El PRE dóna suport a la vaga general del 29 de setembre

Des del PRE volem donar el nostre suport a la vaga general convocada pels sindicats per al proper dia 29 de setembre contra la política neoliberal que aquesta practicant el govern del PSOE, absolutament lesiva per als drets dels treballadors.

PRE-IR Tarragona

Retalls injustos, democràcia qüestionada

L'anunci de retallades en la despesa pública efectuada ahir per part del President del Govern suposa la confirmació de la victòria absoluta de les tesis neoliberals al nostre país recolzant-se en les institucions financeres internacionals (com el FMI i els mercats de deute) així com en els missatges enviats des de la Unió Europea. És evident que el govern espanyol ha cedit de manera irresponsable i s'ha sumat al carro dels que carreguen el pes de la crisi en els sectors més febles de la societat mentre que els beneficiaris de les successives bombolles són protegits de qualsevol inquietud.

Injusta és la retallada dels salaris dels empleats públics en una mitjana del 5% quan fins fa només uns mesos se'ns deia que es mantindria el seu poder adquisitiu i que ni tan sols es plantejava la congelació salarial. Fan malament alguns sectors socials en alegrar-se d'aquesta retallada ja que es tracta d'un mesura exemplificadora i molts empresaris  disposaran d'una referència en la seva negociació en veure el comportament del govern amb els seus empleats. Això per no parlar dels efectes que pugui tenir aquesta disminució d'ingressos de moltes famílies en el creixement econòmic i en la recaptació fiscal.

També suposa una greu injustícia el fet que la major part de les pensions de la gent gran no s'actualitzin d'acord amb l'increment de l'IPC. Es tracta d'un sector amb greus dificultats econòmiques a causa de que la major part de les pensions són de quantitats ínfimes havent de suportar estretors per arribar a final de mes.

Injust és que es retiri després escassos anys d'aplicació l'anomenat "xec-nadó", una de les poques mesures, ja de per si prou insuficient, d'ajuda a les famílies. La seva implantació de manera lineal, atorgant la mateixa ajuda sense atendre els ingressos ja va ser errònia però el govern torna a equivocar-se en la seva eliminació per a totes les mares.

Finalment, es remata la injustícia fent recaure els retalls de la despesa pública en els beneficiaris de la Llei de la Dependència, encara insuficientment implantada.

El govern socialista ha optat per les receptes més fàcils servides per les cuines del neoliberalisme. Tot per "tranquil·litzar" a uns mercats la voracitat dels quals és insaciable, el que suposa que les retallades molt probablement no es quedaran aquí. És fàcil que pròximament tornem a escoltar amenaces respecte a les pensions i que s'articuli una reforma laboral greument perjudicial per als interessos dels treballadors.

Res s'ha concretat pel que fa a la possibilitat d'elevar els ingressos de les arques públiques mitjançant una persecució decidida de l'elevat frau fiscal, l'elevació dels trams de l'IRPF de les rendes més altes, la recuperació de l'Impost sobre el patrimoni, ... entre d'altres possibles mesures. Sembla que no es vol molestar les grans empreses i fortunes que amb crisi o sense continuen mostrant quantiosos beneficis.

Crida l'atenció el contrast entre la generositat del govern amb bancs i caixes quan aquests es van veure apurats per les seves pèssimes decisions inversores fa pocs mesos amb el rigor que s'aplica a una gran part dels ciutadans que no van tenir cap culpa de la incubació de la actual crisi.

D'altra banda, sembla clar que pel que fa a les polítiques econòmiques, els espanyols no som sobirans a l'hora de prendre decisions. Els mandataris de la UE, els EUA i les institucions financeres internacionals són les que marquen la seva particular manera de que sortim de la crisi. Ni el nostre govern ni el parlament, fruit de la voluntat popular, semblen tenir marge de maniobra. Els ciutadans hem de qüestionar si el que vivim a Espanya és una democràcia real o virtual. El nostre govern no pot ser el titella d'interessos particulars de grans empreses, fons d'inversions, bancs, ...

Reiterem des Izquierda Republicana la necessitat de buscar un nou model econòmic i social alternatiu que superi l'actual sistema capitalista. Aquesta no és una crisi més. Revela les greus mancances del capitalisme per respondre a les demandes de la societat. Les seves receptes van pel camí de empobrir a la gran majoria dels ciutadans i obrir un abisme social les repercussions poden ser molt greus.

Així mateix volem insistir que les decisions sobre polítiques econòmiques no poden quedar en mans d'organismes i institucions no elegits pels ciutadans i la presumpta independència és bastant qüestionable a la llum de la seva actuació en aquesta crisi.

 

Ramón García Hernández
Comissió d'Economia i Món Laboral  
Izquierda Republicana

Pensions i reforma laboral: No més passos enrere.

Durant les darreres setmanes, l'excusa de la crisi econòmica i les seves funestes conseqüències tant en el terreny laboral com econòmic ha servit de cobertura perquè des del neoliberalisme triomfant s'exigeixin més sacrificis a la classe treballadora. Parlen d'ajustament, utilitzant el seu piadós llenguatge però del que es tracta és de que la majoria dels ciutadans, que no es van beneficiar de les successives bombolles financeres, hagin de pagar els plats trencats de les conseqüències dels excessos. De moment ja s'està veient la cruesa d'aquests ajustaments en forma d'increment desorbitat de l'atur, que ja supera la xifra de quatre milions de persones a tota Espanya. 

