dissabte, 24 de desembre del 2011

divendres, 9 de desembre del 2011

80è aniversari de la Constitució de la II República


"Espanya és una República democràtica de treballadors de tota classe, que s'organitza en règim de Llibertat i de Justícia. Els poders de tots els seus òrgans emanen del poble."

El 9 de desembre de 1931 es va promulgar la Constitució de la Segona República Espanyola, que va recollir les il·lusions col·lectives que va suscitar el canvi de règim polític a Espanya.

Pots consultar el texte íntegre aquí

dissabte, 3 de desembre del 2011

L'ocàs del PSOE



El PSOE ha estat des de la transició un dels partits que ha copsat bona part de les institucions de l'estat, i de les seves files han sortit dos presidents de govern d'Espanya. Un partit que, amb un discurs d'ampliació de les llibertats individuals i de millora de l'accés als serveis públics, juntament amb el suport de poderosos grups mediàtics, ha mantingut en el temps una potent base electoral. Curiosament, la línia econòmica del partit, que històricament va ser marxista, va passar a la socialdemocràcia durant la transició, per anar desdibuixant-se del pragmatisme econòmic al compàs del que marcaven els cants de sirena del mercat, la banca, l’Unió Europea i la globalització, però mantenint l'aparença de partit d'esquerres que les necessitats del màrqueting electoral imposaven per conservar els seus tradicionals votants.

Això possibilitava espectacles com que, en les seves reunions col·lectives, les joventuts idealistes del partit entonessin amb el puny alçat La Internacional, colze a colze amb els dirigents que van crear les ETT, entre altres incongruències, i que molts que ens considerem d'esquerres preferíem observar des de la distància, abans que involucrar-nos en una organització com la que vèiem. No es perdia ocasió d'acusar de "dividir l'esquerra" a tots els discrepants amb el credo únic que oferia el PSOE.

L'era ZP

José Luis Rodríguez Zapatero, PSOE
L'últim membre del PSOE aixecat a president del govern, el senyor Zapatero, no ha estat aliè a aquesta praxis. Va arribar al govern el 2004 penjat a l'onada de l'oposició social contra el PP, el seu conservadorisme social i el seu llibertinatge econòmic després de dominar amb majoria absoluta. Zapatero va fer durant la seva primera legislatura alguna de les demandes més vivament reclamades en les manifestacions dels anys anteriors (sortida de les tropes de l'Iraq, fre a la LOE, paralització del Pla Hidrològic Nacional, etc).

Durant aquests primers anys de Zapatero, la banca espanyola es trobava prou entretinguda fent avantatjosos negocis en el sector de la construcció, possibilitats per lleis provinents dels governs d'Aznar, que es va preferir no tocar en l'essencial per no perjudicar un model econòmic basat fortament en el totxo i que el PSOE va assumir alegrement gairebé sense parpellejar. No es va realitzar una aposta consistent per un canvi de model en els anys en què havia recursos per fer-ho.


El ritme de construcció d'habitatges a Espanya s'havia desbocat fins a provocar el disbarat que Espanya edificava més que Itàlia, França i Alemanya juntes. Això va ser de la mà d'una escalada espectacular de l'especulació, que posava el preu de l'habitatge fora de l'abast de l'assalariat comú local, que es veia obligat a recórrer a la banca per, endeutant-se fins més enllà de la jubilació, poder tenir habitatge pròpi. També va ser un moment de fer negocis extravagants i que no s'entenien, com el del Banc d'Espanya que va vendre un terç de les seves reserves d'or en un moviment que no es va entendre molt bé en el seu moment.

Però durant la segona legislatura de Zapatero es gestava a nivell global una forta crisi cíclica del capitalisme, i el model de creixement d'Espanya anava aconseguint amplificar encara més els efectes de la crisi. Primer el govern va optar per ignorar-la, com si així deixés d'existir, es va optar per anul·lar l'Impost de Patrimoni i per regalar diners als bancs a canvi de res, sense entrar a formar part dels seus consells d'administració, ni exigir moderació en les nòmines dels seus executius, ni en la distribució del crèdit, i els bancs van aprofitar-ho. Van ser els mesos de la "desacceleració", i les caixes d'estalvis més febles començaven a caure mentre es forçava l'agrupament de les altres, però sense conseqüències per a aquells que les havien enfonsat. La nefasta gestió d'aquests moments amplificaria encara més l'efecte destructiu de la recessió. També es començava a esquerdar la imatge del tarannà de Zapatero: Iñaki Gabilondo l'acusava de mentir a la ciutadania per l'escàndol dels vols secrets de la CIA.

El cop de la banca

Alfredo Sáenz, Banco Santander
La crisi va acabar arribant amb absoluta duresa: el miracle econòmic del totxo va trencar-se estrepitosament, es va paralitzar la construcció en sec, el consum es va ensorrar i el nombre d'aturats va començar la seva escalada rumb a l'infinit. I l'equip polític del PSOE va continuar donant tombs durant mesos, a cop d'improvitzacions i ocurrències, fins que al maig de 2010 la banca i la UE decideixen donar un cop d'efecte i comencen a dirigir i dictar directament la política econòmica al govern del PSOE, sense procurar amagar les formes ni els efectes: ara és la banca la que dicta com s'ha de governar, imposant la fórmula de contraure la despesa en comptes de preocupar-se per recaptar més. I això és una cosa que l'oligarquia financera es pot permetre fer impunement per la manca d'autonomia del partit i la seva completa submissió als interessos dels bancs, cosa que el PSOE arrossega des de fa dècades.

La reacció dels bancs va ser tan aclaparadora i tan directa que va destrossar la imatge del partit polític, per deixar-lo com el que s'ha demostrat amb els seus fets, una eina més de l'elit financera per realitzar el seu projecte econòmic neoliberal.

Evolució del preu del or 2007-2011. http://goldprice.org
És tal la situació que un anàlisi del context actual i de l'evolució dels fets no deixa lloc a dubtes de com es guia el PSOE en temes que afectin els interessos dels mercats financers. Per exemple, el preu de l'or, que es va vendre el 2007 a uns 700 dòlars per unça, per "millorar la rendibilitat dels actius". Avui es compraria a uns 1750 dòlars per unça, un 150% més, el ministre responsable d'aquesta venda, el senyor Solbes, és a nòmina de la banca.


Una altra demostració flagrant d'hipocresia va ser que el 2004 Zapatero prometia l'aprovació d'una Llei de Transparència, per millorar el control dels diners de les administracions i evitar la corrupció en les institucions públiques. Va ser una llàstima que no la aconseguís tirar endavant per falta de temps. Va tornar a prometre el mateix el 2008 i també va aludir que no havia temps per a alguna cosa així, si bé sí que va trobar un moment per introduir una reforma constitucional cuinada amb premeditació i traïdoria, reforma que diu -textualment- que abans de pagar a funcionaris i pensionistes, s'ha de pagar als bancs els interessos del seu deute, i si no quedessin diners per partides com sanitat o educació, això no és un problema de l'estat.


En aquestes últimes eleccions, un ja ni pregunta si es proposava una Llei de Transparència, no fos cas que et vulguessin tornar a intentar vendre la moto. Més encara quan el candidat del PSOE ha estat un membre dels governs de Zapatero que s'ha dedicat a llançar propostes de control a la banca que ni s'han plantejat realitzar en aquestes dues legislatures, en un moment en el qual ja ningú confia en que fessin res del que diuen.


En un últim gest de supèrbia, amb les eleccions generals ja passades i amb la majoria absoluta del PP assentada, el senyor Botín ha obtingut del govern sortint ni més ni menys que l'indult a un banquer dels seus que havia estat sentenciat pel Tribunal Suprem, després d'alentir la seva causa judicial més de tres lustres. I davant d'això, el portaveu del govern, imputat per corrupció, ha optat per despatxar l'assumpte dient que "els indults el govern no els comenta". Potser espera que si a ell també li cal un indult, ningú hagi de donar moltes explicacions de per què es mereix aquesta mesura de gràcia.


Davant el present i el futur que s'acosta

L'eslògan de l'última campanya de Zapatero - la del 2008 - era "motivos para creer". La pregunta, sobre la base dels fets que cal llavors és, cal encara creure al PSOE com a instrument al servei de la societat per aconseguir justícia social? Com aquesta qüestió, en vénen al cap altres com, té sentit apostar encara pel PSOE per arribar a un sistema econòmic equilibrat que no estigui al servei d'una casta? Hi ha motius realistes per pensar que la direcció de PSOE hagi de ser capaç de tallar els llaços que l'uneixen estretament amb el poder del capital?


L'única resposta realista a aquestes preguntes és no, un no rotund, un no inequívoc que no jugui a donar esperances vanes als ciutadans en aquest partit, ja que aquesta esperança seria el pitjor dels mals que només aconseguiria perllongar el turment de la societat.


