Izquierda Republicana, una vegada més, es veu en l'obligació d'informar a l'opinió pública sobre la falsedat de certs comentaris apareguts en algun mitjà de comunicació en relació al fet que hagi de reintegrar-se o fusionar-se amb Izquierda Unida.
És aquest un pas que IR en absolut s'està plantejant en aquests moments, ja que està immersa en un treball de plena autonomia política, encara que això no exclou de cap manera possibles coalicions electorals per tal d'aconseguir l'avanç de les polítiques radicalment d'esquerres en el nostre país, en el futur proper, i sempre que la seva militància així ho decideixi democràticament, en els preceptius referèndums interns sobre la nostra política d'aliances.
Sí és cert que un grup d'ex-militants del partit, diversos d'ells expulsats per faltes greus, intenten, amb una esgarrifosa manca de virtut pública que se li ha de requerir a tota persona que proclama ser republicana, usurpar les sigles d'aquest vell partit que segueix renovant contínuament la seva saba i no cessa en presentar a la societat alternatives polítiques i econòmiques dignes de tal nom, començant per reclamar una república d'esquerres sense ombra de neoliberalisme o nostàlgia alguns.
Aquestes persones, que segueixen intentant agafar il·legítimament el nostre nom, tenen encara pendent retre conte pública sobre què han fet amb el patrimoni interceptat a IR per la dictadura franquista i retornat fa vuit anys per l'Estat, ja que mai han revelat documentalment on ha anat a parar aquest patrimoni, de 512 milions de les antigues pessetes. Igualment segueix oberta la via penal judicial contra ells per falsificació documental, ja que el arxivat de les diligències prèvies està recorregut davant l'Audiència Provincial de Madrid, que ja va estimar indicis de delicte i va ordenar l'inici d'aquestes diligències. Aquest recurs però, està a l'espera de resolució, i per tant, en absolut s'ha tancat.
No fa gaire s'ha celebrat, segons alguns rumors, una reunió la qual semblaria que han anomenat "congrés extraordinari"; un altre més en molt poc temps, de manera que aquestes reunions il·legítimes ja no són extraordinàries en cap sentit, sinó la seva ordinària manera de prosperar en l’empantanegada política espanyola.
Aquesta gent va religiosament a les assemblees de refundació d'IU, sense major anàlisi, quan IU, interessada en acollir i deglutir, tal com ja va fer en el seu moment amb IR -motiu pel qual IR va sortir d'IU el 2002 -, a totes les forces que vulguin entrar en el seu abraç de l'ós, els rep condescendentment sense preguntar pels seus antecedents, penals o no, en la fe que l'esquerra és una simple suma d'adjectius i noms, sense explicar quin acomodament tindrà cadascú en la seva estructura, aparentment lliure dels seus vells tics i contradiccions, que projecta presentar a l'electorat de gairebé tota Espanya. En els pròxims comicis autonòmics catalans, aquesta refundació encara estarà en bolquers ideològics i organitzatius, ja que no està previst el seu debut fins 2012.
Finalment, Izquierda Republicana un cop més expressa públicament que obre els seus braços a tota aquella persona republicana, radical d'esquerres -com les que militen en altres països europeus-, que crea en la màxima horitzontalitat democràtica interna possible, i que tingui la virtut cívica típica del republicanisme, és a dir, honradesa en la vida pública i privada com a militant i com a membre d'un partit polític. Els rebem amb alegria fraternal per mobilitzar per una altra societat, per un altre país, que no només és possible, sinó exigible.
Secretaria de Comunicació d'Izquierda Republicana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada