Concentració republicana a la Plaça Sant Jaume, Barcelona
Un altre 14 d'abril, els republicans estem convocats a l'acte reivindicatiu pel 79è aniversari de la proclamació de la II República, a la Plaça Sant Jaume. Una representació del Partit Republicà d'Esquerra anirà a l'acte.
Manifiest de les organitzacions convocants:
Ens hem convocat a un 14 d’abril diferent, un 14 d’abril reivindicatiu, obert a tothom, un acte col·lectiu de ciutadanes i ciutadans convençuts de que la monarquia no és cap opció democràtica i molt menys la de l’estat espanyol. Va ser una imposició franquista del atado y bien atado, beneïda per un constitucionalisme, llavor d’una fingida democràcia de llarga transició pactada a l’ombra dels interessos d’alguns i la decepció de molts. Un cost ètic i econòmic insostenible en temps de moltes crisis.
Aquest 14 d’abril és un acte commemoratiu del 79è aniversari de la proclamació de la República, però sobre tot és una crida a la unitat del moviment republicà. Una pedra en la construcció d’un punt de trobada on republicans progressistes i antimonàrquics d’esquerres comencem a treballar per abolir d’una vegada una institució anacrònica i antidemocràtica, que constitueix l’excusa perfecta perquè l’estat espanyol no resolgui moltes qüestions que no admeten més demora.
Volem exigir que ens tornin la legalitat usurpada per la dictadura feixista un 17 de juliol del 36. Un cop d’estat que va suposar una orgia de sang, tortura, presó, assassinat, exili forçat en un extermini meticulós de l’enemic que sota molts noms: rojo, masón, separatista, ateo, maricón, només era un, aquell que no volia renunciar a la democràcia. Això no vol dir que volem quedar-nos ancorats en el passat sinó que volem treballar per una república que doni llum a les ombres que va tenir la segona república i que corregeixi els errors comesos, perquè no va ser un model perfecte, però si un espai de drets i llibertat capdavanter al món, sobretot per a la dona, i un pas de gegant per un poble que vivia majoritàriament en l’esclavatge de l’analfabetisme, el caciquisme, la misèria i la por.
Volem que aquest sigui també un acte d’homenatge a totes les dones i homes, lluitadors antifeixistes, generosos, perseverants, íntegres, idealistes, defensors de la democràcia, morts en moltes batalles lliurades durant la llarga dictadura, o víctimes de l’aparell repressor assassí del feixisme, supervivents de l’horror feixista, dins i fora de d’estat espanyol. Perquè ells van ser la república, la seva memòria és el nostre cordó umbilical amb la democràcia real, amb la representació d’una societat de ciutadans i ciutadanes lliures per escollir el seu camí i el seu destí, una societat laica impregnada dels valors republicans universals, per la cultura i la pau, per la justícia social, pel progrés i la germanor entre pobles. I és això justament el que reivindiquem avui, una república gestant de principis de veritat, justícia i reparació per a les víctimes del feixisme, per a tots nosaltres, que vivim amb la mancança de tot allò que va robar i espoliar el franquisme. Rebutjem l’únic trist i vergonyós pagament que ha estat la llei de punt final de la memòria històrica.
Reclamem una república laica amb la separació diàfana d’Església i Estat, una església que “comulgó” amb el franquisme, patrocinadora del cop d’estat feixista del 36 i cooperant necessària per a la seva llarga vida. Una simbiosi que encara dóna beneficis i privilegis. Demanem una república del dret a decidir, una república curosament respectuosa amb els drets humans, amb les llibertats individuals i col·lectives de les ciutadanes i ciutadans de tots els pobles de l’estat espanyol. No demanem només una república sinó totes aquelles que sorgeixin de la llibertat de decisió. Una república o repúbliques socials que cobreixin amb total garantia totes les necessitats bàsiques dels seus ciutadans. Una república de justícia i que faci justícia, que jutgi tots els crims comesos pel franquisme i durant la transició, que garanteixi tots els drets dels ciutadans i que vetlli perquè aquests drets no siguin retallats.
Aquest manifest obert i plural el signem tots aquells que creiem en una república de veritat, justícia i reparació.
Exposició Fem memória, Roda de Barà
L'exposició anomenada FEM MEMÓRIA estarà exposada a la segona planta del Casal Les Monges deRoda de Barà, gràcies a l'organització de la Associació Republicana També hi som amb col·laboració amb el Patronat de Cultura i el Memorial Democràtic. En aquesta exposició podreu trobar fotografies familiars i històriques inèdites sobre la guerra civil i la vida a la rereguarda.
Acte d'inauguració: el dia 10 d'Abril a les 18:00H, a càrrec de la Sra. Hortènsia Grau (Directora de Serveis Territorials de Tarragona del Departament d'Interior). Després ens atorgarà amb una conferència sobre La Memòria Històrica .
Horari: De dilluns a divendres: 17 a 20h ,Dissabte 11 a 14h i 17 a 20h, diumenge: 11 a 14h
Presentació del documental “Manuel Azaña, une vie pour la République”
En el marc de l'abril republicà del Memorial Democràtic, es presentarà aquest documental, obra de la realitzadora Neus Viala, que dóna a conèixer una de les figures més importants de la història espanyola del segle XX.
L'adveniment de la II República, els horrors de la guerra civil, i l'exili dels republicans espanyols el 1939, són els tres aspectes més destacats de la història espanyola contemporània. En aquest sentit, Manuel Azaña va ser un dels principals actors d’aquest període, primer com a president del Govern, i després, com a president de la República.
Aquest 2010 es commemora el 70è aniversari de la mort d’Azaña a l'exili. Per això, aquest documental ens acosta al seu pensament i treball del polític i demostra el vincle històric de Toulouse amb els republicans espanyols exiliats.
A l’acte de presentació hi serà present la directora del documental, Neus Viala.
La de l’Institut Cervantes, ubicada a Toulouse i una de les més complertes sobre el llegat del polític republicà, ha col·laborat en la realització del documental, presentat recentment a la “Cinémathèque” d’aquesta ciutat francesa.
Mostra d’Espectacles de Memòria als Espais de la Batalla de l’Ebre
El Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) organitza la Mostra d’Espectacles de Memòria als Espais de la Batalla de l’Ebre. Aquestra mostra inclou concerts, obres de teatre i recitals poètics que tenen com a escenari diferents espais de la Batalla de l’Ebre com el Poble Vell de Corbera d’Ebre, el Centre d’Interpretació Les Veus del Front a Pinell del Brai o el Castell de Mòra d’Ebre.
- Amic Xesco. Homenatge a Xesco Boix, de Toni Giménez. Espectacle familiar. El 10 d’abril, a les 18 h, a l'Espai històric del Castell de Móra d’Ebre.
- Alícia ja no viu aquí. Obra de teatre del Projecte Galilei, amb dramatúrgia de Josep Galindo i Pablo Ley. El 17 abril, a les19 h, a Vilalba dels Arcs (C.I. Soldats a les Trinxeres).
- Sol i Soldó. Espectacle poètic i musical amb Albert Roig, Carles Santos i Perejaume. El 24 d’abril, a les 19 h, al Pinell de Brai (Sala del C.I. Les Veus del Front).
- Contes i Revoltes de l’Ebre. Estrena del darrer espectacle de Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries. L'1 de maig, a les 20:00 h, a l'Espai històric del Poble Vell de Corbera d’Ebre.