Davant d'aquest panorama, l'única sortida per a aquelles bases socialistes que segueixin il·lusionades en crear un projecte d'esquerres i que articuli una alternativa econòmica real, passa necessàriament per abandonar l'estructura del PSOE, una estructura corrompuda i inutilitzada per a un projecte de canvi, i articular, una alternativa coherent i que pugui fer front a aquesta situació actual de bancocràcia salvatge. Aquí, no tinc cap dubte, que serà on ens trobarem.



dilluns, 21 de novembre del 2011

Valoració de les eleccions generals del 20N


A les votacions per a escollir el parlament d'aquest diumenge, la candidatura de Partit Republicà d’Esquerra – Republicans en la circumscripció de Tarragona ha obtingut 417 vots (0,12%) per a la llista al Congrés i 933 (0,28%) el nostre candidat al Senat; mentre que els nostres companys de Republicanos han arribat als 7440 vots en les altres 7 circumscripcions en les quals ens presentàvem. 

Els nostres resultats, que són modests i no ens permeten obtenir representació, cal considerar-los en un context extremadament complicat per a una candidatura com la nostra, així com complex per la delicada situació política i econòmica que travessa la societat. 

Complicat, perquè ni tan sols ens hem pogut presentar amb normalitat per l'agressiva llei electoral, llei que ens ha impedit dedicar-li més temps al treball de preparació de la campanya electoral per a dedicar-lo a recollir els avals que se'ns exigien per a poder concórrer al procés electoral, i que ens ha privat de estar també presents a Barcelona, Girona i Lleida.

A més a més, tot i aconseguir els avals que se'ns exigien a Tarragona, assolir-los no s'ha traduït en un acostament dels mitjans de comunicació que faciliti el donar-nos a conèixer entre els votants i que aquests puguin acostar-se a la nostra candidatura. 

Estem satisfets amb la campanya realitzada, si bé modesta quant a recursos disponibles, treballada al màxim de la nostra capacitat per afiliats i simpatitzants. Una campanya a peu de carrer, en contacte amb els problemes dels nostres veïns, que ens han pogut parlar de les seves preocupacions directament, les quals ens donen encara més motius per a continuar la nostra acció política i la nostra activitat de denúncia dels dèficits de democràcia i justícia social que té l'estat actual, així com de les accions del futur govern les mesures del qual, ara ja passada la campanya electoral, es comencen a albirar.

El PSOE s'ha esfondrat, castigat per un electorat que no està disposat a aguantar aquesta farsa en la qual s'ha convertit aquest partit, passant a votar a altres opcions polítiques, al vot nul o a l'abstenció. Aquest desastre ha propiciat una majoria absoluta aconseguida pel PP, que considerem suposarà una reculada en la ja malmesa situació dels serveis públics bàsics de la ciutadania, que si es compleixen les previsions, es materialitzarà en futures privatitzacions, copagaments en la sanitat i encariment de l'accés a aquesta, cosa que segurament rebrà el recolzament de l'actual govern convergent, que acompanyarà aquestes agressions a la societat amb noves retallades en allò que es trobi dintre de les seves competències.

En aquest context, és preocupant que, havent-hi una majoria social que comprèn l'emergència que suposa aquesta situació, aquestes persones no prenguin un paper actiu i conseqüent (encara que sigui dintre de les seves limitacions personals), amb la defensa del bé públic. Així, es queda la protesta al saló de casa i a les barres dels bars, on no és més que una protesta intranscendent. 

Transformem aquesta queixa inerta en activitat productiva en pro de la defensa d'una alternativa a la política, als models social i econòmic que es volen implantar, doncs en la necessitat de sumar més persones a aquesta oposició està la via que tenim per a detenir la vorágine que ens espera. Nosaltres ja estem en marxa en aquest camí. T'apuntes? 



Luis Iglesias Pérez
PRE-R Tarragona

dimecres, 16 de novembre del 2011

Anàlisi de la campanya de PRE-R: Despeses, mitjans al nostre abast i bloqueig informatiu


Ara, a pocs dies de finalitzar campanya electoral, és un bon moment per fer balanç sobre com han anat aquestes setmanes i de quines perspectives hi ha per als dies que falten.

