diumenge, 25 d’abril del 2010

Recordant en Marcel·lí

El 25 d'abril de 1884 va néixer a Tarragona Marcel·lí Domingo, periodista, mestre i escriptor; però sobretot referent polític del republicanisme i del federalisme a Tarragona i a tot Espanya.

Durant la seva vida política va ser un exemple en pro de les idees republicanes i federalistes, així com en la defensa de les llibertats de Catalunya. Fou ministre d'Instrucció Pública i d'Agricultura durant la II República, president d'Izquierda Republicana des de 1936, i també fou el principal inspirador, l’any 1935, de la fundació del Partit Republicà d'Esquerra, partit que sense en Marcel·lí no hagués estat possible.

Avui, aniversari del seu naixement, els republicans del PRE-IR recordem la seva figura i reivindiquem la importància històrica d'aquest il.lustre tarragoní, i continuem, en la seva memòria i en la de tants altres, treballant per la III República. 
 
Partit Republicà d'Esquerra - Izquierda Republicana

divendres, 23 d’abril del 2010

Qui era Samaranch?

Davant els actes en homenatge de Juan Antonio Samaranch, des del PRE-IR volem denunciar la campanya de benevolença generalitzada i d'abstracció amb la figura de l'expresident del COI, al qual s'està cobrint d'honors que opinem que no corresponen a una persona amb una biografía tan plena de clarobscurs.

Considerem que la seva imatge s'ha construït des de l'oblit premeditat de la seva etapa més tèrbola com a membre de Falange i Conseller Nacional del movimiento durant la dictadura, així com des de l'omissió de les pràctiques autoritàries i la seva tolerància amb la corrupció que es va destapar durant el seu mandat al COI.

Una vegada més queda en evidència la manipulació informativa que s'imposa des dels mitjans de comunicació, en especial des dels mitjans públics, cap a persones de molt dubtosa o nul·la consciència democràtica, tantes vegades emparentats amb el règim franquista, però que gaudeixen d'un estatus que els converteix en intocables, i acaben rebent títols com a “pare de l'olimpisme” o “el català més important del segle XX”; quan la realitat és molt més fosca i als informatius provinents d'altres països es denuncia sense embuts. 


Més informació:
The Times: Si vol entendre la corrupció institucionalitzada un bon lloc per a començar és el palau de Lausana des d'on Samaranch dirigia el CIO 
L'Express: Samaranch va canviar la divisa de Coubertain. Amb ell l'important era participar dels beneficis.
BBC: Samaranch va deixar créixer un càncer de corrupció i luxe al CIO
The New York Times: Samaranch, un antic dirigent esportiu franquista, va tolerar un cert nivell de corrupció al Comitè Olímpic.
La Stampa: S'ha emportat a la tomba el seu fosc passat amb la camisa blava de la Falange
Sidney Morning Herald: Amb Samaranch el Comitè Olímpic va esdevenir sinònim d'amiguisme, clientelisme, escàndols, secrets i elitisme.
Kurier: L'espanyol estava al servei dels feixistes
New Zealand Herald: Samaranch era autocràtic i intolerant
Wall Street Journal: Samaranch insistia en ser tractat d''excel·lentíssim' i en envoltar-se de luxe

divendres, 16 d’abril del 2010

En el 75è aniversari del Partit Republicà d'Esquerra


El 17 d'abril de 2010 es compleixen 75 anys de la fusió dels partits republicans catalans que van conduïr a la creació del PRE. En un moment de censura i dificultats per als partits d'esquerres a causa de la repressió conseqüència dels fets d'octubre de l'any anterior, el 17 d'abril de 1935 es formalitza al Passeig de Gràcia de Barcelona la fusió del Partit Radical Socialista Català amb Esquerra Nacional a Catalunya; del qual el seu líder Faustí Ballvé Pellicer en fou escollit primer president, malgrat que la força majoritària del PRE provenia dels nuclis radicalsocialistes tarragonins fidels a Marcel·lí Domingo.

Poc s'ha escrit i molt poc es coneix del nostre partit, eclipsat per la rivalitat amb Esquerra Republicana de Catalunya durant els anys 30, el cert és que el PRE va ser el partit majoritari a les terres de l'Ebre i fou molt important a les comarques tarragonines fins a la guerra civil; però les conseqüències de la guerra van truncar el futur de la jove branca autònoma d'Izquierda Republicana a Catalunya.

Malgrat tot, el PRE va lluitar per a mantenir-se en primera línia política. Pocs ho recorden, però el PRE va participar al Front popular, obtenint 3 diputats a les corts de la República: Marcel·lí Domingo, Faustí Ballvé i Ramón Nogués i Biset. La guerra i l'exili van marcar el declivi del PRE, malgrat que es va mantenir una mínima activitat política i el partit va participar en el Consell Nacional de la Democràcia Catalana, així com en les principals institucions republicanes a l'exili.

Després de tants anys i malgrat les dificultats i els escassos mitjans, tornem a ser a les llistes electorals, tornem a ser a la palestra política, més convençuts que mai de la nostra capacitat d'oferir un projecte seriós a la ciutadania, i de que les nostres idees tenen el potencial d'arribar a tothom i de ser un exemple de regeneració política, però sobretot convençuts de la necessitat d'un partit format per ciutadans honestos i compromesos amb la lluita per la Tercera República i tot el que aquesta representa.

En aquest aniversari cal expressar l'agraïment als companys i companyes, afiliats, simpatitzants i amics, que ens han ajudat, i que col·laboren dia a dia perquè el PRE, malgrat la seva modèstia, sigui cada vegada un partit més fort i consolidat a Catalunya. La seva constància, idealisme i honestedat republicanes són exemple del que han de ser les virtuts cíviques a les quals els republicans aspirem, l'antítesi del que la classe política actual representa.

Avui, davant la necessitat cada cop més clara d'un canvi de règim que suposi a més a més un canvi estructural del nostre sistema polític i econòmic, basat encara en rèmores del franquisme, la Tercera República es configura com un horitzó possible de transformació, que sols será possible des de la lluita política i social ciutadana. Com a partit netament republicà, federalista i d'esquerres, el PRE, agermanat amb Izquierda Republicana, i col·laborant amb les forces d'esquerres de Catalunya i sent present a les principals convocatòries electorals, vol representar a Catalunya aquest projecte tan necessari, i seguirà treballant perquè la 3ª República sigui una realitat el més aviat possible.



Llibertat, Igualtat, Fraternitat



Ramiro Gil Morel
Coordinador General del Partit Republicà d'Esquerra

dimecres, 14 d’abril del 2010

divendres, 9 d’abril del 2010

Propers actes i convocatòries republicanes

Concentració republicana a la Plaça Sant Jaume, Barcelona

Un altre 14 d'abril, els republicans estem convocats a l'acte reivindicatiu pel 79è aniversari de la proclamació de la II República, a la Plaça Sant Jaume. Una representació del Partit Republicà d'Esquerra anirà a l'acte.

Manifiest de les organitzacions convocants:

Ens hem convocat a un 14 d’abril diferent, un 14 d’abril reivindicatiu, obert a tothom, un acte col·lectiu de ciutadanes i ciutadans convençuts de que la monarquia no és cap opció democràtica i molt menys la de l’estat espanyol. Va ser una imposició franquista del atado y bien atado, beneïda per un constitucionalisme,  llavor d’una fingida democràcia de llarga transició pactada a l’ombra dels interessos d’alguns i la decepció de molts. Un cost ètic i econòmic insostenible en temps de moltes crisis.

Aquest 14 d’abril és un acte commemoratiu del 79è aniversari de la proclamació de la República, però sobre tot és una crida a la unitat del moviment republicà. Una pedra en la construcció d’un punt de trobada on republicans progressistes i antimonàrquics d’esquerres comencem a treballar per abolir d’una vegada una institució anacrònica i antidemocràtica, que constitueix l’excusa perfecta perquè l’estat espanyol no resolgui moltes qüestions que no admeten més demora.

Volem exigir que ens tornin la legalitat usurpada per la dictadura feixista un 17 de juliol del 36. Un cop d’estat que va suposar una orgia de sang, tortura, presó, assassinat, exili forçat en un extermini meticulós de l’enemic que sota molts noms: rojo, masón, separatista, ateo, maricón, només era un, aquell que no volia renunciar a la democràcia. Això no vol dir que volem quedar-nos ancorats en el passat sinó que volem treballar per una república que doni llum a les ombres que va tenir la segona república i que corregeixi els errors comesos, perquè no va ser un model perfecte, però si un espai de drets i llibertat capdavanter al món, sobretot per a la dona, i un pas de gegant per un poble que vivia majoritàriament en l’esclavatge de l’analfabetisme, el caciquisme, la misèria i la por.

Volem que aquest sigui també un acte d’homenatge a totes les dones i homes, lluitadors antifeixistes, generosos, perseverants, íntegres, idealistes, defensors de la democràcia, morts en moltes batalles lliurades durant la llarga dictadura, o víctimes de l’aparell repressor assassí del feixisme, supervivents de l’horror feixista, dins i fora de d’estat espanyol. Perquè ells van ser la república, la seva memòria és el nostre cordó umbilical amb la democràcia real, amb la representació d’una societat de ciutadans i ciutadanes lliures per escollir el seu camí i el seu destí, una societat laica impregnada dels valors republicans universals, per la cultura i la pau, per la justícia social, pel progrés i la germanor entre pobles.  I és això justament el que reivindiquem avui, una república gestant de principis de veritat, justícia i reparació per a les víctimes del feixisme, per a tots nosaltres, que vivim amb la mancança de tot allò que va robar i espoliar el franquisme. Rebutjem l’únic trist i vergonyós pagament que ha estat la llei de punt final de la memòria històrica.

Reclamem una república laica amb la separació diàfana d’Església i Estat, una església que “comulgó” amb el franquisme, patrocinadora del cop d’estat feixista del 36 i cooperant necessària per a la seva llarga vida. Una simbiosi que encara dóna beneficis i privilegis. Demanem una república del dret a decidir, una república curosament respectuosa amb els drets humans, amb les llibertats individuals i col·lectives de les ciutadanes i ciutadans de tots els pobles de l’estat espanyol. No demanem només una república sinó totes aquelles que sorgeixin de la llibertat de decisió. Una república o repúbliques socials que cobreixin amb total garantia totes les necessitats bàsiques dels seus ciutadans. Una república de justícia i que faci justícia, que jutgi tots els crims comesos pel franquisme i durant la transició,  que garanteixi tots els drets dels ciutadans i que vetlli perquè aquests drets no siguin retallats.

Aquest manifest obert i plural el signem tots aquells que creiem en una república de veritat, justícia i reparació.



Exposició Fem memória, Roda de Barà
L'exposició anomenada FEM MEMÓRIA estarà exposada a la segona planta del Casal Les Monges deRoda de Barà, gràcies a l'organització de la Associació Republicana També hi som amb col·laboració amb el Patronat de Cultura i el Memorial Democràtic. En aquesta exposició podreu trobar fotografies familiars i històriques inèdites sobre la guerra civil i la vida a la rereguarda.


Acte d'inauguració: el dia 10 d'Abril a les 18:00H, a càrrec de la Sra. Hortènsia Grau (Directora de Serveis Territorials de Tarragona del Departament d'Interior). Després ens atorgarà amb una conferència sobre La Memòria Històrica .


Horari: De dilluns a divendres: 17 a 20h ,Dissabte 11 a 14h i 17 a 20h, diumenge: 11 a 14h







 

 

Presentació del documental “Manuel Azaña, une vie pour la République”

Manuel Azaña, une vie pour la RépubliqueEn el marc de l'abril republicà del Memorial Democràtic, es presentarà aquest documental, obra de la realitzadora Neus Viala, que dóna a conèixer una de les figures més importants de la història espanyola del segle XX.


L'adveniment de la II República, els horrors de la guerra civil, i l'exili dels republicans espanyols el 1939, són els tres aspectes més destacats de la història espanyola contemporània. En aquest sentit, Manuel Azaña va ser un dels principals actors d’aquest període, primer com a president del Govern, i després, com a president de la República.


Aquest 2010 es commemora el 70è aniversari de la mort d’Azaña a l'exili. Per això, aquest documental ens acosta al seu pensament i treball del polític i demostra el vincle històric de Toulouse amb els republicans espanyols exiliats.


A l’acte de presentació hi serà present la directora del documental, Neus Viala.


La Biblioteca Manuel Azaña de l’Institut Cervantes, ubicada a Toulouse i una de les més complertes sobre el llegat del polític republicà, ha col·laborat en la realització del documental, presentat recentment a la “Cinémathèque” d’aquesta ciutat francesa.


Mostra d’Espectacles de Memòria als Espais de la Batalla de l’Ebre

El Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) organitza la Mostra d’Espectacles de Memòria als Espais de la Batalla de l’Ebre. Aquestra mostra inclou concerts, obres de teatre i recitals poètics que tenen com a escenari diferents espais de la Batalla de l’Ebre com el Poble Vell de Corbera d’Ebre, el Centre d’Interpretació Les Veus del Front a Pinell del Brai o el Castell de Mòra d’Ebre.
  • Amic Xesco. Homenatge a Xesco Boix, de Toni Giménez. Espectacle familiar. El 10 d’abril, a les 18 h, a l'Espai històric del Castell de Móra d’Ebre.
  • Alícia ja no viu aquí. Obra de teatre del Projecte Galilei, amb dramatúrgia de Josep Galindo i Pablo Ley. El 17 abril, a les19 h, a Vilalba dels Arcs (C.I. Soldats a les Trinxeres).
  • Sol i Soldó. Espectacle poètic i musical amb Albert Roig, Carles Santos i Perejaume. El 24 d’abril, a les 19 h, al Pinell de Brai (Sala del C.I. Les Veus del Front).
  • Contes i Revoltes de l’Ebre. Estrena del darrer espectacle de Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries. L'1 de maig, a les 20:00 h, a l'Espai històric del Poble Vell de Corbera d’Ebre.


Pots trobar més informació d'altres actes i convocatòries a:


Agenda Memorial Democràtic 


Agenda Abril Republicano (Kaos en la red)


 

Comparteix-ho