Discurs del representant del PRE a l'acte republicà pel 14 d'abril a Tarragona

Pels lluitadors de la llibertat i la República

M’alegra estar avui aquí amb vosaltres, un altre 14 d’abril, per recordar que fa ara 83 anys, en un dia que va ser pacífic i festiu, es va proclamar la II República, després de dècades de lluita per conquerir-la, conquista la qual no va suposar un punt i final, sinó el punt de partida per la consecució de drets i llibertats, tant individuals com a col·lectius, llargament anhelats, després d’anys de dictadura sota el regnat d’en Alfons XIII: dret d’associació, llibertat religiosa, llibertat de premsa, autogovern per a Catalunya, sufragi universal per a dones i homes, dret al divorci o al avortament, etc… També importants reptes com la millora del sistema educatiu es van afrontar durant la República, que va prendre mesures per a un millor repartiment de la riquesa, per apuntalar la democràcia i conviure en pau amb la resta de països del món.

Això va ser el que, amb desigual fortuna, van fer els republicans fins que la reacció, que va esperar durant anys pel seu moment, va destruir la República, va massacrar al país i va instaurar un regnat d’odi i violència durant 40 anys, Els monuments d'aquesta tirania encara perduren, els morts republicans a les cunetes, encara, també.

Nosaltres, els republicans, vam combatre el feixisme 3 anys a Espanya amb l’ajuda solidària dels milers de brigadistes vinguts d’arreu del món, vam cridar “No pasarán” a Madrid, vam estar bombardejats a Gernika, vam creuar l’Ebre; hem patit l’exili lluny de casa nostra, hem combatut a Àfrica i a Europa a la II Guerra Mundial, vam combatre a l’alliberament de París al front de la Nueve, la companya composada per exiliats dintre de l’exèrcit francès, vam ser presoners a Mathausen on van morir milers dels nostres sota el jou del nazisme, tot això per després sofrir l’abandonament dels aliats; hem esta a Mèxic exiliats per dècades on vam mantindré el govern de la República a l’exili, vam ser opositors dintre de l’estat franquista, ens van perseguir los grises, vam estar relegats a al transició. Durant dècades vam lluitar i encara lluitem per la llibertat i la República.

Aquest és el llegat de la República, la nostra memòria.

Deia el periodista argentí Rodolfo Walsh, “les nostres classes dominants han procurat sempre que els treballadors no tinguin història, no tinguin doctrina, ni herois, ni màrtirs. Cada lluita ha de començar de nou, separada de les lluites anteriors; l’experiència col·lectiva es perd, les lliçons s’obliden. L‘ història sembla així com una propietat privada amb uns amos que són els amos de tota la resta de coses”.

Per això companys i companyes, no oblidem la nostra memòria, perquè la memòria dels republicans és memòria de lluitadors per la llibertat.

Amics, amigues, visca la República!

Luis Iglesias
@Sexmero

Per un 14 d'abril alegre i reivindicatiu

I avui a les 7 de la tarda, a la plaça de la Llibertat: