dijous, 21 de maig de 2015

dijous, 23 d’abril de 2015

Acte en record d'en Marcel·lí Domingo



El Partit Republicà d'Esquerra Tarragona, juntament amb ICV i EUiA, convoca un acte en record d'en Marcel·lí Domingo en l'aniversari del seu naixement. 

L'acte tindrà lloc el dissabte 25 d'abril a les 12 del migdia a la Plaça de la Font.

Marcel·lí Domingo, nascut al nº 6 de la Plaça de la Font, va ser un polifacètic republicà fortament vinculat a Tarragona i el seu territori, que va tenir una enorme influència durant les dècades anteriors a la proclamació de la II República.

Al llarg de la seva vida va exercir com a escriptor, periodista o diputat, va ser instigador de vagues generals en temps de caciquisme, promotor de l'estatut d'autonomia de 1918 i impulsor de diverses plataformes republicanes; pel seu activisme va ser empresonat en repetides ocasions.

Després de la proclamació de la República va ser diverses vegades ministre, sent-ho d'instrucció pública es va aprovar la sortida de la religió del sistema educatiu i el decret per a la construcció de més de 23.000 escoles i la creació de 7.000 places de professors, per lluitar contra l'analfabetisme. Es va enfrontar als terratinents com a ministre d'Agricultura pel preu del gra, va ser fundador del Partit Republicà d'Esquerra a 1935 i va tornar al govern després de les eleccions de 1936. Durant la guerra civil, va exercir una intensa tasca diplomàtica a favor de la República a l'exterior. Malalt i esgotat, va morir a principis de l'any 1939 a Tolosa (França), on roman enterrat.

Avui, reivindiquem el seu llegat i el seu exemple com a republicà i lluitador per un país millor.




dilluns, 13 d’abril de 2015

El PRE dóna suport i participa a la candidatura d'ICV-EUiA a Tarragona




El Partit Republicà d’Esquerra – Alternativa Republicana (PRE-AR) ha arribat a un acord electoral per participar i donar suport a la candidatura d’ICV-EUiA a les eleccions municipals del 24 de maig a Tarragona.


Compartint l’anàlisi dels problemes de la ciutat i donat que les propostes per millorar la ciutat són complementàries, havent afinitat ideològica entre les parts i un interès comú en oferir una candidatura àmplia d’esquerres a Tarragona, s’ha decidit per ambdues parts tirar endavant l’acord.

El PRE-AR, partit català republicà, laic i ecologista, fundat el 1935 per Marcel·lí Domingo, participa en vàries candidatures unitàries a Catalunya, tenint representació a l’Ajuntament de Montgat (Maresme) amb un regidor i ha participat en diversos processos electorals a la demarcació de Tarragona durant els últims anys. Està federat a nivell estatal amb Alternativa Republicana (ALTER), partit federalista, demòcrata radical, iberista i d’esquerres, amb el que comparteix valors. Va ser creat el 2013 com a unió de diversos grups republicans i participa en vàries candidatures municipals i autonòmiques d’esquerra unitàries en les eleccions del maig.

En virtut d’aquest acord, en Luis Iglesias, militant del PRE-AR, s’incorpora en sisena posició a la llista d’ICV-EUiA com a independent. Salmantí resident a Tarragona des de fa varis anys, va arribar a la ciutat per a realitzar els estudis de doctorat a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la URV, és membre de la Colla Jove i de l’Ateneu Republicà de Tarragona.

PRE-AR

ICV-EUiA

dissabte, 21 de juny de 2014

Visca Felip VI, vivan las cadenas!



Fa 39 anys que es va realitzar la (fins dijous), última proclamació d'un rei i cap dels exèrcits que ha tingut a ben ser el cap d'estat d'Espanya de tots els espanyols amb la legitimitat atorgada per Francisco Franco, al seu torn anterior cap d'estat i dels exèrcits que va tenir a ben ser el cap d'estat amb la legitimitat d'una croada i la gràcia de Déu al seu favor contra una democràcia republicana.

