Bones festes

La vaga general a Tarragona

El Partit Republicà d'Esquerra considera que la vaga del 14N contra les polítiques económiques, laborals i socials dels governs de Catalunya i d'Espanya ha estat un éxit a Tarragona, amb una aturada de l'industria, el comerç i l'administració molt significativa, que es va culminar a la tarda amb una massiva manifestació de gairebé 20000 persones desfilant pels carrers de la ciutat.

Aquesta vaga europea, que va tenir molt seguiment a altres ciutats del Camp i de Terres de l'Ebre així com massives manifestacions de rebuig al governs a totes les ciutats ibèriques, d'Itàlia i de Grècia, són un clam contra les polítiques económiques i antisocials que apliquen els estats per ordres de l'UE, que imposa una agenda neoliberal que desmantela els serveis públics per entregar-l's a mans privades. Aquestes mil·lions de persones que es van mobilitzar a la jornada d'ahir envien un missatge molt clar a l'Unió Europea i als governs de que cal aturar aquesta onada neoliberal que sacseja tota Europa i tornar a realitzar polítiques socials i generadores d'ocupació que garanteixin un futur i uns serveis públics dignes a tota la població, i deixar de seguir el full de ruta neolliberal de les privatitzacions, el rescat als bancs i cruspir els drets socials i laborals dels treballadors

Demanem responsabilitats per les agressions policials

El Partit Republicà d'Esquerra Tarragona exigeix depurar responsabilitats policials i pol·lítiques per l'actuació dels Mossos d'Esquadra a la ciutat de Tarragona, quan van carregar amb violenta i indiscriminadament contra els manifestants i piquets informatius.

Les imatges que es van registrar ahir als voltants de El Corte Inglés, quan una càrrega completament desproporcionada de antiavalots va agredir a un menor al cap i a una jove de manera brutal no poden quedar en impunitat policial i vagues justificacions dels responsables pol·lítics de l'actuació policial.

Reclamem que es faci una reflexió per part del govern de la Generalitat sobre el papers dels cossos de seguretat davant aquestes situacions intolerables i el respecte a ls drets cívics. No és la primera vegada que veiem imatges semblants i no hi ha la percepció a la societat de que res d'això s'hagi eradicat encara.

Partit Republicà d'Esquerra Tarragona

El Partit Republicà d'Esquerra amb la vaga general

El Partit Republicà d'Esquerra s'uneix a la convocatòria de vaga general feta pels principals sindicats i altres organitzacions representatives de tots els sectors laborals i socials del país agrupades en la Cimera Social, per al pròxim 14 de novembre, data en la qual també se celebraran vagues generals en altres països europeus, com Portugal, Itàlia i Grècia. El PRE dóna suport i anima a secundar aquesta vaga general amb l'objectiu que entre tots aconseguim la paralització dels nostres països com a forma de fer visible el rebuig absolut de la societat a unes polítiques aplicades per cada govern estatal i promogudes des de les altes instàncies europees i el Fons Monetari Internacional, que són organismes sense legitimitat democràtica, com suposada solució a una crisi del sistema capitalista actual i sobre la base ideològica neoliberal de que si es salven els sistemes bancaris i financers, al final també es recuperarà l'ocupació i l'economia en general. Aquesta política ha dut a que el Govern espanyol i el de les comunitats autònomes engeguin, sense data de caducitat, un paquet de mesures rera l'altre que es resumeixen en una sola paraula: RETALLADES. Es parteix del supòsit absolutament fals, que cal reduir la despesa pública costi el que costi i aplicar canvis legals conduents que l'acomiadament en les empreses sigui un tràmit barat i fins i tot gratuït, basat en la idea absurda de que com més fàcilment es pugui acomiadar més ocupació es crearà.  Aquestes polítiques en les quals, aparentment, el Govern té una confiança cega, estan donant com resultat que l'atur hagi superat el 25% de la població activa, arribant a cotes inadmissibles si parlem de l'atur juvenil, amb un 50%, o que hagi nou comunitats autònomes amb un atur que fins al 41% -com és el cas de Ceuta-. (Vegi's l'última Enquesta de Població Activa). És a dir, el panorama és de sobres conegut: Menys i pitjor sanitat i educació públiques per les quals es paga i es “repaga”, un atur desbocat i una completa absència de crèdit que ofega fins a l'extinció a les petites i mitjanes empreses, al que s'uneixen pujades d'impostos totalment absents de coherència de manera que es puja l'IRPF però també l'IVA, que, com és obvi, frena el consum en una economia que s'ha anomenat “societat de consum”, al marge de que són pujades profundament injustes que castiguen en major mesura a les rendes mitges i baixes. Tampoc cal oblidar l'esgarrifosa realitat dels centenars de milers de desnonaments que destrossen la vida de ciutadans que perden el seu habitatge mentre els seus deutes romanen amb entitats que han estat socorregudes amb diners dels contribuents en quantitats ingents. Davant aquest empobriment general, el Govern i els seus portamveus mediàtics ens acusen a tota la ciutadania d'haver “viscut per sobre de les nostres possibilitats” i que ara “la festa s'ha acabat” i cal pagar els plats trencats. No obstant això, aquests tòpics obliden que el deute de les empreses, sobretot del sector de la construcció, és un terç major que la dels particulars, i que el deute dels bancs és sobretot amb altres bancs europeus (fonamentalment alemanys) que van invertir els seus diners en l'especulació immobiliària espanyola. Uns diners invertits que, encara que les regles del règim capitalista indiquen que es pot perdre, i aquesta és la llei del mercat; aquesa circumstància no va a ocórrer, doncs aquesta pèrdua es pagar à entre tots els ciutadans, perquè si no, “tot el sistema es col·lapsa i no podrem sortir de la crisi”. No obstant això, en primer lloc, hi ha culpables de la crisi amb noms i cognoms, que fins a ara no han passat per caixa per a retornar el que han malgastat sense ser seu, i en segon lloc, hi ha solucions, que apunten en el sentit contrari a l'enfonsament que patim. No són màgiques ni noves, les estan apuntant molts economistes, que indiquen que han de pagar més, molt més, tant per responsabilitat directa com moral amb la nostra societat, els que més tenen. Per exemple, recentment, el propietari d'una empresa tèxtil espanyola, un dels homes més rics del món, ha donat per iniciativa pròpia 20 milions d'euros a una entitat benèfica. Aquest mateix empresari ha utilitzat diverses estratègies financerofiscals per a estalviar-se impostos en quantitats molt més elevades que la donació realitzada. La idea de la fraternitat republicana, que defensem des d'Izquierda Republicana i des del PRE, planteja que la igualtat sigui una realitat per a tots, la qual cosa que implica gravar proporcionalment i progressivament els ingressos i els beneficis. Cal retallar les despeses, començant pels sumptuosos, i els malgastaments, del sector públic, com poden ser, per exemple, que el president dels empresaris madrilenys sigui subvencionat pel congrés perquè en el restaurant de les seves senyories s'ofereixin menús a 3,80 euros, mentre es vol cobrar als nens 2 o 3 euros per escalfar en els col·legis el menjar comprat i feta a casa. La crisi no pot ser pagada pel gruix de la població, dependent d'un sou o pensió cada vegada més miserable, o d'un subsidi d'atur pel qual s'ha cotitzat prèviament, mentre els grans jaciments financers de grans empreses, multimil·lionaris o entitats subvencionades abastament de diner públic, com l'església Catòlica, són pous prohibits a l'hora de recaptar ingressos per a l'Estat. La ciutadania s'està manifestant un dia rera l'altre en els carrers de les ciutats, per a expressar el seu rebuig absolut a unes mesures que no només són extremadament violentes i injustes, sinó que a més no produïxen cap opció de canvi a millor en la crisi sistémica de l'economia capitalista. Per tot això, aquest Govern necessita comprendre l'idioma dels seus governats, als quals encara escolta sense comprendre, necessita entendre el missatge que el rumb ha de ser un altre molt diferent, favorable a la ciutadania i no als poderosos, espanyols o europeus. Volem que la vaga general del 14 de novembre sigui el gran NO a les seves polítiques que es gravi en les seves retines, i el gran SI a les úniques mesures que ens permetran enllumenar un model econòmic i social que proporcioni una vida digna per a tots els ciutadans. Partit Republicà d'Esquerra

72è aniversari de l'assassinat d'en Lluís Companys

Prova del cotó a la monarquía

La Casa Reial es troba en plena campanya mediàtica per millorar la seva deterioríssima imatge entre la ciutadania a causa dels continus escàndols en què s'ha vist implicada. Per això la premsa i la televisió afí al sistema monàrquic està dedicant espais de portada a les seves fotografies, a transmetre ingents quantitats d'informació aprofitant qualsevol esdeveniment com l'aniversari de la princesa, s'ha renovat la seva pàgina web anunciant-lo a tort i a dret i fins i tot es prepara un espai a TVE per detallar setmanalment les activitats dels Borbons.

