.

Les comarques tarragonines estaran representades per dos delegats, Emilio Castell i Luis Iglesias.

Que tingueu bones festes!

2011-12-24T20:04:00.000+01:00

80è aniversari de la Constitució de la II República

2011-12-09T00:41:00.002+01:00

‎

‎"Espanya és una República democràtica de treballadors de tota classe, que s'organitza en règim de Llibertat i de Justícia. Els poders de tots els seus òrgans emanen del poble."

El 9 de desembre de 1931 es va promulgar la Constitució de la Segona República Espanyola, que va recollir les il·lusions col·lectives que va suscitar el canvi de règim polític a Espanya.

Pots consultar el texte íntegre aquí

L'ocàs del PSOE

2011-12-03T12:11:00.003+01:00

El PSOE ha estat des de la transició un dels partits que ha copsat bona part de les institucions de l'estat, i de les seves files han sortit dos presidents de govern d'Espanya. Un partit que, amb un discurs d'ampliació de les llibertats individuals i de millora de l'accés als serveis públics, juntament amb el suport de poderosos grups mediàtics, ha mantingut en el temps una potent base electoral. Curiosament, la línia econòmica del partit, que històricament va ser marxista, va passar a la socialdemocràcia durant la transició, per anar desdibuixant-se del pragmatisme econòmic al compàs del que marcaven els cants de sirena del mercat, la banca, l’Unió Europea i la globalització, però mantenint l'aparença de partit d'esquerres que les necessitats del màrqueting electoral imposaven per conservar els seus tradicionals votants.

Això possibilitava espectacles com que, en les seves reunions col·lectives, les joventuts idealistes del partit entonessin amb el puny alçat La Internacional, colze a colze amb els dirigents que van crear les ETT, entre altres incongruències, i que molts que ens considerem d'esquerres preferíem observar des de la distància, abans que involucrar-nos en una organització com la que vèiem. No es perdia ocasió d'acusar de "dividir l'esquerra" a tots els discrepants amb el credo únic que oferia el PSOE.

L'era ZP

José Luis Rodríguez Zapatero, PSOE

L'últim membre del PSOE aixecat a president del govern, el senyor Zapatero, no ha estat aliè a aquesta praxis. Va arribar al govern el 2004 penjat a l'onada de l'oposició social contra el PP, el seu conservadorisme social i el seu llibertinatge econòmic després de dominar amb majoria absoluta. Zapatero va fer durant la seva primera legislatura alguna de les demandes més vivament reclamades en les manifestacions dels anys anteriors (sortida de les tropes de l'Iraq, fre a la LOE, paralització del Pla Hidrològic Nacional, etc).

Durant aquests primers anys de Zapatero, la banca espanyola es trobava prou entretinguda fent avantatjosos negocis en el sector de la construcció, possibilitats per lleis provinents dels governs d'Aznar, que es va preferir no tocar en l'essencial per no perjudicar un model econòmic basat fortament en el totxo i que el PSOE va assumir alegrement gairebé sense parpellejar. No es va realitzar una aposta consistent per un canvi de model en els anys en què havia recursos per fer-ho.

El ritme de construcció d'habitatges a Espanya s'havia desbocat fins a provocar el disbarat que Espanya edificava més que Itàlia, França i Alemanya juntes. Això va ser de la mà d'una escalada espectacular de l'especulació, que posava el preu de l'habitatge fora de l'abast de l'assalariat comú local, que es veia obligat a recórrer a la banca per, endeutant-se fins més enllà de la jubilació, poder tenir habitatge pròpi. També va ser un moment de fer negocis extravagants i que no s'entenien, com el del Banc d'Espanya que va vendre un terç de les seves reserves d'or en un moviment que no es va entendre molt bé en el seu moment.

Però durant la segona legislatura de Zapatero es gestava a nivell global una forta crisi cíclica del capitalisme, i el model de creixement d'Espanya anava aconseguint amplificar encara més els efectes de la crisi. Primer el govern va optar per ignorar-la, com si així deixés d'existir, es va optar per anul·lar l'Impost de Patrimoni i per regalar diners als bancs a canvi de res, sense entrar a formar part dels seus consells d'administració, ni exigir moderació en les nòmines dels seus executius, ni en la distribució del crèdit, i els bancs van aprofitar-ho. Van ser els mesos de la "desacceleració", i les caixes d'estalvis més febles començaven a caure mentre es forçava l'agrupament de les altres, però sense conseqüències per a aquells que les havien enfonsat. La nefasta gestió d'aquests moments amplificaria encara més l'efecte destructiu de la recessió. També es començava a esquerdar la imatge del tarannà de Zapatero: Iñaki Gabilondo l'acusava de mentir a la ciutadania per l'escàndol dels vols secrets de la CIA.

El cop de la banca

Alfredo Sáenz, Banco Santander

La crisi va acabar arribant amb absoluta duresa: el miracle econòmic del totxo va trencar-se estrepitosament, es va paralitzar la construcció en sec, el consum es va ensorrar i el nombre d'aturats va començar la seva escalada rumb a l'infinit. I l'equip polític del PSOE va continuar donant tombs durant mesos, a cop d'improvitzacions i ocurrències, fins que al maig de 2010 la banca i la UE decideixen donar un cop d'efecte i comencen a dirigir i dictar directament la política econòmica al govern del PSOE, sense procurar amagar les formes ni els efectes: ara és la banca la que dicta com s'ha de governar, imposant la fórmula de contraure la despesa en comptes de preocupar-se per recaptar més. I això és una cosa que l'oligarquia financera es pot permetre fer impunement per la manca d'autonomia del partit i la seva completa submissió als interessos dels bancs, cosa que el PSOE arrossega des de fa dècades.

La reacció dels bancs va ser tan aclaparadora i tan directa que va destrossar la imatge del partit polític, per deixar-lo com el que s'ha demostrat amb els seus fets, una eina més de l'elit financera per realitzar el seu projecte econòmic neoliberal.

Evolució del preu del or 2007-2011. http://goldprice.org

És tal la situació que un anàlisi del context actual i de l'evolució dels fets no deixa lloc a dubtes de com es guia el PSOE en temes que afectin els interessos dels mercats financers. Per exemple, el preu de l'or, que es va vendre el 2007 a uns 700 dòlars per unça, per "millorar la rendibilitat dels actius". Avui es compraria a uns 1750 dòlars per unça, un 150% més, el ministre responsable d'aquesta venda, el senyor Solbes, és a nòmina de la banca.

Una altra demostració flagrant d'hipocresia va ser que el 2004 Zapatero prometia l'aprovació d'una Llei de Transparència, per millorar el control dels diners de les administracions i evitar la corrupció en les institucions públiques. Va ser una llàstima que no la aconseguís tirar endavant per falta de temps. Va tornar a prometre el mateix el 2008 i també va aludir que no havia temps per a alguna cosa així, si bé sí que va trobar un moment per introduir una reforma constitucional cuinada amb premeditació i traïdoria, reforma que diu -textualment- que abans de pagar a funcionaris i pensionistes, s'ha de pagar als bancs els interessos del seu deute, i si no quedessin diners per partides com sanitat o educació, això no és un problema de l'estat.

En aquestes últimes eleccions, un ja ni pregunta si es proposava una Llei de Transparència, no fos cas que et vulguessin tornar a intentar vendre la moto. Més encara quan el candidat del PSOE ha estat un membre dels governs de Zapatero que s'ha dedicat a llançar propostes de control a la banca que ni s'han plantejat realitzar en aquestes dues legislatures, en un moment en el qual ja ningú confia en que fessin res del que diuen.

En un últim gest de supèrbia, amb les eleccions generals ja passades i amb la majoria absoluta del PP assentada, el senyor Botín ha obtingut del govern sortint ni més ni menys que l'indult a un banquer dels seus que havia estat sentenciat pel Tribunal Suprem, després d'alentir la seva causa judicial més de tres lustres. I davant d'això, el portaveu del govern, imputat per corrupció, ha optat per despatxar l'assumpte dient que "els indults el govern no els comenta". Potser espera que si a ell també li cal un indult, ningú hagi de donar moltes explicacions de per què es mereix aquesta mesura de gràcia.

Davant el present i el futur que s'acosta

L'eslògan de l'última campanya de Zapatero - la del 2008 - era "motivos para creer". La pregunta, sobre la base dels fets que cal llavors és, cal encara creure al PSOE com a instrument al servei de la societat per aconseguir justícia social? Com aquesta qüestió, en vénen al cap altres com, té sentit apostar encara pel PSOE per arribar a un sistema econòmic equilibrat que no estigui al servei d'una casta? Hi ha motius realistes per pensar que la direcció de PSOE hagi de ser capaç de tallar els llaços que l'uneixen estretament amb el poder del capital?

L'única resposta realista a aquestes preguntes és no, un no rotund, un no inequívoc que no jugui a donar esperances vanes als ciutadans en aquest partit, ja que aquesta esperança seria el pitjor dels mals que només aconseguiria perllongar el turment de la societat.

Davant d'aquest panorama, l'única sortida per a aquelles bases socialistes que segueixin il·lusionades en crear un projecte d'esquerres i que articuli una alternativa econòmica real, passa necessàriament per abandonar l'estructura del PSOE, una estructura corrompuda i inutilitzada per a un projecte de canvi, i articular, una alternativa coherent i que pugui fer front a aquesta situació actual de bancocràcia salvatge. Aquí, no tinc cap dubte, que serà on ens trobarem.

Luis Iglesias Pérez

Partit Republicà d'Esquerra - Izquierda Republicana

Valoració de les eleccions generals del 20N

2011-11-21T15:06:00.001+01:00

A les votacions per a escollir el parlament d'aquest diumenge, la candidatura de Partit Republicà d’Esquerra – Republicans en la circumscripció de Tarragona ha obtingut 417 vots (0,12%) per a la llista al Congrés i 933 (0,28%) el nostre candidat al Senat; mentre que els nostres companys de Republicanos han arribat als 7440 vots en les altres 7 circumscripcions en les quals ens presentàvem.

Els nostres resultats, que són modests i no ens permeten obtenir representació, cal considerar-los en un context extremadament complicat per a una candidatura com la nostra, així com complex per la delicada situació política i econòmica que travessa la societat.

Complicat, perquè ni tan sols ens hem pogut presentar amb normalitat per l'agressiva llei electoral, llei que ens ha impedit dedicar-li més temps al treball de preparació de la campanya electoral per a dedicar-lo a recollir els avals que se'ns exigien per a poder concórrer al procés electoral, i que ens ha privat de estar també presents a Barcelona, Girona i Lleida.

A més a més, tot i aconseguir els avals que se'ns exigien a Tarragona, assolir-los no s'ha traduït en un acostament dels mitjans de comunicació que faciliti el donar-nos a conèixer entre els votants i que aquests puguin acostar-se a la nostra candidatura.

Estem satisfets amb la campanya realitzada, si bé modesta quant a recursos disponibles, treballada al màxim de la nostra capacitat per afiliats i simpatitzants. Una campanya a peu de carrer, en contacte amb els problemes dels nostres veïns, que ens han pogut parlar de les seves preocupacions directament, les quals ens donen encara més motius per a continuar la nostra acció política i la nostra activitat de denúncia dels dèficits de democràcia i justícia social que té l'estat actual, així com de les accions del futur govern les mesures del qual, ara ja passada la campanya electoral, es comencen a albirar.

El PSOE s'ha esfondrat, castigat per un electorat que no està disposat a aguantar aquesta farsa en la qual s'ha convertit aquest partit, passant a votar a altres opcions polítiques, al vot nul o a l'abstenció. Aquest desastre ha propiciat una majoria absoluta aconseguida pel PP, que considerem suposarà una reculada en la ja malmesa situació dels serveis públics bàsics de la ciutadania, que si es compleixen les previsions, es materialitzarà en futures privatitzacions, copagaments en la sanitat i encariment de l'accés a aquesta, cosa que segurament rebrà el recolzament de l'actual govern convergent, que acompanyarà aquestes agressions a la societat amb noves retallades en allò que es trobi dintre de les seves competències.

En aquest context, és preocupant que, havent-hi una majoria social que comprèn l'emergència que suposa aquesta situació, aquestes persones no prenguin un paper actiu i conseqüent (encara que sigui dintre de les seves limitacions personals), amb la defensa del bé públic. Així, es queda la protesta al saló de casa i a les barres dels bars, on no és més que una protesta intranscendent.

Transformem aquesta queixa inerta en activitat productiva en pro de la defensa d'una alternativa a la política, als models social i econòmic que es volen implantar, doncs en la necessitat de sumar més persones a aquesta oposició està la via que tenim per a detenir la vorágine que ens espera. Nosaltres ja estem en marxa en aquest camí. T'apuntes?

Luis Iglesias Pérez

PRE-R Tarragona

Anàlisi de la campanya de PRE-R: Despeses, mitjans al nostre abast i bloqueig informatiu

2011-11-16T19:10:00.001+01:00

Ara, a pocs dies de finalitzar campanya electoral, és un bon moment per fer balanç sobre com han anat aquestes setmanes i de quines perspectives hi ha per als dies que falten.

PRE-R, en un compromís per la transparència, que ens apliquem a nosaltres mateixos, publica quines han estat les seves despeses d’aquesta campanya electoral a Tarragona, única província on ens hem pogut presentar, per posar el nostre gra de sorra a la transparència en aquestes eleccions generals. En total ascendeixen a 283,48 € (47.167 pessetes de les d'abans). Aquestes diners procedeixen exclusivament de les quotes d'afiliats del Partit Republicà d'Esquerra, doncs rebutgem acudir a altres formes de financiació externa, com fan altres partits.

Aquesta despesa ha anat dirigida íntegrament a material de papereria (díptics, cartells, paperetes, fotocòpies, etc), per poder fer difusió de la candidatura, cosa que farem fins divendres a la nit. Altres despeses i necessitats són aportades directament pels militants que participen en la campanya, com poden ser la gasolina dels desplaçaments, les taules o banderes utilitzades en actes i sortides.

Amb aquest pressupost i la disponibilitat dels militants, sent treballadors i estudiants amb obligacions insalvables de complir en el dia a dia, hem de recórrer a les vies més accessibles per a la difusió amb els recursos existents. Els principals mitjans usats són internet i el carrer mateix, al llarg de tota la província, ja que és en el contacte amb els vianants on millor ens donem a conèixer i més fàcilment, en el tu a tu, podem explicar el nostre programa i projecte.

També és significatiu el seguiment nul per part dels mitjans de comunicació. Està vist que l'actual Llei Electoral (llei mereixedora d'un monument al despropòsit jurídic), només ha servit per fer una selecció massiva de candidatures, però la consecució del nombre d'avals necessaris no es correspon amb una mínima atenció igualitària dels mitjans de comunicació a totes les candidatures que es presenten, ni tan sols a nivell comarcal o provincial.

Així doncs, el PRE-R és relegat a candidatura de tercera categoria, lluny de PP, PSC i CiU, absolutament hegemònics; després d'ells, altres candidatures parlamentàries són lleument presos en consideració i, finalment, estan la resta de candidatures, com el PRE-R, les quals senzillament no existeixen per als mitjans de comunicació locals. Per molt que se'ls insisteixi en enviar les convocatòries dels nostres actes i comunicats per tots els mitjans, sempre obtenim el mateix resultat. Per això denunciem aquesta conducta dels mitjans de comunicació tradicionals que, esclaus de la partitocràcia imperant, ens marginen i arraconen, privilegiant exageradament a uns partits hegemònics en detriment del principi d'igualtat, cosa que afebleix la igualtat democràtica en el procés electoral i ens estigmatitza com a opció política.

I aquest no és un atac que ens afecti només a nosaltres, sinó que mutila, més encara, aquest règim suposadament democràtic.

Per aquest bloqueig que patim, demanem que facis promoció d’aquest enllaç, per fer arribar a la major quantitat de gent possible l’existència de la nostra candidatura.

PRE-R Tarragona

Jornada al carrer i acte electoral de PRE-R a Tarragona

2011-11-14T16:35:00.001+01:00

Aquest diumenge, Partit Republicà d’Esquerra – Republicans ha celebrat el seu acte electoral a Tarragona al Palau de Congressos. Abans, militants del PRE van passar la matí a la cantonada entre Rambla Nova i Compte de Rius fent repartitment de propaganda electoral, amb bona acollida per part dels tarragonins.

