Beneïda escola

Torna setembre i torna, inevitable, el curs escolar a Catalunya. Però aquest any encara amb més emocions pel la plebs. La primera bona nova que es van topar els pares d’alumnes va ser la pujada de l’IVA del material escolar al 21%, però hi ha més: el curs comença amb gairebé 20000 estudiants més, però amb 3000 professors menys... i 6 escoles públiques menys.

Entre aquestes, la Escola Olga Xirinacs de Tarragona, titllada despectivament com ‘una escola de rojos’ i que té que ser tancada. Pel be dels pobres esperits dels nens, cal suposar. O el cas de l’escola Esparreguera II, on els pares decidien sobre la gestió del centre.

Però, qui diu que tothom surt perdent amb aquestes xifres? Encara hi ha un reducte que no patirà les conseqüències dels ‘ajustos’ d’en Mariano o en Mas. No ens referim ara als professors de religió que, gràcies a Déu! esquiven la crisi i no patiran les retallades que es carregaran a centenars de interins a la resta de Catalunya, però no caldrà que Déu s’ho pagui, que ja ho faran tots els contribuents.

Als quals se’ls ha aparegut el sant (o el ministre) és a les escoles que discriminen per sexe als nens, que van veure perillar la subvenció pública que rebien fins ara. Parlem d’aquestes que no accepten nens o no accepten nenes, tot sigui per mantenir la puresa de l’ànima per la qual cal educar a les persones de una forma o d’altra, segons el sexe, per imposar diferents programes educatius.

Aquestes escoles segregadores van quedar oficialment fora de la llei que regula com s’han de entregar subvencions a les escoles que no siguin públiques però sol·licitin recursos públics, llei que diu que estan excloses totes les escoles que separin per qüestió de sexe. Però, miraculosament, ha sortit l’executiu d’en Rajoy en tromba, a dir que de cap manera aquestes escoles perdran accés als calers públics. Que això de que ho digui una llei no és prou, que si cal que es canvi la llei no hi haurà aturador que eviti fer-ho. Fervorosament, CiU s’ha afegit a la creuada pels diners públics per aquestes beneïdes escoles.

Curiosament, curiosament, aquestes escoles segregacionistes estan vinculades a grups ultrarreligiosos, com l’Opus Dei, branca de l’església catòlica amb un acusat poder i influència política, que ha tingut i té a alguns dels seus seguidors ocupant ministeris i càrrecs de responsabilitat a les més altes estàncies.

I total, que estem en crisi, però amb l’església hem topat i amb lo sagrat no es juga, que cal guanyar-se el cel a la terra i pagar el delme religiosament, tot i que tinguis que passar gana, amb la cúria cal complir.

Alguns, menys entesos en els assumptes divins, ens preguntem què no podrien fer les escoles públiques amb aquestes recursos públics que el govern català desvia a institucions religioses privades. Si no serà que el govern central i el govern català estan fent un excés de devoció al seu afany de convertir als rojos que puguin quedar.

Luis Iglesias (@sexmero)

Partit Republicà d’Esquerra Tarragona

El PRE a la manifestació per l'educació pública

 

El Partit Republicà d’Esquerra va estar present a la manifestació contra la política educativa del Govern de la Generalitat que va recórrer els carrers barcelonins la tarda del dissabte 29 de maig.

La protesta contra les retallades del pla d'austeritat i la precarietat educativa provocada per les mesures que es deriven de la llei impulsada pel conseller Maragall, convocada per diverses centrals  sindicals i recolzada pel PRE, va ser seguida per centenars de persones que durant tot el recorregut van corejar lemes contra la precarietat en el sistema públic d'educació, demanant la dimissió del conseller Maragall i exigint la retirada de les mesures del pla d'austeritat que afecten al sistema educatiu.

Les pancartes, molt nombroses en la marxa, mostraven la indignació de professors, pares, mares i alumnes amb la nova llei, atacant al calendari escolar que es vol imposar, denunciant les retallades de plantilla i caricaturitzant en clau satírica al conseller Maragall i les seves mesures educatives. També diverses banderes republicanes van onejar durant la manifestació, simbolitzant la unió de la lluita per la república amb la reivindicació d'un sistema educatiu públic de qualitat i que garanteixi la igualtat d'oportunitats i la cohesió social.

