Izquierda Republicana continua la lluita per la seva dignitat

 

Davant la difusió en dies passats d'una nota en la qual s'afirmava que s'han arxivat de forma "definitiva" (?) les diligències judicials en relació amb la denúncia presentada per Izquierda Republicana, per falsificació en document públic i privat, contra els que usurpen el seu nom i la seva legítima representació, no significa en absolut, com pretenen fer creure els seus autors, que la lluita per la legítima representació del nostre partit hagi acabat amb la victòria d'aquest "costat fosc" del passat d'IR, que no accepta el canvi democràtic produït en el nostre partit el 2007 i que ha fet de la falsedat el seu estandart.
L'acte judicial que estima que no veu indicis de delicte de falsedat documental es pot recórrer, i de fet ha estat i seguirà sent recorregut. També es va recórrer la primera decisió d'aquest mateix jutge quan no va admetre a tràmit la nostra denúncia. Va ser el nostre recurs davant l'Audiència Provincial de Madrid el que va provocar que aquesta ordenés al jutge l'obertura de les corresponents diligències, estimant que sí hi havia indicis de delicte. Ara, després de les diligències, el jutge insisteix en no veure-ho, tot i les apreciacions dels tres magistrats de l'Audiència Provincial, després d'estimar el contrari. Doncs bé, davant d'ells recorrem de nou i serà, per tant, l'Audiència Provincial qui decideixi finalment al respecte, quelcom que encara no ha passat, de manera que el procés segueix obert i sense conclusió definitiva.
Amb independència d'aquest procés per via penal, hi ha un altre procés en paral.lel per via civil. Si el primer fos arxivat, es continuaria amb el segon, de manera que estem encara molt lluny d'haver perdut cap batalla.

 És convenient ara recordar que segueix igualment obert el procés, per apropiació indeguda dels béns del partit, contra aquests mateixos mentiders que es van llançar a l'aventura de falsificar un congrés i una nova direcció del partit, tractant de forma desesperada de neutralitzar la nostra denúncia, i sense cap altre interès que salvar-se de la crema.
La confiança en la justícia de les nostres reclamacions, ens seguirà sempre impulsant a continuar la lluita amb tots els mitjans al nostre abast, fins aconseguir el total desemmascarament de tan grollera imposició. Raó no ens  en falta, ni tampoc el suport de la nostra militància, ni el d'aquells polítics honrats que busquen el bé de la causa republicana, i no la seva utilització en benefici personal com ofici de menesterosos.

Madrid, 27 maig 2010

Comissió Executiva Federal d'Izquierda Republicana 

http://www.izquierda-republicana.org

El PRE s'afegeix a la manifestació contra la política educativa del govern i a favor de l'educació pública de qualitat

El Partit Republicà d'Esquerra dóna ple suport i convoca a la ciutadania a la manifestació social que es farà aquest dissabte 29 de maig, a les 17:30 a Barcelona, des de Plaça Urquinaona a Plaça Sant Jaume, convocada per tots els sindicats educatius, en rebuig a la política en matèria d'educació que està aplicant la Generalitat de Catalunya, amb el conseller Ernest Maragall al capdavant, i que està suposant la retallada i precarització de l'educació publica més brutal que hem viscut en la nostra història recent. Les mesures aplicades pel departament d'educació, en el marc de la nova Llei d'Educació de Catalunya (LEC), aprovada amb la gran majoria del professorat i de la comunitat i educativa en contra suposen, entre d'altres: supressió de centres públics, reducció de plantilles docents, substitucions no cobertes, massificació a les aules, places públiques insuficients a les escoles d'adults, cicles formatius i llars d'infants, canvis en el model de gestió democràtica dels centres i jerarquització d'aquests, canvis injustificats del calendari, precarització de les condicions de treball del professorat interí, tancament de grups de batxillerat públics en alguns instituts, desaparició del batxillerat nocturn mentre es concerten batxillerats amb institucions privades, algunes d'elles religioses, etc. Tots aquests plans s'estan duent a terme amb l'oposició dels sindicats i de bona part de la comunitat educativa amb mobilitzacions periòdiques, sense que el departament es doni per al·ludit.

Paralel·lament, i amb la opacitat dels mitjans de comunicació, la Generalitat, a través del departament de treball ha suprimit les escoles taller i cases d'ofici, deixant al carrer més de 1400 professionals, i suprimint un gran recurs social per a la inserció laboral, a l'educació i a la formació.

A més a més, aquestes mesures s'enmarquen en un context de crisi al qual s'han afegit les retallades de l'anomenat "pla d'austeritat" i que suposa la reducció dels salaris dels treballadors de l'administració de forma considerable, mentre l'administració segueix invertint grans quantitats de diners en gastos molt menys imprescindibles (casa reial, ajudes a bancs i caixes, tropes a l'estranger, sous vitalicis d'excàrrecs polítics, un llarg etcètera). Des del PRE creiem que hi ha molts sectors en l'administració des d'on es pot començar a retallar gastos i no pas en pilars clau de l'estat del benestar com són l'educació, la sanitat o les pensions. En aquest context, idees proposades com la compra d'ordinadors portàtils per a cada alumne el proper curs (mesura que sembla ja una realitat) o l'ampliació de l'educació obligatòria fins als 18 anys són totalment surrealistes.

Des del PRE considerem que s'ha posat de manifest el perill que corre el nostre model d'educació pública, critiquem amb contundència aquesta actuació i considerem que aquesta no és una política pròpia d'un govern d'esquerres sino d'un govern neoliberal sense escrúpols que pretén imposar un model precari d'educació pública i fer pagar el plats trencats d'una crisi a la societat, quan aquesta no n'és culpable. També demanem als sindicats implicats que iniciin movilitzacions més contundents i valentes, inclosa la convocatòria d'una vaga indefinida, atès que les mobilitzacions fins ara proposades han demostrat ser ineficaces.

Partit Republicà d'Esquerra - Izquierda Republicana

www.ir-pre.es

http://www.plataformaensenyamentpublic.cat/

El PRE-IR s'adhereix al manifest social en defensa de l'ensenyament públic

L’educació és un dret universal i un bé públic al qual tota la ciutadania té dret a accedir i l’Administració té el deure de garantir en condicions de qualitat i d’igualtat. A més, hi ha consens en la nostra societat sobre el fet que l’educació, a més de ser una necessitat per al progrés social, és la condició per fer possible una societat cohesionada i justa i que perquè això sigui possible l’ensenyament públic ha de ser l’eix vertebrador de tot el sistema educatiu i ha de garantir la seva funció social d’ajudar a compensar desigualtats.

L’ensenyament públic ha de garantir que totes les persones puguin estudiar i puguin aprendre i, a més, ha de ser democràtic i gratuït perquè no segregui les persones ni per classe social, ni per gènere, ni per llengua, ni per creences, ni per cultura.

No obstant, en aquests moments ens trobem en una greu situació de deteriorament de l’ensenyament públic, de la mà de la política educativa de l’actual conseller Maragall, que va justament en la direcció contrària: introducció de mecanismes de gestió privada, disminució de despeses i recursos per a l’ensenyament públic i, per tant, més desigualtat d’oportunitats per a l’alumnat i menys cohesió social per a Catalunya.

A partir de l’aprovació de la nova Llei d’Educació de Catalunya (amb el rebuig majoritari del professorat i de bona part de la comunitat educativa) i amb l’argument de la crisi, estem assistint a un atac sistemàtic contra l’ensenyament públic: retallades de plantilles de professorat, massificació a les aules, substitucions no cobertes, tancament de grups de batxillerat en barris desafavorits, disminució de professionals en els centres -vetlladores, tècniques d’integració social, mediadors/es, traductors/es, etc.-, disminució de la plantilla dels serveis educatius (equips d’assessorament pedagògic, centres de recursos), disminució d’aules de d’acollida, i places públiques insuficients (amb grans llistes d’espera) de cicles formatius, d’educació de persones adultes i de llars d’infants.

Juntament amb la retallada de recursos, assistim també a un seguit de nous decrets que pretenen canviar l’organització democràtica i participativa dels centres per tal d’imposar un model de gestió que allunyi el professorat i la resta de la comunitat educativa de les decisions pedagògiques, organitzatives i de gestió econòmica dels centres públics i que de cap manera afavorirà la bona marxa dels centres educatius ni ajudarà a millorar la qualitat educativa.

Tot plegat, no solament ens està portant a un retrocés de l’ensenyament públic sinó també a un retrocés en les condicions laborals del professorat, al qual es fa responsable de les mancances i els errors de l’Administració educativa. Finalment es canvia, també sense consens, el calendari escolar, complicant encara més la difícil conciliació de la vida laboral i familiar, sobretot de les classes amb menys poder econòmic.