A les 5, va començar, davant el públic assistent, el cap de llista pel Congrés, Luis Iglesias, ha fet la presentació de la candidatura, explicant qui som PRE-R, coalició del Partit Republicà d’Esquerra amb la federació Republicanos, que està constituïda per un conjunt de partits republicans d’arreu l’estat.

Després de descriure la motivació per presentar aquesta candidatura, nova i sense lligadures, completament transparent, constituïda per ciutadans lliures sense necessitat de viure de la política, es va descriure el programa polític, les línies bàsiques d’actuació de la candidatura a nivell econòmic, polític i social.

Nosaltres, com a eina a disposició dels ciutadans per portar a terme aquestes mesures que vetllin pel interès general i no només pel de una minoria privilegiada, volem desmuntar l’actual marc institucional, econòmic, polític i legislatiu, agrupat al voltant de una monarquia que fa de pal de paller d’aquest sistema, precisament fent-ho d’arrel, perquè cap reforma parcial serà duradora ni efectiva, i per això calen més republicans, més ciutadans conscients de que cal aplicar un revulsiu per aturar aquesta situació, per això cal convèncer a tothom de la necessitat de començar per aquí per quasevol reforma profunda de la situació actual.

Després del discurs, es va continuar fent un col·loqui amb els presents a la sala, al qual qui ha volgut ha plantejat les seves dubtes i preguntes sobre aspectes concrets de l'actualitat i les propostes electorals.

PRE-R Tarragona

Acte electoral a Tarragona del PRE-R

2011-11-10T02:11:00.002+01:00

Aquest diumenge, la candidatura electoral Partit Republicà d'Esquerra - Republicans realitzarà un acte de presentació de la seva candidatura a les eleccions generals a Tarragona.

L'acte es farà al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, aquest diumenge 13 de novembre a les 17 hores. La presentació de la candidatura anirà a càrrec d'en Luis Iglesias, cap de llista de PRE-R al Congrés dels Diputats. Abans i després del acte es posarà a la venda material republicà, com samarretes, banderes, mocadors...

Els membres de PRE-R estaràn a la matí instalats al carrer Compte de Rius, cantonada amb la Rambla Nova, repartint propaganda electoral per donar a conèixer la candidatura de PRE-R a la ciutadania de Tarragona.

Us convidem a assitir al acte per conèixer les nostres propostes electorals i plantejar-n's les questions que vulgueu conèixer.

Partit Republicà d'Esquerra - Republicans Tarragona

Agenda d'actes de PRE-R a la circunscripció de Tarragona

2011-11-04T00:53:00.000+01:00

DISSABTE 5

- Jornada a Reus, hi haurà una taula per a repartiment de propaganda i material electoral instal·lada tot el dia davant del centre comercial Pallol.

DIUMENGE 6

- Al matí, serem a El Vendrell, repartint propaganda electoral i donant-nos a conèixer a aquesta vila, ens trobareu a la Plaça Vella.

- A la tarda continuarem a Roda de Barà, passejarem pel municipi repartint propaganda i material electoral de PRE-R.

DISSABTE 12

Jornada a Terres de l'Ebre. Repartiment de propaganda i material electoral.

- Hi serem des de la matí a Tortosa, a la Plaça de l'Àngel.

- A la tarda, serem a Amposta, donant a conèixer la candidatura PRE-R.

DIUMENGE 13

- Jornada a Tarragona. A la matí ens trobareu al creuament de Rambla Nova amb Compte de Rius, on instalarem una taula per repartir material electoral des del matí.

- A les 17 hores, hi haurà una xerrada al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, xerrada amb la presència dels caps de llista de PRE-R.

La resta dels dies de la campanya electoral hi haurà repartiment de material electoral a la tarda pels barris i municipis de la circunscripció de Tarragona feta per afiliats i simpatitzants de la nostra candidatura.

Contacte i consultes

Durant tota la campanya electoral atenem consultes i preguntes sobre la nostra candidatura i projecte electoral per email, al Facebook i també al Twitter.

PRE-R Tarragona

El repartiment de propaganda al carrer estarà condicionat al clima i a la confirmació dels permisos per les autoritats municipals.

Ens cal una alternativa. Ara, República. Vota PRE-R

2011-11-04T00:20:00.002+01:00

Coneix el Programa Electoral del Partit Republicà d'Esquerra - Republicans

La candidatura de Partit Republicà d’Esquerra - Republicans a Tarragona

2011-11-02T23:23:00.012+01:00

Per a les eleccions generals del 20 de novembre, les llistes de candidats per Tarragona de PRE-R al Congrés i al Senat estan constituïdes per ciutadans que volen portar a les institucions on es prenen decisions que ens afecten a tots solucions que no siguin agressives cap a els treballadors i les persones més desfavorides de la societat, i facin pagar la crisi als que la han provocat, així com per a portar a les institucions una veu republicana per a denunciar les injustícies, la manca de democràcia real i tots els problemes que hi ha plantejats actualment a la societat i que uns partits caducs i que viuen d'esquena a la societat no saben ni volen afrontar, més preocupats per lucrar-se a ells mateixos i als seus amics que en oferir propostes per sortir de la crisi actual.

La candidatura al Congrès dels Diputats està encapçalada per Luis Iglesias, becari d’investigació a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de l’Universitat Rovira i Virgili. Nascut a Salamanca fa 26 anys, és llicenciat en Química i parlant de 4 llengües. A més a més de casteller i vocal de la Junta del Ateneu Republicà de Tarragona, actualment és secretari de comunicació del PRE.

Al Senat el candidat de PRE-R és David López, militant del PRE nascut a 1992, és estudiant de filosofía a la UAB i té estudis de formació profesional en gestió forestal i conservació del medi ambient.

La coalició PRE-R té el suport de partits republicans i d’esquerra que s’han federat per donar impuls a una alternativa política nova progressista, oberta i participativa, sota el nom de Republicanos, i donen suport Partit Republicà d’Esquerra, Izquierda Republicana, Unión Republicana, Acción Republicana Democrática Española, Movimiento por la Unidad del Pueblo – Republicanos, així com associacions republicanes i ciutadans a títol individual desencantats amb els partits alternants i indignats amb la situació política i econòmica actual. La federació es presenta aquestes eleccions a Madrid, València, Alacant, Cantàbria, Múrcia, Huelva i Ávila.

Candidatura de PRE-R al Congreso de los Diputados

1. Sr. Luis Iglesias Pérez

2. Sra. María del Pilar Salguero Lafuente

3. Sr. Juan Carlos González García

4. Sra. Martina Gil Morel

5. Sr. Aleix Ruiz Falques

6. Sra. Carmen María Torres Costa

Candidatura de PRE-R al Senado

1. Sr. David López Farres

Esquerra: Luis Iglesias, candidat al Congrés
Dreta: David López, candidat al Senat

PRE-R es presenta a Tarragona

2011-10-24T13:22:00.002+02:00

Després de setmanes d'intensos esforços dels nostres militants i simpatitzants per recollir les signatures que ens exigeix la nova Llei electoral, la Junta Electoral ens ha impedit presentar-nos a les circumscripcions de Girona, Barcelona i Lleida, per haver-nos anul·lat moltes de les firmes que havíem presentat (per varis motius) i sense cap possibilitat de rectificació en el període de subsanació d'errors, ja que en una circular del dia 20 d'octubre la Junta Electoral Central ha dictat que no és possible aportar més signatures en el plaç de subsanació d'errors en les candidatures per substituïr aquelles que ens han anul·lat. Això vol dir que les candidatures del PRE-R han sigut vetades a excepció de la que es va presentar a la circumscripció de Tarragona.

Deixant de banda el que evidentment és una norma absolutament injusta i antidemocràtica, el PRE és un partit amb recursos humans i materials limitats, entre altres coses perquè tots nosaltres tenim compromisos laborals i familiars i no som professionals de la política, sino que dediquem part de la nostra vida a lluitar per unes idees, i no sempre disposem del temps suficient per a recollir els milers d'avals que ens demanen, i encara menys en un període de tan sols 20 dies. El fet de no poder aportar més avals en el període de subsanació ens deixa en una situació d'indefensió manifesta, sense poder solventar les deficiències en les signatures anulades.

Sí que hi haurà candidatura del PRE-R a la província de Tarragona, on centrarem a partir d'ara i fins el 20-N tots els nostres esforços per a fer un paper digne i difondre el nostre projecte.

Es pot considerar, per tant, que les eleccions del 20-N no són democràtiques, ja que per primera vegada, no es podràn presentar molts partits que havien estat fins ara a les meses, entre ells el nostre. Lamentem no poder-ho fer, i la decepció que tots els nostres votants poden tenir a partir d'ara, però us assegurem que hem fet tot el que era a les nostres mans per a presentar-nos i prometem fer tot el possible per a créixer, i d'aquí a 4 anys ser més forts i poder presentar-nos amb totes les garanties.

Agraïm a totes aquelles persones que han col·laborat amb la seva signatura -per internet, al carrer, a les manifestacions-, i els demanem que no deixin de donar-nos el seu suport en el futur, prometent que seguirem lluitant pel que creiem, malgrat els obstacles i les lleis injustes que el sistema ens pugui imposar i que creiem necessari combatre als tribunals.

Llibertat, Igualtat, Fraternitat

Ramiro Gil Morel

Coordinador General del PRE

La coalició Partit Republicà d’Esquerra – Republicans s’assegura la presència a les eleccions a Tarragona i Lleida

2011-10-18T15:21:00.002+02:00

Els representants de la candidatura Partit Republicà d'Esquerra - Republicans (PRE-R) han lliurat en el dia d'ahir les respectives acreditacions i avals d'electors d'aquestes províncies, de manera que, si no hi ha cap impediment inesperat, en ambdues circumscripcions es podrà votar l'opció republicana.

Dubtes a Barcelona i rebuig de la candidatura a Girona

No obstant això, a Barcelona s'està a l'expectativa ja que s'han lliurat un nombre d'avals inferior al requerit i s'espera un pronunciament de la Junta Electoral per saber si se'ns exclou del procés electoral. Pitjor situació s'ha plantejat a Girona, atès que, amb quatre cinquenes parts dels avals en mà, s'ha denegat tan sols la possibilitat de registrar la candidatura, de manera que se'ns ha negat el dret a presentar-nos, basant-se en la antidemocràtica i arbitrària mesura de sol·licitar presentar avals per poder concórrer a les eleccions, que a part de perjudicar-nos greument, posa en relleu la manca d'un criteri unificat entre les juntes electorals, cosa que considerem un despropòsit i un disbarat jurídic, sent fruit de la improvització amb la qual se'ns ha imposat aquest nou requisit electoral.

Fora de Catalunya, la candidatura Republicanos ha aconseguit reunir els avals necessaris a Madrid, València, Alacant, Múrcia, Huelva, Cantàbria i Àvila, cosa per la qual ens felicitem i que ens anima per seguir treballant també aquí per portar la opció república a les urnes.

Cal expressar també el rebuig i la preocupació que ens causa com s'està tergiversant cada dia més el significat de la paraula democràcia, ja que la novetat de la recollida d'avals no suposa sinó una mesura que afecta tots els partits polítics que volem exercir el nostre legítim dret a concórrer a les eleccions, violentant així, una vegada més, la suposada igualtat de condicions per les quals accedeixen a les eleccions les diferents candidatures, com ja passa amb l'accés als mitjans de comunicació.

A partir d'ara la coalició PRE-R pot per fi dedicar-se plenament a l'activitat d'un partit polític en temps electoral, i treballarem per presentar i donar a conèixer als votants una opció electoral republicana, federalista, laica i d'esquerres que es constitueix en alternativa al sistema econòmic i polític actual.

Partit Republicà d'Esquerra - Republicans

El PRE i 'Republicanos', units el 20 de novembre

2011-10-18T15:07:00.001+02:00

Després d'assistir a l'assemblea de 'Republicanos' celebrada a l'ateneu de Madrid el dia 1 d'octubre passat, el PRE ha acordat, junt amb Izquierda Republicana, presentar-se a les eleccions en aliança amb aquesta federació republicana, en un intent de presentar una candidatura unitària capaç d'aglutinar tots els republicans de l'Estat en un front comú i unitari per a les generals. A Catalunya, el PRE es presentarà en coalició amb Republicanos, amb un programa clarament d'esquerra alternativa i amb solucions per a la crisi política, econòmica i social que estem vivint en aquests darrers temps, solucions que estan representades pel gran canvi que ha de suposar la III República, l'únic projecte polític capaç de generar una il·lusió de canvi que remogui les estructures d'una vergonyosa monarquia borbònica anclada en el franquisme i que condemna el nostre país a la indignitat, afavorint un sistema explotador, on el ciutadà no exerceix cap mena de control polític i que difícilment es pot anomenar democràcia.

El 20 de novembre és una data clau ja que el context actual de destrucció directa de l'estat del benestar i de les conquestes socials dels nostres avantpassats forma part de l'agenda dels dos principals partits parlamentaris, i la resta no mostren cap veu prou crítica ni prou contundent contra aquesta intolerable agressió als nostres drets. Per aquesta raó cal, ara més que mai, una veu valenta al parlament que denuncii els abusos del poder i del sistema, i que sigui capaç al mateix temps de proposar una alternativa viable i generar un impuls ciutadà que aturi aquesta situació. Per això el PRE està fent tot el possible per ser present en aquestes eleccions.

Empenta i ímpetu de l’indignació

2011-06-15T18:50:00.002+02:00

Des de fa poc més d'un mes es parla, i molt, de Democràcia Real Ja, un heterogeni moviment ciutadà amb gent de totes les edats i de moltes tendències, que ha aglutinat al voltant d'una sèrie de reclamacions que posen en dubte el sistema polític i econòmic vigent.

Major aprofundiment de la democràcia, tocada per la manca de transparència i les limitacions estructurals del model actual, reclamacions que s'adrecen directament contra una classe política condescendent de les seves pròpies mesquineses i atrinxerada en els seus privilegis, una classe política que entre la mediocritat, la incapacitat de buscar l'interès comú més enllà de les necessitats de l'elit econòmica o de la tàctica partidista, i els seus impunes i contínues corrupteles, ha aconseguit esgotar la paciència d'una majoria social que ja els identifica com una part dels problemes i no de les solucions. I també reclamacions que no demanen, exigeixen, sense embuts i de forma inequívoca i contundent, que la sortida de la crisi no passi per arrasar amb el que queda de l'estat del benestar, ja malmès entre retallades i reformes laborals, i que els culpables de la mateixa (amb els banquers al capdavant), paguin el dany causat i no que, com fins ara, es serveixin de les ajudes rebudes per a fer xantatge i saquejar l'estat.

Aquest moviment, que té els seus orígens en iniciatives sorgides d'internet que van desembocar en les mobilitzacions del 15 de maig, va trobar la seva continuació en les acampades que es van estendre com la pólvora per tots els racons de la geografia espanyola, sense banderes i sense més arma que la resistència, pacífica però indestructible, per exercir les seves protestes. Aquestes no van fer més que créixer quan es va intentar reprimir el moviment, despertant una resposta fraternal de solidaritat amb els agredits que va donar fermesa al col·lectiu dels indignats, que van ser refinant els punts de partida del moviment, de forma assembleària en cada municipi, per donar a les propostes inicials definició i contingut.

Poc temps va trigar el moviment del 15M en tenir ressò internacional, rebent suports des de multitud de racons del món. En diverses ciutats europees i de la resta del món, espanyols residents a l'estranger i altres persones es van solidaritzar amb el moviment.

Ara, les protestes estan evolucionant en la seva articulació, veient el desmantellament de les acampades permanents, sense que això signifiqui ni molt menys que els indignats marxin a casa seva. Encara queda molt per aconseguir com per aturar-se, i continua havent motius, és clar que sí.

Ahir, el congrés dels diputats va rebutjar, per enèsima vegada, la dació en pagament de l'habitatge, mesura que beneficia exclusivament al sector bancari, i les seves senyories van rebutjar publicar la llista de grans evasors embolicats en l'escàndol de frau fiscal a Suïssa. Durant el matí d'avui el Parlament decidia sobre la llei òmnibus, artifici jurídic destinat a destrossar diverses desenes de lleis d'una tacada, es pretenia votar avui mateix per evitar incòmodes debats públics sobre la conveniència de les mesures, i de pas alleugerir el pes de les arques públiques reduint la despesa en sanitat i educació, cosa que es tracta com un caprici prescindible des del govern català. Bé, o depén amb qui, sempre estan disposats a fer alguna excepció. Aquestes retallades han provocat que avui milers de ciutadans hagin vist bé l’idea d’envoltar al Parlament, donant-se la paradoxa que el poble envolta al centre on es reuneixen els que diuen que els representen, a manera de confrontació ideològica, més enllà del dialèctic. Finalment i donada la pressió existent, s'ha decidit deixar la votació per un altre dia.

