Fa 39 anys que es va realitzar la (fins dijous), última proclamació d'un rei i cap dels exèrcits que ha tingut a ben ser el cap d'estat d'Espanya de tots els espanyols amb la legitimitat atorgada per Francisco Franco, al seu torn anterior cap d'estat i dels exèrcits que va tenir a ben ser el cap d'estat amb la legitimitat d'una croada i la gràcia de Déu al seu favor contra una democràcia republicana.
Si bé les formes es diuen completament diferents i l'aparença formal és aquesta, s'ha passat de l'anterior proclamació en la democràcia orgànica franquista, denunciada internacionalment en el seu moment per ser un òrgan antidemocràtic i no representatiu de les opinions de la població, a una proclamació en la qual, durant la tramitació de la llei d'abdicació el 62% dels espanyols desitjava votar sobre la forma d'estat (república o monarquia), mentre que els representants d'aquests mateixos espanyols (sí, dels mateixos) van votar en un 85% a favor de la successió, sense exigir un referèndum sobre la qüestió ni realitzar reivindicació alguna, un nivell d'unanimitat amb el qual no van explicar ni tan sols totes les votacions del franquisme, que situen a les corts espanyoles al nivell de les quals han escollit a representants tan legitimats per la democràcia com Bashar al-Assad, l'egipci Sisi o l'exdictador tunisià Ben Ali.
Això sí, no s'han descurat que, a l'hora de començar aquest regnat amb bon peu i demostrar tolerància de la llibertat d'expressió i la pluralitat d'opinions, s'han prohibit a Madrid quatre manifestacions el dia de la proclamació i amb persistents rumors de si s'impediria o no l'exhibició de banderes republicanes en el recorregut de la comitiva. Tot això després que l'editorial RBA censurés la revista El Jueves i manés destruir 60000 exemplars per una portada sobre la monarquia. Volent evitar que ningú pugui tenir un altre minut de glòria a costa de mancillar la imatge del bienquerido rei i la imatge sigui d'absoluta unanimitat i fervor monàrquic als carrers, volent tapar així les opinions contràries.
Es diu que la monarquia ve legitimada per la constitució, redactada en l'absència premeditada de tota opció netament republicana, no podent així ser considerada en cap cas la constitució "de tots", com machaconamente s'insisteix des dels mitjans. És per això que som molts avui els que no ens sentim identificats amb aquest règim ni tenim gens que celebrar avui. Més aviat al contrari, estem veient com se'ns imposa de nou un cap d'estat que no té legitimitat, passant per sobre de les nostres opinions.
Fa 200 anys, a la volta a Espanya del rei Fernando VII (amb un regnat que mostra tots els assoliments que pot realitzar la monarquia i més) diversos diputats li van rebre amb el denominat manifest dels perses en el qual proclamaven la necessitat d'un rei que restaurés l'absolutisme. Dos segles després i entre l'ovació d'unes corts que no representen l'opinió de la ciutadania, altres diputats aclamen un nou monarca que no es pot definir com a democràtic, una altra vegada tornen a passar per sobre de la voluntat popular. Al crit de Visquin les cadenes! Van proclamar el seu rei. Avui, les cadenes segueixen aquí.
Luis Iglesias
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada