Bones festes

La vaga general a Tarragona

El Partit Republicà d'Esquerra considera que la vaga del 14N contra les polítiques económiques, laborals i socials dels governs de Catalunya i d'Espanya ha estat un éxit a Tarragona, amb una aturada de l'industria, el comerç i l'administració molt significativa, que es va culminar a la tarda amb una massiva manifestació de gairebé 20000 persones desfilant pels carrers de la ciutat.

Aquesta vaga europea, que va tenir molt seguiment a altres ciutats del Camp i de Terres de l'Ebre així com massives manifestacions de rebuig al governs a totes les ciutats ibèriques, d'Itàlia i de Grècia, són un clam contra les polítiques económiques i antisocials que apliquen els estats per ordres de l'UE, que imposa una agenda neoliberal que desmantela els serveis públics per entregar-l's a mans privades. Aquestes mil·lions de persones que es van mobilitzar a la jornada d'ahir envien un missatge molt clar a l'Unió Europea i als governs de que cal aturar aquesta onada neoliberal que sacseja tota Europa i tornar a realitzar polítiques socials i generadores d'ocupació que garanteixin un futur i uns serveis públics dignes a tota la població, i deixar de seguir el full de ruta neolliberal de les privatitzacions, el rescat als bancs i cruspir els drets socials i laborals dels treballadors

Demanem responsabilitats per les agressions policials

El Partit Republicà d'Esquerra Tarragona exigeix depurar responsabilitats policials i pol·lítiques per l'actuació dels Mossos d'Esquadra a la ciutat de Tarragona, quan van carregar amb violenta i indiscriminadament contra els manifestants i piquets informatius.

Les imatges que es van registrar ahir als voltants de El Corte Inglés, quan una càrrega completament desproporcionada de antiavalots va agredir a un menor al cap i a una jove de manera brutal no poden quedar en impunitat policial i vagues justificacions dels responsables pol·lítics de l'actuació policial.

Reclamem que es faci una reflexió per part del govern de la Generalitat sobre el papers dels cossos de seguretat davant aquestes situacions intolerables i el respecte a ls drets cívics. No és la primera vegada que veiem imatges semblants i no hi ha la percepció a la societat de que res d'això s'hagi eradicat encara.