Aquests fets, que ocorren el dia que es compleixen 34 anys de les primeres eleccions generals, unes eleccions a les quals Izquierda Republicana va tenir prohibit concórrer per la seva condició de partit que qüestionava la monarquia, cosa que el règim postfranquista no podia tolerar, contextualitzen les protestes en aquest succedani de democràcia en què vivim.

I el proper diumenge 19 estem tots convocats a manifestar-nos.

Atès que qualsevol diria que als nostres il·lustres apoltronats no se'ls han ocorregut qüestions com reformar la llei electoral per millorar la representativitat, ni fer una llei de transparència que porta anys dormint el somni dels justos en algun calaix, com tampoc ficar en cintura a bancs i especuladors, així com segueixen evitant recuperar l'impost de patrimoni, o es neguen a passar les principals mesures i qüestions de calat dels darrers anys per un referèndum, previst que es recull en la constitució vigent, per veure què opinem tots de les lleis que ells dicten, per tot això, segons el parer d'un servidor, sobren motius per acudir a la cita de diumenge.

Els militants i simpatitzants del Partit Republicà d'Esquerra (PRE) no hem pogut evitar sentir complicitat amb les reclamacions expressades pel col·lectiu de indignats. Els paral·lelismes entre les reivindicacions que es realitzen des de Democràcia Real Ja i les que nosaltres incorporem als nostres programes i codis ètics, la presa de decisions a través de processos assemblearis on totes les opinions compten, la convicció compartida de la insostenibilitat del sistema actual i també la necessitat d'un canvi urgent en el funcionament de la societat, i els mètodes pacífics de denúncia i resistència que s'empren per a això ens han reafirmat a molts de nosaltres en quant a la necessitat d'implicar-nos i col·laborar amb el moviment en la mesura que ens fos possible, en la nostra condició de ciutadans.

Aportem cada un el nostre granet de sorra, per aconseguir una meta l'abast està més enllà d'una qüestió partidista, sinó que és de l'ordre d'aconseguir el bé comú per al progrés de la societat.

Luis Iglesias Pérez és secretari de comunicació del PRE

http://ir-pre.es

Aniversari del referéndum monarquía o república a Itàlia

2011-06-02T00:04:00.000+02:00

Avui, Itàlia celebra l'aniversari del referèndum per escollir entre monarquía o república al any 1946.

I nosaltres, quant de temps continuarem esperant perquè se'ns pregunti el mateix?

Valoració del 22 de maig: Gabriel Salguero, primer regidor

2011-05-23T23:59:00.001+02:00

Fita històrica

Per primera vegada des de 1939, al Partit Republicà d'Esquerra hem obtingut representació en un ajuntament, Montgat, i ho hem fet presentant-nos en solitari, amb el nostre propi programa, amb el nostre projecte, sense mitjans econòmics ni suport dels mitjansde comunicació, amb la coherència i honestedat que ens caraceritzen. Malgrat tenir ofertes del PSC, que temia perdre l'alcaldia, per integrar-nos a les seves llistes a Montgat, les vàrem rebutjar en el seu moment, sense la seguretat d'obtenir representació. Avui, molts montgatins i les montgatines han recompensat els nostres esforços i ens han otorgat la seva confiança.

Haig d'agraïr i felicitar, en nom de tot el partit, la feina feta pel Gabriel Salguero i per l'equip de l'agrupació del PRE del Maresme i de Montgat, sense ells no hagués estat possible aquest èxit. Un exemple de feina ben feta, de constància i d'il·lusió, que ens permetran ser la veu del poble i portar les nostres propostes de democràcia radical a l'ajuntament de Montgat, amb la intenció de fer una política alternativa, i demostrar-ho amb fets.

De la mateixa manera, hem de denunciar el funcionament antidemocràtic dels mitjans de comunicació, que no ens han tingut en compte ni en entrevistes, ni en debats, ni han escoltat les nostres propostes, que eren tan vàlides com les dels altres partits. I també el joc brut d'altres partits que han arrencat sistemàticament els nostres cartells i propaganda, en un clar intent de que no arribéssim a l'ajuntament.

Valoració electoral

Els nostres resultats a les 5 candidatures municipals presentades pel PRE en solitari sumen 1514 vots, igualant el resultat obtingut a tot Catalunya a les autonòmiques, incloent més de mil vots a la ciutat de Barcelona; la qual cosa representa un resultat molt positiu tenint en compte les dificultats que un partit petit com el nostre té per donar-se a conèixer.

Per que fa a l'anàlisi dels resultats electorals a Catalunya i Espanya, veiem amb preocupació l'augment de la dreta en aquestes eleccions, tant de CiU i PP que no faran més que empitjorar la situació dels treballadors amb més retallades, com de l'extrema dreta xenòfoba d'Anglada, que sembla no tenir fre. Per altra banda, formacions d'esquerres noves com ara Bildu o les CUP, de l'àmbit de l'esquerra alternativa, han augmentat en representació, en detriment de partits com Esquerra o PSC que, merescudament, han perdut credibilitat en els darrers anys. IU-ICV, fent-se la víctima i sense cap proposta nova ni cap alternativa, ha aprofitat la desfeta del PSOE i ha recollit molts dels seus vots a tota Espanya, però creiem que aquesta formació segueix jugant al mateix joc que el PP i el PSOE dins el sistema, i creiem que ja no representa els valors de l'esquerra: Ho sabem per la multitud de casos d'actuacions incoherents i corruptes al llarg d'aquests últims anys.

Pel que fa als temps que estem vivint, davant les esperançadores protestes multitudinaries en favor d'una democràcia de debò, per tot el país, és necessari (tot i que improbable) que els nostres governants facin les reformes adequades i posin remei a una situació insostenible de falta de democràcia i d'un sistema econòmic capitalista injust i que fa pagar als més pobres la seva incompetència i desvergonya. Des del Partit Republicà d'Esquerra, des de la nostra modesta aportació, farem tot el possible per recollir i donar suport al sentiment popular expressat en el moviment de les acampades del 15-M, moltes de les propostes del qual ja recollíem en el nostre programa, per a lluitar per un sistema més democràtic i més just per tothom: La Tercera República.

Ramiro Gil Morel

Coordinador general del PRE

Contra el tancament de Yamaha España

2011-02-08T19:11:00.001+01:00

El Partit Republicà d'Esquerra dóna suport a les mobilitzacions convocades pels sindicats i el comitè d'empresa de Yamaha Motor España contra el pla de tancament de la planta per deslocalitzar la producció, amb la pèrdua de 435 llocs de treball directes i de teixit industrial que això comportaria.

Exigim que la Generalitat no aprovi l'expedient de regulació d'ocupació d'extinció per tancar la seva planta de Palau-solità i Plegamans, ja que considerem que els motius esgrimits per la companyia no poden justificar el tancament de la planta.

Per això, convoquem a totes les persones que puguin anar a fer acte de presència el dimecres 9 de febrer a les 9 del matí al Parlament de Catalunya, per donar suport als treballadors afectats i pressionar al govern de CiU perquè no accepti el tancament dela planta. També exigim que es dirimeixi prèviament a qualsevol decisió els conflictes d'interessos que pugui tenir Esther Sánchez, actual directora general d'Ocupació de la Generalitat i que va treballar per al bufet d'advocats Baker & McKenzie, que actualment porta el tancament de la planta.

Partit Republicà d'Esquerra

Nou acte a l'Ateneu Republicà de Tarragona: Les dones a la II República

2011-01-27T14:59:00.000+01:00

Conferència que anirà a càrrec de la Doctora en Història Contemporània Coral Cuadrada i versarà sobre el tema "Les dones a la II República"

Lloc: Ateneu Republicà de Tarragona, Carrer Fortuny núm. 23, 1 de Tarragona (A la Cooperativa Obrera Tarraconense)
Data: Dijous, 27 de gener de 2011
Hora: 19:00h

Entrada gratuïta

Ha mort Gabriel Cardona

2011-01-05T23:37:00.001+01:00

Des de el PRE lamentem la mort de Gabriel Cardona, professor universitari i escriptor, un dels fundadors de l'Unión Militar Democrática, moviment antifranquista de dins del propi exércit de la dictadura.

Avui, els republicans mostrem el nostre condol a la seva família i amics.

Us desitgem un feliç i pròsper any 2011

2010-12-29T08:55:00.000+01:00

Actes republicans de desembre

2010-12-09T00:52:00.003+01:00

Des del PRE-IR, com fem cada vegada que hi ha una celebració de caire republicà a la zona, donem suport i ajudem a difondre la celebració dels actes de caire republicà que es celebren aquest divendres a Roda de Barà i Torredembarra.

Xerrada "L'exili i la repressió franquista"

L'associació republicana També hi Som de Roda de Barà organitza aquest divendres la xerrada " L'exili i la repressió franquista", feta pel Director del Museu d'História de Tarragona, Lluís Balart.

Aquesta xerrada coincideix simbólicament amb el Dia Internacional dels Drets Humans.

Lloc: Casal les Monges, Roda de Barà.

Divendres 10 de desembre a les 19:30

Entrada lliure.

Presentació del llibre "II República, Guerra Civil i Repressió franquista a Torredembarra (1931-1945)"

El Centre d'Estudis Sinibald de Mas de Torredembarra presenta el divendres 10 de desembre, a les 20 h, a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Torredembarra, la publicació número 10 de la seva col·lecció Monografies. El llibre, titulat II República, Guerra Civil i repressió franquista a Torredembarra (1931-1945). Set estudis per al seu coneixement, es tracta d'un recull de set treballs de recerca dels autors locals Lluís Català, Carme Miquel, David Morlà, Joaquim Nolla, i Jordi Suñé.

La presentació anirà a càrrec de Joan Maria Thomàs, professor d'Història Contemporània de la URV, i comptarà amb la presència de l'alcalde, Daniel Masagué; del president del Centre d'Estudis Sinibald de Mas, Esteve Morros; de la presidenta del Patronat Municipal de Cultura i regidora de Patrimoni, Rosa Maria Guasch; i de la directora territorial d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, Hortènsia Grau, entre d'altres.

Lloc: Sala de Plens de l'Ajuntament de Torredembarra.
Divendres 17 de desembre a les 20:00.
Entrada lliure.
Més informació: Ajuntament de Torredembarra.

Valoració de les eleccions

2010-12-03T01:25:00.000+01:00

Després de la darrera jornada electoral, en la que els resultats, molt previsibles, han donat una victòria claríssima a CiU i una composició parlamentària completament dretana, amb la pujada del PP, el manteniment de Ciutadans i l'entrada de Solidaritat Catalana, i la davallada de les forces del tripartit han deixat clar que per una banda, la societat estava esgotada per la incoherència i la falta de credibilitat del govern, i per altra, que el nostre futur polític dóna un gir encara més cap a la dreta, la qual cosa suposa un perill, en moments en que la tendència de privatitzar i desmantellar l'estat del benestar s'està imposant a tota Europa. Ens esperen retallades de drets, de salaris, austeritat, receptes que els liberals apliquen per fer pagar la crisi a qui no n'ha estat responsable, i que se seguiran aplicant en els propers anys de crisi. De tota manera, no hi havia cap partit d'esquerres parlamentari en condicions de mostrar una imatge mínimament decent després de vuit anys de govern, i fer front a la inevitable alternància que representa Mas.

També s'ha posat de manifest una tendència en el vot reflexada en el conflicte identitari Catalunya-Espanya, marcat per l'ascens de Solidaritat però també pel manteniment de Ciutadans i la pujada del PP, amb discursos demagògics i populistes per una i altra banda. No menys destacat i preocupant és que el partit xenòfob d'Anglada hagi estat a punt d'entrar al parlament, amb un important suport popular.

Hem de manifestar una vegada més la nostra decepció pel sistema electoral; on les candidatures que es presentaven, com sempre, no han gaudit d'igualtat de condicions, on els grans partits han gastat quantitats milionàries en les seves campanyes utilitzant els diners dels ciutadans, i on no s'ha donat veu als mitjans a tots els partits que es presentaven. Els defectes del sistema es mantenen: llei d'hondt, llistes tancades, opacitat en els comptes dels partits... així com han importat ben poc els casos de corrupció que esquitxen als partits, especialment a CiU amb l'escandalós cas Palau de la Música.

Tot i que els mitjans de comunicació destacaven una jornada sense incidències, la veritat és que n'hi va haver i de greus. Les paperetes del PRE-IR de la província de Tarragona contenien un error en la denominació del partit que la junta electoral no va detectar ni solucionar a temps, tan sols es va ordenar que constés un cartell visible a les meses electorals amb l'error; però a la pràctica la gran majoria de col·legis ni tan sols van posar el cartell, tal i com van comprovar els nostres apoderats durant la jornada. Aquest fet, que va perjudicar greument la nostra imatge, no sembla que hagi de ser tingut en compte per la Junta Electoral malgrat les nostres demandes.

Pel que fa al PRE-IR, hem de reconèixer uns resultats molt modestos, però meritoris tenint en compte les nostres limitacions, els escassos mitjans dels que disposem i la nul·la -remarquem, nul·la- atenció dels mitjans de comunicació. No són els resultats el més important, sino el fet d'haver-nos presentat i d'haver fet una campanya digna allà on ens ha estat possible. La recompensa: El caliu de la gent del carrer que ens saluda i ens demana informació en veure la bandera tricolor; veure com nous companys i companyes s'interessen pel nostre projecte i col·laboren desinteressadament amb nosaltres; rebre les felicitacions d'amics i simpatizants per la feina feta; veure com el projecte que el nostre partit representa creix dia a dia. I com no, també aquests 1542 vots que signifiquen molt per a nosaltres, ja que són vots de gent compromesa i que creu en el nostre projecte. Però per sobre de tot, aquestes eleccions han suposat un pas endavant per al Partit Republicà d'Esquerra, en tots els sentits. L'experiència ens ha enriquit com a persones i com a partit, i per això volem agraïr a aquells simpatitzants, amics, afiliats, votants, a tots aquells que d'una manera o altra heu col·laborat amb nosaltres en aquesta campanya ja que sense la vostra ajuda, no hagués estat possible.

Llibertat, Igualtat, Fraternitat

Ramiro Gil Morel

Coordinador General del PRE-IR

Els col.legis electorals no compleixen l'acord de la Junta Electoral

2010-11-28T15:28:00.001+01:00

Denúnciem que a Tarragona hi ha molts col·legis electorals sense el cartell amb l'error que afecta les paperetes del PRE-IR penjat, que segons va comunicar la Junta Electoral Provincial de Tarragona, aquestes cartells "deberán de colocarse con anterioridad a la apertura del colegio electoral, a la vista de los votantes, en el lugar donde estén ubicadas las papeletas de votación, tanto en mesa como en cabina".

Demanem col.laboració, si vas a votar i el cartell no està penjat al costat de les paperetes, reclama que es col.loqui.

La Junta Electoral rectifica en el cas de les paperetes electorals del PRE-IR

2010-11-26T21:28:00.002+01:00

El Partit Republicà d'Esquerra-Izquierda Republicana va presentar una reclamació davant la Junta Electoral Provincial de Tarragona després que en el dia d'ahir li fos notificat que les paperetes del PRE-IR tenien mal escrit el nom del partit, i que malgrat l'error colossal comès, es decidia no portar a terme cap actuació per esmenar aquest error comès a l'hora d'imprimir les paperetes electorals.

Des del PRE-IR, a través del representant davant la Junta Electoral Provincial, vam anunciar des del primer moment que no teníem intenció d'acceptar aquesta situació i conformar-nos amb el que se'ns havia anunciat, davant d'uns fets que hem considerat un menyspreu a la nostra imatge , exigint la presa de mesures necessàries per reparar l'error comès, sense descartar recórrer davant la Junta Electoral Central en el cas que les nostres demandes no siguin ateses.

Després de diverses gestions realitzades pel PRE-IR davant la Junta Electoral Provincial de Tarragona, a mitja tarda es va acordar arribar a una solució que tingués en compte les reclamacions d'esmenar l'error de les paperetes i les limitacions logístiques i de temps de la Junta Electoral després d'haver comunicat amb tan poc marge de maniobra el problema, acordant fer un cartell en el qual es doni compte de l'error comès en les paperetes, cartell que ha d'estar present en totes les taules electorals de la circumscripció per ser col locat a la vista dels votants, on estiguin ubicades les paperetes de votació, tant en taula com en cabina.

El PRE-IR, tot i que considera ja tancat el cas i vetllarà durant la jornada electoral perquè als col·legis electorals se segueixi 'acord de la Junta Electoral, no pot qualificar més que de lamentable aquest esdeveniment que pertorba la normalitat de la convocatòria electoral, esperant que ja no es produeixin més incidències similars, alhora que reclama que s'incorporin en els processos d'impressió de les paperetes normes o protocols que evitin errors com aquest.

PRE-IR Tarragona

La Junta Electoral menysprea la candidatura del PRE-IR

2010-11-25T23:27:00.002+01:00

A la tarda del dijous 25 de novembre li ha estat notificat al representant de la candidatura del PRE-IR, Luis Iglesias Pérez, l'acord pres per la Junta Electoral Provincial de Tarragona, segons el qual, alertant la Junta Electoral de Zona de Reus d'un greu error en les paperetes de la candidatura del PRE-IR, la que fa que aquest figuri amb el seu nom incomplet, sense la paraula “d'esquerra”, es decideix no actuar davant d'aquesta situació.

Aquest fet menyscaba de forma gravíssima i injustificada la imatge del Partit Republicà d'Esquerra - Izquierda Republicana, quedant-nos atònits davant el fet que ni tan sols es respecta el nostre autèntic nom en les paperetes electorals, agreujant-se això encara més davant la parsimoniosa actitud de la Junta Electoral Provincial, que decideix rentar-se les mans davant l'error garrafal comés, sense actuar a favor que totes i cadascuna de les candidatures concorrin en igualtat de condicions en una cosa tan summament elemental com en les paperetes electorals.

El PRE-IR és un partit modest, que salvant les dificultats i amb l'esforç diari i desinteressat dels seus militants i simpatitzants aconsegueix donar-se a conèixer, davant el silenci sistemàtic dels mitjans de comunicació quan reben informació sobre les nostres activitats i comunicats; partit al que un error com el comès per alguna persona encarregada de transmetre les dades li pot suposar un perjudici enorme sobre les seves aspiracions electorals, els electors poden trobar-se que cap de les paperetes oficials es correspon fidedignament amb la identitat del partit, donant lloc a lògiques dubtes sobre a qui es vota.

El PRE-IR, que sent com una ofensa intolerable aquest fet, per mitjà del seu representant davant la Junta Electoral Provincial de Tarragona ha presentat un recurs per exigir que s'esmeni l'error comès i està disposat a recórrer fins a la instància que li sigui necessària perquè es respecti el dret de la candidatura electoral del PRE-IR a concórrer sota el seu nom i sigles correctes.

Secretaria de comunicació
Partit Republicà d'Esquerra - Izquierda Republicana

Programa electoral del Partit Republicà d'Esquerra

2010-11-24T21:03:00.002+01:00

Coneix el programa electoral amb el qual el Partit Republicà d'Esquerra es presenta
a les eleccions al Parlament de Catalunya, coneix els motius per votar PRE-IR aquestes eleccions.

PROGRAMA ELECTORAL PRE-IR

Presentació del PRE a Tarragona

2010-11-24T14:17:00.001+01:00

El passat dissabte 20 es va celebrar a Tarragona un acte electoral del Partit Republicà d'Esquerra. Abans de l'acte, a la matí, el cap de llista per Tarragona, Luis Iglesias, i el cap de llista per Barcelona, Ramiro Gil, han passejat per la ciutat amb les banderes catalana i republicana, repartint publicitat electoral del PRE-IR, amb una bona acollida per part de la ciutadania, que en moltes casos es va interesar pel partit i la seva candidatura.

A la tarda a l'acte electoral es van reunir amb els caps de llista persones de la ciutat interesades en conèixer el programa polític amb el qual el Partit Republicà d'Esquerra es presenta a les eleccions.

Volem també agrair a tots els mitjans de comunicació locals que van conèixer dies abans la celebració de l'acte la seva nul·la difusió i interès, posant encara més pedres al camí dels partits polítics, que ja sigui per no tenir representació parlamentària o per no tenir calers per pagar per posar publicitat electoral, ja tenim molta feina només per donar a conèixer les nostres activitats i plantejaments a la societat.

Que cal fer per eliminar la corrupció? Les nostres propostes

2010-11-18T15:12:00.000+01:00

Avui en dia, en més o menys mesura, hi ha un cansament a la societat amb la classe política actual pel fet que s'ha estès la sensació que, entre altres coses, la política és una eina que utilitzen algunes persones per enriquir-se a si mateixos i als que els envolten, utilitzant els diners de tots, i gestionant-los d'una manera que no farien mai amb els seus propis béns. Corrupció urbanística, tràfic d'influències, malbaratament, arbitrarietat en la presa de decisions, nepotisme, etc ... són algunes de les pràctiques negligents i fraudulentes que veiem que esquitxen als partits polítics majoritaris cada poc temps.

Per tot això, els candidats del PRE hem assumit un codi ètic de bones pràctiques i actituds per a càrrecs públics, descrit a continuació, que complirem estrictament en cas de ser elegits, per portar al Parlament una nova forma de realitzar la gestió d'allò públic sense deixar-nos portar per un altre interès que no sigui el general.

Nosaltres, que som un partit amb un projecte polític i unes propostes serioses, que mostrem el nostre programa polític com farem aquest dissabte a l’acte convocat a Tarragona, tenim un compromís de caire étic i republicà amb el bon funcionament de la societat, i proposem arribar a unes quotes de les més altes d’Europa en transparència i bona gestió pública.

Considerem que cal una actitud de tolerància 0 amb els abusos de membres electes de l’administració pública i per això fa falta prendre mesures dràstiques, radicals si es vol dir, per preservar l'integritat, honestitat i imparcialitat dels càrrecs públics.

- Qualsevol compra que realitzin les administracions públiques ha d'estar executada a preus de mercat i incloure, necessàriament, almenys tres ofertes de proveïdors diferents, per poder triar la més baixa. Ningú admetria a casa una despesa desproporcionada i sense cap justificació, i no ho hem consentir en les administracions públiques, de manera que cal crear els mecanismes adequats per a evitar-ho.

- Transparència total de les administracions públiques: Qualsevol decisió presa per un funcionari públic dins del compliment de la seva professió ha de ser coneguda per la resta de ciutadans, excepte per qüestions relacionades amb la seguretat. Cap membre de les administracions públiques ha de poder negar-se a satisfer les necessitats d'informació no només dels periodistes sinó dels votants també, per que quasevol decisió es pugui controlar. Així es pot evitar l'arbitrarietat en les decisions, o que es prenguin buscant més un benefici privat que el benefici general, així es preservarà l'assumpció de l'interès públic de forma eficaç.

- Els membres de l'administració pública no haurien de contreure obligacions ni financieres ni de cap altra naturalesa amb persones, organitzacions , o empreses que pugin condicionar el desenvolupament de la seva actuació pública.

- El personal de l'administració pública hauria de tenir l'obligació de declarar quasevol interès privat que pugi tenir relació amb les seves activitats públiques, per prevenir conflictes d'interessos.

- Absència de càrrecs de designació política: actualment a Catalunya hi ha un elevat nombre de càrrecs pels quals la designació ha estat realitzada sense cap criteri de mèrits. Proposem que per cobrir el lloc dels alts càrrecs de les administracions públiques es generalitzin proves objectives per optar a aquestes posicions, en lloc de realitzar-se per designació partitocràtica, designant-se aquests càrrecs per mèrits propis.

- Lligar la remuneració dels polítics a factors económics mesurables con l'IPC, i que allunin l'intervenció dels propis polítics per decidir els seus propis sous.

- Redacció per a tots els organismes públics codis de conducta per incorporar aquest principis, fomentar-los especialment amb orientació i formació en aquests àmbits, i organitzar un sistema de revisió del compliment independent. Promoure l'unificació dels codis de conducta de les administracions públiques.

- Per preservar l'autoritat del Parlament de Catalunya, s'hauria de prohibir rebre cap mena de donatiu, regal o sou d'empreses que pugin influenciar en les seves decisions.

- Actitud laica: els candidats del PRE no participarem en actes de caràcter confessional com a representants electes del poble, adoptant una postura laica davant les manifestacions religioses.

Luis Iglesias Pérez

Cap de llista del PRE-IR a Tarragona

Acte de presentació del PRE a Tarragona

2010-11-18T02:12:00.001+01:00

Coneix als cap de llista del Partit Republicà d'Esquerra

2010-11-17T08:55:00.001+01:00

Ramiro M. Gil Morel, cap de llista a Barcelona

Candidat del PRE a President de la Generalitat

(Barcelona, 1984), Llicenciat en Història i Diploma d'Estudis Avançats en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Professor de secundària d'Història, Llengua anglesa i francesa, actualment exerceix al CFA del Solsonès. És Coordinador General del Partit Republicà d'Esquerra des de l'any 2008 i membre de la Comissió Executiva d'Izquierda Republicana.

Enric Cardona García, cap de llista a Girona

(A Coruña, 1986), Estudiant de 5è curs d'Història a la UdG i opositant. Mestre d'anglès (titulat) i parlant de 6 idiomes (3 d'ells ibèrics). Resident a Catalunya des dels 13 anys, és casteller de Marrecs de Salt i militant del PRE des del 2008.

Luis Iglesias Pérez , cap de llista a Tarragona

(Salamanca, 1985) Llicenciat en Química i parlant de 4 llengües, treballa com a doctorand d'investigació a l'Universitat Rovira i Virgili.A més a més de casteller i vocal de la Junta del Ateneu Republicà de Tarragona, actualment és secretari de comunicació del PRE.

Violència incontrolada del estat marroquí al Sàhara Occidental

2010-11-12T01:00:00.002+01:00

El PRE condemna els fets que han succeït, i lamentablement a dia d'avui segueixen succeïnt, al Sàhara Occidental, on el braç armat de l'estat marroquí ha arrasat el campament de Gadaym Iziko, a prop de l'Aaiun, ple de civils, a base de cops i gasos lacrimògens, i segons apunten les notícies, aquest ús desmesurat de la força hauria ocasionat diverses morts entre els civils saharauis i també entre els cossos policials marroquins.

Demanem que s'aclareixi si hi ha hagut violacions dels drets humans, en cas d'haver estat així, quins han estat els responsables i finalment que es posi a disposició de la justícia a aquests, proposant amb aquest objectiu que la missió de l'ONU, MINURSO, vigili l'estat dels drets humans al Sàhara occidental, i que els mitjans de comunicació tinguin llibertat per informar i donar a conéixer la situació real de la zona.

De la mateixa manera, malauradament també hem de lamentar l'actitud del govern espanyol i l'executiu de la UE, que de forma pusil·lànime es limiten a mirar cap a un altre costat sense denunciar els abusos del règim alauita, mantenint una impassivitat intolerable per a molts ciutadans que no podem romandre callats davant d'aquests fets intolerables. És encara més greu aquest fet tenint en compte que l'acció del govern no es correspon amb l'opinió llargament demostrada per la societat civil que ha donat al llarg dels anys moltes mostres de suport i solidaritat al poble sahrauí.

Aprofitar també l'ocasió per donar suport a les iniciatives de reconeixement i suport a la causa saharauí que advoquen per una resolució pacífica de la situació actual, com les que proposen el boicot econòmic a totes aquelles empreses que tinguin activitat econòmica en el territori saharaui i s'aprofitin de l'explotació dels recursos que porta a terme el règim de Mohamed VI. Aquesta mesura de pressió és important per a conscienciar les empreses que no tot val per a aconseguir beneficis, i així aturar les inversions que ajudin a consolidar l'actual situació d'ocupació militar, sense que aquests beneficis reverteixin en el conjunt de la població civil.

Luis Iglesias Pérez
Partit Republicà d'Esquerra

La candidatura del Partit Republicà d'Esquerra a les eleccions del 28 de novembre

2010-11-03T11:40:00.002+01:00

Una vegada més, el Partit Republicà d'Esquerra serà present a les eleccions al Parlament de Catalunya. Ens presentem en les tres circumscripcions provincials on tenim presència com a partit: Barcelona, Girona i Tarragona. En la trajectòria recent del PRE, des que un grup de companys vam encetar el projecte de revifar el republicanisme federal a Catalunya partint de zero, el nostre partit ha crescut, en militància, experiència i força, i el fet de presentar-nos a aquestes eleccions més forts que mai ens omple d'orgull i ens fa encarar el futur amb optimisme. Aquesta cita electoral és un pas més en el camí cap a donar a conèixer un partit que, pel seu potencial i les seves idees, i sobretot per una manera de fer, té un gran futur en l'escena política catalana.

Es tracta d'un moment difícil per Catalunya, sobretot després del fracàs de la via reformista i autonomista amb la sentencia del Tribunal Constitucional que ha acabat de deixar clar que no és possible el federalisme ni l'autogovern pràctic sota la constitució monàrquica de 1978. Si volem una sortida federal, només hi ha una via, que és la ruptura amb el règim, amb la constitució i amb la corona. La 3ª República es configura com un horitzó possible i viable, on podem recuperar la dignitat ciutadana i la legalitat democràtica perduda, amb una nova constitució que estableixi un sistema federal just per Catalunya. Per això cal una força política netament republicana que defensi aquesta opció i que sigui capaç de plantejar a les institucions aquesta ruptura. Som majoria els catalans i les catalanes que no volem rei i que som federalistes, per això considerem indispensable la nostra presència a les urnes el 28 de novembre.

També és un moment difícil per al votant d'esquerres. Un tripartit que ens ha venut la moto d'un "govern d'esquerres" en realitat ha fet una política hipòcrita i descaradament dretana, afavorint les privatitzacions, la banca i les grans empreses (Llei d'Educació de Catalunya i política educativa del conseller Maragall, supressió de les escoles taller, repressió d'estudiants contra el pla Bolonya, MAT, manteniment de una Llei Electoral regressiva pels ciutadans...) i que ha fet un ridícul estrepitós en la seva gestió, ens ha acabat de deixar clar que no hi ha cap partit amb representació digne de confiança. Els tres partits del govern només busquen salvar la seva cadira desesperadament, però les enquestes auguren una davallada de vots, especialment per al PSC. La ciutadania comença a adonar-se que cal buscar alternatives fora de les forces parlamentàries habituals.

El fet que ens presentem a les eleccions representa la possibilitat de que els ciutadans puguin votar una força política netament republicana i federalista (la única organitzada a hores d'ara a Catalunya), i per tant el fet de que hi hagi una major pluralitat política. Però no només això. Els que ens coneixeu sabeu que no som polítics professionals, que tenim una visió idealista i ètica de la política com un servei públic en favor de l'interès ciutadà i no com un ofici en favor de l'interès personal o de partit, i que en això som molt diferents de totes les altres candidatures que es presenten.

Ser un partit minoritari no és ser un mico de fira, no som una curiositat política, ni vol dir que no siguem seriosos. El PRE en la seva trajectòria va ser, és i serà un partit polític seriós, amb un programa clar i complet, amb unes idees que poden ser compartides per la majoria de catalans. Potser no tenim els mitjans econòmics, els militants o el recolzament mediàtic per a fer ombra als grans partits del sistema, però sí som una opció política coherent, honrada i d'esquerres, sorgida a partir d'una iniciativa de la societat civil.

No ens presentem per a ser un partit com els altres, ho fem precisament per posar de relleu la vertadera problemàtica que envolta el nostre país i el sistema de manca de democràcia en el que vivim, i intentar transformar-lo donant el màxim protagonisme a la ciutadania, que és qui ha de tenir la sobirania. La necessitat d'una nova República que deixi enrere la indignitat d'un règim hereu del franquisme, que aspiri a un repartiment just de la riquesa, però també que doni pas a una democràcia participativa i radical de qualitat que vagi més enllà de votar cada quatre anys i que reconegui la realitat plurinacional ibèrica i l'aspiració a una organització federal justa que superi d'una vegada un autonomisme que s'ha demostrat inviable, és un projecte que molts catalans comparteixen, però que cap força política, a excepció de la nostra, s'atreveix a defensar sense embuts.

Aquesta candidatura ha sigut el fruit d'un gran esforç per part dels nostres militants i simpatitzants, un esforç des de baix, des de la societat civil, per dur una opció republicana i d'esquerres a la batalla electoral, però sobretot una opció formada per ciutadans que veuen la política com un servei públic i no com una professió. Per això, en nom de tots els companys del PRE, vull agraïr a tots aquells grups, ateneus, associacions i persones a títol individual que han donat recolzament a la nostra candidatura i que ens acompanyen a les nostres llistes. Ara ens toca deixar el llistó ben alt en la nostra modesta, però compromesa campanya. Endavant!