Al final de la protesta, es va llegir el manifest acordat pels sindicats organitzadors en el qual s'exigia al Govern català que aturés les mesures previstes així com les retallades i els tancaments de centres i que prengués una dotzena de mesures concretes que permetrien millorar la qualitat del sistema educatiu públic, que anaven des de l'increment de plantilles i la reducció del nombre d'alumnes per aula i el manteniment del sistema democràtic d'organització dels centres a l'aturada del nou calendari escolar. 

 

Partit Republicà d’Esquerra

http://ir-pre.es

El PRE s'afegeix a la manifestació contra la política educativa del govern i a favor de l'educació pública de qualitat

El Partit Republicà d'Esquerra dóna ple suport i convoca a la ciutadania a la manifestació social que es farà aquest dissabte 29 de maig, a les 17:30 a Barcelona, des de Plaça Urquinaona a Plaça Sant Jaume, convocada per tots els sindicats educatius, en rebuig a la política en matèria d'educació que està aplicant la Generalitat de Catalunya, amb el conseller Ernest Maragall al capdavant, i que està suposant la retallada i precarització de l'educació publica més brutal que hem viscut en la nostra història recent. Les mesures aplicades pel departament d'educació, en el marc de la nova Llei d'Educació de Catalunya (LEC), aprovada amb la gran majoria del professorat i de la comunitat i educativa en contra suposen, entre d'altres: supressió de centres públics, reducció de plantilles docents, substitucions no cobertes, massificació a les aules, places públiques insuficients a les escoles d'adults, cicles formatius i llars d'infants, canvis en el model de gestió democràtica dels centres i jerarquització d'aquests, canvis injustificats del calendari, precarització de les condicions de treball del professorat interí, tancament de grups de batxillerat públics en alguns instituts, desaparició del batxillerat nocturn mentre es concerten batxillerats amb institucions privades, algunes d'elles religioses, etc. Tots aquests plans s'estan duent a terme amb l'oposició dels sindicats i de bona part de la comunitat educativa amb mobilitzacions periòdiques, sense que el departament es doni per al·ludit.

Paralel·lament, i amb la opacitat dels mitjans de comunicació, la Generalitat, a través del departament de treball ha suprimit les escoles taller i cases d'ofici, deixant al carrer més de 1400 professionals, i suprimint un gran recurs social per a la inserció laboral, a l'educació i a la formació.

A més a més, aquestes mesures s'enmarquen en un context de crisi al qual s'han afegit les retallades de l'anomenat "pla d'austeritat" i que suposa la reducció dels salaris dels treballadors de l'administració de forma considerable, mentre l'administració segueix invertint grans quantitats de diners en gastos molt menys imprescindibles (casa reial, ajudes a bancs i caixes, tropes a l'estranger, sous vitalicis d'excàrrecs polítics, un llarg etcètera). Des del PRE creiem que hi ha molts sectors en l'administració des d'on es pot començar a retallar gastos i no pas en pilars clau de l'estat del benestar com són l'educació, la sanitat o les pensions. En aquest context, idees proposades com la compra d'ordinadors portàtils per a cada alumne el proper curs (mesura que sembla ja una realitat) o l'ampliació de l'educació obligatòria fins als 18 anys són totalment surrealistes.

Des del PRE considerem que s'ha posat de manifest el perill que corre el nostre model d'educació pública, critiquem amb contundència aquesta actuació i considerem que aquesta no és una política pròpia d'un govern d'esquerres sino d'un govern neoliberal sense escrúpols que pretén imposar un model precari d'educació pública i fer pagar el plats trencats d'una crisi a la societat, quan aquesta no n'és culpable. També demanem als sindicats implicats que iniciin movilitzacions més contundents i valentes, inclosa la convocatòria d'una vaga indefinida, atès que les mobilitzacions fins ara proposades han demostrat ser ineficaces.