Partit Republicà d'Esquerra Tarragona

El Partit Republicà d'Esquerra amb la vaga general

El Partit Republicà d'Esquerra s'uneix a la convocatòria de vaga general feta pels principals sindicats i altres organitzacions representatives de tots els sectors laborals i socials del país agrupades en la Cimera Social, per al pròxim 14 de novembre, data en la qual també se celebraran vagues generals en altres països europeus, com Portugal, Itàlia i Grècia. El PRE dóna suport i anima a secundar aquesta vaga general amb l'objectiu que entre tots aconseguim la paralització dels nostres països com a forma de fer visible el rebuig absolut de la societat a unes polítiques aplicades per cada govern estatal i promogudes des de les altes instàncies europees i el Fons Monetari Internacional, que són organismes sense legitimitat democràtica, com suposada solució a una crisi del sistema capitalista actual i sobre la base ideològica neoliberal de que si es salven els sistemes bancaris i financers, al final també es recuperarà l'ocupació i l'economia en general. Aquesta política ha dut a que el Govern espanyol i el de les comunitats autònomes engeguin, sense data de caducitat, un paquet de mesures rera l'altre que es resumeixen en una sola paraula: RETALLADES. Es parteix del supòsit absolutament fals, que cal reduir la despesa pública costi el que costi i aplicar canvis legals conduents que l'acomiadament en les empreses sigui un tràmit barat i fins i tot gratuït, basat en la idea absurda de que com més fàcilment es pugui acomiadar més ocupació es crearà.  Aquestes polítiques en les quals, aparentment, el Govern té una confiança cega, estan donant com resultat que l'atur hagi superat el 25% de la població activa, arribant a cotes inadmissibles si parlem de l'atur juvenil, amb un 50%, o que hagi nou comunitats autònomes amb un atur que fins al 41% -com és el cas de Ceuta-. (Vegi's l'última Enquesta de Població Activa). És a dir, el panorama és de sobres conegut: Menys i pitjor sanitat i educació públiques per les quals es paga i es “repaga”, un atur desbocat i una completa absència de crèdit que ofega fins a l'extinció a les petites i mitjanes empreses, al que s'uneixen pujades d'impostos totalment absents de coherència de manera que es puja l'IRPF però també l'IVA, que, com és obvi, frena el consum en una economia que s'ha anomenat “societat de consum”, al marge de que són pujades profundament injustes que castiguen en major mesura a les rendes mitges i baixes. Tampoc cal oblidar l'esgarrifosa realitat dels centenars de milers de desnonaments que destrossen la vida de ciutadans que perden el seu habitatge mentre els seus deutes romanen amb entitats que han estat socorregudes amb diners dels contribuents en quantitats ingents. Davant aquest empobriment general, el Govern i els seus portamveus mediàtics ens acusen a tota la ciutadania d'haver “viscut per sobre de les nostres possibilitats” i que ara “la festa s'ha acabat” i cal pagar els plats trencats. No obstant això, aquests tòpics obliden que el deute de les empreses, sobretot del sector de la construcció, és un terç major que la dels particulars, i que el deute dels bancs és sobretot amb altres bancs europeus (fonamentalment alemanys) que van invertir els seus diners en l'especulació immobiliària espanyola. Uns diners invertits que, encara que les regles del règim capitalista indiquen que es pot perdre, i aquesta és la llei del mercat; aquesa circumstància no va a ocórrer, doncs aquesta pèrdua es pagar à entre tots els ciutadans, perquè si no, “tot el sistema es col·lapsa i no podrem sortir de la crisi”. No obstant això, en primer lloc, hi ha culpables de la crisi amb noms i cognoms, que fins a ara no han passat per caixa per a retornar el que han malgastat sense ser seu, i en segon lloc, hi ha solucions, que apunten en el sentit contrari a l'enfonsament que patim. No són màgiques ni noves, les estan apuntant molts economistes, que indiquen que han de pagar més, molt més, tant per responsabilitat directa com moral amb la nostra societat, els que més tenen. Per exemple, recentment, el propietari d'una empresa tèxtil espanyola, un dels homes més rics del món, ha donat per iniciativa pròpia 20 milions d'euros a una entitat benèfica. Aquest mateix empresari ha utilitzat diverses estratègies financerofiscals per a estalviar-se impostos en quantitats molt més elevades que la donació realitzada. La idea de la fraternitat republicana, que defensem des d'Izquierda Republicana i des del PRE, planteja que la igualtat sigui una realitat per a tots, la qual cosa que implica gravar proporcionalment i progressivament els ingressos i els beneficis. Cal retallar les despeses, començant pels sumptuosos, i els malgastaments, del sector públic, com poden ser, per exemple, que el president dels empresaris madrilenys sigui subvencionat pel congrés perquè en el restaurant de les seves senyories s'ofereixin menús a 3,80 euros, mentre es vol cobrar als nens 2 o 3 euros per escalfar en els col·legis el menjar comprat i feta a casa. La crisi no pot ser pagada pel gruix de la població, dependent d'un sou o pensió cada vegada més miserable, o d'un subsidi d'atur pel qual s'ha cotitzat prèviament, mentre els grans jaciments financers de grans empreses, multimil·lionaris o entitats subvencionades abastament de diner públic, com l'església Catòlica, són pous prohibits a l'hora de recaptar ingressos per a l'Estat. La ciutadania s'està manifestant un dia rera l'altre en els carrers de les ciutats, per a expressar el seu rebuig absolut a unes mesures que no només són extremadament violentes i injustes, sinó que a més no produïxen cap opció de canvi a millor en la crisi sistémica de l'economia capitalista. Per tot això, aquest Govern necessita comprendre l'idioma dels seus governats, als quals encara escolta sense comprendre, necessita entendre el missatge que el rumb ha de ser un altre molt diferent, favorable a la ciutadania i no als poderosos, espanyols o europeus. Volem que la vaga general del 14 de novembre sigui el gran NO a les seves polítiques que es gravi en les seves retines, i el gran SI a les úniques mesures que ens permetran enllumenar un model econòmic i social que proporcioni una vida digna per a tots els ciutadans. Partit Republicà d'Esquerra