Llibertat, Igualtat, Fraternitat.

Ramiro Gil Morel

Coordinador General del

Partit Republicà d'Esquerra (PRE-IR)

www.ir-pre.es

Llista del PRE-IR per Tarragona

1 Sr. Luis Iglesias Pérez
2 Sra. Marina Domingo García
3 Sra. Vanessa Álvarez Vaello
4 Sr. David López Farrés
5 Sra. María Luz Sebastià Rolan
6 Sra. Elena Pérez Barrado
7 Sr. Gerard Caballé Mestres
8 Sr. Andreu Rovira Daufí
9 Sra. María Isabel Díaz de la Isla Gómez
10 Sra. Anna Domènech Corts
11 Sra. Gemma Garcia López
12 Sra. Marta Sabrià Ribas
13 Sra. Aurèlia Sandalia Ojalvo Cozar
14 Sr. Ángel Martín Ordoño
15 Sr. Juan Carlos López Aguilera
16 Sr. Juan Carlos González García
17 Sra. Carmen María Torres Costa
18 Sr. José Miguel Vázquez Hernández

Llista del PRE-IR per Barcelona

1 Ramiro Manuel Gil Morel
2 Laura García Alvarez
3 Juan José Martínez Embid
4 Gabriel Salguero Lafuente
5 Laura Fernandez Azuaga
6 Ramiro Alvarez Hernandez
7 Ana Rosa Gonzalez Hazas
8 Esteban Fité Nicasio
9 Alba Maria Gonzalez Hazas
10 Xavier Casado de Andres
11 Martina Gil Morel
12 Raul Zafra Ibañez
13 Ana Mª Perez Aguilar
14 Oscar Garcia Teira
15 Maria Isabel Ruiz Minguez
16 José Antonio Fernández Jiménez
17 Laura Martínez Roldán
18 Jesús Antonio Sanchez Tenedor
19 Luciana Raquel Peral Gómez
20 Antonio Español Becerra
21 Sara Moreno Morales
22 Pedro Guerrero Fernández
23 Jose Luis González Villagrasa
24 Maria Esther Peral Gómez
25 Manuel Alvarez Hernandez
26 Patricia Álvarez Gutiérrez
27 Jorge Casamitjana Torrentbó
28 Nuria Termes Rodero
29 Jordi Palau Terradas
30 Fernando Martinez Paz
31 Mª Nieves Gutierrez Martin
32 Victor Manuel Martinez Fimia
33 José Antonio Sierra Grande
34 Eduarda Fimia Garcia
35 Sergio García de la Roja
36 Inocencia Garcia Fimia
37 Carlos Valverde Cáceres
38 Rafael Deza Jimenez
39 Julián Palomo Moya
40 Elisabeth Martinez Fimia
41 Antonio Terrasa Oliver
42 Joaquina Vaello Alvarez
43 Isaac Martinez Mahia
44 Ana Terrasa Fimia
45 Helios Gayá Pérez
46 Ana Castro Jimenez
47 Javier Lopez Aceña
48 Isabel Galindo Cuadrado
49 Gerardo Martínez Lopez
50 Ismael Fernández García
51 Daniel Vazquez Gomez
52 Ainhoa Arana Bernal
53 Rafael Rueda Merino
54 Maria González Pérez
55 Sergio Aliagas Martínez
56 Jordi Riera Farré
57 Oscar Romero del Molino
58 Paula Perez Gil
59 David González Martínez
60 Jessica Sheila Bau Hipolito
61 Roger Ribera Font
62 José Miranda Nieto
63 Ana Mª Albi Palomeras
64 Roberto González Hazas
65 Teresa Gomez Garcia
66 Daniel Domingo Bueno
67 Javier Morales Prieto
68 Pilar Lafuente Ruiz
69 Agustin Novillo Lafuente
70 Genís Garcia Torrente
71 Olga Gomez Garcia
72 Antonio Gomez Garrido
73 Joaquina Alvarez Ruíz
74 Marco Bertolio Alvarez
75 Sonia Pópulo Morais
76 Pilar Moreno Martinez
77 Jose Maria Marrupe Pey
78 Mª Pilar Salguero Lafuente
79 Jose Antonio Cordero Mateos
80 Lorena Salguero Lafuente
81 Núria Hervàs Mayorga
82 Aleix Ruiz Falqués
83 Irene Rodriguez Salguero
84 Luis Fernando Vargas Hincapié
85 David Urgelés Grau

Llista del PRE-IR per Girona

1 Sr. Enric Cardona García
2 Sra. Ares Sitjes Marsol
3 Sr. Francesc Parés Fabrellas
4 Sra. Nyama Sillah Jallow
5 Sr. Franc Coromina Bosch
6 Sra. Natàlia Ricart Geli
7 Sra. Cristina Puig Niubó
8 Sr. David Sitjes Marsol
9 Sr. Eduard Carrillo Esquinas
10 Sra. Sofía Salinas Recasens
11 Sra. Mireia Bonmatí Caulas
12 Sra. Marta Sousa Fernández
13 Sr. Javier Carrasco López
14 Sra. Natàlia Maldonado Marcos
15 Sr. Joaquim Sitjes Santiago
16 Sra. Leocadia Santiago Viñolas
17 Sr. José Sitjes Simón

El PRE fa pinya! Donem suport a la candidatura dels Castells a la UNESCO

2010-10-29T11:20:00.001+02:00

El Partit Republicà d'Esquerra dóna suport a la candidatura dels castells per a ser declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, per la seva singularitat, pel seu alt valor cultural, per ser exemple viu de treball en equip per un mateix objectiu, i per ser una forma inigualable per transmetre valors que es condensen en el lema "Força, Equilibri, Valor i Seny".

Els castells són una gran activitat col.lectiva, capaços d'involucrar a centenars de persones, unint en la participació des dels nens als més grans, constituint així un grup intergeneracional cohesionat en una mateixa tasca, sense cap distinció tampoc per sexe o condició social, pel que els castells són capaços d'atraure persones molt diverses, constituint així les colles castelleres un exemple de convivència entre grups socials.

El PRE, com a partit català que a més compta amb castellers entre la seva militància, no pot sinó unir-se a fer pinya amb totes les altres associacions, col.lectius, colles castelleres i organitzacions de tot tipus que donen suport a aquesta candidatura per promocionar-la i ajudar en l'objectiu de ser proclamada per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

El PRE es felicita de la creació de l'Ateneu Republicà de Tarragona

2010-10-27T19:06:00.003+02:00

Des del Partit Republicà d'Esquerra volem felicitar a tots els impulsors de l'Ateneu Republicà de Tarragona, associació cultural recentment constituïda per promoure els valors del republicanisme, així com acollir activitats culturals i xerrades sobre temes de tot tipus a la ciutat de Tarragona.

L'ART és una associació, sorgida per iniciativa de la societat civil, per al coneixement i el debat polític i científic que no està adscrita a cap partit i corrent polític més enllà de la reivindicació del republicanisme com un valor cívic de posar en alça. En el Partit Republicà d'Esquerra ens alegrem de l'aparició d'un espai com aquest a Tarragona, el qual tots els que es consideren republicans poden tenir com a punt de trobada.

L'Ateneu Republicà de Tarragona té la seva seu al carrer Fortuny, n º 23, a l'edifici de la Cooperativa Obrera Tarraconense, i animem a totes aquelles persones que es consideren republicanes a participar-hi.

Aquest dijous, l'Ateneu Republicà de Catalunya organitza la xerrada "Els origens de l'republicanisme a Tarragona" a càrrec del Catedràtic d'Història Josep Sánchez Cervelló.

Lloc: Ateneu Republicà de Tarragona, Carrer Fortuny núm. 23, 1 de Tarragona (A la Cooperativa Obrera Tarraconense)
Data: dijous 28 octubre 2010
Hora: 19:30 h

La generació frustrada

2010-10-05T10:42:00.001+02:00

En els últims temps, hem viscut l'arribada de la Televisió Digital Terrestre, així com la generalització en l'ús de mitjans de xarxes socials com Facebook, Youtube, Twitter, etc... Aquesta onejada de noves formes de personalització de l’informació que rebem ha permès l'accès al públic de masses de moltes veus, ja sigui de persones o de mitjans minoritaris, que fins ara només podien donar-se a conèixer en cercles reduïts o amb moltes més limitacions.

En aquest context, també han agafat força en els últims anys alguns mitjans de comunicació, fins fa poc desconeguts per a la gran majoria de la població, alguns dels quals es trobem profundament vinculats (tot i que de manera ideològicament molt difusa) amb la dreta espanyola més conservadora. Així, Intereconomia, Radio.es o Libertad Digital s'han pogut fer un forat entre el públic, i cada vegada més han elevat la seva veu intentant fer arribar el seu missatge a la població.

Realment, és bastant inaudit a la història recent l'aparició d'uns mitjans de comunicació així, i la sociologia que hi ha al seu darrera pot merèixer un estudi apart. Realment, és difícil d'ubicar en algun lloc en concret. Es pot resumir (i és una opinió compartida per la majoria de la població) amb què són mitjans de comunicació al servei de la dreta espanyola, encarnada en el Partido Popular, i què representen a "l'Espanya blava", que ha alimentat la profunda divisió peninsular en dos bàndols irreconciliables (tot i repetir constantment que és l'altre bàndol qui ho fa).

Tot i què aquesta vinculació sembla evident i senzilla, no acaba de ser tan evident quan s'analitza la seva manera de comunicar-se. Certament, pot portar a confusió, ja que és poc habitual veure que una cadena conservadora dediqui gran part de la seva parrilla als debats polítics (tot i no existir cap debat en ser tots els tertulians de la mateixa ideologia), i tampoc queda gaire clar veure a la classe conservadora fent servir expressions i insults propis d'adolescents exaltats, així com reafirmant-se com a "rebels", resistents contra el sistema imposat.

És complicat d'entendre aquesta paradoxa, però les circumstàncies del nostre voltant no ajuden a entendre en gran part. En un primer lloc, s'haurien d'analitzar qui són els principals potenciadors de tot aquest moviment de "conservadors rebels". Una vegada es veuen els noms i cognoms de tots aquells tertulians habituals i presentadors de programes, veiem aparèixer noms que són ben coneguts, com César Vidal o Pio Moa. Així doncs, veiem que els pseudointel·lectuals que llencen les seves consignes a l'aire pertanyen a tota aquella generació de revisionistes, que no podent acceptar la realitat que s'ha imposat sobre la historiografia i sociologia franquista (la qual ha caigut pel seu propi pes), han decidit criticar, falsear i desprestigiar amb força l'època republicana i totes les seves conquestes, esgrimint arguments sense fonament i estudis historiogràfics sense rigor científic i amb metodologies molt dubtoses, fent servir fonts falses o tergiversades.

Així, veiem com hi ha una generació que devora totes les consignes llençades per aquests pseudo-intel·lectuals com si fos fruita madura. Partint sempre de la conclusió, buscant només proves que la corroborin (siguin veritables o no, tot i que majoritàriament es dona la segona opció), aquestes investigacions s'assimilen de manera acrítica, considerant la seva autenticitat indubtable pel simple fet de ser diferents de la opinió "establerta". D'aquesta forma, veiem com s'ha girat la truita, i com ara els què lluiten contra la veritat "establerta" i que són uns rebels "incompresos" són tots aquells que abans es reafirmaven per mitjà de dictadures sanguinàries o de règims ultra-conservadors de democràcia limitada o directament nul·la.

Per tal d'explicar aquesta anomalia, hauriem d'analitzar per què tota aquesta gent ha necessitat el sorgiment d'aquesta "història ficció" i de crítica indiscriminada i irracional contra tota obra de qualsevol govern que no pertanyi a l'època de Jose Maria Aznar. Certament, entendre aquesta època és clau per tal d'entendre tota aquesta generació. La política és un ingredient clau, amb la "modèlica" Transició idealitzada fins el màxim, veient-se com a intocable i sacrosanta, tot i en el passat haver sigut rebutjada per tots aquells dels quals en són hereus (queden per la memòria col·lectiva els articles de finals dels 70 d’un jove Aznar posant a la picota a la Constitució Espanyola del 78).

Així, el llarg mandat del PSOE dels 80 i 90, amb els seus repetits errors que van portar al seu propi esfonsament, és vista com una època "fosca" a on es trobaven silenciats, equiparant-la a una dictadura, veient-ho com el seu propi símil del franquisme. El fet és que la caiguda de la falsa esquerra del PSOE va ser per esfonsament i no per derrota, ja que les el·leccions del 96 van ser perdudes pel PSOE, no guanyades pel PP. Tot i això, aquest moment és considerat per tota aquesta generació com una "victòria", equiparable a la victòria dels franquistes de 1939.

Així, l'experiència de poder del PP es va caracteritzar per una "xuleria" i despreci generalitzat a l'oposició, veient-se legitimadíssims pel fet d'haver "guanyat" unes el·leccions.

Tot i això, les coses cauen pel seu propi pes, i vam veure com aquest règim de sobèrbia i prepotència va derrumbar-se de manera dramàtica després dels atemptats de l'11-M. Així, el PP ha tornat al mateix paper que va tenir durant gran part dels 80 i dels 90, la d'una oposició irracionalment crítica, obsessionada amb l'arribada al poder. La diferència entre l'actual i l'anterior és una forta frustració, un complexe d'inferioritat sense intencions d'autocrítica.

Així, veiem com tots aquest nous "rebels" poden ser anomenats "La generació frustrada". Una generació que necessita alimentar la seva autoestima perduda amb tota aquesta informació parcial i, malauradament, en molts casos falsa. Així veiem com a la majoria de països, fets semblants a l'11-M han creat una fraternitat estatal, una "reunió darrera de la bandera", i aquí ens ha portat cap a una major divisió, cap a un revisionisme grotesc dels fets que busca la culpabilitat del centre-esquerra i el nacionalisme perifèric per mitjà d'esgarrifoses teories conspiratòries, pròpies de la ment d'un psicòpata incapaç de articular un sentit crític del món més enllà de la seva conveniència, sense autocrítica de cap mena davant les seves própies errades, que sempre són culpa d’altres.

"La generació frustrada" s'obre pas en els mitjans de comunicació. El llenguatge adolescent, la premeditada condescendència paternalista davant la gent que no pensa com ells, la sobèrbia, la manipulació informativa i les falsedats historiogràfiques són ingredients d'un enorme pastís impossible de digerir. I el més complicat és que aquesta generació està convençuda efectivament de ser una generació rebel, gairebé anti-sistema, que lluita per la veritat i que considera el govern pro-liberal del PSOE com una dictadura estalinista. Tot el què no sigui la seva pròpia informació acrítica és mentida, i tot és culpa del govern socialista i dels seus tractes amb els partits nacionalistes i la omnipresent ETA. I, no oblidem tampoc, que el futbol és vist com a molt important, vinculant-ho directament amb la política i considerant moltes vegades el Real Madrid com al seu buque insígnia, fent una barreja entre esport i política pròpia de joves sense cultura democràtica.

La pregunta ara estarà en com evolucionaran aquest "adolescents pòstums": si ens trobem amb una anomalia temporal, o si són tota una nova generació, fet que ens portaria cap a temps realment foscos, amb una societat moguda per populismes demagogs i per un intelectualisme fals recolzat en una cultura absent.

Enric Cardona García

Partit Republicà d'Esquerra

El PRE dóna suport a la vaga general del 29 de setembre

2010-09-26T16:58:00.002+02:00

Des del PRE volem donar el nostre suport a la vaga general convocada pels sindicats per al proper dia 29 de setembre contra la política neoliberal que aquesta practicant el govern del PSOE, absolutament lesiva per als drets dels treballadors.

PRE-IR Tarragona

Estem cansats!

2010-09-13T19:48:00.002+02:00

Imagineu que cada matí, a l'ascensor i des de fa 20 anys, es troba amb el seu veí i li explica una i altra vegada la mateixa història. No canvia res: el mateix argument, els mateixos protagonistes, el mateix desenllaç ... el veí només canvia alguns detalls perquè sempre ha considerat que vostè és una mica tonto, i surt de l'ascensor convençut que vostè ha tornat a creure en la seva història inèdita.