PRE-R, en un compromís per la transparència, que ens apliquem a nosaltres mateixos, publica quines han estat les seves despeses d’aquesta campanya electoral a Tarragona, única província on ens hem pogut presentar, per posar el nostre gra de sorra a la transparència en aquestes eleccions generals. En total ascendeixen a 283,48 € (47.167 pessetes de les d'abans). Aquestes diners procedeixen exclusivament de les quotes d'afiliats del Partit Republicà d'Esquerra, doncs rebutgem acudir a altres formes de financiació externa, com fan altres partits.

Aquesta despesa ha anat dirigida íntegrament a material de papereria (díptics, cartells, paperetes, fotocòpies, etc), per poder fer difusió de la candidatura, cosa que farem fins divendres a la nit. Altres despeses i necessitats són aportades directament pels militants que participen en la campanya, com poden ser la gasolina dels desplaçaments, les taules o banderes utilitzades en actes i sortides.

Amb aquest pressupost i la disponibilitat dels militants, sent treballadors i estudiants amb obligacions insalvables de complir en el dia a dia, hem de recórrer a les vies més accessibles per a la difusió amb els recursos existents. Els principals mitjans usats són internet i el carrer mateix, al llarg de tota la província, ja que és en el contacte amb els vianants on millor ens donem a conèixer i més fàcilment, en el tu a tu, podem explicar el nostre programa i projecte.

També és significatiu el seguiment nul per part dels mitjans de comunicació. Està vist que l'actual Llei Electoral (llei mereixedora d'un monument al despropòsit jurídic), només ha servit per fer una selecció massiva de candidatures, però la consecució del nombre d'avals necessaris no es correspon amb una mínima atenció igualitària dels mitjans de comunicació a totes les candidatures que es presenten, ni tan sols a nivell comarcal o provincial.

Així doncs, el PRE-R és relegat a candidatura de tercera categoria, lluny de PP, PSC i CiU, absolutament hegemònics; després d'ells, altres candidatures parlamentàries són lleument presos en consideració i, finalment, estan la resta de candidatures, com el PRE-R, les quals senzillament no existeixen per als mitjans de comunicació locals. Per molt que se'ls insisteixi en enviar les convocatòries dels nostres actes i comunicats per tots els mitjans, sempre obtenim el mateix resultat. Per això denunciem aquesta conducta dels mitjans de comunicació tradicionals que, esclaus de la partitocràcia imperant, ens marginen i arraconen, privilegiant exageradament a uns partits hegemònics en detriment del principi d'igualtat, cosa que afebleix la igualtat democràtica en el procés electoral i ens estigmatitza com a opció política.

I aquest no és un atac que ens afecti només a nosaltres, sinó que mutila, més encara, aquest règim suposadament democràtic.

Per aquest bloqueig que patim, demanem que facis promoció d’aquest enllaç, per fer arribar a la major quantitat de gent possible l’existència de la nostra candidatura.


PRE-R Tarragona

dilluns, 14 de novembre del 2011

Jornada al carrer i acte electoral de PRE-R a Tarragona


Aquest diumenge, Partit Republicà d’Esquerra – Republicans ha celebrat el seu acte electoral a Tarragona al Palau de Congressos. Abans, militants del PRE van passar la matí a la cantonada entre Rambla Nova i Compte de Rius fent repartitment de propaganda electoral, amb bona acollida per part dels tarragonins.

A les 5, va començar, davant el públic assistent, el cap de llista pel Congrés, Luis Iglesias, ha fet la presentació de la candidatura, explicant qui som PRE-R, coalició del Partit Republicà d’Esquerra amb la federació Republicanos, que està constituïda per un conjunt de partits republicans d’arreu l’estat.

Després de descriure la motivació per presentar aquesta candidatura, nova i sense lligadures, completament transparent, constituïda per ciutadans lliures sense necessitat de viure de la política, es va descriure el programa polític, les línies bàsiques d’actuació de la candidatura a nivell econòmic, polític i social.

Nosaltres, com a eina a disposició dels ciutadans per portar a terme aquestes mesures que vetllin pel interès general i no només pel de una minoria privilegiada, volem desmuntar l’actual marc institucional, econòmic, polític i legislatiu, agrupat al voltant de una monarquia que fa de pal de paller d’aquest sistema, precisament fent-ho d’arrel, perquè cap reforma parcial serà duradora ni efectiva, i per això calen més republicans, més ciutadans conscients de que cal aplicar un revulsiu per aturar aquesta situació, per això cal convèncer a tothom de la necessitat de començar per aquí per quasevol reforma profunda de la situació actual.

Després del discurs, es va continuar fent un col·loqui amb els presents a la sala, al qual qui ha volgut ha plantejat les seves dubtes i preguntes sobre aspectes concrets de l'actualitat i les propostes electorals.