Des del Partit Republicà d’Esquerra contestem a aquesta campanya mediàtica fent-li la prova del cotó a la Casa Reial. La monarquia ens llança per terra, mar i aire una ingent quantitat de propaganda cantant les lloances d'un sistema que mostra des de fa anys clars símptomes d'esgotament i decadència, que s'uneixen als seus propis problemes estructurals sense donar en cap cas un contrapunt informatiu ni explicar l'existència d'altres possibilitats de govern, sense dir que hi ha una alternativa republicana.

S'ignora sistemàticament l'aniversari de la proclamació de la II República Espanyola, es silencia als mitjans tot esdeveniment en què es reclami un sistema republicà i fins i tot se li fa el buit als actes oficials de l'alliberament de París en què la bandera republicana va onejar com un símbol de llibertat davant el president de França, acte que per descomptat no va tenir representació oficial de la delegació diplomàtica espanyola.

La campanya 'prova de cotó a la monarquia' desgranarà durant les pròximes setmanes el perquè de l'existència i causa de ser de la monarquia espanyola, el seu encaix en la societat actual i un repàs històric de les seves actuacions al llarg dels anys . Aquesta campanya serà transmesa a través del nostres comptes a Facebook iTwitter.

Partit Republicà d’Esquerra

Feliç Diada Nacional de Catalunya

Beneïda escola

Torna setembre i torna, inevitable, el curs escolar a Catalunya. Però aquest any encara amb més emocions pel la plebs. La primera bona nova que es van topar els pares d’alumnes va ser la pujada de l’IVA del material escolar al 21%, però hi ha més: el curs comença amb gairebé 20000 estudiants més, però amb 3000 professors menys... i 6 escoles públiques menys.

Entre aquestes, la Escola Olga Xirinacs de Tarragona, titllada despectivament com ‘una escola de rojos’ i que té que ser tancada. Pel be dels pobres esperits dels nens, cal suposar. O el cas de l’escola Esparreguera II, on els pares decidien sobre la gestió del centre.

Però, qui diu que tothom surt perdent amb aquestes xifres? Encara hi ha un reducte que no patirà les conseqüències dels ‘ajustos’ d’en Mariano o en Mas. No ens referim ara als professors de religió que, gràcies a Déu! esquiven la crisi i no patiran les retallades que es carregaran a centenars de interins a la resta de Catalunya, però no caldrà que Déu s’ho pagui, que ja ho faran tots els contribuents.

Als quals se’ls ha aparegut el sant (o el ministre) és a les escoles que discriminen per sexe als nens, que van veure perillar la subvenció pública que rebien fins ara. Parlem d’aquestes que no accepten nens o no accepten nenes, tot sigui per mantenir la puresa de l’ànima per la qual cal educar a les persones de una forma o d’altra, segons el sexe, per imposar diferents programes educatius.

Aquestes escoles segregadores van quedar oficialment fora de la llei que regula com s’han de entregar subvencions a les escoles que no siguin públiques però sol·licitin recursos públics, llei que diu que estan excloses totes les escoles que separin per qüestió de sexe. Però, miraculosament, ha sortit l’executiu d’en Rajoy en tromba, a dir que de cap manera aquestes escoles perdran accés als calers públics. Que això de que ho digui una llei no és prou, que si cal que es canvi la llei no hi haurà aturador que eviti fer-ho. Fervorosament, CiU s’ha afegit a la creuada pels diners públics per aquestes beneïdes escoles.

Curiosament, curiosament, aquestes escoles segregacionistes estan vinculades a grups ultrarreligiosos, com l’Opus Dei, branca de l’església catòlica amb un acusat poder i influència política, que ha tingut i té a alguns dels seus seguidors ocupant ministeris i càrrecs de responsabilitat a les més altes estàncies.

I total, que estem en crisi, però amb l’església hem topat i amb lo sagrat no es juga, que cal guanyar-se el cel a la terra i pagar el delme religiosament, tot i que tinguis que passar gana, amb la cúria cal complir.

Alguns, menys entesos en els assumptes divins, ens preguntem què no podrien fer les escoles públiques amb aquestes recursos públics que el govern català desvia a institucions religioses privades. Si no serà que el govern central i el govern català estan fent un excés de devoció al seu afany de convertir als rojos que puguin quedar.