Però els sacerdots de la religió capitalista no es conformen. El president del govern va anar a la cimera de Davos i va tornar amb l'encàrrec de seguir retallant la despesa pública amb l'amenaça de que si no complia, el deute espanyol trobaria dificultats per a ser finançat en els mercats especulatius. D'aquesta manera, ens trobem amb la proposta de retardar l'edat de jubilació fins als 67 anys, l'augment del període de càlcul de les pensions, una retallada de la despesa pública per import de 50.000 milions d'euros i una reforma laboral de la qual no s'acaba de perfilar el contingut però que indubtablement suposarà una retallada en els drets dels treballadors.

En la proposta sobre les pensions s'han al·legat una sèrie de motius demogràfics i de sostenibilitat del sistema que són força discutibles tenint en compte que fins fa poc, des del govern se'ns assegurava la gran fortalesa del sistema de Seguretat Social (superàvit, Fons de Reserva) que garantia les pensions. Aquesta ambigüitat dóna a entendre clarament que als ciutadans se'ls menteix segons convé i no s'aporten les dades que els permetin tenir un judici fonamentat sobre qüestions importants per a les seves vides. Evidentment s'ha d'assegurar el sosteniment del sistema de pensions actual basat en la solidaritat intergeneracional i és probable que calgui ajustar-lo a les noves expectatives quant a esperança de vida o evolució de la població activa però també cal apuntar que les pensions poden ser finançades per altres vies que no siguin les cotitzacions socials. Per altra banda, darrere d'aquest qüestionament del sistema públic s'amaga el propòsit gens ocult de fomentar els fons privats de pensions amb els quals els mercats financers engreixen la seva maquinària especulativa amb resultats nefasts en moltes ocasions per als ciutadans que els contracten. 

Quant a la reforma laboral, ja apuntàvem al nostre document sobre acomiadaments i beneficis, que aquesta expressió és la forma amable de cridar a l'abaritament de l'acomiadament i a la retallada de drets laborals. Amb la globalització, és summament fàcil per a moltes empreses traslladar la seva producció als països més disposats a rebaixar els drets dels treballadors i l'ús d'aquesta pressió els facilita la consecució de majors beneficis a costa de la reducció dels salaris. Els sindicats majoritaris han d'abandonar les seves tèbies posicions a l'empara de les subvencions públiques per a complir el paper que se suposa que han de complir enfront de l'ofensiva de les grans organitzacions empresarials. 

Pel que es refereix a les retallades en la despesa pública, és clar que des de les Administracions Públiques s'ha d'exemplificar i procedir amb la major austeritat i rigor però tot això tenint en compte que la despesa social és en aquest moment més necessària que mai. En aquest aspecte, no podem deixar de criticar com a republicans l'opacitat i el malbaratament que caracteritzen els comptes de la casa real. No cal oblidar les possibilitats d'augmentar els ingressos públics mitjançant un sistema tributari veritablement progressiu i un decidit esforç per a combatre de forma efectiva el frau fiscal. 

Després de l'anunci d'aquestes mesures, s'ha aixecat una notable oposició tant política com social i el govern, aparentment, ha començat a dubtar. Però els ciutadans no podem deixar-nos enganyar. Els mercats seguiran utilitzant tots els mitjans al seu abast per a aconseguir els seus objectius. De la mateixa manera que van amenaçar amb el col·lapse financer si no s'aportava diners públics als bancs, ara toca profetitzar terribles desastres si no es retallen els drets socials. Per a això se serveixen de nombrosos “experts” que des de les seves tribunes il·lustren i justifiquen les seves exigències. Tot això és executat per uns governs incapaços de mantenir les conviccions per les quals han estat triats pels ciutadans. En el cas d'Espanya, ens trobem amb un govern socialista que, pretenent ésser d'esquerres, no dubta a executar polítiques neoliberals com ho va fer en el seu moment el Partit Popular. 

El xantatge és permanent en el sistema capitalista. Si els ciutadans, espantats, seguim donant passos per a enrere en la defensa dels nostres drets acabarem caient al precipici. No hem de pensar de manera egoista buscant solucions individuals a costa de la desgràcia dels altres. Estarem fent el joc al sistema i els que pensin que s'han lliurat acabaran essent igualment víctimes de l'exclusió social. 

Des d'Izquierda Republicana pensem que aquesta crisi ens dóna l'oportunitat de triar, de sortir d'unes dinàmiques perverses els efectes de les quals estem vivint dia a dia en la nostra família, els nostres amics, els nostres veïns… No podem permetre que el nostre futur es decideixi en les taules d'uns poderosos als quals no hem elegit. Aquest sistema està esgotat i és cada vegada més cruel amb els més febles; donem un pas al capdavant en direcció a un altre futur més just, més lliure i més solidari. 

 

Ramón García.

Comissió d'Economia i Món Laboral d'Izquierda Republicana.

http://izquierda-republicana.org