PRE-R Tarragona

dijous, 10 de novembre del 2011

Acte electoral a Tarragona del PRE-R


Aquest diumenge, la candidatura electoral Partit Republicà d'Esquerra - Republicans realitzarà un acte de presentació de la seva candidatura a les eleccions generals a Tarragona.

L'acte es farà al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, aquest diumenge 13 de novembre a les 17 hores. La presentació de la candidatura anirà a càrrec d'en Luis Iglesias, cap de llista de PRE-R al Congrés dels Diputats. Abans i després del acte es posarà a la venda material republicà, com samarretes, banderes, mocadors...

Els membres de PRE-R estaràn a la matí instalats al carrer Compte de Rius, cantonada amb la Rambla Nova, repartint propaganda electoral per donar a conèixer la candidatura de PRE-R a la ciutadania de Tarragona. 

Us convidem a assitir al acte per conèixer les nostres propostes electorals i plantejar-n's les questions que vulgueu conèixer.


Partit Republicà d'Esquerra - Republicans Tarragona


divendres, 4 de novembre del 2011

Agenda d'actes de PRE-R a la circunscripció de Tarragona

DISSABTE 5 
- Jornada a Reus, hi haurà una taula per a repartiment de propaganda i material electoral instal·lada tot el dia davant del centre comercial Pallol.

DIUMENGE 6
- Al matí, serem a El Vendrell, repartint propaganda electoral i donant-nos a conèixer a aquesta vila, ens trobareu a la Plaça Vella.
- A la tarda continuarem a Roda de Barà, passejarem pel municipi repartint propaganda i material electoral de PRE-R.

DISSABTE 12 
Jornada a Terres de l'Ebre. Repartiment de propaganda i material electoral. 
- Hi serem des de la matí a Tortosa, a la Plaça de l'Àngel. 
- A la tarda, serem a Amposta, donant a conèixer la candidatura PRE-R.

DIUMENGE 13 
- Jornada a Tarragona. A la matí ens trobareu al creuament de Rambla Nova amb Compte de Rius, on instalarem una taula per repartir material electoral des del matí.

- A les 17 hores, hi haurà una xerrada al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, xerrada amb la presència dels caps de llista de PRE-R.


La resta dels dies de la campanya electoral hi haurà repartiment de material electoral a la tarda pels barris i municipis de la circunscripció de Tarragona feta per afiliats i simpatitzants de la nostra candidatura.

Contacte i consultes

Durant tota la campanya electoral atenem consultes i preguntes sobre la nostra candidatura i projecte electoral per email, al Facebook i també al Twitter.


PRE-R Tarragona


El repartiment de propaganda al carrer estarà condicionat al clima i a la confirmació dels permisos per les autoritats municipals.

Ens cal una alternativa. Ara, República. Vota PRE-R



dimecres, 2 de novembre del 2011

La candidatura de Partit Republicà d’Esquerra - Republicans a Tarragona


Per a les eleccions generals del 20 de novembre, les llistes de candidats per Tarragona de PRE-R  al Congrés i al Senat estan constituïdes per ciutadans que volen portar a les institucions on es prenen decisions que ens afecten a tots solucions que no siguin agressives cap a els treballadors i les persones més desfavorides de la societat, i facin pagar la crisi als que la han provocat, així com per a portar a les institucions una veu republicana per a denunciar les injustícies, la manca de democràcia real i tots els problemes que hi ha plantejats actualment a la societat i que uns partits caducs i que viuen d'esquena a la societat no saben ni volen afrontar, més preocupats per lucrar-se a ells mateixos i als seus amics que en oferir propostes per sortir de la crisi actual.

La candidatura al Congrès dels Diputats està encapçalada per Luis Iglesias, becari d’investigació a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de l’Universitat Rovira i Virgili. Nascut a Salamanca fa 26 anys, és llicenciat en Química i parlant de 4 llengües. A més a més de casteller i vocal de la Junta del Ateneu Republicà de Tarragona, actualment és secretari de comunicació del PRE.

Al Senat el candidat de PRE-R és David López, militant del PRE nascut a 1992, és estudiant de filosofía a la UAB i té estudis de formació profesional en gestió forestal i conservació del medi ambient.