Luis Iglesias (@sexmero)

Partit Republicà d’Esquerra Tarragona

El PRE convoca a mobilitzar-se el 12 de maig

El Partit Republicà d'Esquerra recolza les mobilitzacions previstes per a aquest dissabte dia 12 de maig, en raó del primer aniversari del moviment 15-M com a canal de mostra de la indignació i com a protesta per la política duta a terme pels governs de Catalunya, Espanya i la UE. Des del PRE convoquem a la ciutadania a sortir al carrer i donem suport als punts següents exigits per la manifestació:

1. Ni un euro més per rescatar els bancs. Auditoria ciutadana del deute. No pagarem el deute il·legítim creat per aquells que van provocar la crisi.

2. Educació, sanitat i serveis públics gratuits i de qualitat. No a les retallades de la despesa pública, no a la privatització dels serveis públics.

3. Repartiment just del treball i la riquesa, no a la precarització laboral. No a la jubilació als 67 anys i retirada de la Reforma Laboral. Valoració del treball reproductiu, domèstic i de cures.

4. Dret garantit a l’accés a l’habitatge digne. Dació en pagament retroactiva. Parc públic d’habitatges de lloguer social. Promoció de cooperatives d’habitatge.

5. Reforma fiscal que permeti redistribuir de forma justa la riquesa que produïm entre totes i tots. Renda Bàsica universal a totes les persones.

Ara bé, creiem també que les demandes que hem d'exigir han d'anar més enllà de simples propostes aïllades com les que defensa el moviment 15-M i exigir un canvi de règim polític i de sistema econòmic. El 15-M no té en compte les lluites històriques per la memòria històrica ni diu una sola paraula de la monarquia. Tampoc dóna suport als partis polítics alternatius que, com el nostre, venim lluitant per aquestes idees des de fa anys. A més a més, seria ingenu pensar que l'actual classe política i els partits del sistema duran a terme aquestes demandes, i per això el PRE creu que cal canalitzar la indignació i concretar un horitzó de canvi polític: La República.

La ciutadania cada cop té més clar l'esgotament de l'actual règim monàrquic i del sistema capitalista i la resposta no pot ser altra al nostre país que la República. Totes les nostres reivindicacions han d'anar, doncs, encaminades a exigir la III República, de caire laic i federal, l'únic mitjà que garantirà un canvi prou substancial que porti una democràcia de qualitat.

Per això, animem a tothom a participar amb nosaltres a les manifestacions del 12-M amb la bandera tricolor i reivindicant amb pancartes i eslògans la III República.

Partit Republicà d'Esquerra

Desitgem un feliç Sant Jordi a tothom!

Desitgem un feliç Sant Jordi a tothom!


A Tarragona trobareu material republicà del Partit Republicà d'esquerra a la paradeta de l'asociació Salvador Allende, a la Rambla Nova.

77 anys de la fundació del Partit Republicà d'Esquerra

Pel Día de la República, recuperem el carrer!

El 14 d’abril, malgrat de no ser encara un dia festiu ni existir cap reivindicació oficial de aquesta diada, els republicans organitzem actes de reivindicació arreu per defensar la necessitat de substituir aquest règim corrupte, caciquil, oligàrquic cimentat a la monarquia actual per un sistema republicà just, federal i laic on la sobirania popular no estigui sotmesa a l’avarícia de una casta financera sense escrúpols.

La República als carrers de Tarragona

El Partit Republicà d’Esquerra Tarragona ha realitzat la penjada de cartells que tornen a places i avingudes el seu nom durant el període republicà, com la Plaça de la Llibertat (actualment, Plaça del Rei), Plaça de la República (Plaça de la Font) o Rambla 14 d’abril (Rambla Nova). Aquestes noms, desconeguts per molts dels propis tarragonins, van ser esborrats per la dictadura franquista i tornant-los reivindiquem la vigència de la reivindicació republicana.

Polèmica retirada de banderes

A les 9:05 de la matí, la policia municipal de Tarragona es va personar a la Plaça de la República per retirar dues banderes republicanes que penjaven dels fanals, penjades la nit abans per joves de la ciutat, davant la mirada de sorpresa dels ciutadans que passejaven o esmorzaven a la Plaça en aquest moment.

Les banderes, col·locades a dalt dels fanals, no suposaven cap mena de impediment al vianants, pel qual la retirada va ser molt comentada al llarg de la matí, sent tema de conversa la necessitat de fer-les fora el mateix Dia de la República i la pressa que han tingut en retirar-les.

Va ser una opinió molt compartida que la retirada no estava suficientment justificada i delata una manca de sensibilitat pels valors de la societat amb una bandera que, independentment de la ideologia, qualsevol persona que sigui demòcrata respecta.

