dimecres, 30 de juny del 2010

Izquierda Republicana no torna al laberint comú de IU



Izquierda Republicana, una vegada més, es veu en l'obligació d'informar a l'opinió pública sobre la falsedat de certs comentaris apareguts en algun mitjà de comunicació en relació al fet que hagi de reintegrar-se o fusionar-se amb Izquierda Unida. 


És aquest un pas que IR en absolut s'està plantejant en aquests moments, ja que està immersa en un treball de plena autonomia política, encara que això no exclou de cap manera possibles coalicions electorals per tal d'aconseguir l'avanç de les polítiques radicalment d'esquerres en el nostre país, en el futur proper, i sempre que la seva militància així ho decideixi democràticament, en els preceptius referèndums interns sobre la nostra política d'aliances.

Sí és cert que un grup d'ex-militants del partit, diversos d'ells expulsats per faltes greus, intenten, amb una esgarrifosa manca de virtut pública que se li ha de requerir a tota persona que proclama ser republicana, usurpar les sigles d'aquest vell partit que segueix renovant contínuament la seva saba i no cessa en presentar a la societat alternatives polítiques i econòmiques dignes de tal nom, començant per reclamar una república d'esquerres sense ombra de neoliberalisme o nostàlgia alguns.

Aquestes persones, que segueixen intentant agafar il·legítimament el nostre nom, tenen encara pendent retre conte pública sobre què han fet amb el patrimoni interceptat a IR per la dictadura franquista i retornat fa vuit anys per l'Estat, ja que mai han revelat documentalment on ha anat a parar aquest patrimoni, de 512 milions de les antigues pessetes. Igualment segueix oberta la via penal judicial contra ells per falsificació documental, ja que el arxivat de les diligències prèvies està recorregut davant l'Audiència Provincial de Madrid, que ja va estimar indicis de delicte i va ordenar l'inici d'aquestes diligències. Aquest recurs però, està a l'espera de resolució, i per tant, en absolut s'ha tancat.

No fa gaire s'ha celebrat, segons alguns rumors, una reunió la qual semblaria que han anomenat "congrés extraordinari"; un altre més en molt poc temps, de manera que aquestes reunions il·legítimes ja no són extraordinàries en cap sentit, sinó la seva ordinària manera de prosperar en l’empantanegada política espanyola.

Aquesta gent va religiosament a les assemblees de refundació d'IU, sense major anàlisi, quan IU, interessada en acollir i deglutir, tal com ja va fer en el seu moment amb IR -motiu pel qual IR va sortir d'IU el 2002 -, a totes les forces que vulguin entrar en el seu abraç de l'ós, els rep condescendentment sense preguntar pels seus antecedents, penals o no, en la fe que l'esquerra és una simple suma d'adjectius i noms, sense explicar quin acomodament tindrà cadascú en la seva estructura, aparentment lliure dels seus vells tics i contradiccions, que projecta presentar a l'electorat de gairebé tota Espanya. En els pròxims comicis autonòmics catalans, aquesta refundació encara estarà en bolquers ideològics i organitzatius, ja que no està previst el seu debut fins 2012.

Finalment, Izquierda Republicana un cop més expressa públicament que obre els seus braços a tota aquella persona republicana, radical d'esquerres -com les que militen en altres països europeus-, que crea en la màxima horitzontalitat democràtica interna possible, i que tingui la virtut cívica típica del republicanisme, és a dir, honradesa en la vida pública i privada com a militant i com a membre d'un partit polític. Els rebem amb alegria fraternal per mobilitzar per una altra societat, per un altre país, que no només és possible, sinó exigible.

Secretaria de Comunicació d'Izquierda Republicana

dimarts, 15 de juny del 2010

Manuel Azaña: Vida i Destí, curs d'estiu a l'URV


Amb motiu del 130è aniversari del naixement i del 70è de la mort d'Azaña, un dels fundadors d'Izquierda Republicana, es tracta de fer una reflexió general de la figura del ministre, cap del Govern i president de la Segona República espanyola des d'una doble perspectiva: República i Guerra Civil perquè ens trobem amb dos Azañas, l'home reformista i políticament actiu que va encarnar el règim republicà, i el polític amortitzat que, pres de una forta malenconia, no va tenir poders però tampoc la saviesa per defensar com calia l'interès de l'Estat republicà i d'Espanya.