La coalició PRE-R té el suport de partits republicans i d’esquerra que s’han federat per donar impuls a una alternativa política nova progressista, oberta i participativa, sota el nom de Republicanos, i donen suport Partit Republicà d’Esquerra, Izquierda Republicana, Unión Republicana, Acción Republicana Democrática Española, Movimiento por la Unidad del Pueblo – Republicanos, així com associacions republicanes i ciutadans a títol individual desencantats amb els partits alternants i indignats amb la situació política i econòmica actual. La federació es presenta aquestes eleccions a Madrid, València, Alacant, Cantàbria, Múrcia, Huelva i Ávila.



Candidatura de PRE-R al Congreso de los Diputados

1. Sr. Luis Iglesias Pérez
2. Sra. María del Pilar Salguero Lafuente
3. Sr. Juan Carlos González García
4. Sra. Martina Gil Morel
5. Sr. Aleix Ruiz Falques
6. Sra. Carmen María Torres Costa

Candidatura de PRE-R al Senado
1. Sr. David López Farres


Esquerra: Luis Iglesias, candidat al Congrés
Dreta: David López, candidat al Senat



dilluns, 24 d’octubre del 2011

PRE-R es presenta a Tarragona



Després de setmanes d'intensos esforços dels nostres militants i simpatitzants per recollir les signatures que ens exigeix la nova Llei electoral, la Junta Electoral ens ha impedit presentar-nos a les circumscripcions de Girona, Barcelona i Lleida, per haver-nos anul·lat moltes de les firmes que havíem presentat (per varis motius) i sense cap possibilitat de rectificació en el període de subsanació d'errors, ja que en una circular del dia 20 d'octubre la Junta Electoral Central ha dictat que no és possible aportar més signatures en el plaç de subsanació d'errors en les candidatures per substituïr aquelles que ens han anul·lat. Això vol dir que les candidatures del PRE-R han sigut vetades a excepció de la que es va presentar a la circumscripció de Tarragona.

Deixant de banda el que evidentment és una norma absolutament injusta i antidemocràtica, el PRE és un partit amb recursos humans i materials limitats, entre altres coses perquè tots nosaltres tenim compromisos laborals i familiars i no som professionals de la política, sino que dediquem part de la nostra vida a lluitar per unes idees, i no sempre disposem del temps suficient per a recollir els milers d'avals que ens demanen, i encara menys en un període de tan sols 20 dies. El fet de no poder aportar més avals en el període de subsanació ens deixa en una situació d'indefensió manifesta, sense poder solventar les deficiències en les signatures anulades.

Sí que hi haurà candidatura del PRE-R a la província de Tarragona, on centrarem a partir d'ara i fins el 20-N tots els nostres esforços per a fer un paper digne i difondre el nostre projecte.

Es pot considerar, per tant, que les eleccions del 20-N no són democràtiques, ja que per primera vegada, no es podràn presentar molts partits que havien estat fins ara a les meses, entre ells el nostre. Lamentem no poder-ho fer, i la decepció que tots els nostres votants poden tenir a partir d'ara, però us assegurem que hem fet tot el que era a les nostres mans per a presentar-nos i prometem fer tot el possible per a créixer, i d'aquí a 4 anys ser més forts i poder presentar-nos amb totes les garanties.

Agraïm a totes aquelles persones que han col·laborat amb la seva signatura -per internet, al carrer, a les manifestacions-, i els demanem que no deixin de donar-nos el seu suport en el futur, prometent que seguirem lluitant pel que creiem, malgrat els obstacles i les lleis injustes que el sistema ens pugui imposar i que creiem necessari combatre als tribunals.

Llibertat, Igualtat, Fraternitat

Ramiro Gil Morel
Coordinador General del PRE

dimarts, 18 d’octubre del 2011

La coalició Partit Republicà d’Esquerra – Republicans s’assegura la presència a les eleccions a Tarragona i Lleida

Els representants de la candidatura Partit Republicà d'Esquerra - Republicans (PRE-R) han lliurat en el dia d'ahir les respectives acreditacions i avals d'electors d'aquestes províncies, de manera que, si no hi ha cap impediment inesperat, en ambdues circumscripcions es podrà votar l'opció republicana.

Dubtes a Barcelona i rebuig de la candidatura a Girona

No obstant això, a Barcelona s'està a l'expectativa ja que s'han lliurat un nombre d'avals inferior al requerit i s'espera un pronunciament de la Junta Electoral per saber si se'ns exclou del procés electoral. Pitjor situació s'ha plantejat a Girona, atès que, amb quatre cinquenes parts dels avals en mà, s'ha denegat tan sols la possibilitat de registrar la candidatura, de manera que se'ns ha negat el dret a presentar-nos, basant-se en la antidemocràtica i arbitrària mesura de sol·licitar presentar avals per poder concórrer a les eleccions, que a part de perjudicar-nos greument, posa en relleu la manca d'un criteri unificat entre les juntes electorals, cosa que considerem un despropòsit i un disbarat jurídic, sent fruit de la improvització amb la qual se'ns ha imposat aquest nou requisit electoral.

Fora de Catalunya, la candidatura Republicanos ha aconseguit reunir els avals necessaris a Madrid, València, Alacant, Múrcia, Huelva, Cantàbria i Àvila, cosa per la qual ens felicitem i que ens anima per seguir treballant també aquí per portar la opció república a les urnes.

Cal expressar també el rebuig i la preocupació que ens causa com s'està tergiversant cada dia més el significat de la paraula democràcia, ja que la novetat de la recollida d'avals no suposa sinó una mesura que afecta tots els partits polítics que volem exercir el nostre legítim dret a concórrer a les eleccions, violentant així, una vegada més, la suposada igualtat de condicions per les quals accedeixen a les eleccions les diferents candidatures, com ja passa amb l'accés als mitjans de comunicació.

A partir d'ara la coalició PRE-R pot per fi dedicar-se plenament a l'activitat d'un partit polític en temps electoral, i treballarem per presentar i donar a conèixer als votants una opció electoral republicana, federalista, laica i d'esquerres que es constitueix en alternativa al sistema econòmic i polític actual.

Partit Republicà d'Esquerra - Republicans

El PRE i 'Republicanos', units el 20 de novembre



Després d'assistir a l'assemblea de 'Republicanos' celebrada a l'ateneu de Madrid el dia 1 d'octubre passat, el PRE ha acordat, junt amb Izquierda Republicana, presentar-se a les eleccions en aliança amb aquesta federació republicana, en un intent de presentar una candidatura unitària capaç d'aglutinar tots els republicans de l'Estat en un front comú i unitari per a les generals. A Catalunya, el PRE es presentarà en coalició amb Republicanos, amb un programa clarament d'esquerra alternativa i amb solucions per a la crisi política, econòmica i social que estem vivint en aquests darrers temps, solucions que estan representades pel gran canvi que ha de suposar la III República, l'únic projecte polític capaç de generar una il·lusió de canvi que remogui les estructures d'una vergonyosa monarquia borbònica anclada en el franquisme i que condemna el nostre país a la indignitat, afavorint un sistema explotador, on el ciutadà no exerceix cap mena de control polític i que difícilment es pot anomenar democràcia.

El 20 de novembre és una data clau ja que el context actual de destrucció directa de l'estat del benestar i de les conquestes socials dels nostres avantpassats forma part de l'agenda dels dos principals partits parlamentaris, i la resta no mostren cap veu prou crítica ni prou contundent contra aquesta intolerable agressió als nostres drets. Per aquesta raó cal, ara més que mai, una veu valenta al parlament que denuncii els abusos del poder i del sistema, i que sigui capaç al mateix temps de proposar una alternativa viable i generar un impuls ciutadà que aturi aquesta situació. Per això el PRE està fent tot el possible per ser present en aquestes eleccions.

