PRE Tarragona: de setembre 2010

Imagineu que cada matí, a l'ascensor i des de fa 20 anys, es troba amb el seu veí i li explica una i altra vegada la mateixa història. No canvia res: el mateix argument, els mateixos protagonistes, el mateix desenllaç ... el veí només canvia alguns detalls perquè sempre ha considerat que vostè és una mica tonto, i surt de l'ascensor convençut que vostè ha tornat a creure en la seva història inèdita.

Un cop al carrer, es troba amb el botiguer de la cantonada. També li explica des de fa molts anys el mateix conte. Li explica com si fos la primera vegada que ho diu, adulant-li com si fos el seu client preferit, i intentant convèncer-lo que un cop acabada la seva jornada laboral, passi a comprar per la seva botiga (per descomptat, la millor del barri).

A la seva oficina la cap el rep dia rere dia amb la mateixa cançó, i parlen dels mateixos temes de sempre. Ella s'esforça a explicar-li tot com si fos la primera vegada que ho fa, i vostè pensa: m'està prenent el pèl, o realment no sap que m’està explicant el mateix des de fa 10 anys?

Segurament, davant d'una situació així vostè acabaria angoixat, cansat, esgotat, estaria fart de sentir sempre les mateixes veus que li expliquen el mateix una i altra vegada; els temps passen, la societat canvia, i ells segueixen estancats en el passat, i sense complir res del que prometen en les seves històries. Si fos així la seva vida seria monòtona, trista, avorrida, i no el portaria enlloc, condemnat a repetir una i altra vegada el mateix trajecte i la mateixa rutina d'històries incomplertes.

Vostè reflecteix a la societat catalana, el seu veí, el seu botiguer i el seu cap, als partits polítics catalans.

Les eleccions catalanes del proper 28 de novembre han de suposar un punt d'inflexió en la vida política del nostre país. La societat està cansada del sistema de partits tradicional; cansada de les mateixes cares, els mateixos projectes, la mateixa falta d'idees que no solucionen els problemes de la vida diària, i dels polítics que no són capaços d'adaptar-se als canvis de la societat. La línia, cada vegada més difusa, que uneix els polítics amb els ciutadans està a punt de trencar-se, si és que per alguns costats no està trencada ja. Hi ha un tedi generalitzat, una neguit amb la classe política, un distanciament amb les administracions públiques que suposen un greu perill per al sistema democràtic. I quan a aquesta llunyania se li uneixen els casos, cada vegada més abundants, de corrupció política, l'afartament dels ciutadans arriba fins al punt que les conseqüències per a la democràcia poden arribar a ser nefastes.

Quan els polítics no representen als ciutadans, sorgeixen dos problemes: l'abstencionisme i l'aparició de partits populistes de dretes que aglutinen el vot dels desencantats a base de promeses demagògiques, falses i exemptes de qualsevol tipus d'ètica.

Des dels partits minoritaris, menyspreats per la classe política, ocultats per la premsa i desconeguts per la major part de la població (com a conseqüència directa dels dos primers fets), hem de lluitar, amb els escassos mecanismes que tenim al nostre abast, per fer sentir la nostra veu i clamar a viva veu que encara hi ha ciutadans amb ideals autèntics que s'uneixen amb l'únic afany de construir una societat millor, persones desvinculades de la manca d'honestedat pública, que encara s’estremeixen davant les injustícies i davant la manca de pudor d'alguns aprofitats que dediquen la seva vida a lucrar-se a costa dels altres.

El Partit Republicà d'Esquerra (PRE-IR) constitueix un partit minoritari, tot i que té una forta trajectòria política, de govern i de defensa dels valors democràtics de la societat que no ha devaluat els seus ideals ni el seu projecte amb el pas del temps.

És necessari aconseguir una forma honesta de fer política, proclamar una República lliure de les mentides i les hipoteques d'una transició robada, on la paraula democràcia es demostri mitjançant la participació política activa de la ciutadania.

Ha arribat l'hora de superar els partits tradicionals. Ha arribat el moment d’asseure a l'hemicicle a persones diferents als de sempre, només així s'acabarà amb la mateixa cançó, la mateixa història de tantes vegades, amb les excuses, incompliments i falsedats que porten als finals ja previstos. Ha arribat l'hora de dir-li al seu veí, al seu botiguer i al seu cap que no és tonto, només educat, però que tot té un límit i que ja està cansat d'escoltar sempre el mateix: que vostè té uns projectes, unes idees, una dignitat i que es mereix un respecte que no estan tenint. Ha arribat l'hora que vostè iniciï un canvi, i aquest canvi és el que representa el Partit Republicà d'Esquerra.

Laura Martínez