Partit Republicà d’Esquerra Tarragona

14 d'abril de 2012: La República és l'alternativa necessària

Ciutadanes i ciutadans,

Aquest 14 d’abril de 2012 es celebra enmarcat en un context polític que es pot qualificar d’autèntic disbarat, en que el país, dirigit pels lacais d’uns quants especuladors poca-vergonyes, es disposen a destruïr els pocs indicis de benestar que queden a la nostra societat i dirigeixen el país directament cap a la ruïna, mentre segueixen beneficiant els culpables de la situació que són els bancs, els financers i els especuladors.

La crisi bancària no és en sí mateix el problema, sino més aviat la pèssima gestió dels diferents governs de la monarquia i que està prenent actualment les decisions contràries a les que caldria prendre per a sortir d’una situació econòmica dramàtica. Islàndia ho ha demostrat negant-se a rescatar bancs i Estats Units o Japó inverteixen en l’economia sense por a endeutar-se, i estàn sortint del pou. Cal assenyalar els culpables: d’aquesta situació n’és còmplice tota la classe política amb representació parlamentària, salvant-se’n només honroses excepcions.

A més a més, estem veient un assalt als principis més elementals d’una democràcia que ja pocs es creuen que existeixi. Reformes express de la constitució, imposicions de Brusel·les, reformes laborals que deixen indefens al treballador…veiem cada dia com els corruptes i els evasors fiscals són perdonats pel govern i per la justícia, mentre els ciutadans patim l’atur, les retallades en serveis bàsics, la pujada dels preus, i la vergonya de veure com els lladres surten impunement dels seus delictes. Aquesta situació no es pot tolerar ni un sol dia més, ningú pot justificar l’atemptat contra la democràcia que s’està cometent i es fa imperativa una reacció social: cal fer-los fora del poder, el més aviat possible.

Però és precisament en els moments de major crisi que es poden forjar els grans canvis. El context actual requereix una gran alternativa, clara i que deixi enrere els errors capitals de la transició i retorni la legitimitat al poble. Nosaltres sabem, estem convençuts que aquesta alternativa és la III República, que ha d’endur-se tota la corrupció, els interessos i l’especulació per instaurar una autèntica democràcia on la política es faci al servei dels ciutadans i no al servei dels interessos d’uns pocs poderosos.

Però que ningú s’enganyi, la República no vindrà per si sola, ni es convocarà cap referèndum, mentre segueixin els hereus del cop del 18 de juliol de 1936 ostentant el poder. La República l’hem de conquerir entre tots: fins que no hi hagi una majoria social, influent a la societat, a internet i al carrer, organitzada políticament i que tingui com a objectiu clar la República. El primer pas és que deixem de confiar en una classe política titella dels poders financers i fem forts aquells partits formats per gent honesta disposada a no vendre els seus ideals i a resistir. No s’els pot donar cap altra oportunitat, o es que encara no hem escarmentat?

Per això companya, company, et demanem que aquest 14 d’abril reflexionis, t’organitzis, i t’uneixis en la lluita per la III República. Compta amb nosaltres, Salut i República!

Ramiro Gil Morel

Coordinador General

PARTIT REPUBLICÀ D’ESQUERRA

El Partit Republicà d’Esquerra recolza la vaga general contra la reforma laboral del PP

Davant l'aprovació de la reforma laboral imposada pel govern del PP, el Partit Republicà d’Esquerra fa una crida a secundar la Vaga General del 29 de març.

El govern neoliberal de Rajoy ha ideat una nova i brutal reforma laboral que esborra d'una volada conquestes en drets laborals que han costat décades aconseguir, acontentant així els desitjos més agosarats de la patronal. Tot amb l'excusa de la crisi, i malgrat ser plenament conscients de que no servirà per a crear llocs de treball, sino que empitjorarà el panorama laboral al nostre país, el govern imposarà gràcies a la seva majoria parlamentària una reforma involucionista que en trasllada 40 anys enrere en matèria de drets laborals. Els sindicats majoritaris  del nostre país, malgrat no haver estat un gran exemple de representativitat, ni de compromís en la defensa dels treballadors, finalment s'han decidit a contestar les repetides agressions amb una vaga general.

El Partit Republicà d’Esquerra, partit compromès amb la justícia social i els drets laborals, considera que aquesta reforma tan sols aprofondeix en la precarietat i otorga carta blanca als empresaris per acomiadar lliurement i convertir el nostre marc de relacions laborals en una tirania empresarial on ja no queda espai pels drets dels treballadors i treballadores.