Davant de tot això, exigim al govern de Catalunya:

• Que incrementi el pressupost per a les despeses de funcionament dels centres públics.

• Que incrementi les plantilles en base a les necessitats reals dels centres.

• Que no tanqui batxillerats ni cicles formatius públics.

• Que no suprimeixi professorat dels serveis educatius i dels CAEP.

• Que substitueixi des del primer dia el professorat de baixa.

• Que disminueixi el nombre d’alumnat per aula, sobretot en els centres que escolaritzen alumnat amb més dificultats.

• Que apliqui mesures contra la guetització de centres. Per una distribució no segregadora de l’alumnat.

• Que obri les portes del sistema a les persones que estan en atur. Més formació professional, formació bàsica per a persones adultes, més batxillerats i més universitat.

• Que aposti per l’ensenyament d’idiomes i l’alfabetització digital.

• Que aturi l’aplicació del nou calendari escolar.

• Que el desplegament de la LEC no desmunti l’escola pública, ni l’organització democràtica dels centres educatius. En aquest sentit demanem que aturi la publicació dels decrets sobre autonomia de centres i direccions i que s’obri una moratòria d’un any per a la seva negociació i el seu debat social.

http://www.plataformaensenyamentpublic.cat/

Retalls injustos, democràcia qüestionada

L'anunci de retallades en la despesa pública efectuada ahir per part del President del Govern suposa la confirmació de la victòria absoluta de les tesis neoliberals al nostre país recolzant-se en les institucions financeres internacionals (com el FMI i els mercats de deute) així com en els missatges enviats des de la Unió Europea. És evident que el govern espanyol ha cedit de manera irresponsable i s'ha sumat al carro dels que carreguen el pes de la crisi en els sectors més febles de la societat mentre que els beneficiaris de les successives bombolles són protegits de qualsevol inquietud.

Injusta és la retallada dels salaris dels empleats públics en una mitjana del 5% quan fins fa només uns mesos se'ns deia que es mantindria el seu poder adquisitiu i que ni tan sols es plantejava la congelació salarial. Fan malament alguns sectors socials en alegrar-se d'aquesta retallada ja que es tracta d'un mesura exemplificadora i molts empresaris  disposaran d'una referència en la seva negociació en veure el comportament del govern amb els seus empleats. Això per no parlar dels efectes que pugui tenir aquesta disminució d'ingressos de moltes famílies en el creixement econòmic i en la recaptació fiscal.

També suposa una greu injustícia el fet que la major part de les pensions de la gent gran no s'actualitzin d'acord amb l'increment de l'IPC. Es tracta d'un sector amb greus dificultats econòmiques a causa de que la major part de les pensions són de quantitats ínfimes havent de suportar estretors per arribar a final de mes.

Injust és que es retiri després escassos anys d'aplicació l'anomenat "xec-nadó", una de les poques mesures, ja de per si prou insuficient, d'ajuda a les famílies. La seva implantació de manera lineal, atorgant la mateixa ajuda sense atendre els ingressos ja va ser errònia però el govern torna a equivocar-se en la seva eliminació per a totes les mares.

Finalment, es remata la injustícia fent recaure els retalls de la despesa pública en els beneficiaris de la Llei de la Dependència, encara insuficientment implantada.

El govern socialista ha optat per les receptes més fàcils servides per les cuines del neoliberalisme. Tot per "tranquil·litzar" a uns mercats la voracitat dels quals és insaciable, el que suposa que les retallades molt probablement no es quedaran aquí. És fàcil que pròximament tornem a escoltar amenaces respecte a les pensions i que s'articuli una reforma laboral greument perjudicial per als interessos dels treballadors.

Res s'ha concretat pel que fa a la possibilitat d'elevar els ingressos de les arques públiques mitjançant una persecució decidida de l'elevat frau fiscal, l'elevació dels trams de l'IRPF de les rendes més altes, la recuperació de l'Impost sobre el patrimoni, ... entre d'altres possibles mesures. Sembla que no es vol molestar les grans empreses i fortunes que amb crisi o sense continuen mostrant quantiosos beneficis.

Crida l'atenció el contrast entre la generositat del govern amb bancs i caixes quan aquests es van veure apurats per les seves pèssimes decisions inversores fa pocs mesos amb el rigor que s'aplica a una gran part dels ciutadans que no van tenir cap culpa de la incubació de la actual crisi.