Un cop al carrer, es troba amb el botiguer de la cantonada. També li explica des de fa molts anys el mateix conte. Li explica com si fos la primera vegada que ho diu, adulant-li com si fos el seu client preferit, i intentant convèncer-lo que un cop acabada la seva jornada laboral, passi a comprar per la seva botiga (per descomptat, la millor del barri).

A la seva oficina la cap el rep dia rere dia amb la mateixa cançó, i parlen dels mateixos temes de sempre. Ella s'esforça a explicar-li tot com si fos la primera vegada que ho fa, i vostè pensa: m'està prenent el pèl, o realment no sap que m’està explicant el mateix des de fa 10 anys?

Segurament, davant d'una situació així vostè acabaria angoixat, cansat, esgotat, estaria fart de sentir sempre les mateixes veus que li expliquen el mateix una i altra vegada; els temps passen, la societat canvia, i ells segueixen estancats en el passat, i sense complir res del que prometen en les seves històries. Si fos així la seva vida seria monòtona, trista, avorrida, i no el portaria enlloc, condemnat a repetir una i altra vegada el mateix trajecte i la mateixa rutina d'històries incomplertes.

Vostè reflecteix a la societat catalana, el seu veí, el seu botiguer i el seu cap, als partits polítics catalans.

Les eleccions catalanes del proper 28 de novembre han de suposar un punt d'inflexió en la vida política del nostre país. La societat està cansada del sistema de partits tradicional; cansada de les mateixes cares, els mateixos projectes, la mateixa falta d'idees que no solucionen els problemes de la vida diària, i dels polítics que no són capaços d'adaptar-se als canvis de la societat. La línia, cada vegada més difusa, que uneix els polítics amb els ciutadans està a punt de trencar-se, si és que per alguns costats no està trencada ja. Hi ha un tedi generalitzat, una neguit amb la classe política, un distanciament amb les administracions públiques que suposen un greu perill per al sistema democràtic. I quan a aquesta llunyania se li uneixen els casos, cada vegada més abundants, de corrupció política, l'afartament dels ciutadans arriba fins al punt que les conseqüències per a la democràcia poden arribar a ser nefastes.

Quan els polítics no representen als ciutadans, sorgeixen dos problemes: l'abstencionisme i l'aparició de partits populistes de dretes que aglutinen el vot dels desencantats a base de promeses demagògiques, falses i exemptes de qualsevol tipus d'ètica.

Des dels partits minoritaris, menyspreats per la classe política, ocultats per la premsa i desconeguts per la major part de la població (com a conseqüència directa dels dos primers fets), hem de lluitar, amb els escassos mecanismes que tenim al nostre abast, per fer sentir la nostra veu i clamar a viva veu que encara hi ha ciutadans amb ideals autèntics que s'uneixen amb l'únic afany de construir una societat millor, persones desvinculades de la manca d'honestedat pública, que encara s’estremeixen davant les injustícies i davant la manca de pudor d'alguns aprofitats que dediquen la seva vida a lucrar-se a costa dels altres.

El Partit Republicà d'Esquerra (PRE-IR) constitueix un partit minoritari, tot i que té una forta trajectòria política, de govern i de defensa dels valors democràtics de la societat que no ha devaluat els seus ideals ni el seu projecte amb el pas del temps.

És necessari aconseguir una forma honesta de fer política, proclamar una República lliure de les mentides i les hipoteques d'una transició robada, on la paraula democràcia es demostri mitjançant la participació política activa de la ciutadania.

Ha arribat l'hora de superar els partits tradicionals. Ha arribat el moment d’asseure a l'hemicicle a persones diferents als de sempre, només així s'acabarà amb la mateixa cançó, la mateixa història de tantes vegades, amb les excuses, incompliments i falsedats que porten als finals ja previstos. Ha arribat l'hora de dir-li al seu veí, al seu botiguer i al seu cap que no és tonto, només educat, però que tot té un límit i que ja està cansat d'escoltar sempre el mateix: que vostè té uns projectes, unes idees, una dignitat i que es mereix un respecte que no estan tenint. Ha arribat l'hora que vostè iniciï un canvi, i aquest canvi és el que representa el Partit Republicà d'Esquerra.

Laura Martínez

Feliç 11 de setembre

2010-09-10T16:08:00.000+02:00

TV3: negació del debat sobre la monarquia i exaltació del rei

2010-08-30T14:53:00.000+02:00

La televisió pública de Catalunya emetrà la nit del dilluns 30 d'agost al Canal33 el documental de tall propagandístic "La forja d'un líder - Juan Carlos I", només uns mesos després de rebutjar emetre un altre documental que proposava obrir un debat en voltant de quina ha de ser la forma de govern de l'estat, entre un sistema monàrquic i un republicà, al·legant qüestionables aspectes tècnics que menyspreaven la professionalitat de l'equip creador del documental.

Des del Partit Republicà d'Esquerra denunciem que la televisió pública catalana pren partit per silenciar la discussió, realitzant aquesta lloança complaent de la monarquia, sense contrapunt ni sentit crític, en comptes de fomentar un debat políticament sa i necessari sobre la direcció de l'estat ostentada per un rei , en el qual es pugui tractar sense complexos sobre l'alternativa republicana com una possibilitat que està a l'abast de la voluntat de la societat.

Expressem que la direcció de TV3 ha de reflexionar sobre si amb aquestes decisions sobre les seves emissions està prenent una direcció que la porti a ser la televisió que Catalunya es mereix o si més aviat s'està deixant arrossegar pels polítics que la puguin portar a ser un instrument propagandístic del règim en mans del partit de torn. L'opció de debatre sobre república o rei és una cosa que hauria de ser possible en el si d'una televisió pública madura i que fa gala de la qualitat de les seves emissions.

Luis Iglesias Pérez

Partit Republicà d’Esquerra – Izquierda Republicana

Primeres Jornades de Recreació Històrica de Corbera d'Ebre

2010-08-29T14:06:00.001+02:00

Des del PRE-IR, com fem cada vegada que hi ha una celebració de caire republicà a la zona, donem suport i ajudem a difondre la celebració de les Primeres Jornades de Recreació Històrica de Corbera d'Ebre (Terra Alta), que tindran lloc des del matí dels dies dissabte 4 i diumenge 5 de setembre fins la nit.

Els actes es centren en l'ofensiva republicana que va donar origen a la batalla de l'Ebre, una de les més dures de la guerra civil, amb mostres relacionades, exposició de material de l'època, exhibició de documentals sobre el tema i una conferència sobre la guerra civil espanyola.

A més, també és possible visitar a la localitat durant tot el dia l'exposició de La Trinxera.

PROGRAMA

Poble Vell

Diorames del camp de batalla y exposició de Militaria i coleccionisme

De 11:00 a 14:00

Sala del Casal

Exposició de documentació i premsa de guerra

De 11:00 a 14:00

Cine del Casal

Conferència sobre la guerra civil

Amb la presència de diversos historiadors especialitzats.

De 18.00 a 21:00

Restaurante del Casal

Sopar i després cinema a la fresca, amb documentals de la Guerra Civil.

De 21:30 a 1:00

Preu: 5€, dinar i sopar no incloses

Ens donem a conèixer

2010-08-03T11:18:00.001+02:00

Els afiliats del Partit Republicà d'Esquerra estem fent campanya constantment per a donar a conèixer el PRE entre els catalans i fer-los arribar els nostres plantejaments polítics i els nostres posicionamients sobre els problemes i reptes que té la societat avui en día, així com per augmentar el nombre de simpatizants i afiliats.

A Tarragona des de fa setmanes s'ha començat el repartiment de tríptics, son centenes els tríptics que hem repartit per la ciutat, així com en altres poblacions de Catalunya on el PRE té militants actius.

El PRE és un partit que està obert a la societat i en el que qualsevol persona que se senti propera als nostres ideals pot col·laborar, si vols fer-ho pots escriuren's a preirtarragona@gmail.com per demanar més informació o per saber com podries col·laborar amb nosaltres.

Exposició República! Cartells i cartellistes [1931-1939]

2010-08-01T13:13:00.003+02:00

El cartellisme polític va ser un dels mitjans propagandístics més eficaços de la dècada dels trenta, al costat de la premsa escrita i la ràdio. Va ser una arma ideològica de primera línia, tant per a les dretes com per a les esquerres. Els cartells, editats per tota mena d’institucions, entitats i partits polítics, portaven diàriament i de manera efectiva el seu missatge a milers de ciutadans. Avui són un testimoni excepcional de la intensa activitat política i social, així com dels nous corrents artístics, d’una dècada decisiva en la història del segle XX.

L’exposició ha estat produïda conjuntament pel Museu d’Història de Catalunya, el Programa per al Memorial Democràtic del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya i el Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona.

Del 31 de juliol al 22 d'agost de 2010

Sala de baix del Casal Municipal d'Arnes

Organitza la Associació Cultural d'Arnes "La Bresca"

El PRE davant la manifestació del 10 de juliol

2010-07-12T23:14:00.001+02:00

El Partit Republicà d'Esquerra, davant la situació creada amb la sentència sobre l'Estatut del Tribunal Constitucional i la manifestació convocada el 10 de juliol, manifesta que:

-El PRE, com a partit catalanista i federalista, rebutja contundentment la sentència del TC que invalida part de l'Estatut referendat pels ciutadans de Catalunya i que suposa un retrocés en les aspiracions d'autogovern de Catalunya. La sentència mostra una vegada més el caràcter centralista i retrògrad de les institucions del règim, amb part del sistema judicial encara anclat en el passat.

- Rebutgem també, la incoherència i la ineptitud dels partits catalans majoritaris que, amb uns líders mediocres i sense projecte, han utilitzat l'Estatut com una arma llençívola que ha sigut objecte de pactes, personalismes i interessos partidistes. Durant tot el procés estatutari no han sabut estar a l'altura de les circumstàncies i han buscat el profit electoral d'un estatut que s'ha fet sense plantejar la qüestió de fons, que és la superació de l'estat de les autonomies, i per tant, del propi règim.

- Els republicans creiem que l'única via per a millorar l'autogovern de Catalunya és mitjançant una oposició frontal i sense ambigüitats de les forces catalanistes al règim monàrquic actual basat en la Constitució de 1978, fent pinya amb els partits amb aspiracions federalistes de la resta del estat per a superar la situació actual i construïr un marc legal nou basat en una 3ª República, amb una organització federal basada en l'expressió democràtica dels desitjos de la ciutadania, i en el respecte i la fraternitat de tots els pobles ibèrics, en la màxima expressió de les seves aspiracions d'autogovern.

- Recolzem amb matisos la convocatòria de manifestació del 10 de juliol, perquè la classe política catalana l'utilitzarà com a arma electoral o com a enfrontament Catalunya-Espanya; i considerem indecent que des d'un govern que mai ha escoltat les manifestacions ciutadanes contràries, es demani ara, per boca del seu president, que la ciutadania es manifesti al carrer.

- Demanem a la ciutadania que, deixant al marge els partidismes, es manifesti en contra d'una sentència, presa per un tribunal deslegitimat de cap a peus, que vulnera una decisió democràtica presa pels catalans i que ha de ser respectada en democràcia pel poble, i animem a tothom qui pugui anar a la manifestació a marxar portant tant la bandera de Catalunya com la de la república.

Divendres 9 de juliol 2010
Partit Republicà d’Esquerra
http://ir-pre.es

L'Estatut i el problema de fons

2010-07-09T01:35:00.001+02:00

Amb la sentència del Tribunal Constitucional i el conflicte obert per la compromesa situació en que deixa l'encaix de Catalunya a Espanya amb la darrera retallada d'un Estatut que queda reduït i desvirtuat en gran part respecte al que va referendar el poble de Catalunya l'any 2006, s'ha posat de manifest quelcom que des del PRE hem remarcat des que es va iniciar l'aventura de la reforma estatutària, que és impossible avançar cap a un millor autogovern de Catalunya, ni molt menys cap a una organització federal, mentre seguim acceptant la Constitució del 1978 com a marc legal vàlid, amb tot el que aquesta representa. El resultat és que alguns punts importants que plantejava el text, com la importantíssima qüestió del finançament o la creació del Tribunal de Justícia de Catalunya han quedat anul·lades.

Sense entrar en el debat sobre la seva legitimitat, a ningú se li escapa que el Tribunal Constitucional ha presentat un espectacle esperpèntic, amb quatre anys d'espera, jutges recusats i d'altres que havien caducat el seu mandat, així com amb la descarada politització d'aquest òrgan i la ideologització dels seus membres. Per altra banda, la sentència no és cap sorpresa, per molt que la classe política catalana reaccioni com si res d'això s'hagués pogut preveure. Des del principi, l'intent d'ampliar l'autogovern de Catalunya aprovant un estatut en un clima d'oberta hostilitat a les institucions de l'Estat va ser una aventura arriscada, sobretot perquè no es va voler qüestionar el marc legal vigent prèviament. Ara estem veient que era un error.

Cal remarcar que tampoc es percebia aquesta qüestió de la reforma estatutària com a prioritària per part de la societat catalana, tal i com va demostrar la baixa participació en el referèndum (que no va arribar al 50% dels electors) però una generació de polítics mediocres i sense ideologia van fer bandera de l'estatut durant una legislatura en la que es va parlar de poca cosa més. Entre campanya i campanya i les promeses buides de Zapatero, es va redactar un estatut espès que malgrat no ser cap panacea, sí que suposava un pas endavant cap a un autogovern efectiu i un millor finançament, alhora que es deixava clar que l'estat de les autonomies és un nyap que no rutlla ni satisfà les necessitats del país. Però no es va explicar a la societat catalana que era molt difícil que aquesta aventura sortís bé, no tant perquè l'Estatut fos anticonstitucional sinó perquè està clar que mentre seguim vivint en un règim que segueix identificat amb bona part dels valors del franquisme les institucions del règim batallaran per a fer fracassar qualsevol aspiració de més autogovern de Catalunya. Des del catalanisme calia plantejar obertament un trencament amb el marc legal vigent abans de fer un nou estatut que augurava retallades per totes bandes.

Però sembla que el Sr. Montilla, el seu partit, i bona part de la classe política catalana, per molt indignats que estiguin, es neguen a reconèixer aquesta qüestió tan senzilla i segueixen donant cops de cap contra la paret constitucional, entestats en creure que es pot fer “federalisme” de pa sucat amb oli amb el règim actual. A l'altre extrem, els que veuen el referèndum d'independència com a única sortida, tampoc volen reconèixer que el marc legal vigent i el clima polític farien fracassar estrepitosament una tentativa d'aquest tipus, ja que de poc serviria que hipotèticament Catalunya votés a favor independència si aquest referèndum resulta il·legal, si el dret a l'autodeterminació no està reconegut. Ni el discurs dels autonomistes (que malgrat la indignació segueixen reconeixent la carta magna del 78) ni el dels independentistes (que plantegen una ruptura amb Espanya sense pensar en les conseqüències) està afrontant el problema de fons, que és la impossibilitat d'afrontar canvis reals en el règim actual. Mentrestant només s'està venent fum a la ciutadania, o potser rescabalar vots per a les properes eleccions, en les que tothom escombra cap a casa.

Pel que fa als catalans que vam votar l'Estatut, la gran majoria ens preguntem de què serveix haver votat un referèndum que després resulta que no és vàlid ja que es qüestiona a posteriori la seva constitucionalitat. Al ciutadà li dóna la sensació de que li prenen el pèl, i tot plegat ens porta a qüestionar molt seriosament una vegada més la qualitat de la nostra democràcia, i potser a arribar a la conclusió de que la “democràcia” actual no és tan democràtica. Sobre el pla teòric, el poble té la sobirania, el vot de la ciutadania expressat en un referèndum dóna tota la legitimitat a una decisió política, i si resulta que és anticonstitucional, és que alguna cosa passa amb aquesta constitució. Les constitucions no son sagrades, ni monolítiques ni inamovibles, i la que tenim actualment va ser aprovada en condicions molt qüestionables. No seria hora de dir amb franquesa que aquesta carta magna no satisfà els desitjos del poble i que s'ha de revisar?

Des de la nostra perspectiva federalista, el futur de l'autogovern de Catalunya passa per canviar primer el règim i acabar amb un marc legal que no permet aprofundir en l'autogovern ni que Catalunya es senti còmoda dins Espanya, per plantejar a continuació i en el marc d'una Tercera República una organització territorial federal, des de la base d'una nova carta magna, realitzada sense pressions, amb plena responsabilitat democràtica, adaptada als nous temps i que permeti les màximes aspiracions d'autogovern dels pobles ibèrics, incloent el dret a l'autodeterminació. És necessari trencar radicalment amb els mites de la transició, reconèixer que fa 30 anys les coses no es van fer ni tan consensuadament ni tan democràticament com ens volen fer creure. Només d'aquesta manera es pot garantir una sortida a les aspiracions del poble de Catalunya, siguin les que siguin.

