Us desitgem un feliç i pròsper any 2011

Actes republicans de desembre

Des del PRE-IR, com fem cada vegada que hi ha una celebració de caire republicà a la zona, donem suport i ajudem a difondre la celebració dels actes de caire republicà que es celebren aquest divendres a Roda de Barà i Torredembarra.

Xerrada "L'exili i la repressió franquista"

L'associació republicana També hi Som de Roda de Barà organitza aquest divendres la xerrada " L'exili i la repressió franquista", feta pel Director del Museu d'História de Tarragona, Lluís Balart. 

Aquesta xerrada coincideix simbólicament amb el Dia Internacional dels Drets Humans.

Lloc: Casal les Monges, Roda de Barà.

Divendres 10 de desembre a les 19:30

Entrada lliure.

Presentació del llibre "II República, Guerra Civil i Repressió franquista a Torredembarra (1931-1945)"

El Centre d'Estudis Sinibald de Mas de Torredembarra presenta el divendres 10 de desembre, a les 20 h, a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Torredembarra, la publicació número 10 de la seva col·lecció Monografies. El llibre, titulat II República, Guerra Civil i repressió franquista a Torredembarra (1931-1945). Set estudis per al seu coneixement, es tracta d'un recull de set treballs de recerca dels autors locals Lluís Català, Carme Miquel, David Morlà, Joaquim Nolla, i Jordi Suñé.

 La presentació anirà a càrrec de Joan Maria Thomàs, professor d'Història Contemporània de la URV, i comptarà amb la presència de l'alcalde, Daniel Masagué; del president del Centre d'Estudis Sinibald de Mas, Esteve Morros; de la presidenta del Patronat Municipal de Cultura i regidora de Patrimoni, Rosa Maria Guasch; i de la directora territorial d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, Hortènsia Grau, entre d'altres.

Lloc: Sala de Plens de l'Ajuntament de Torredembarra.
Divendres 17 de desembre a les 20:00.
Entrada lliure.
Més informació: Ajuntament de Torredembarra.

Valoració de les eleccions

Després de la darrera jornada electoral, en la que els resultats, molt previsibles, han donat una victòria claríssima a CiU i una composició parlamentària completament dretana, amb la pujada del PP, el manteniment de Ciutadans i l'entrada de Solidaritat Catalana, i la davallada de les forces del tripartit han deixat clar que per una banda, la societat estava esgotada per la incoherència i la falta de credibilitat del govern, i per altra, que el nostre futur polític dóna un gir encara més cap a la dreta, la qual cosa suposa un perill, en moments en que la tendència de privatitzar i desmantellar l'estat del benestar s'està imposant a tota Europa. Ens esperen retallades de drets, de salaris, austeritat, receptes que els liberals apliquen per fer pagar la crisi a qui no n'ha estat responsable, i que se seguiran aplicant en els propers anys de crisi. De tota manera, no hi havia cap partit d'esquerres parlamentari en condicions de mostrar una imatge mínimament decent després de vuit anys de govern, i fer front a la inevitable alternància que representa Mas.

També s'ha posat de manifest una tendència en el vot reflexada en el conflicte identitari Catalunya-Espanya, marcat per l'ascens de Solidaritat però també pel manteniment de Ciutadans i la pujada del PP, amb discursos demagògics i populistes per una i altra banda. No menys destacat i preocupant és que el partit xenòfob d'Anglada hagi estat a punt d'entrar al parlament, amb un important suport popular.

Hem de manifestar una vegada més la nostra decepció pel sistema electoral; on les candidatures que es presentaven, com sempre, no han gaudit d'igualtat de condicions, on els grans partits han gastat quantitats milionàries en les seves campanyes utilitzant els diners dels ciutadans, i on no s'ha donat veu als mitjans a tots els partits que es presentaven. Els defectes del sistema es mantenen: llei d'hondt, llistes tancades, opacitat en els comptes dels partits... així com han importat ben poc els casos de corrupció que esquitxen als partits, especialment a CiU amb l'escandalós cas Palau de la Música.

Tot i que els mitjans de comunicació destacaven una jornada sense incidències, la veritat és que n'hi va haver i de greus. Les paperetes del PRE-IR de la província de Tarragona contenien un error en la denominació del partit que la junta electoral no va detectar ni solucionar a temps, tan sols es va ordenar que constés un cartell visible a les meses electorals amb l'error; però a la pràctica la gran majoria de col·legis ni tan sols van posar el cartell, tal i com van comprovar els nostres apoderats durant la jornada. Aquest fet, que va perjudicar greument la nostra imatge, no sembla que hagi de ser tingut en compte per la Junta Electoral malgrat les nostres demandes.

Pel que fa al PRE-IR, hem de reconèixer uns resultats molt modestos, però meritoris tenint en compte les nostres limitacions, els escassos mitjans dels que disposem i la nul·la -remarquem, nul·la- atenció dels mitjans de comunicació. No són els resultats el més important, sino el fet d'haver-nos presentat i d'haver fet una campanya digna allà on ens ha estat possible. La recompensa: El caliu de la gent del carrer que ens saluda i ens demana informació en veure la bandera tricolor; veure com nous companys i companyes s'interessen pel nostre projecte i col·laboren desinteressadament amb nosaltres; rebre les felicitacions d'amics i simpatizants per la feina feta; veure com el projecte que el nostre partit representa creix dia a dia. I com no, també aquests 1542 vots que signifiquen molt per a nosaltres, ja que són vots de gent compromesa i que creu en el nostre projecte. Però per sobre de tot, aquestes eleccions han suposat un pas endavant per al Partit Republicà d'Esquerra, en tots els sentits. L'experiència ens ha enriquit com a persones i com a partit, i per això volem agraïr a aquells simpatitzants, amics, afiliats, votants, a tots aquells que d'una manera o altra heu col·laborat amb nosaltres en aquesta campanya ja que sense la vostra ajuda, no hagués estat possible.

Llibertat, Igualtat, Fraternitat

Ramiro Gil Morel

Coordinador General del PRE-IR

Els col.legis electorals no compleixen l'acord de la Junta Electoral

Denúnciem que a Tarragona hi ha molts col·legis electorals sense el cartell amb l'error que afecta les paperetes del PRE-IR penjat, que segons va comunicar la Junta Electoral Provincial de Tarragona, aquestes cartells "deberán de colocarse con anterioridad a la apertura del colegio electoral, a la vista de los votantes, en el lugar donde estén ubicadas las papeletas de votación, tanto en mesa como en cabina".

Demanem col.laboració, si vas a votar i el cartell no està penjat al costat de les paperetes, reclama que es col.loqui.

La Junta Electoral rectifica en el cas de les paperetes electorals del PRE-IR

El Partit Republicà d'Esquerra-Izquierda Republicana va presentar una reclamació davant la Junta Electoral Provincial de Tarragona després que en el dia d'ahir li fos notificat que les paperetes del PRE-IR tenien mal escrit el nom del partit, i que malgrat l'error colossal comès, es decidia no portar a terme cap actuació per esmenar aquest error comès a l'hora d'imprimir les paperetes electorals.

Des del PRE-IR, a través del representant davant la Junta Electoral Provincial, vam anunciar des del primer moment que no teníem intenció d'acceptar aquesta situació i conformar-nos amb el que se'ns havia anunciat, davant d'uns fets que hem considerat un menyspreu a la nostra imatge , exigint la presa de mesures necessàries per reparar l'error comès, sense descartar recórrer davant la Junta Electoral Central en el cas que les nostres demandes no siguin ateses.

Després de diverses gestions realitzades pel PRE-IR davant la Junta Electoral Provincial de Tarragona, a mitja tarda es va acordar arribar a una solució que tingués en compte les reclamacions d'esmenar l'error de les paperetes i les limitacions logístiques i de temps de la Junta Electoral després d'haver comunicat amb tan poc marge de maniobra el problema, acordant fer un cartell en el qual es doni compte de l'error comès en les paperetes, cartell que ha d'estar present en totes les taules electorals de la circumscripció per ser col locat a la vista dels votants, on estiguin ubicades les paperetes de votació, tant en taula com en cabina.

El PRE-IR, tot i que considera ja tancat el cas i vetllarà durant la jornada electoral perquè als col·legis electorals  se segueixi 'acord de la Junta Electoral, no pot qualificar més que de lamentable aquest esdeveniment que pertorba la normalitat de la convocatòria electoral, esperant que ja no es produeixin més incidències similars, alhora que reclama que s'incorporin en els processos d'impressió de les paperetes normes o protocols que evitin errors com aquest.

 

PRE-IR Tarragona

La Junta Electoral menysprea la candidatura del PRE-IR

A la tarda del dijous 25 de novembre li ha estat notificat al representant de la candidatura del PRE-IR, Luis Iglesias Pérez, l'acord pres per la Junta Electoral Provincial de Tarragona, segons el qual, alertant la Junta Electoral de Zona de Reus d'un greu error en les paperetes de la candidatura del PRE-IR, la que fa que aquest figuri amb el seu nom incomplet, sense la paraula “d'esquerra”, es decideix no actuar davant d'aquesta situació.

Aquest fet menyscaba de forma gravíssima i injustificada la imatge del Partit Republicà d'Esquerra - Izquierda Republicana, quedant-nos atònits davant el fet que ni tan sols es respecta el nostre autèntic nom en les paperetes electorals, agreujant-se això encara més davant la parsimoniosa actitud de la Junta Electoral Provincial, que decideix rentar-se les mans davant l'error garrafal comés, sense actuar a favor que totes i cadascuna de les candidatures concorrin en igualtat de condicions en una cosa tan summament elemental com en les paperetes electorals.

 
 El PRE-IR és un partit modest, que salvant les dificultats i amb l'esforç diari i desinteressat dels seus militants i simpatitzants aconsegueix donar-se a conèixer, davant el silenci sistemàtic dels mitjans de comunicació quan reben informació sobre les nostres activitats i comunicats; partit al que un error com el comès per alguna persona encarregada de transmetre les dades li pot suposar un perjudici enorme sobre les seves aspiracions electorals, els electors poden trobar-se que cap de les paperetes oficials es correspon fidedignament amb la identitat del partit, donant lloc a lògiques dubtes sobre a qui es vota.

 
El PRE-IR, que sent com una ofensa intolerable aquest fet, per mitjà del seu representant davant la Junta Electoral Provincial de Tarragona ha presentat un recurs per exigir que s'esmeni l'error comès i està disposat a recórrer fins a la instància que li sigui necessària perquè es respecti el dret de la candidatura electoral del PRE-IR a concórrer sota el seu nom i sigles correctes.

Secretaria de comunicació
Partit Republicà d'Esquerra - Izquierda Republicana

Programa electoral del Partit Republicà d'Esquerra

Coneix el programa electoral amb el qual el Partit Republicà d'Esquerra es presenta
a les eleccions al Parlament de Catalunya, coneix els motius per votar PRE-IR aquestes eleccions.

PROGRAMA ELECTORAL PRE-IR

Presentació del PRE a Tarragona

El passat dissabte 20 es va celebrar a Tarragona un acte electoral del Partit Republicà d'Esquerra. Abans de l'acte, a la matí, el cap de llista per Tarragona, Luis Iglesias, i el cap de llista per Barcelona, Ramiro Gil, han passejat per la ciutat amb les banderes catalana i republicana, repartint publicitat electoral del PRE-IR, amb una bona acollida per part de la ciutadania, que en moltes casos es va interesar pel partit i la seva candidatura. 

A la tarda a l'acte electoral es van reunir amb els caps de llista persones de la ciutat interesades en conèixer  el programa polític amb el qual el Partit Republicà d'Esquerra es presenta a les eleccions. 

Volem també agrair a tots els mitjans de comunicació locals que van conèixer dies abans la celebració de l'acte la seva nul·la difusió i interès, posant encara més pedres al camí dels partits polítics, que ja sigui per no tenir representació parlamentària o per no tenir calers per pagar per posar publicitat electoral, ja tenim molta feina només per donar a conèixer les nostres activitats i plantejaments a la societat.