Aberracions com el contracte de prova d'un any,  la llibertat per encandenar contractes temporals i aprovar EROs sense el permis de l'administració, i totes les mesures arbitràries que permetràn als empresaris modificar dràsticament condicions laborals i salaris, la rebaixa en les indemnitzacions per acomiadament... Totes aquestes mesures incloses en la reforma deixaran al treballador en una total indefensió davant l'empresa i empitjoraran encara més la manca de perspectives, la inseguretat laboral i la precarietat al nostre país.

Tot i que desitjaríem mesures de lluita i mobilització més contundents, des del  Partit Republicà d’Esquerra  fem una crida a la participació en aquesta vaga, per intentar aturar la reforma, per no mostrar més complicitat amb els impulsors d'aquesta reforma, i també per a mostrar el nostre rebuig contra les polítiques neoliberals aplicades pels governs espanyol i català.

Partit Republicà d'Esquerra

www.ir-pre.es

8 de març, dia internacional de la dona

Nou document polític d'Izquierda Republicana: carta a tots els militants i simpatitzants

Com ja sabreu, al passat mes de Gener es va celebrar el XIX Congrés d’Izquierda Republicana. En ell, es va aprovar el Document Polític que us adrecem a tots pel seu coneixement i difusió. És aquest document un element clau per fixar amb precisió la nostra ideologia, els principis que perseguim i que són, al cap i al fí, això pel que lluitem.

Hem volgut tractar amb profunditat tots aquells aspectes fonamentals que ens afecten i condicionen a la nostra vida com ciutadans al terreny social, polític i econòmic, oferint, al mateix temps, les alternatives que considerem necessàries per assolir una societat més lliure, més justa i amb un major benestar pel conjunt dels espanyols. Les nostres propostes, basades sempre en principis de solidaritat i no en el cec egoisme individualista, exigeixen canvis radicals al model productiu que garanteixen el dret a l’ocupació, amb un salari just, i que acabi amb l’oligopoli financer, que només beneficia a una minoria en detriment dels interessos de una immensa majoria: per això la nostra proposta de la creació de una Banca Nacional, entre altres mesures.

L’organització territorial d’Espanya ha estat, des de fa segles, una eterna assignatura pendent, precisament des de l’obligatòria uniformitat cultural, administrativa i lingüística, imposada, curiosament, pel primer Borbó que va regnar al nostre país a principis del segle XVIII, i continuada per tots els Borbó i per la criminal dictadura d’en Franco. Només la I i la II Repúbliques van intentar finalitzar amb aquest injust estat de les coses.

Des de la fundació d’IR, hem ant proposant diferents models d’organització territorial que donessin justa satisfacció a les demandes d’autogovern d’alguns territoris espanyols. El model de República Federal que proposem al nostre Document Polític és la solució idònia per mantenir la convivència i solidaritat entre tots els espanyols, dintre del màxim respecte pel signes identitaris de tots els pobles d’aquesta península ibèrica, sense oblidar als nostres germans portuguesos, defensant una unió fraternal entre tots.

 Com partit que en té vocació de govern, i no de ser merament testimonial, no podem deixar sense considerar les qüestions que preocupen seriosament al ciutadà i que, inclòs, afecten a la supervivència del medi geogràfic al qual vivim.

Creiem en una economia humanitzada per a una societat humana i ens oposem a la destrucció sistemàtica del medi ambient per afavorir els interessos dels de sempre, i és un exemple que ens vam oposar al Pla Hidrològic Nacional. La nostra preocupació per una societat millor, més humana, és el motiu que ens porta a defensar unes institucions al servei dels ciutadans i no al de aquells polítics professionals que la utilitzen pel seu propi lucre, però també a la defensa i preservació del medi ambient com a font de benestar i salut per a tota la societat.

El nostre més gran esforç ha d’anar cap a constituir-nos com a referent d’una esquerra moderna i d’avantguarda, en front de la vetustat i reaccionarisme dels partits monàrquics, alguns dels quals tenen el desvergonyiment hipòcrita de qualificar-se com d’esquerres. És aquesta labor la qual ens competeix a tots, la qual ens obliga a tots, la qual depèn de tots.

El nostre document polític és una excel·lent base per impulsar el nostre projecte: un demanem a tots la seva lectura i la major difusió possible.