Partit Republicà d'Esquerra - Izquierda Republicana

www.ir-pre.es

http://www.plataformaensenyamentpublic.cat/

El PRE-IR s'adhereix al manifest social en defensa de l'ensenyament públic

L’educació és un dret universal i un bé públic al qual tota la ciutadania té dret a accedir i l’Administració té el deure de garantir en condicions de qualitat i d’igualtat. A més, hi ha consens en la nostra societat sobre el fet que l’educació, a més de ser una necessitat per al progrés social, és la condició per fer possible una societat cohesionada i justa i que perquè això sigui possible l’ensenyament públic ha de ser l’eix vertebrador de tot el sistema educatiu i ha de garantir la seva funció social d’ajudar a compensar desigualtats.

L’ensenyament públic ha de garantir que totes les persones puguin estudiar i puguin aprendre i, a més, ha de ser democràtic i gratuït perquè no segregui les persones ni per classe social, ni per gènere, ni per llengua, ni per creences, ni per cultura.

No obstant, en aquests moments ens trobem en una greu situació de deteriorament de l’ensenyament públic, de la mà de la política educativa de l’actual conseller Maragall, que va justament en la direcció contrària: introducció de mecanismes de gestió privada, disminució de despeses i recursos per a l’ensenyament públic i, per tant, més desigualtat d’oportunitats per a l’alumnat i menys cohesió social per a Catalunya.

A partir de l’aprovació de la nova Llei d’Educació de Catalunya (amb el rebuig majoritari del professorat i de bona part de la comunitat educativa) i amb l’argument de la crisi, estem assistint a un atac sistemàtic contra l’ensenyament públic: retallades de plantilles de professorat, massificació a les aules, substitucions no cobertes, tancament de grups de batxillerat en barris desafavorits, disminució de professionals en els centres -vetlladores, tècniques d’integració social, mediadors/es, traductors/es, etc.-, disminució de la plantilla dels serveis educatius (equips d’assessorament pedagògic, centres de recursos), disminució d’aules de d’acollida, i places públiques insuficients (amb grans llistes d’espera) de cicles formatius, d’educació de persones adultes i de llars d’infants.

Juntament amb la retallada de recursos, assistim també a un seguit de nous decrets que pretenen canviar l’organització democràtica i participativa dels centres per tal d’imposar un model de gestió que allunyi el professorat i la resta de la comunitat educativa de les decisions pedagògiques, organitzatives i de gestió econòmica dels centres públics i que de cap manera afavorirà la bona marxa dels centres educatius ni ajudarà a millorar la qualitat educativa.

Tot plegat, no solament ens està portant a un retrocés de l’ensenyament públic sinó també a un retrocés en les condicions laborals del professorat, al qual es fa responsable de les mancances i els errors de l’Administració educativa. Finalment es canvia, també sense consens, el calendari escolar, complicant encara més la difícil conciliació de la vida laboral i familiar, sobretot de les classes amb menys poder econòmic.

Davant de tot això, exigim al govern de Catalunya:

• Que incrementi el pressupost per a les despeses de funcionament dels centres públics.

• Que incrementi les plantilles en base a les necessitats reals dels centres.

• Que no tanqui batxillerats ni cicles formatius públics.

• Que no suprimeixi professorat dels serveis educatius i dels CAEP.

• Que substitueixi des del primer dia el professorat de baixa.

• Que disminueixi el nombre d’alumnat per aula, sobretot en els centres que escolaritzen alumnat amb més dificultats.

• Que apliqui mesures contra la guetització de centres. Per una distribució no segregadora de l’alumnat.

• Que obri les portes del sistema a les persones que estan en atur. Més formació professional, formació bàsica per a persones adultes, més batxillerats i més universitat.

• Que aposti per l’ensenyament d’idiomes i l’alfabetització digital.

• Que aturi l’aplicació del nou calendari escolar.

• Que el desplegament de la LEC no desmunti l’escola pública, ni l’organització democràtica dels centres educatius. En aquest sentit demanem que aturi la publicació dels decrets sobre autonomia de centres i direccions i que s’obri una moratòria d’un any per a la seva negociació i el seu debat social.

http://www.plataformaensenyamentpublic.cat/