Que cal fer per eliminar la corrupció? Les nostres propostes

Avui en dia, en més o menys mesura, hi ha un cansament a la societat amb la classe política actual pel fet que s'ha estès la sensació que, entre altres coses, la política és una eina que utilitzen algunes persones per enriquir-se a si mateixos i als que els envolten, utilitzant els diners de tots, i gestionant-los d'una manera que no farien mai amb els seus propis béns. Corrupció urbanística, tràfic d'influències, malbaratament, arbitrarietat en la presa de decisions, nepotisme, etc ... són algunes de les pràctiques negligents i fraudulentes que veiem que esquitxen als partits polítics majoritaris cada poc temps.

Per tot això, els candidats del PRE hem assumit un codi ètic de bones pràctiques i actituds per a càrrecs públics, descrit a continuació, que complirem estrictament en cas de ser elegits, per portar al Parlament una nova forma de realitzar la gestió d'allò públic sense deixar-nos portar per un altre interès que no sigui el general.

Nosaltres, que som un partit amb un projecte polític i unes propostes serioses, que mostrem el nostre programa polític com farem aquest dissabte a l’acte convocat a Tarragona, tenim un compromís de caire étic i republicà amb el bon funcionament de la societat, i proposem arribar a unes quotes de les més altes d’Europa en transparència i bona gestió pública.

Considerem que cal una actitud de tolerància 0 amb els abusos de membres electes de l’administració pública  i per això fa falta prendre mesures dràstiques, radicals si es vol dir, per preservar l'integritat, honestitat i imparcialitat dels càrrecs públics.

- Qualsevol compra que realitzin les administracions públiques ha d'estar executada a preus de mercat i incloure, necessàriament, almenys tres ofertes de proveïdors diferents, per poder triar la més baixa. Ningú admetria a casa una despesa desproporcionada i sense cap justificació, i no ho hem consentir en les administracions públiques, de manera que cal crear els mecanismes adequats per a evitar-ho.

- Transparència total de les administracions públiques: Qualsevol decisió presa per un funcionari públic dins del compliment de la seva professió ha de ser coneguda per la resta de ciutadans, excepte per qüestions relacionades amb la seguretat. Cap membre de les administracions públiques ha de poder negar-se a satisfer les necessitats d'informació no només dels periodistes sinó dels votants també, per que quasevol decisió es pugui controlar. Així es pot evitar l'arbitrarietat en les decisions, o que es prenguin buscant més un benefici privat que el benefici general, així es preservarà l'assumpció de l'interès públic de forma eficaç.

- Els membres de l'administració pública no haurien de contreure obligacions ni financieres ni de cap altra naturalesa amb persones, organitzacions , o empreses que pugin condicionar el desenvolupament de la seva actuació pública.

- El personal de l'administració pública hauria de tenir l'obligació de declarar quasevol interès privat que pugi tenir relació amb les seves activitats públiques, per prevenir conflictes d'interessos.

- Absència de càrrecs de designació política: actualment a Catalunya hi ha un elevat nombre de càrrecs pels quals la designació ha estat realitzada sense cap criteri de mèrits. Proposem que per cobrir el lloc dels alts càrrecs de les administracions públiques es generalitzin proves objectives per optar a aquestes posicions, en lloc de realitzar-se per designació partitocràtica, designant-se aquests càrrecs per mèrits propis.

- Lligar la remuneració dels polítics a factors económics mesurables con l'IPC, i que allunin l'intervenció dels propis polítics per decidir els seus propis sous.

- Redacció per a tots els organismes públics codis de conducta per incorporar aquest principis, fomentar-los especialment amb orientació i formació en aquests àmbits, i organitzar un sistema de revisió del compliment independent. Promoure l'unificació dels codis de conducta de les administracions públiques.

- Per preservar l'autoritat del Parlament de Catalunya, s'hauria de prohibir rebre cap mena de donatiu, regal o sou d'empreses que pugin influenciar en les seves decisions.

- Actitud laica: els candidats del PRE no participarem en actes de caràcter confessional com a representants electes del poble, adoptant una postura laica davant les manifestacions religioses.

Luis Iglesias Pérez

Cap de llista del PRE-IR a Tarragona

Acte de presentació del PRE a Tarragona

Coneix als cap de llista del Partit Republicà d'Esquerra

Ramiro M. Gil Morel, cap de llista a Barcelona

Candidat del PRE a President de la Generalitat

(Barcelona, 1984), Llicenciat en Història i Diploma d'Estudis Avançats en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Professor de secundària d'Història, Llengua anglesa i francesa, actualment exerceix al CFA del Solsonès. És Coordinador General del Partit Republicà d'Esquerra des de l'any 2008 i membre de la Comissió Executiva d'Izquierda Republicana.

Enric Cardona García, cap de llista a Girona

(A Coruña, 1986), Estudiant de 5è curs d'Història a la UdG i opositant. Mestre d'anglès (titulat) i parlant de 6 idiomes (3 d'ells ibèrics). Resident a Catalunya des dels 13 anys, és casteller de Marrecs de Salt i militant del PRE des del 2008.

Luis Iglesias Pérez , cap de llista a Tarragona

(Salamanca, 1985) Llicenciat en Química i parlant de 4 llengües, treballa com a doctorand d'investigació a l'Universitat Rovira i Virgili.A més a més de casteller i vocal de la Junta del Ateneu Republicà de Tarragona, actualment és secretari de comunicació del PRE.

Violència incontrolada del estat marroquí al Sàhara Occidental

El PRE condemna els fets que han succeït, i lamentablement a dia d'avui segueixen succeïnt, al Sàhara Occidental, on el braç armat de l'estat marroquí ha arrasat el campament de Gadaym Iziko, a prop de l'Aaiun, ple de civils, a base de cops i gasos lacrimògens, i segons apunten les notícies, aquest ús desmesurat de la força hauria ocasionat diverses morts entre els civils saharauis i també entre els cossos policials marroquins.