Comptem amb molts acadèmics, especialistes prestigiosos del període, per aprofundir en els aspectes menys coneguts de la biografia personal i el tràgic desenllaç. En el curs es tractara del seu esforç per modernitzar l'Estat amb el sol instrument de les raons i els vots dels ciutadans, com correspon a un demòcrata de fermes conviccions polítiques. Estudiarem la gran conspiració de les forces més reaccionàries per allunyar-lo del poder, el mite de l'adscripció a la maçoneria, les reformes educatives i culturals, convençut que aquest aspecte seria decisiu per a l'estabilització de la democràcia a l'Estat, les complexes relacions amb els militars i l'Església, la seva concepció de la justícia, de l'Estat i de l'articulació nacional, l'evolució intel.lectual i política amb Catalunya durant la República i la guerra i també amb el País Basc, per concloure amb el seu tràgic exili i la mort, assetjat per la policia franquista, i el seu llegat polític i moral per als joves d'avui.

També es farà una taula rodona "La democràcia republicana", amb Ángeles Egido, Antonio Elorza, Alberto Reig Tapia i Josep Sánchez Cervelló; i es projectaran dos documentals ("Azaña: una vida para la República" i "Casas viejas").
 
 
Les conferències seràn:
 
  • "La trajectòria vital d'un republicà" per Ángeles Egido León, catedràtica d'Història Contemporània de la UNED
  • "Auge i agonia de la raó", Antonio Elorza, catedràtic de Ciència Política de la Universidad Complutense de Madrid
  • "Demonitzar un polític: teoria i mètode", Alberto Reig Tapia, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
  • "Els militars i la República", Gabriel Cardona, professor emèrit de la Universitat de Barcelona
  • "L'Església i la Segona República", Manuel Fuentes i Gasó, director de l'Arxiu Arquebisbal de Tarragona
  • "Azaña i la maçoneria", Santiago Castellà, professor titular de Dret Internacional Públic de la URV
  • "Azaña, el valor de l'educació i la cultura", Juan Sisino Pérez Garzón, catedràtic d'Història Contemporània de la Universidad de Castilla-la Mancha.
  • "Azaña, justícia i república", Glicerio Sánchez Recio, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat d'Alacant.
  • "Azaña i Catalunya (1931-1936)", Josep Pich i Mitjana, professor titular d'Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
  • "Azaña i la Generalitat durant la guerra", Josep Contreras, historiador de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
  • "Nació i Estat en Manuel Azaña", Andrés de Blas, catedràtic de Ciència Política de la UNED.
  • "La Segona República i la cuestió femenina (1931-1939)", Montserrat Duch Plana, professora titular d'Història Contemporània de la URV.
  • "Azaña entre la guerra i la pau", Fernando Hernández Sánchez, professor d'història contemporània de la Universidad Autónoma de Madrid.
  • "Azaña: exili i llegat", Josep Sánchez Cervelló, professor titular d'història contemporània de la URV.

dimarts, 1 de juny del 2010

El PRE a la manifestació per l'educació pública


 
El Partit Republicà d’Esquerra va estar present a la manifestació contra la política educativa del Govern de la Generalitat que va recórrer els carrers barcelonins la tarda del dissabte 29 de maig.
La protesta contra les retallades del pla d'austeritat i la precarietat educativa provocada per les mesures que es deriven de la llei impulsada pel conseller Maragall, convocada per diverses centrals  sindicals i recolzada pel PRE, va ser seguida per centenars de persones que durant tot el recorregut van corejar lemes contra la precarietat en el sistema públic d'educació, demanant la dimissió del conseller Maragall i exigint la retirada de les mesures del pla d'austeritat que afecten al sistema educatiu.
Les pancartes, molt nombroses en la marxa, mostraven la indignació de professors, pares, mares i alumnes amb la nova llei, atacant al calendari escolar que es vol imposar, denunciant les retallades de plantilla i caricaturitzant en clau satírica al conseller Maragall i les seves mesures educatives. També diverses banderes republicanes van onejar durant la manifestació, simbolitzant la unió de la lluita per la república amb la reivindicació d'un sistema educatiu públic de qualitat i que garanteixi la igualtat d'oportunitats i la cohesió social.
Al final de la protesta, es va llegir el manifest acordat pels sindicats organitzadors en el qual s'exigia al Govern català que aturés les mesures previstes així com les retallades i els tancaments de centres i que prengués una dotzena de mesures concretes que permetrien millorar la qualitat del sistema educatiu públic, que anaven des de l'increment de plantilles i la reducció del nombre d'alumnes per aula i el manteniment del sistema democràtic d'organització dels centres a l'aturada del nou calendari escolar. 
 
Partit Republicà d’Esquerra


Comparteix-ho