Rebeu un fraternal abraçada republicana del vostre Secretari General

Ángel Luis Verdura de Pedro

Secretari general d’Izquierda Republicana

ENLLAÇ AL DOCUMENT POLÍTIC D’IZQUIERDA REPUBLICANA

Contra la reforma laboral! El Partit Republicà d'Esquerra recolza les manifestacions del 19F

El Partit Republicà d’Esquerra dóna el seu suport a la crida contra la reforma laboral realitzada pel govern del PP, i convida a tothom a sumar-s’hi aquest diumenge als actes convocats.

Contra una reforma laboral basada en la destrucció dels drets i en minvar els recursos dels treballadors, que no aconseguirà crear ocupació perquè no afronta els problemes estructurals del model productiu, aquesta reforma ens afecta a tota la societat i cal una resposta ferma i contundent, un clar rebuig inequívoc que estigui per sobre de la qüestionable actuació dels representants sindicals que han participat a les reunions amb el govern i la patronal, i pel qual ens caldrà anar a aquestes actes i a molts més, sense renunciar a acudir a les vagues que siguin necessàries per aturar aquest cop als treballadors.

No acceptem una reforma que desarma, encara més, als assalariats, que perden pràcticament tota la seva capacitat d’organització per defensar-se dels abusos laborals i facilita l’acomiadament al mateix temps que precaritza la situació laboral dels que conserven la feina.

Des de el Partit Republicà d’Esquerra denunciem que per aquest camí només ens trobarem amb conflictivitat social i una crisi encara més greu, i exigim afrontar d’una vegada una reforma que aposti per un canvi de model productiu i la justícia social, proposi una fiscalitat justa, persegueixi als evasors fiscals i obligui als bancs a dedicar els diners a l’economia real, que es on cal tenir aquestes recursos. 
 

Tarragona: A les 12, Estatua dels Despullats (Rambla Nova).

Tortosa: A les 12, a la Plaça del Carrilet.

Partit Republicà d’Esquerra
http://ir-pre.es

Aniversari de la I República

L'onze de febrer es va proclamar, l'any 1873, la I República Espanyola. 

Avui, al Partit Republicà d'Esquerra commemorem aquesta data per impedir que caigui en el desconeixement el primer intent de constituir la República, esdeveniment que dècades més endavant va tornar a escometre pels republicans 'any 1931, i que tots aquells que anhelem un estat just, federal, laic i veritablement democràtic aspirem repetir en els propers anys.

A Tarragona, una ciutat per on podem passejar pel carrer Pi i Margall o l'avinguda Estanislau Figueras, el record d'aquesta época histórica es manté viu i ens convida a remembrar la consecució de la República.

Tots aquells que tenim la certesa de la necessitat de la III República per organitzar i garantir llibertats, democràcia, justícia, pau, convivència i prosperitat a la seva gent, no podem deixar passar aquesta data assenyalada per recordar que com ja es va proclamar la República dues vegades, es pot proclamar una tercera vegada, ja que està en mans de la voluntat popular el fer-ho.

Consulta el projecte de Constitució de la I República Federal Espanyola, que no es va poder aplicar per un cop d'estat.


Partit Republicà d'Esquerra

De la injustícia a la indecència

Des del PRE-IR manifestem la nostra més rotunda repulsa davant la sentència que inhabilita per onze anys al jutge Garzón en l'exercici de les seves funcions jurisdiccionals.

El precipici pel que s'ha llançat la Justícia a Espanya en els últims temps no sembla tenir fons. La condemna a Baltasar Garzón per prevaricació en ordenar escoltes, amb l'anuència de la fiscalia, en el marc de la instrucció del procés contra la trama de corrupció batejada com "Gürtel", potser no serà l'últim esglaó per baixar.

En aquesta mateixa jornada, tan infausta per als que apreciem les llibertats i la democràcia, hem tingut coneixement que el Consell General de Poder Judicial està investigant el jutge Castro, davant del qual declararà Iñaki Urdangarín en les pròximes setmanes, a causa de les filtracions del sumari que s'estan produint. Qualsevol ciutadà mínimament interessat en l'actualitat pot enumerar múltiples casos de filtracions sumarials sense que en cap cas s'hagi procedit a cap actuació per part del CGPJ. No hem d'oblidar que en aquest procediment ni s'ha imputat ni tan sols s'ha plantejat que declari Cristina de Borbó quan se sap de la seva participació en algunes de les societats involucrades.

Podem seguir recordant els altres dos judicis pendents de sentència contra Garzón, l'absolució de Camps i Costa després d'escoltar gravacions vergonyosos ... però no faríem altra cosa que revelar l'evidència: el poder judicial a Espanya és una de les grans palanques per mantenir el país sotmès als poders que el dominen des de fa dècades. En el si de la justícia espanyola nia el més ranci franquisme, conservadorisme, masclisme, classisme, catolicisme ... tot el pitjor de la tradició enfront del progrés.