Demanem que s'aclareixi si hi ha hagut violacions dels drets humans, en cas d'haver estat així, quins han estat els responsables i finalment que es posi a disposició de la justícia a aquests, proposant amb aquest objectiu que la missió de l'ONU, MINURSO, vigili l'estat dels drets humans al Sàhara occidental, i que els mitjans de comunicació tinguin llibertat per informar i donar a conéixer la situació real de la zona.

De la mateixa manera, malauradament també hem de lamentar l'actitud del govern espanyol i l'executiu de la UE, que de forma pusil·lànime es limiten a mirar cap a un altre costat sense denunciar els abusos del règim alauita, mantenint una impassivitat intolerable per a molts ciutadans que no podem romandre callats davant d'aquests fets intolerables. És encara més greu aquest fet tenint en compte que l'acció del govern no es correspon amb l'opinió llargament demostrada per la societat civil que ha donat al llarg dels anys moltes mostres de suport i solidaritat al poble sahrauí.

Aprofitar també l'ocasió per donar suport a les iniciatives de reconeixement i suport a la causa saharauí que advoquen per una resolució pacífica de la situació actual, com les que proposen el boicot econòmic a totes aquelles empreses que tinguin activitat econòmica en el territori saharaui i s'aprofitin de l'explotació dels recursos que porta a terme el règim de Mohamed VI. Aquesta mesura de pressió és important per a conscienciar les empreses que no tot val per a aconseguir beneficis, i així aturar les inversions que ajudin a consolidar l'actual situació d'ocupació militar, sense que aquests beneficis reverteixin en el conjunt de la població civil.

Luis Iglesias Pérez 
Partit Republicà d'Esquerra

La candidatura del Partit Republicà d'Esquerra a les eleccions del 28 de novembre

Una vegada més, el Partit Republicà d'Esquerra serà present a les eleccions al Parlament de Catalunya. Ens presentem en les tres circumscripcions provincials on tenim presència com a partit: Barcelona, Girona i Tarragona. En la trajectòria recent del PRE, des que un grup de companys vam encetar el projecte de revifar el republicanisme federal a Catalunya partint de zero, el nostre partit ha crescut, en militància, experiència i força, i el fet de presentar-nos a aquestes eleccions més forts que mai ens omple d'orgull i ens fa encarar el futur amb optimisme. Aquesta cita electoral és un pas més en el camí cap a donar a conèixer un partit que, pel seu potencial i les seves idees, i sobretot per una manera de fer, té un gran futur en l'escena política catalana.

Es tracta d'un moment difícil per Catalunya, sobretot després del fracàs de la via reformista i autonomista amb la sentencia del Tribunal Constitucional que ha acabat de deixar clar que no és possible el federalisme ni l'autogovern pràctic sota la constitució monàrquica de 1978. Si volem una sortida federal, només hi ha una via, que és la ruptura amb el règim, amb la constitució i amb la corona. La 3ª República es configura com un horitzó possible i viable, on podem recuperar la dignitat ciutadana i la legalitat democràtica perduda, amb una nova constitució que estableixi un sistema federal just per Catalunya. Per això cal una força política netament republicana que defensi aquesta opció i que sigui capaç de plantejar a les institucions aquesta ruptura. Som majoria els catalans i les catalanes que no volem rei i que som federalistes, per això considerem indispensable la nostra presència a les urnes el 28 de novembre.

També és un moment difícil per al votant d'esquerres. Un tripartit que ens ha venut la moto d'un "govern d'esquerres" en realitat ha fet una política hipòcrita i descaradament dretana, afavorint les privatitzacions, la banca i les grans empreses (Llei d'Educació de Catalunya i política educativa del conseller Maragall, supressió de les escoles taller, repressió d'estudiants contra el pla Bolonya, MAT, manteniment de una Llei Electoral regressiva pels ciutadans...) i que ha fet un ridícul estrepitós en la seva gestió, ens ha acabat de deixar clar que no hi ha cap partit amb representació digne de confiança. Els tres partits del govern només busquen salvar la seva cadira desesperadament, però les enquestes auguren una davallada de vots, especialment per al PSC. La ciutadania comença a adonar-se que cal buscar alternatives fora de les forces parlamentàries habituals.

El fet que ens presentem a les eleccions representa la possibilitat de que els ciutadans puguin votar una força política netament republicana i federalista (la única organitzada a hores d'ara a Catalunya), i per tant el fet de que hi hagi una major pluralitat política. Però no només això. Els que ens coneixeu sabeu que no som polítics professionals, que tenim una visió idealista i ètica de la política com un servei públic en favor de l'interès ciutadà i no com un ofici en favor de l'interès personal o de partit, i que en això som molt diferents de totes les altres candidatures que es presenten.

Ser un partit minoritari no és ser un mico de fira, no som una curiositat política, ni vol dir que no siguem seriosos. El PRE en la seva trajectòria va ser, és i serà un partit polític seriós, amb un programa clar i complet, amb unes idees que poden ser compartides per la majoria de catalans. Potser no tenim els mitjans econòmics, els militants o el recolzament mediàtic per a fer ombra als grans partits del sistema, però sí som una opció política coherent, honrada i d'esquerres, sorgida a partir d'una iniciativa de la societat civil.

No ens presentem per a ser un partit com els altres, ho fem precisament per posar de relleu la vertadera problemàtica que envolta el nostre país i el sistema de manca de democràcia en el que vivim, i intentar transformar-lo donant el màxim protagonisme a la ciutadania, que és qui ha de tenir la sobirania. La necessitat d'una nova República que deixi enrere la indignitat d'un règim hereu del franquisme, que aspiri a un repartiment just de la riquesa, però també que doni pas a una democràcia participativa i radical de qualitat que vagi més enllà de votar cada quatre anys i que reconegui la realitat plurinacional ibèrica i l'aspiració a una organització federal justa que superi d'una vegada un autonomisme que s'ha demostrat inviable, és un projecte que molts catalans comparteixen, però que cap força política, a excepció de la nostra, s'atreveix a defensar sense embuts.