dimecres, 15 de juny del 2011

Empenta i ímpetu de l’indignació

 
Des de fa poc més d'un mes es parla, i molt, de Democràcia Real Ja, un heterogeni moviment ciutadà amb gent de totes les edats i de moltes tendències, que ha aglutinat al voltant d'una sèrie de reclamacions que posen en dubte el sistema polític i econòmic vigent.
Major aprofundiment de la democràcia, tocada per la manca de transparència i les limitacions estructurals del model actual, reclamacions que s'adrecen directament contra una classe política condescendent de les seves pròpies mesquineses i atrinxerada en els seus privilegis, una classe política que entre la mediocritat, la incapacitat de buscar l'interès comú més enllà de les necessitats de l'elit econòmica o de la tàctica partidista, i els seus impunes i contínues corrupteles, ha aconseguit esgotar la paciència d'una majoria social que ja els identifica com una part dels problemes i no de les solucions. I també reclamacions que no demanen, exigeixen, sense embuts i de forma inequívoca i contundent, que la sortida de la crisi no passi per arrasar amb el que queda de l'estat del benestar, ja malmès entre retallades i reformes laborals, i que els culpables de la mateixa (amb els banquers al capdavant), paguin el dany causat i no que, com fins ara, es serveixin de les ajudes rebudes per a fer xantatge i saquejar l'estat.
Aquest moviment, que té els seus orígens en iniciatives sorgides d'internet que van desembocar en les mobilitzacions del 15 de maig, va trobar la seva continuació en les acampades que es van estendre com la pólvora per tots els racons de la geografia espanyola, sense banderes i sense més arma que la resistència, pacífica però indestructible, per exercir les seves protestes. Aquestes no van fer més que créixer quan es va intentar reprimir el moviment, despertant una resposta fraternal de solidaritat amb els agredits que va donar fermesa al col·lectiu dels indignats, que van ser refinant els punts de partida del moviment, de forma assembleària en cada municipi, per donar a les propostes inicials definició i contingut.
Poc temps va trigar el moviment del 15M en tenir ressò internacional, rebent suports des de multitud de racons del món. En diverses ciutats europees i de la resta del món, espanyols residents a l'estranger i altres persones es van solidaritzar amb el moviment.
Ara, les protestes estan evolucionant en la seva articulació, veient el desmantellament de les acampades permanents, sense que això signifiqui ni molt menys que els indignats marxin a casa seva. Encara queda molt per aconseguir com per aturar-se, i continua havent motius, és clar que sí.
Ahir, el congrés dels diputats va rebutjar, per enèsima vegada, la dació en pagament de l'habitatge, mesura que beneficia exclusivament al sector bancari, i les seves senyories van rebutjar publicar la llista de grans evasors embolicats en l'escàndol de frau fiscal a Suïssa. Durant el matí d'avui el Parlament decidia sobre la llei òmnibus, artifici jurídic destinat a destrossar diverses desenes de lleis d'una tacada, es pretenia votar avui mateix per evitar incòmodes debats públics sobre la conveniència de les mesures, i de pas alleugerir el pes de les arques públiques reduint la despesa en sanitat i educació, cosa que es tracta com un caprici prescindible des del govern català. Bé, o depén amb qui, sempre estan disposats a fer alguna excepció. Aquestes retallades han provocat que avui milers de ciutadans hagin vist bé l’idea d’envoltar al Parlament, donant-se la paradoxa que el poble envolta al centre on es reuneixen els que diuen que els representen, a manera de confrontació ideològica, més enllà del dialèctic. Finalment i donada la pressió existent, s'ha decidit deixar la votació per un altre dia.
 Aquests fets, que ocorren el dia que es compleixen 34 anys de les primeres eleccions generals, unes eleccions a les quals Izquierda Republicana va tenir prohibit concórrer per la seva condició de partit que qüestionava la monarquia, cosa que el règim postfranquista no podia tolerar, contextualitzen les protestes en aquest succedani de democràcia en què vivim.
I el proper diumenge 19 estem tots convocats a manifestar-nos.
Atès que qualsevol diria que als nostres il·lustres apoltronats no se'ls han ocorregut qüestions com reformar la llei electoral per millorar la representativitat, ni fer una llei de transparència que porta anys dormint el somni dels justos en algun calaix, com tampoc ficar en cintura a bancs i especuladors, així com segueixen evitant recuperar l'impost de patrimoni, o es neguen a passar les principals mesures i qüestions de calat dels darrers anys per un referèndum, previst que es recull en la constitució vigent, per veure què opinem tots de les lleis que ells dicten, per tot això, segons el parer d'un servidor, sobren motius per acudir a la cita de diumenge.
Els militants i simpatitzants del Partit Republicà d'Esquerra (PRE) no hem pogut evitar sentir complicitat amb les reclamacions expressades pel col·lectiu de indignats. Els paral·lelismes entre les reivindicacions que es realitzen des de Democràcia Real Ja i les que nosaltres incorporem als nostres programes i codis ètics, la presa de decisions a través de processos assemblearis on totes les opinions compten, la convicció compartida de la insostenibilitat del sistema actual i també la necessitat d'un canvi urgent en el funcionament de la societat, i els mètodes pacífics de denúncia i resistència que s'empren per a això ens han reafirmat a molts de nosaltres en quant a la necessitat d'implicar-nos i col·laborar amb el moviment en la mesura que ens fos possible, en la nostra condició de ciutadans.
Aportem cada un el nostre granet de sorra, per aconseguir una meta l'abast està més enllà d'una qüestió partidista, sinó que és de l'ordre d'aconseguir el bé comú per al progrés de la societat.
 
Luis Iglesias Pérez és secretari de comunicació del PRE

Comparteix-ho