Ramiro Gil Morel

Secretari general del PRE-IR

www.ir-pre.es

Izquierda Republicana no torna al laberint comú de IU

2010-06-30T22:39:00.003+02:00

Izquierda Republicana, una vegada més, es veu en l'obligació d'informar a l'opinió pública sobre la falsedat de certs comentaris apareguts en algun mitjà de comunicació en relació al fet que hagi de reintegrar-se o fusionar-se amb Izquierda Unida.

És aquest un pas que IR en absolut s'està plantejant en aquests moments, ja que està immersa en un treball de plena autonomia política, encara que això no exclou de cap manera possibles coalicions electorals per tal d'aconseguir l'avanç de les polítiques radicalment d'esquerres en el nostre país, en el futur proper, i sempre que la seva militància així ho decideixi democràticament, en els preceptius referèndums interns sobre la nostra política d'aliances.

Sí és cert que un grup d'ex-militants del partit, diversos d'ells expulsats per faltes greus, intenten, amb una esgarrifosa manca de virtut pública que se li ha de requerir a tota persona que proclama ser republicana, usurpar les sigles d'aquest vell partit que segueix renovant contínuament la seva saba i no cessa en presentar a la societat alternatives polítiques i econòmiques dignes de tal nom, començant per reclamar una república d'esquerres sense ombra de neoliberalisme o nostàlgia alguns.

Aquestes persones, que segueixen intentant agafar il·legítimament el nostre nom, tenen encara pendent retre conte pública sobre què han fet amb el patrimoni interceptat a IR per la dictadura franquista i retornat fa vuit anys per l'Estat, ja que mai han revelat documentalment on ha anat a parar aquest patrimoni, de 512 milions de les antigues pessetes. Igualment segueix oberta la via penal judicial contra ells per falsificació documental, ja que el arxivat de les diligències prèvies està recorregut davant l'Audiència Provincial de Madrid, que ja va estimar indicis de delicte i va ordenar l'inici d'aquestes diligències. Aquest recurs però, està a l'espera de resolució, i per tant, en absolut s'ha tancat.

No fa gaire s'ha celebrat, segons alguns rumors, una reunió la qual semblaria que han anomenat "congrés extraordinari"; un altre més en molt poc temps, de manera que aquestes reunions il·legítimes ja no són extraordinàries en cap sentit, sinó la seva ordinària manera de prosperar en l’empantanegada política espanyola.

Aquesta gent va religiosament a les assemblees de refundació d'IU, sense major anàlisi, quan IU, interessada en acollir i deglutir, tal com ja va fer en el seu moment amb IR -motiu pel qual IR va sortir d'IU el 2002 -, a totes les forces que vulguin entrar en el seu abraç de l'ós, els rep condescendentment sense preguntar pels seus antecedents, penals o no, en la fe que l'esquerra és una simple suma d'adjectius i noms, sense explicar quin acomodament tindrà cadascú en la seva estructura, aparentment lliure dels seus vells tics i contradiccions, que projecta presentar a l'electorat de gairebé tota Espanya. En els pròxims comicis autonòmics catalans, aquesta refundació encara estarà en bolquers ideològics i organitzatius, ja que no està previst el seu debut fins 2012.

Finalment, Izquierda Republicana un cop més expressa públicament que obre els seus braços a tota aquella persona republicana, radical d'esquerres -com les que militen en altres països europeus-, que crea en la màxima horitzontalitat democràtica interna possible, i que tingui la virtut cívica típica del republicanisme, és a dir, honradesa en la vida pública i privada com a militant i com a membre d'un partit polític. Els rebem amb alegria fraternal per mobilitzar per una altra societat, per un altre país, que no només és possible, sinó exigible.

Secretaria de Comunicació d'Izquierda Republicana

Manuel Azaña: Vida i Destí, curs d'estiu a l'URV

2010-06-15T23:51:00.000+02:00

Amb motiu del 130è aniversari del naixement i del 70è de la mort d'Azaña, un dels fundadors d'Izquierda Republicana, es tracta de fer una reflexió general de la figura del ministre, cap del Govern i president de la Segona República espanyola des d'una doble perspectiva: República i Guerra Civil perquè ens trobem amb dos Azañas, l'home reformista i políticament actiu que va encarnar el règim republicà, i el polític amortitzat que, pres de una forta malenconia, no va tenir poders però tampoc la saviesa per defensar com calia l'interès de l'Estat republicà i d'Espanya.

Comptem amb molts acadèmics, especialistes prestigiosos del període, per aprofundir en els aspectes menys coneguts de la biografia personal i el tràgic desenllaç. En el curs es tractara del seu esforç per modernitzar l'Estat amb el sol instrument de les raons i els vots dels ciutadans, com correspon a un demòcrata de fermes conviccions polítiques. Estudiarem la gran conspiració de les forces més reaccionàries per allunyar-lo del poder, el mite de l'adscripció a la maçoneria, les reformes educatives i culturals, convençut que aquest aspecte seria decisiu per a l'estabilització de la democràcia a l'Estat, les complexes relacions amb els militars i l'Església, la seva concepció de la justícia, de l'Estat i de l'articulació nacional, l'evolució intel.lectual i política amb Catalunya durant la República i la guerra i també amb el País Basc, per concloure amb el seu tràgic exili i la mort, assetjat per la policia franquista, i el seu llegat polític i moral per als joves d'avui.

També es farà una taula rodona "La democràcia republicana", amb Ángeles Egido, Antonio Elorza, Alberto Reig Tapia i Josep Sánchez Cervelló; i es projectaran dos documentals ("Azaña: una vida para la República" i "Casas viejas").

Les conferències seràn:

"La trajectòria vital d'un republicà" per Ángeles Egido León, catedràtica d'Història Contemporània de la UNED

"Auge i agonia de la raó", Antonio Elorza, catedràtic de Ciència Política de la Universidad Complutense de Madrid

"Demonitzar un polític: teoria i mètode", Alberto Reig Tapia, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

"Els militars i la República", Gabriel Cardona, professor emèrit de la Universitat de Barcelona

"L'Església i la Segona República", Manuel Fuentes i Gasó, director de l'Arxiu Arquebisbal de Tarragona

"Azaña i la maçoneria", Santiago Castellà, professor titular de Dret Internacional Públic de la URV

"Azaña, el valor de l'educació i la cultura", Juan Sisino Pérez Garzón, catedràtic d'Història Contemporània de la Universidad de Castilla-la Mancha.

"Azaña, justícia i república", Glicerio Sánchez Recio, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat d'Alacant.

"Azaña i Catalunya (1931-1936)", Josep Pich i Mitjana, professor titular d'Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

"Azaña i la Generalitat durant la guerra", Josep Contreras, historiador de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

"Nació i Estat en Manuel Azaña", Andrés de Blas, catedràtic de Ciència Política de la UNED.

"La Segona República i la cuestió femenina (1931-1939)", Montserrat Duch Plana, professora titular d'Història Contemporània de la URV.

"Azaña entre la guerra i la pau", Fernando Hernández Sánchez, professor d'història contemporània de la Universidad Autónoma de Madrid.

"Azaña: exili i llegat", Josep Sánchez Cervelló, professor titular d'història contemporània de la URV.

El PRE a la manifestació per l'educació pública

2010-06-01T16:18:00.001+02:00

El Partit Republicà d’Esquerra va estar present a la manifestació contra la política educativa del Govern de la Generalitat que va recórrer els carrers barcelonins la tarda del dissabte 29 de maig.

La protesta contra les retallades del pla d'austeritat i la precarietat educativa provocada per les mesures que es deriven de la llei impulsada pel conseller Maragall, convocada per diverses centrals sindicals i recolzada pel PRE, va ser seguida per centenars de persones que durant tot el recorregut van corejar lemes contra la precarietat en el sistema públic d'educació, demanant la dimissió del conseller Maragall i exigint la retirada de les mesures del pla d'austeritat que afecten al sistema educatiu.

Les pancartes, molt nombroses en la marxa, mostraven la indignació de professors, pares, mares i alumnes amb la nova llei, atacant al calendari escolar que es vol imposar, denunciant les retallades de plantilla i caricaturitzant en clau satírica al conseller Maragall i les seves mesures educatives. També diverses banderes republicanes van onejar durant la manifestació, simbolitzant la unió de la lluita per la república amb la reivindicació d'un sistema educatiu públic de qualitat i que garanteixi la igualtat d'oportunitats i la cohesió social.

Al final de la protesta, es va llegir el manifest acordat pels sindicats organitzadors en el qual s'exigia al Govern català que aturés les mesures previstes així com les retallades i els tancaments de centres i que prengués una dotzena de mesures concretes que permetrien millorar la qualitat del sistema educatiu públic, que anaven des de l'increment de plantilles i la reducció del nombre d'alumnes per aula i el manteniment del sistema democràtic d'organització dels centres a l'aturada del nou calendari escolar.

Partit Republicà d’Esquerra

http://ir-pre.es

Izquierda Republicana continua la lluita per la seva dignitat

2010-05-29T11:36:00.001+02:00

Davant la difusió en dies passats d'una nota en la qual s'afirmava que s'han arxivat de forma "definitiva" (?) les diligències judicials en relació amb la denúncia presentada per Izquierda Republicana, per falsificació en document públic i privat, contra els que usurpen el seu nom i la seva legítima representació, no significa en absolut, com pretenen fer creure els seus autors, que la lluita per la legítima representació del nostre partit hagi acabat amb la victòria d'aquest "costat fosc" del passat d'IR, que no accepta el canvi democràtic produït en el nostre partit el 2007 i que ha fet de la falsedat el seu estandart.
L'acte judicial que estima que no veu indicis de delicte de falsedat documental es pot recórrer, i de fet ha estat i seguirà sent recorregut. També es va recórrer la primera decisió d'aquest mateix jutge quan no va admetre a tràmit la nostra denúncia. Va ser el nostre recurs davant l'Audiència Provincial de Madrid el que va provocar que aquesta ordenés al jutge l'obertura de les corresponents diligències, estimant que sí hi havia indicis de delicte. Ara, després de les diligències, el jutge insisteix en no veure-ho, tot i les apreciacions dels tres magistrats de l'Audiència Provincial, després d'estimar el contrari. Doncs bé, davant d'ells recorrem de nou i serà, per tant, l'Audiència Provincial qui decideixi finalment al respecte, quelcom que encara no ha passat, de manera que el procés segueix obert i sense conclusió definitiva.
Amb independència d'aquest procés per via penal, hi ha un altre procés en paral.lel per via civil. Si el primer fos arxivat, es continuaria amb el segon, de manera que estem encara molt lluny d'haver perdut cap batalla.

És convenient ara recordar que segueix igualment obert el procés, per apropiació indeguda dels béns del partit, contra aquests mateixos mentiders que es van llançar a l'aventura de falsificar un congrés i una nova direcció del partit, tractant de forma desesperada de neutralitzar la nostra denúncia, i sense cap altre interès que salvar-se de la crema.
La confiança en la justícia de les nostres reclamacions, ens seguirà sempre impulsant a continuar la lluita amb tots els mitjans al nostre abast, fins aconseguir el total desemmascarament de tan grollera imposició. Raó no ens en falta, ni tampoc el suport de la nostra militància, ni el d'aquells polítics honrats que busquen el bé de la causa republicana, i no la seva utilització en benefici personal com ofici de menesterosos.

Madrid, 27 maig 2010

Comissió Executiva Federal d'Izquierda Republicana

http://www.izquierda-republicana.org

El PRE s'afegeix a la manifestació contra la política educativa del govern i a favor de l'educació pública de qualitat

2010-05-26T18:17:00.002+02:00

El Partit Republicà d'Esquerra dóna ple suport i convoca a la ciutadania a la manifestació social que es farà aquest dissabte 29 de maig, a les 17:30 a Barcelona, des de Plaça Urquinaona a Plaça Sant Jaume, convocada per tots els sindicats educatius, en rebuig a la política en matèria d'educació que està aplicant la Generalitat de Catalunya, amb el conseller Ernest Maragall al capdavant, i que està suposant la retallada i precarització de l'educació publica més brutal que hem viscut en la nostra història recent. Les mesures aplicades pel departament d'educació, en el marc de la nova Llei d'Educació de Catalunya (LEC), aprovada amb la gran majoria del professorat i de la comunitat i educativa en contra suposen, entre d'altres: supressió de centres públics, reducció de plantilles docents, substitucions no cobertes, massificació a les aules, places públiques insuficients a les escoles d'adults, cicles formatius i llars d'infants, canvis en el model de gestió democràtica dels centres i jerarquització d'aquests, canvis injustificats del calendari, precarització de les condicions de treball del professorat interí, tancament de grups de batxillerat públics en alguns instituts, desaparició del batxillerat nocturn mentre es concerten batxillerats amb institucions privades, algunes d'elles religioses, etc. Tots aquests plans s'estan duent a terme amb l'oposició dels sindicats i de bona part de la comunitat educativa amb mobilitzacions periòdiques, sense que el departament es doni per al·ludit.

Paralel·lament, i amb la opacitat dels mitjans de comunicació, la Generalitat, a través del departament de treball ha suprimit les escoles taller i cases d'ofici, deixant al carrer més de 1400 professionals, i suprimint un gran recurs social per a la inserció laboral, a l'educació i a la formació.

A més a més, aquestes mesures s'enmarquen en un context de crisi al qual s'han afegit les retallades de l'anomenat "pla d'austeritat" i que suposa la reducció dels salaris dels treballadors de l'administració de forma considerable, mentre l'administració segueix invertint grans quantitats de diners en gastos molt menys imprescindibles (casa reial, ajudes a bancs i caixes, tropes a l'estranger, sous vitalicis d'excàrrecs polítics, un llarg etcètera). Des del PRE creiem que hi ha molts sectors en l'administració des d'on es pot començar a retallar gastos i no pas en pilars clau de l'estat del benestar com són l'educació, la sanitat o les pensions. En aquest context, idees proposades com la compra d'ordinadors portàtils per a cada alumne el proper curs (mesura que sembla ja una realitat) o l'ampliació de l'educació obligatòria fins als 18 anys són totalment surrealistes.

Des del PRE considerem que s'ha posat de manifest el perill que corre el nostre model d'educació pública, critiquem amb contundència aquesta actuació i considerem que aquesta no és una política pròpia d'un govern d'esquerres sino d'un govern neoliberal sense escrúpols que pretén imposar un model precari d'educació pública i fer pagar el plats trencats d'una crisi a la societat, quan aquesta no n'és culpable. També demanem als sindicats implicats que iniciin movilitzacions més contundents i valentes, inclosa la convocatòria d'una vaga indefinida, atès que les mobilitzacions fins ara proposades han demostrat ser ineficaces.

Partit Republicà d'Esquerra - Izquierda Republicana

www.ir-pre.es

http://www.plataformaensenyamentpublic.cat/

El PRE-IR s'adhereix al manifest social en defensa de l'ensenyament públic

2010-05-15T16:13:00.000+02:00

L’educació és un dret universal i un bé públic al qual tota la ciutadania té dret a accedir i l’Administració té el deure de garantir en condicions de qualitat i d’igualtat. A més, hi ha consens en la nostra societat sobre el fet que l’educació, a més de ser una necessitat per al progrés social, és la condició per fer possible una societat cohesionada i justa i que perquè això sigui possible l’ensenyament públic ha de ser l’eix vertebrador de tot el sistema educatiu i ha de garantir la seva funció social d’ajudar a compensar desigualtats.

L’ensenyament públic ha de garantir que totes les persones puguin estudiar i puguin aprendre i, a més, ha de ser democràtic i gratuït perquè no segregui les persones ni per classe social, ni per gènere, ni per llengua, ni per creences, ni per cultura.

No obstant, en aquests moments ens trobem en una greu situació de deteriorament de l’ensenyament públic, de la mà de la política educativa de l’actual conseller Maragall, que va justament en la direcció contrària: introducció de mecanismes de gestió privada, disminució de despeses i recursos per a l’ensenyament públic i, per tant, més desigualtat d’oportunitats per a l’alumnat i menys cohesió social per a Catalunya.