Aquesta candidatura ha sigut el fruit d'un gran esforç per part dels nostres militants i simpatitzants, un esforç des de baix, des de la societat civil, per dur una opció republicana i d'esquerres a la batalla electoral, però sobretot una opció formada per ciutadans que veuen la política com un servei públic i no com una professió. Per això, en nom de tots els companys del PRE, vull agraïr a tots aquells grups, ateneus, associacions i persones a títol individual que han donat recolzament a la nostra candidatura i que ens acompanyen a les nostres llistes. Ara ens toca deixar el llistó ben alt en la nostra modesta, però compromesa campanya. Endavant!

Llibertat, Igualtat, Fraternitat.

Ramiro Gil Morel

Coordinador General del

Partit Republicà d'Esquerra (PRE-IR)

www.ir-pre.es

Llista del PRE-IR per Tarragona

1 Sr. Luis Iglesias Pérez
2 Sra. Marina Domingo García
3 Sra. Vanessa Álvarez Vaello
4 Sr. David López Farrés
5 Sra. María Luz Sebastià Rolan
6 Sra. Elena Pérez Barrado
7 Sr. Gerard Caballé Mestres
8 Sr. Andreu Rovira Daufí
9 Sra. María Isabel Díaz de la Isla Gómez
10 Sra. Anna Domènech Corts
11 Sra. Gemma Garcia López
12 Sra. Marta Sabrià Ribas
13 Sra. Aurèlia Sandalia Ojalvo Cozar
14 Sr. Ángel Martín Ordoño
15 Sr. Juan Carlos López Aguilera
16 Sr. Juan Carlos González García
17 Sra. Carmen María Torres Costa
18 Sr. José Miguel Vázquez Hernández

Llista del PRE-IR per Barcelona

1 Ramiro Manuel Gil Morel
2 Laura García Alvarez
3 Juan José Martínez Embid
4 Gabriel Salguero Lafuente
5 Laura Fernandez Azuaga
6 Ramiro Alvarez Hernandez
7 Ana Rosa Gonzalez Hazas
8 Esteban Fité Nicasio
9 Alba Maria Gonzalez Hazas
10 Xavier Casado de Andres
11 Martina Gil Morel
12 Raul Zafra Ibañez
13 Ana Mª Perez Aguilar
14 Oscar Garcia Teira
15 Maria Isabel Ruiz Minguez
16 José Antonio Fernández Jiménez
17 Laura Martínez Roldán
18 Jesús Antonio Sanchez Tenedor
19 Luciana Raquel Peral Gómez
20 Antonio Español Becerra
21 Sara Moreno Morales
22 Pedro Guerrero Fernández
23 Jose Luis González Villagrasa
24 Maria Esther Peral Gómez
25 Manuel Alvarez Hernandez
26 Patricia Álvarez Gutiérrez
27 Jorge Casamitjana Torrentbó
28 Nuria Termes Rodero
29 Jordi Palau Terradas
30 Fernando Martinez Paz
31 Mª Nieves Gutierrez Martin
32 Victor Manuel Martinez Fimia
33 José Antonio Sierra Grande
34 Eduarda Fimia Garcia
35 Sergio García de la Roja
36 Inocencia Garcia Fimia
37 Carlos Valverde Cáceres
38 Rafael Deza Jimenez
39 Julián Palomo Moya
40 Elisabeth Martinez Fimia
41 Antonio Terrasa Oliver
42 Joaquina Vaello Alvarez
43 Isaac Martinez Mahia
44 Ana Terrasa Fimia
45 Helios Gayá Pérez
46 Ana Castro Jimenez
47 Javier Lopez Aceña
48 Isabel Galindo Cuadrado
49 Gerardo Martínez Lopez
50 Ismael Fernández García
51 Daniel Vazquez Gomez
52 Ainhoa Arana Bernal
53 Rafael Rueda Merino
54 Maria González Pérez
55 Sergio Aliagas Martínez
56 Jordi Riera Farré
57 Oscar Romero del Molino
58 Paula Perez Gil
59 David González Martínez
60 Jessica Sheila Bau Hipolito
61 Roger Ribera Font
62 José Miranda Nieto
63 Ana Mª Albi Palomeras
64 Roberto González Hazas
65 Teresa Gomez Garcia
66 Daniel Domingo Bueno
67 Javier Morales Prieto
68 Pilar Lafuente Ruiz
69 Agustin Novillo Lafuente
70 Genís Garcia Torrente
71 Olga Gomez Garcia
72 Antonio Gomez Garrido
73 Joaquina Alvarez Ruíz
74 Marco Bertolio Alvarez
75 Sonia Pópulo Morais
76 Pilar Moreno Martinez
77 Jose Maria Marrupe Pey
78 Mª Pilar Salguero Lafuente
79 Jose Antonio Cordero Mateos
80 Lorena Salguero Lafuente
81 Núria Hervàs Mayorga
82 Aleix Ruiz Falqués
83 Irene Rodriguez Salguero
84 Luis Fernando Vargas Hincapié
85 David Urgelés Grau

Llista del PRE-IR per Girona

1 Sr. Enric Cardona García
2 Sra. Ares Sitjes Marsol
3 Sr. Francesc Parés Fabrellas
4 Sra. Nyama Sillah Jallow
5 Sr. Franc Coromina Bosch
6 Sra. Natàlia Ricart Geli
7 Sra. Cristina Puig Niubó
8 Sr. David Sitjes Marsol
9 Sr. Eduard Carrillo Esquinas
10 Sra. Sofía Salinas Recasens
11 Sra. Mireia Bonmatí Caulas
12 Sra. Marta Sousa Fernández
13 Sr. Javier Carrasco López
14 Sra. Natàlia Maldonado Marcos
15 Sr. Joaquim Sitjes Santiago
16 Sra. Leocadia Santiago Viñolas
17 Sr. José Sitjes Simón

El PRE fa pinya! Donem suport a la candidatura dels Castells a la UNESCO

El Partit Republicà d'Esquerra dóna suport a la candidatura dels castells per a ser declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, per la seva singularitat, pel seu alt valor cultural, per ser exemple viu de treball en equip per un mateix objectiu, i per ser una forma inigualable per transmetre valors que es condensen en el lema "Força, Equilibri, Valor i Seny".
 