No mereix aquesta justícia credibilitat per als ciutadans dignes d'aquest nom. A la premsa estrangera es la ridiculitza amb tota la raó. Només els poderosos i els corruptes s'ompliran la boca amb el seu "respecte escrupolós per les decisions judicials". Que segueixin acatant i respectant la injustícia. Els republicans només veiem indecència.

Partit Republicà d’Esquerra

Cas Garzón: Acarnissant-se amb la justícia

En aquests dies se'ns brinda l'oportunitat de contemplar un dantesc espectacle judicial, en aquest circ en què s'ha convertit el Tribunal Suprem, veient com es jutja al protagonista, Baltasar Garzón, per declarar-se competent per investigar crims contra la humanitat.

I és que l'esdeveniment és tot un escarni a la justícia. Aquesta farsa que s'està portant a terme no és petita, atenent els fets: les persones desaparegudes per la repressió franquista des de l'aixecament armat contra la II República es xifren en unes 113.000, de les quals la majoria moririen assassinats a les tàpies dels cementiris o a les cunetes, on possiblement seguiran oblidats els seus ossos. En les últimes dècades, l'estat espanyol ha signat un llarg seguit de convenis i acords internacionals que li comprometen a investigar els casos de 'deportacions, tortura, persecució i desaparicions forçades'. La lògica del dret fa pensar que aquesta investigació hauria de tenir lloc, com ja ha passat a Xile, Argentina o Brasil amb assassinats en massa similars... però aquí això no està passant.

Aquí ens topem amb una de les trampes de la exemplar transició: la Llei d'Amnistia de 1977. Aquesta llei, que en aquell moment es va creure que emparava als presos per motius polítics, ara, vista amb la perspectiva que donen els anys passats des de llavors, es revela com la coartada que esgrimeixen les elits de la dictadura per aconseguir no donar comptes dels seus crims durant els seus anys en el poder. L'amnistia ha significat impunitat per al franquisme. Han blindat els crims de la camarilla de Franco per a una investigació, que no ja una condemna, de delictes com genocidi, crims contra la humanitat que no caduquen ni es poden amnistiar en cap cas. A Franco, fins i tot en democràcia, se li està col·locant per sobre dels drets humans.

No és un assumpte menor el per què es volen tapar les vergonyes del règim de Franco. La legitimitat del sistema vigent rau en sostenir la idea que la transició va ser un procés exemplar, amb l'excepció que aquesta afirmació és desmentida àmpliament a l'estranger, on el retre comptes a la justícia per part dels capitostos d'una dictadura és un assumpte innegociable. Si una causa judicial és capaç de qüestionar i anul·lar una de les lleis fonamentals d'aquest procés, es ficaria en dubte a la transició sencera, ja que seria la demostració que allò no es va fer correctament, i això portaria a moltes preguntes interessants sobre nostre passat i el nostre present: Per què es va tolerar durant tants anys aquesta situació? Qui van ser els beneficiaris de la impunitat? Per què la corona, que va capitanejar la transició, va emparar aquesta infàmia? Qui han estat interessats a sostenir aquesta mentida, i per què?

No som pocs els que considerem que és de justícia absoldre al jutge Garzón d'aquests càrrecs absurds, perquè pugui continuar amb la instrucció de la causa dels crims del franquisme i perquè qualsevol jutge en l'àmbit de la seva competència pugui investigar el que passés en aquest període amb absoluta llibertat. I si això requereix anul·lar la Amnistia de 1977, que s'anul·li, com es va fer amb les lleis de Punt Final i Obediència Deguda, ja que no seria admissible que en una democràcia una llei pogués bloquejar una investigació sobre drets humans. A no ser que aquest sistema sigui la façana que envolti uns poders que tinguin poc de democràtics.

Per això cal denunciar l'ultratge a totes les víctimes del franquisme i als seus familiars que suposa aquest judici polític, realitzat per evitar que s'investigui el franquisme i els crims contra la humanitat que es van cometre durant aquest període. És un judici contra tots els que denunciem que la Transició no va ser ni molt menys exemplar i que s'hi va apuntalar la impunitat dels criminals franquistes. Un judici contra els que ens neguem a acceptar aquest règim en què es rendeixen tributs a un ministre de la dictadura i es persegueix a un jutge per voler investigar els crims del feixisme.

Luis Iglesias (@sexmero)

PRE-IR Tarragona