A partir de l’aprovació de la nova Llei d’Educació de Catalunya (amb el rebuig majoritari del professorat i de bona part de la comunitat educativa) i amb l’argument de la crisi, estem assistint a un atac sistemàtic contra l’ensenyament públic: retallades de plantilles de professorat, massificació a les aules, substitucions no cobertes, tancament de grups de batxillerat en barris desafavorits, disminució de professionals en els centres -vetlladores, tècniques d’integració social, mediadors/es, traductors/es, etc.-, disminució de la plantilla dels serveis educatius (equips d’assessorament pedagògic, centres de recursos), disminució d’aules de d’acollida, i places públiques insuficients (amb grans llistes d’espera) de cicles formatius, d’educació de persones adultes i de llars d’infants.

Juntament amb la retallada de recursos, assistim també a un seguit de nous decrets que pretenen canviar l’organització democràtica i participativa dels centres per tal d’imposar un model de gestió que allunyi el professorat i la resta de la comunitat educativa de les decisions pedagògiques, organitzatives i de gestió econòmica dels centres públics i que de cap manera afavorirà la bona marxa dels centres educatius ni ajudarà a millorar la qualitat educativa.

Tot plegat, no solament ens està portant a un retrocés de l’ensenyament públic sinó també a un retrocés en les condicions laborals del professorat, al qual es fa responsable de les mancances i els errors de l’Administració educativa. Finalment es canvia, també sense consens, el calendari escolar, complicant encara més la difícil conciliació de la vida laboral i familiar, sobretot de les classes amb menys poder econòmic.

Davant de tot això, exigim al govern de Catalunya:

• Que incrementi el pressupost per a les despeses de funcionament dels centres públics.

• Que incrementi les plantilles en base a les necessitats reals dels centres.

• Que no tanqui batxillerats ni cicles formatius públics.

• Que no suprimeixi professorat dels serveis educatius i dels CAEP.

• Que substitueixi des del primer dia el professorat de baixa.

• Que disminueixi el nombre d’alumnat per aula, sobretot en els centres que escolaritzen alumnat amb més dificultats.

• Que apliqui mesures contra la guetització de centres. Per una distribució no segregadora de l’alumnat.

• Que obri les portes del sistema a les persones que estan en atur. Més formació professional, formació bàsica per a persones adultes, més batxillerats i més universitat.

• Que aposti per l’ensenyament d’idiomes i l’alfabetització digital.

• Que aturi l’aplicació del nou calendari escolar.

• Que el desplegament de la LEC no desmunti l’escola pública, ni l’organització democràtica dels centres educatius. En aquest sentit demanem que aturi la publicació dels decrets sobre autonomia de centres i direccions i que s’obri una moratòria d’un any per a la seva negociació i el seu debat social.

http://www.plataformaensenyamentpublic.cat/

Retalls injustos, democràcia qüestionada

2010-05-13T19:10:00.003+02:00

L'anunci de retallades en la despesa pública efectuada ahir per part del President del Govern suposa la confirmació de la victòria absoluta de les tesis neoliberals al nostre país recolzant-se en les institucions financeres internacionals (com el FMI i els mercats de deute) així com en els missatges enviats des de la Unió Europea. És evident que el govern espanyol ha cedit de manera irresponsable i s'ha sumat al carro dels que carreguen el pes de la crisi en els sectors més febles de la societat mentre que els beneficiaris de les successives bombolles són protegits de qualsevol inquietud.

Injusta és la retallada dels salaris dels empleats públics en una mitjana del 5% quan fins fa només uns mesos se'ns deia que es mantindria el seu poder adquisitiu i que ni tan sols es plantejava la congelació salarial. Fan malament alguns sectors socials en alegrar-se d'aquesta retallada ja que es tracta d'un mesura exemplificadora i molts empresaris disposaran d'una referència en la seva negociació en veure el comportament del govern amb els seus empleats. Això per no parlar dels efectes que pugui tenir aquesta disminució d'ingressos de moltes famílies en el creixement econòmic i en la recaptació fiscal.

També suposa una greu injustícia el fet que la major part de les pensions de la gent gran no s'actualitzin d'acord amb l'increment de l'IPC. Es tracta d'un sector amb greus dificultats econòmiques a causa de que la major part de les pensions són de quantitats ínfimes havent de suportar estretors per arribar a final de mes.

Injust és que es retiri després escassos anys d'aplicació l'anomenat "xec-nadó", una de les poques mesures, ja de per si prou insuficient, d'ajuda a les famílies. La seva implantació de manera lineal, atorgant la mateixa ajuda sense atendre els ingressos ja va ser errònia però el govern torna a equivocar-se en la seva eliminació per a totes les mares.

Finalment, es remata la injustícia fent recaure els retalls de la despesa pública en els beneficiaris de la Llei de la Dependència, encara insuficientment implantada.

El govern socialista ha optat per les receptes més fàcils servides per les cuines del neoliberalisme. Tot per "tranquil·litzar" a uns mercats la voracitat dels quals és insaciable, el que suposa que les retallades molt probablement no es quedaran aquí. És fàcil que pròximament tornem a escoltar amenaces respecte a les pensions i que s'articuli una reforma laboral greument perjudicial per als interessos dels treballadors.

Res s'ha concretat pel que fa a la possibilitat d'elevar els ingressos de les arques públiques mitjançant una persecució decidida de l'elevat frau fiscal, l'elevació dels trams de l'IRPF de les rendes més altes, la recuperació de l'Impost sobre el patrimoni, ... entre d'altres possibles mesures. Sembla que no es vol molestar les grans empreses i fortunes que amb crisi o sense continuen mostrant quantiosos beneficis.

Crida l'atenció el contrast entre la generositat del govern amb bancs i caixes quan aquests es van veure apurats per les seves pèssimes decisions inversores fa pocs mesos amb el rigor que s'aplica a una gran part dels ciutadans que no van tenir cap culpa de la incubació de la actual crisi.

D'altra banda, sembla clar que pel que fa a les polítiques econòmiques, els espanyols no som sobirans a l'hora de prendre decisions. Els mandataris de la UE, els EUA i les institucions financeres internacionals són les que marquen la seva particular manera de que sortim de la crisi. Ni el nostre govern ni el parlament, fruit de la voluntat popular, semblen tenir marge de maniobra. Els ciutadans hem de qüestionar si el que vivim a Espanya és una democràcia real o virtual. El nostre govern no pot ser el titella d'interessos particulars de grans empreses, fons d'inversions, bancs, ...

Reiterem des Izquierda Republicana la necessitat de buscar un nou model econòmic i social alternatiu que superi l'actual sistema capitalista. Aquesta no és una crisi més. Revela les greus mancances del capitalisme per respondre a les demandes de la societat. Les seves receptes van pel camí de empobrir a la gran majoria dels ciutadans i obrir un abisme social les repercussions poden ser molt greus.

Així mateix volem insistir que les decisions sobre polítiques econòmiques no poden quedar en mans d'organismes i institucions no elegits pels ciutadans i la presumpta independència és bastant qüestionable a la llum de la seva actuació en aquesta crisi.

Ramón García Hernández
Comissió d'Economia i Món Laboral
Izquierda Republicana

El PRE-IR s'adhereix al manifiest per un Pacte Nacional per a la Laïcitat

2010-05-11T19:58:00.001+02:00

Texte del manifiest:

La crisi econòmica, ambient propici per a situacions conflictives

Aquests darrers anys estem vivint una crisi econòmica d’abast global que planteja reptes que són de resolució complexa però necessària. Com és habitual, aquesta crisi està tenint el seu principal impacte en les classes populars, i està generant situacions de desigualtat. Són aquestes situacions les que poden afavorir una fractura de la convivència, on el racisme i la intolerància religiosa es barregin podent arribar a provocar greus esclats xenòfobs. La crisi, doncs, pot afavorir situacions socials conflictives.

Un Pacte Nacional per la Laïcitat, un pacte per la convivència a Catalunya

Catalunya no només està en condicions d’abordar aquest debat sense cap tipus de complexe sinó que, a més, l’adopció de mesures destinades a posar solucions a aquestes possibles situacions conflictives ha d’estar en la primera línia de l’agenda política, social i mediàtica del país. És per això que creiem que és el moment de plantejar un gran debat públic, un debat polític i social que tingui com a objectiu arribar a un gran Pacte Nacional per la Laïcitat.

Un Pacte que representi el conjunt de la societat catalana

Aquest gran acord per la laïcitat ha de ser un pacte de país, un pacte que compti amb la participació activa del conjunt de la ciutadania: associacions cíviques i confessions religioses, partits polítics, agents socials, comunitat educativa, món acadèmic, mitjans de comunicació, etc.

La laïcitat, per una societat lliure i plenament democràtica

I ha de ser un pacte que tingui com a objectiu potenciar els valors de la llibertat de consciència i de religió, el pluralisme, la igualtat, el respecte, i la cohesió com a pilars fonamentals de la convivència al nostre país. Aquests són els fonaments de la laïcitat. Perquè la laïcitat constitueix una ètica civil, universalista i independent de qualsevol confessió o ideologia. Només des de la laïcitat, la llibertat de pensament i el pluralisme es pot construir una societat lliure i plenament democràtica. I estem convençuts que arribar a consensos que puguin convertir-se en un Pacte Nacional per la Laïcitat, és una passa més en la construcció d’aquesta societat desitjada.

http://www.pactelaicitat.cat/

1 de Maig, dia del Treball

2010-05-01T10:48:00.005+02:00

Davant d'un nou 1 de maig, dia del treball, El PRE-IR Tarragona anima a totes les persones, amb treball o en l'atur, ja jubilades o fins i tot estudiants, a participar en les diferents concentracions i manifestacions convocades en pobles i ciutats per a reivindicar a les administracions solucions al problema de l'atur i de la precarietat laboral, i per exigir que no es prenguin mesures que perjudiquin a les pensions, com ja em reivindicat el PRE-IR.

Esperem que les mobilitzacions d'aquest 1 de maig suposen també una crida a la responsabilitat amb treballadors i treballadores a les organitzacions sindicals, que tenen el deure de complir la seva funció de reivindicar els drets laborals davant plans de retallada governamentals i empresarials.

Luis Iglesias
PRE-IR Tarragona

Recordant en Marcel·lí

2010-04-25T03:41:00.003+02:00

El 25 d'abril de 1884 va néixer a Tarragona Marcel·lí Domingo, periodista, mestre i escriptor; però sobretot referent polític del republicanisme i del federalisme a Tarragona i a tot Espanya.

Durant la seva vida política va ser un exemple en pro de les idees republicanes i federalistes, així com en la defensa de les llibertats de Catalunya. Fou ministre d'Instrucció Pública i d'Agricultura durant la II República, president d'Izquierda Republicana des de 1936, i també fou el principal inspirador, l’any 1935, de la fundació del Partit Republicà d'Esquerra, partit que sense en Marcel·lí no hagués estat possible.

Avui, aniversari del seu naixement, els republicans del PRE-IR recordem la seva figura i reivindiquem la importància històrica d'aquest il.lustre tarragoní, i continuem, en la seva memòria i en la de tants altres, treballant per la III República.

Partit Republicà d'Esquerra - Izquierda Republicana

Qui era Samaranch?

2010-04-23T00:02:00.008+02:00

Davant els actes en homenatge de Juan Antonio Samaranch, des del PRE-IR volem denunciar la campanya de benevolença generalitzada i d'abstracció amb la figura de l'expresident del COI, al qual s'està cobrint d'honors que opinem que no corresponen a una persona amb una biografía tan plena de clarobscurs.

Considerem que la seva imatge s'ha construït des de l'oblit premeditat de la seva etapa més tèrbola com a membre de Falange i Conseller Nacional del movimiento durant la dictadura, així com des de l'omissió de les pràctiques autoritàries i la seva tolerància amb la corrupció que es va destapar durant el seu mandat al COI.

Una vegada més queda en evidència la manipulació informativa que s'imposa des dels mitjans de comunicació, en especial des dels mitjans públics, cap a persones de molt dubtosa o nul·la consciència democràtica, tantes vegades emparentats amb el règim franquista, però que gaudeixen d'un estatus que els converteix en intocables, i acaben rebent títols com a “pare de l'olimpisme” o “el català més important del segle XX”; quan la realitat és molt més fosca i als informatius provinents d'altres països es denuncia sense embuts.

Més informació:

The Times: Si vol entendre la corrupció institucionalitzada un bon lloc per a començar és el palau de Lausana des d'on Samaranch dirigia el CIO
L'Express: Samaranch va canviar la divisa de Coubertain. Amb ell l'important era participar dels beneficis.

BBC: Samaranch va deixar créixer un càncer de corrupció i luxe al CIO

The New York Times: Samaranch, un antic dirigent esportiu franquista, va tolerar un cert nivell de corrupció al Comitè Olímpic.

La Stampa: S'ha emportat a la tomba el seu fosc passat amb la camisa blava de la Falange

Sidney Morning Herald: Amb Samaranch el Comitè Olímpic va esdevenir sinònim d'amiguisme, clientelisme, escàndols, secrets i elitisme.

Kurier: L'espanyol estava al servei dels feixistes

New Zealand Herald: Samaranch era autocràtic i intolerant

Wall Street Journal: Samaranch insistia en ser tractat d''excel·lentíssim' i en envoltar-se de luxe

En el 75è aniversari del Partit Republicà d'Esquerra

2010-04-16T23:57:00.000+02:00

El 17 d'abril de 2010 es compleixen 75 anys de la fusió dels partits republicans catalans que van conduïr a la creació del PRE. En un moment de censura i dificultats per als partits d'esquerres a causa de la repressió conseqüència dels fets d'octubre de l'any anterior, el 17 d'abril de 1935 es formalitza al Passeig de Gràcia de Barcelona la fusió del Partit Radical Socialista Català amb Esquerra Nacional a Catalunya; del qual el seu líder Faustí Ballvé Pellicer en fou escollit primer president, malgrat que la força majoritària del PRE provenia dels nuclis radicalsocialistes tarragonins fidels a Marcel·lí Domingo.

Poc s'ha escrit i molt poc es coneix del nostre partit, eclipsat per la rivalitat amb Esquerra Republicana de Catalunya durant els anys 30, el cert és que el PRE va ser el partit majoritari a les terres de l'Ebre i fou molt important a les comarques tarragonines fins a la guerra civil; però les conseqüències de la guerra van truncar el futur de la jove branca autònoma d'Izquierda Republicana a Catalunya.

Malgrat tot, el PRE va lluitar per a mantenir-se en primera línia política. Pocs ho recorden, però el PRE va participar al Front popular, obtenint 3 diputats a les corts de la República: Marcel·lí Domingo, Faustí Ballvé i Ramón Nogués i Biset. La guerra i l'exili van marcar el declivi del PRE, malgrat que es va mantenir una mínima activitat política i el partit va participar en el Consell Nacional de la Democràcia Catalana, així com en les principals institucions republicanes a l'exili.

Després de tants anys i malgrat les dificultats i els escassos mitjans, tornem a ser a les llistes electorals, tornem a ser a la palestra política, més convençuts que mai de la nostra capacitat d'oferir un projecte seriós a la ciutadania, i de que les nostres idees tenen el potencial d'arribar a tothom i de ser un exemple de regeneració política, però sobretot convençuts de la necessitat d'un partit format per ciutadans honestos i compromesos amb la lluita per la Tercera República i tot el que aquesta representa.

En aquest aniversari cal expressar l'agraïment als companys i companyes, afiliats, simpatitzants i amics, que ens han ajudat, i que col·laboren dia a dia perquè el PRE, malgrat la seva modèstia, sigui cada vegada un partit més fort i consolidat a Catalunya. La seva constància, idealisme i honestedat republicanes són exemple del que han de ser les virtuts cíviques a les quals els republicans aspirem, l'antítesi del que la classe política actual representa.

Avui, davant la necessitat cada cop més clara d'un canvi de règim que suposi a més a més un canvi estructural del nostre sistema polític i econòmic, basat encara en rèmores del franquisme, la Tercera República es configura com un horitzó possible de transformació, que sols será possible des de la lluita política i social ciutadana. Com a partit netament republicà, federalista i d'esquerres, el PRE, agermanat amb Izquierda Republicana, i col·laborant amb les forces d'esquerres de Catalunya i sent present a les principals convocatòries electorals, vol representar a Catalunya aquest projecte tan necessari, i seguirà treballant perquè la 3ª República sigui una realitat el més aviat possible.

Llibertat, Igualtat, Fraternitat

Ramiro Gil Morel

Coordinador General del Partit Republicà d'Esquerra

Més informació sobre la història del PRE

14 d'abril

2010-04-14T15:21:00.000+02:00