Els castells són una gran activitat col.lectiva, capaços d'involucrar a centenars de persones, unint en la participació des dels nens als més grans, constituint així un grup intergeneracional cohesionat en una mateixa tasca, sense cap distinció tampoc per sexe o condició social, pel que els castells són capaços d'atraure persones molt diverses, constituint així les colles castelleres un exemple de convivència entre grups socials.
 
El PRE, com a partit català que a més compta amb castellers entre la seva militància, no pot sinó unir-se a fer pinya amb totes les altres associacions, col.lectius, colles castelleres i organitzacions de tot tipus que donen suport a aquesta candidatura per promocionar-la i ajudar en l'objectiu de ser proclamada per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

El PRE es felicita de la creació de l'Ateneu Republicà de Tarragona

Des del Partit Republicà d'Esquerra volem felicitar a tots els impulsors de l'Ateneu Republicà de Tarragona, associació cultural recentment constituïda per promoure els valors del republicanisme, així com acollir activitats culturals i xerrades sobre temes de tot tipus a la ciutat de Tarragona.

L'ART és una associació, sorgida per iniciativa de la societat civil, per al coneixement i el debat polític i científic que no està adscrita a cap partit i corrent polític més enllà de la reivindicació del republicanisme com un valor cívic de posar en alça. En el Partit Republicà d'Esquerra ens alegrem de l'aparició d'un espai com aquest a Tarragona, el qual tots els que es consideren republicans poden tenir com a punt de trobada.

L'Ateneu Republicà de Tarragona té la seva seu al carrer Fortuny, n º 23, a l'edifici de la Cooperativa Obrera Tarraconense, i animem a totes aquelles persones que es consideren republicanes a participar-hi.

 Aquest dijous, l'Ateneu Republicà de Catalunya organitza la xerrada "Els origens de l'republicanisme a Tarragona" a càrrec del Catedràtic d'Història Josep Sánchez Cervelló.

Lloc: Ateneu Republicà de Tarragona, Carrer Fortuny núm. 23, 1 de Tarragona (A la Cooperativa Obrera Tarraconense)
 Data: dijous 28 octubre 2010
 Hora: 19:30 h

La generació frustrada

En els últims temps, hem viscut l'arribada de la Televisió Digital Terrestre, així com la generalització en l'ús de mitjans de xarxes socials com Facebook, Youtube, Twitter, etc... Aquesta onejada de noves formes de personalització de l’informació que rebem ha permès l'accès al públic de masses de moltes veus, ja sigui de persones o de mitjans minoritaris, que fins ara només podien donar-se a conèixer en cercles reduïts o amb moltes més limitacions.

En aquest context, també han agafat força en els últims anys alguns mitjans de comunicació, fins fa poc  desconeguts per a la gran majoria de la població, alguns dels quals es trobem profundament vinculats (tot i que de manera ideològicament molt difusa) amb la dreta espanyola més conservadora. Així, Intereconomia, Radio.es o Libertad Digital s'han pogut fer un forat entre el públic, i cada vegada més han elevat la seva veu intentant fer arribar el seu missatge a la població.

Realment, és bastant inaudit a la història recent l'aparició d'uns mitjans de comunicació així, i la sociologia que hi ha al seu darrera pot merèixer un estudi apart. Realment, és difícil d'ubicar en algun lloc en concret. Es pot resumir (i és una opinió compartida per la majoria de la població) amb què són mitjans de comunicació al servei de la dreta espanyola, encarnada en el Partido Popular, i què representen a "l'Espanya blava", que ha alimentat la profunda divisió peninsular en dos bàndols irreconciliables (tot i repetir constantment que és l'altre bàndol qui ho fa).

Tot i què aquesta vinculació sembla evident i senzilla, no acaba de ser tan evident quan s'analitza la seva manera de comunicar-se. Certament, pot portar a confusió, ja que és poc habitual veure que una cadena conservadora dediqui gran part de la seva parrilla als debats polítics (tot i no existir cap debat en ser tots els tertulians de la mateixa ideologia), i tampoc queda gaire clar veure a la classe conservadora fent servir expressions i insults propis d'adolescents exaltats, així com reafirmant-se com a "rebels", resistents contra el sistema imposat.

És complicat d'entendre aquesta paradoxa, però les circumstàncies del nostre voltant no ajuden a entendre en gran part. En un primer lloc, s'haurien d'analitzar qui són els principals potenciadors de tot aquest moviment de "conservadors rebels". Una vegada es veuen els noms i cognoms de tots aquells tertulians habituals i presentadors de programes, veiem aparèixer noms que són ben coneguts, com César Vidal o Pio Moa. Així doncs, veiem que els pseudointel·lectuals que llencen les seves consignes a l'aire pertanyen a tota aquella generació de revisionistes, que no podent acceptar la realitat que s'ha imposat sobre la historiografia i sociologia franquista (la qual ha caigut pel seu propi pes), han decidit criticar, falsear i desprestigiar amb força l'època republicana i totes les seves conquestes, esgrimint arguments sense fonament i estudis historiogràfics sense rigor científic i amb metodologies molt dubtoses, fent servir fonts falses o tergiversades.

Així, veiem com hi ha una generació que devora totes les consignes llençades per aquests pseudo-intel·lectuals com si fos fruita madura. Partint sempre de la conclusió, buscant només proves que la corroborin (siguin veritables o no, tot i que majoritàriament es dona la segona opció), aquestes investigacions s'assimilen de manera acrítica, considerant la seva autenticitat indubtable pel simple fet de ser diferents de la opinió "establerta". D'aquesta forma, veiem com s'ha girat la truita, i com ara els què lluiten contra la veritat "establerta" i que són uns rebels "incompresos" són tots aquells que abans es reafirmaven per mitjà de dictadures sanguinàries o de règims ultra-conservadors de democràcia limitada o directament nul·la.