Si bé les formes es diuen completament diferents i l'aparença formal és aquesta, s'ha passat de l'anterior proclamació en la democràcia orgànica franquista, denunciada internacionalment en el seu moment per ser un òrgan antidemocràtic i no representatiu de les opinions de la població, a una proclamació en la qual, durant la tramitació de la llei d'abdicació el 62% dels espanyols desitjava votar sobre la forma d'estat (república o monarquia), mentre que els representants d'aquests mateixos espanyols (sí, dels mateixos) van votar en un 85% a favor de la successió, sense exigir un referèndum sobre la qüestió ni realitzar reivindicació alguna, un nivell d'unanimitat amb el qual no van explicar ni tan sols totes les votacions del franquisme, que situen a les corts espanyoles al nivell de les quals han escollit a representants tan legitimats per la democràcia com Bashar al-Assad, l'egipci Sisi o l'exdictador tunisià Ben Ali.

Això sí, no s'han descurat que, a l'hora de començar aquest regnat amb bon peu i demostrar tolerància de la llibertat d'expressió i la pluralitat d'opinions, s'han prohibit a Madrid quatre manifestacions el dia de la proclamació i amb persistents rumors de si s'impediria o no l'exhibició de banderes republicanes en el recorregut de la comitiva. Tot això després que l'editorial RBA censurés la revista El Jueves i manés destruir 60000 exemplars per una portada sobre la monarquia. Volent evitar que ningú pugui tenir un altre minut de glòria a costa de mancillar la imatge del bienquerido rei i la imatge sigui d'absoluta unanimitat i fervor monàrquic als carrers, volent tapar així les opinions contràries.

Es diu que la monarquia ve legitimada per la constitució, redactada en l'absència premeditada de tota opció netament republicana, no podent així ser considerada en cap cas la constitució "de tots", com machaconamente s'insisteix des dels mitjans. És per això que som molts avui els que no ens sentim identificats amb aquest règim ni tenim gens que celebrar avui. Més aviat al contrari, estem veient com se'ns imposa de nou un cap d'estat que no té legitimitat, passant per sobre de les nostres opinions.

Fa 200 anys, a la volta a Espanya del rei Fernando VII (amb un regnat que mostra tots els assoliments que pot realitzar la monarquia i més) diversos diputats li van rebre amb el denominat manifest dels perses en el qual proclamaven la necessitat d'un rei que restaurés l'absolutisme. Dos segles després i entre l'ovació d'unes corts que no representen l'opinió de la ciutadania, altres diputats aclamen un nou monarca que no es pot definir com a democràtic, una altra vegada tornen a passar per sobre de la voluntat popular. Al crit de Visquin les cadenes! Van proclamar el seu rei. Avui, les cadenes segueixen aquí.

Luis Iglesias

dimecres, 11 de juny de 2014

Concentració a Tarragona 'No més monarquia'



Concentració a Tarragona 'No més monarquia'

Divendres a les 20 hores als despullats

Josep Sánchez Cervelló, president de l'Ateneu Republicà de Tarragona, llegirà el manifest

dilluns, 2 de juny de 2014

No volem que se'ns imposi un altre rei


A les últimes hores el monarca Joan Carles de Borbó ha anunciat la seva abdicació, deixant el lloc de cap d'estat al seu fill, en Felip de Borbó, amb l'intenció de que ningú decideixi democràticament sobre si estem d'acord o no, com si no fóssim una societat madura com per a triar als seus representants. Una altra vegada, ens volen furtar el dret de triar qui ha de ser el màxim representant de l'estat i posar'ns un altre rei per fets consumats i proclamar un rei al Congrès dels Diputats però sense que ningú pugui opinar.

Per això avui la ciutadania de vàries ideologies i punts de vista s'ha reunit a les 20h a la Plaça de la Font davant l’Ajuntament de Tarragona, a una convocatòria que ha estat un èxit pel poc temps que s'ha tingut per fer córrer la veu, per a rebutjar aquesta successió. Per donar suport a un model d'estat democràtic i republicà, contrari a la monarquia i davant la situació crisi de l’actual model institucional, una crisi sistèmica que és també una crisi económica, social, territorial entenem que s’ha de engegar un procés que consulti a la ciutadania, que convoqui un referèndum per decidir si es continua amb l’actual monarquia o es dóna pas a una República.

Com a republicans considerem que és la ciutadania la que ha de triar el seu cap d’estat i que aquest no vingui imposat per un procés successori familiar de sistema postfranquista actual, no som súbdits de cap Borbó.

Més imatges de la jornada

Comparteix-ho