D'altra banda, sembla clar que pel que fa a les polítiques econòmiques, els espanyols no som sobirans a l'hora de prendre decisions. Els mandataris de la UE, els EUA i les institucions financeres internacionals són les que marquen la seva particular manera de que sortim de la crisi. Ni el nostre govern ni el parlament, fruit de la voluntat popular, semblen tenir marge de maniobra. Els ciutadans hem de qüestionar si el que vivim a Espanya és una democràcia real o virtual. El nostre govern no pot ser el titella d'interessos particulars de grans empreses, fons d'inversions, bancs, ...

Reiterem des Izquierda Republicana la necessitat de buscar un nou model econòmic i social alternatiu que superi l'actual sistema capitalista. Aquesta no és una crisi més. Revela les greus mancances del capitalisme per respondre a les demandes de la societat. Les seves receptes van pel camí de empobrir a la gran majoria dels ciutadans i obrir un abisme social les repercussions poden ser molt greus.

Així mateix volem insistir que les decisions sobre polítiques econòmiques no poden quedar en mans d'organismes i institucions no elegits pels ciutadans i la presumpta independència és bastant qüestionable a la llum de la seva actuació en aquesta crisi.

 

Ramón García Hernández
Comissió d'Economia i Món Laboral  
Izquierda Republicana

El PRE-IR s'adhereix al manifiest per un Pacte Nacional per a la Laïcitat

Texte del manifiest:

La crisi econòmica, ambient propici per a situacions conflictives

Aquests darrers anys estem vivint una crisi econòmica d’abast global que planteja reptes que són de resolució complexa però necessària. Com és habitual, aquesta crisi està tenint el seu principal impacte en les classes populars, i està generant situacions de desigualtat. Són aquestes situacions les que poden afavorir una fractura de la convivència, on el racisme i la intolerància religiosa es barregin podent arribar a provocar greus esclats xenòfobs. La crisi, doncs, pot afavorir situacions socials conflictives.

Un Pacte Nacional per la Laïcitat, un pacte per la convivència a Catalunya

Catalunya no només està en condicions d’abordar aquest debat sense cap tipus de complexe sinó que, a més, l’adopció de mesures destinades a posar solucions a aquestes possibles situacions conflictives ha d’estar en la primera línia de l’agenda política, social i mediàtica del país. És per això que creiem que és el moment de plantejar un gran debat públic, un debat polític i social que tingui com a objectiu arribar a un gran Pacte Nacional per la Laïcitat.

Un Pacte que representi el conjunt de la societat catalana

Aquest gran acord per la laïcitat ha de ser un pacte de país, un pacte que compti amb la participació activa del conjunt de la ciutadania: associacions cíviques i confessions religioses, partits polítics, agents socials, comunitat educativa, món acadèmic, mitjans de comunicació, etc.

La laïcitat, per una societat lliure i plenament democràtica

I ha de ser un pacte que tingui com a objectiu potenciar els valors de la llibertat de consciència i de religió, el pluralisme, la igualtat, el respecte, i la cohesió com a pilars fonamentals de la convivència al nostre país. Aquests són els fonaments de la laïcitat. Perquè la laïcitat constitueix una ètica civil, universalista i independent de qualsevol confessió o ideologia. Només des de la laïcitat, la llibertat de pensament i el pluralisme es pot construir una societat lliure i plenament democràtica. I estem convençuts que arribar a consensos que puguin convertir-se en un Pacte Nacional per la Laïcitat, és una passa més en la construcció d’aquesta societat desitjada.

http://www.pactelaicitat.cat/

1 de Maig, dia del Treball

Davant d'un nou 1 de maig, dia del treball, El PRE-IR Tarragona anima a totes les persones, amb treball o en l'atur, ja jubilades o fins i tot estudiants, a participar en les diferents concentracions i manifestacions convocades en pobles i ciutats per a reivindicar a les administracions solucions al problema de l'atur i de la precarietat laboral, i per exigir que no es prenguin mesures que perjudiquin a les pensions, com ja em reivindicat el PRE-IR.
 

Esperem que les mobilitzacions  d'aquest 1 de maig suposen també una crida a la responsabilitat amb treballadors i treballadores a les organitzacions sindicals, que tenen el deure de complir la seva funció de reivindicar els drets laborals davant plans de retallada governamentals i empresarials.

Luis Iglesias
PRE-IR Tarragona