Per tal d'explicar aquesta anomalia, hauriem d'analitzar per què tota aquesta gent ha necessitat el sorgiment d'aquesta "història ficció" i de crítica indiscriminada i irracional contra tota obra de qualsevol govern que no pertanyi a l'època de Jose Maria Aznar. Certament, entendre aquesta època és clau per tal d'entendre tota aquesta generació. La política és un ingredient clau, amb  la "modèlica" Transició idealitzada fins el màxim, veient-se com a intocable i sacrosanta, tot i en el passat haver sigut rebutjada per tots aquells dels quals en són hereus (queden per la memòria col·lectiva els articles de finals dels 70 d’un jove Aznar posant a la picota a la Constitució Espanyola del 78). 

Així, el llarg mandat del PSOE dels 80 i 90, amb els seus repetits errors que van portar al seu propi esfonsament, és vista com una època "fosca" a on es trobaven silenciats, equiparant-la a una dictadura, veient-ho com el seu propi símil del franquisme. El fet és que la caiguda de la falsa esquerra del PSOE va ser per esfonsament i no per derrota, ja que les el·leccions del 96 van ser perdudes pel PSOE, no guanyades pel PP. Tot i això, aquest moment és considerat per tota aquesta generació com una "victòria", equiparable a la victòria dels franquistes de 1939. 

Així, l'experiència de poder del PP es va caracteritzar per una "xuleria" i despreci generalitzat a l'oposició, veient-se legitimadíssims pel fet d'haver "guanyat" unes el·leccions.

Tot i això, les coses cauen pel seu propi pes, i vam veure com aquest règim de sobèrbia i prepotència va derrumbar-se de manera dramàtica després dels atemptats de l'11-M. Així, el PP ha tornat al mateix paper que va tenir durant gran part dels 80 i dels 90, la d'una oposició irracionalment crítica, obsessionada amb l'arribada al poder. La diferència entre l'actual i l'anterior és una forta frustració, un complexe d'inferioritat sense intencions d'autocrítica.

Així, veiem com tots aquest nous "rebels" poden ser anomenats "La generació frustrada". Una generació que necessita alimentar la seva autoestima perduda amb tota aquesta informació parcial i, malauradament, en molts casos falsa. Així veiem com a la majoria de països, fets semblants a l'11-M han creat una fraternitat estatal, una "reunió darrera de la bandera", i aquí ens ha portat cap a una major divisió, cap a un revisionisme grotesc dels fets que busca la culpabilitat del centre-esquerra i el nacionalisme perifèric per mitjà d'esgarrifoses teories conspiratòries, pròpies de la ment d'un psicòpata incapaç de articular un sentit crític del món més enllà de la seva conveniència, sense autocrítica de cap mena davant les seves própies errades, que sempre són culpa d’altres.

"La generació frustrada" s'obre pas en els mitjans de comunicació. El llenguatge adolescent, la premeditada condescendència paternalista davant la gent que no pensa com ells, la sobèrbia, la manipulació informativa i les falsedats historiogràfiques són ingredients d'un enorme pastís impossible de digerir. I el més complicat és que aquesta generació està convençuda efectivament de ser una generació rebel, gairebé anti-sistema, que lluita per la veritat i que considera el govern pro-liberal del PSOE com una dictadura estalinista. Tot el què no sigui la seva pròpia informació acrítica és mentida, i tot és culpa del govern socialista i dels seus tractes amb els partits nacionalistes i la omnipresent ETA. I, no oblidem tampoc, que el futbol és vist com a molt important, vinculant-ho directament amb la política i considerant moltes vegades el Real Madrid com al seu buque insígnia, fent una barreja entre esport i política pròpia de joves sense cultura democràtica.

La pregunta ara estarà en com evolucionaran aquest "adolescents pòstums": si ens trobem amb una anomalia temporal, o si són tota una nova generació, fet que ens portaria cap a temps realment foscos, amb una societat moguda per populismes demagogs i per un intelectualisme fals recolzat en una cultura absent.

 

Enric Cardona García

Partit Republicà d'Esquerra

El PRE dóna suport a la vaga general del 29 de setembre

Des del PRE volem donar el nostre suport a la vaga general convocada pels sindicats per al proper dia 29 de setembre contra la política neoliberal que aquesta practicant el govern del PSOE, absolutament lesiva per als drets dels treballadors.

PRE-IR Tarragona

Estem cansats!

Imagineu que cada matí, a l'ascensor i des de fa 20 anys, es troba amb el seu veí i li explica una i altra vegada la mateixa història. No canvia res: el mateix argument, els mateixos protagonistes, el mateix desenllaç ... el veí només canvia alguns detalls perquè sempre ha considerat que vostè és una mica tonto, i surt de l'ascensor convençut que vostè ha tornat a creure en la seva història inèdita.

Un cop al carrer, es troba amb el botiguer de la cantonada. També li explica des de fa molts anys el mateix conte. Li explica com si fos la primera vegada que ho diu, adulant-li com si fos el seu client preferit, i intentant convèncer-lo que un cop acabada la seva jornada laboral,  passi a comprar per la seva botiga (per descomptat, la millor del barri).

A la seva oficina la cap el rep dia rere dia amb la mateixa cançó, i parlen dels mateixos temes de sempre. Ella s'esforça a explicar-li tot com si fos la primera vegada que ho fa, i vostè pensa: m'està prenent el pèl, o realment no sap que m’està explicant el mateix des de fa 10 anys?

Segurament, davant d'una situació així vostè acabaria angoixat, cansat, esgotat, estaria fart de sentir sempre les mateixes veus que li expliquen el mateix una i altra vegada; els temps passen, la societat canvia, i ells segueixen estancats en el passat, i sense complir res del que prometen en les seves històries. Si fos així la seva vida seria monòtona, trista, avorrida, i no el portaria enlloc, condemnat a repetir una i altra vegada el mateix trajecte i la mateixa rutina d'històries incomplertes.

Vostè reflecteix a la societat catalana, el seu veí, el seu botiguer i el seu cap, als partits polítics catalans. 

Les eleccions catalanes del proper 28 de novembre han de suposar un punt d'inflexió en la vida política del nostre país. La societat està cansada del sistema de partits tradicional; cansada de les mateixes cares, els mateixos projectes, la mateixa falta d'idees que no solucionen els problemes de la vida diària, i dels polítics que no són capaços d'adaptar-se als canvis de la societat. La línia, cada vegada més difusa, que uneix els polítics amb els ciutadans està a punt de trencar-se, si és que per alguns costats no està trencada ja. Hi ha un tedi generalitzat, una neguit amb la classe política, un distanciament amb les administracions públiques que suposen un greu perill per al sistema democràtic. I quan a aquesta llunyania se li uneixen els casos, cada vegada més abundants, de corrupció política, l'afartament dels ciutadans arriba fins al punt que les conseqüències per a la democràcia poden arribar a ser nefastes.

Quan els polítics no representen als ciutadans, sorgeixen dos problemes: l'abstencionisme i l'aparició de partits populistes de dretes que aglutinen el vot dels desencantats a base de promeses demagògiques, falses i exemptes de qualsevol tipus d'ètica.

Des dels partits minoritaris, menyspreats per la classe política, ocultats per la premsa i desconeguts per la major part de la població (com a conseqüència directa dels dos primers fets), hem de lluitar, amb els escassos mecanismes que tenim al nostre abast, per fer sentir la nostra veu i clamar a viva veu que encara hi ha ciutadans amb ideals autèntics que s'uneixen amb l'únic afany de construir una societat millor, persones desvinculades de la manca d'honestedat pública, que encara s’estremeixen davant les injustícies i davant la manca de pudor d'alguns aprofitats que dediquen la seva vida a lucrar-se a costa dels altres.

El Partit Republicà d'Esquerra (PRE-IR) constitueix un partit minoritari, tot i que té una forta trajectòria política, de govern i de defensa dels valors democràtics de la societat que no ha devaluat els seus ideals ni el seu projecte amb el pas del temps.

És necessari aconseguir una forma honesta de fer política, proclamar una República lliure de les mentides i les hipoteques d'una transició robada, on la paraula democràcia es demostri mitjançant la participació política activa de la ciutadania.

Ha arribat l'hora de superar els partits tradicionals. Ha arribat el moment d’asseure a l'hemicicle a persones diferents als de sempre, només així s'acabarà amb la mateixa cançó, la mateixa història de tantes vegades, amb les excuses, incompliments i falsedats que porten als finals ja previstos. Ha arribat l'hora de dir-li al seu veí, al seu botiguer i al seu cap que no és tonto, només educat, però que tot té un límit i que ja està cansat d'escoltar sempre el mateix: que vostè té uns projectes, unes idees, una dignitat i que es mereix un respecte que no estan tenint. Ha arribat l'hora que vostè iniciï un canvi, i aquest canvi és el que representa el Partit Republicà d'Esquerra.

Laura Martínez 

Feliç 11 de setembre

TV3: negació del debat sobre la monarquia i exaltació del rei

La televisió pública de Catalunya emetrà la nit del dilluns 30 d'agost al Canal33 el documental de tall propagandístic "La forja d'un líder - Juan Carlos I", només uns mesos després de rebutjar emetre un altre documental que proposava obrir un debat en voltant de quina ha de ser la forma de govern de l'estat, entre un sistema monàrquic i un republicà, al·legant qüestionables aspectes tècnics que menyspreaven la professionalitat de l'equip creador del documental.

Des del Partit Republicà d'Esquerra denunciem que la televisió pública catalana pren partit per silenciar la discussió, realitzant aquesta lloança complaent de la monarquia, sense contrapunt ni sentit crític, en comptes de fomentar un debat políticament sa i necessari sobre la direcció de l'estat ostentada per un rei , en el qual es pugui tractar sense complexos sobre l'alternativa republicana com una possibilitat que està a l'abast de la voluntat de la societat.

Expressem que la direcció de TV3 ha de reflexionar sobre si amb aquestes decisions sobre les seves emissions està prenent una direcció que la porti a ser la televisió que Catalunya es mereix o si més aviat s'està deixant arrossegar pels polítics que la puguin portar a ser un instrument propagandístic del règim en mans del partit de torn. L'opció de debatre sobre república o rei és una cosa que hauria de ser possible en el si d'una televisió pública madura i que fa gala de la qualitat de les seves emissions.

Luis Iglesias Pérez

Partit Republicà d’Esquerra – Izquierda Republicana

Primeres Jornades de Recreació Històrica de Corbera d'Ebre

Des del PRE-IR, com fem cada vegada que hi ha una celebració de caire republicà a la zona, donem suport i ajudem a difondre la celebració de les Primeres Jornades de Recreació Històrica de Corbera d'Ebre (Terra Alta), que tindran lloc des del matí dels dies dissabte 4 i diumenge 5 de setembre fins la nit.

Els actes es centren en l'ofensiva republicana que va donar origen a la batalla de l'Ebre, una de les més dures de la guerra civil, amb mostres relacionades, exposició de material de l'època, exhibició de documentals sobre el tema i una conferència sobre la guerra civil espanyola.

A més, també és possible visitar a la localitat durant tot el dia l'exposició de La Trinxera.

PROGRAMA

Poble Vell

Diorames del camp de batalla y exposició de Militaria i coleccionisme

De 11:00 a 14:00 

Sala del Casal

Exposició de documentació i premsa de guerra

De 11:00 a 14:00 

Cine del Casal

Conferència sobre la guerra civil

Amb la presència de diversos historiadors especialitzats.

De 18.00 a 21:00

Restaurante del Casal

Sopar i després cinema a la fresca, amb documentals de la Guerra Civil.

De 21:30 a 1:00

Preu: 5€, dinar i sopar no incloses