72è aniversari de l'assassinat d'en Lluís Companys

Prova del cotó a la monarquía

La Casa Reial es troba en plena campanya mediàtica per millorar la seva deterioríssima imatge entre la ciutadania a causa dels continus escàndols en què s'ha vist implicada. Per això la premsa i la televisió afí al sistema monàrquic està dedicant espais de portada a les seves fotografies, a transmetre ingents quantitats d'informació aprofitant qualsevol esdeveniment com l'aniversari de la princesa, s'ha renovat la seva pàgina web anunciant-lo a tort i a dret i fins i tot es prepara un espai a TVE per detallar setmanalment les activitats dels Borbons.

Des del Partit Republicà d’Esquerra contestem a aquesta campanya mediàtica fent-li la prova del cotó a la Casa Reial. La monarquia ens llança per terra, mar i aire una ingent quantitat de propaganda cantant les lloances d'un sistema que mostra des de fa anys clars símptomes d'esgotament i decadència, que s'uneixen als seus propis problemes estructurals sense donar en cap cas un contrapunt informatiu ni explicar l'existència d'altres possibilitats de govern, sense dir que hi ha una alternativa republicana.

S'ignora sistemàticament l'aniversari de la proclamació de la II República Espanyola, es silencia als mitjans tot esdeveniment en què es reclami un sistema republicà i fins i tot se li fa el buit als actes oficials de l'alliberament de París en què la bandera republicana va onejar com un símbol de llibertat davant el president de França, acte que per descomptat no va tenir representació oficial de la delegació diplomàtica espanyola.

La campanya 'prova de cotó a la monarquia' desgranarà durant les pròximes setmanes el perquè de l'existència i causa de ser de la monarquia espanyola, el seu encaix en la societat actual i un repàs històric de les seves actuacions al llarg dels anys . Aquesta campanya serà transmesa a través del nostres comptes a Facebook iTwitter.

Partit Republicà d’Esquerra

Feliç Diada Nacional de Catalunya

Beneïda escola

Torna setembre i torna, inevitable, el curs escolar a Catalunya. Però aquest any encara amb més emocions pel la plebs. La primera bona nova que es van topar els pares d’alumnes va ser la pujada de l’IVA del material escolar al 21%, però hi ha més: el curs comença amb gairebé 20000 estudiants més, però amb 3000 professors menys... i 6 escoles públiques menys.

Entre aquestes, la Escola Olga Xirinacs de Tarragona, titllada despectivament com ‘una escola de rojos’ i que té que ser tancada. Pel be dels pobres esperits dels nens, cal suposar. O el cas de l’escola Esparreguera II, on els pares decidien sobre la gestió del centre.

Però, qui diu que tothom surt perdent amb aquestes xifres? Encara hi ha un reducte que no patirà les conseqüències dels ‘ajustos’ d’en Mariano o en Mas. No ens referim ara als professors de religió que, gràcies a Déu! esquiven la crisi i no patiran les retallades que es carregaran a centenars de interins a la resta de Catalunya, però no caldrà que Déu s’ho pagui, que ja ho faran tots els contribuents.

Als quals se’ls ha aparegut el sant (o el ministre) és a les escoles que discriminen per sexe als nens, que van veure perillar la subvenció pública que rebien fins ara. Parlem d’aquestes que no accepten nens o no accepten nenes, tot sigui per mantenir la puresa de l’ànima per la qual cal educar a les persones de una forma o d’altra, segons el sexe, per imposar diferents programes educatius.

Aquestes escoles segregadores van quedar oficialment fora de la llei que regula com s’han de entregar subvencions a les escoles que no siguin públiques però sol·licitin recursos públics, llei que diu que estan excloses totes les escoles que separin per qüestió de sexe. Però, miraculosament, ha sortit l’executiu d’en Rajoy en tromba, a dir que de cap manera aquestes escoles perdran accés als calers públics. Que això de que ho digui una llei no és prou, que si cal que es canvi la llei no hi haurà aturador que eviti fer-ho. Fervorosament, CiU s’ha afegit a la creuada pels diners públics per aquestes beneïdes escoles.

Curiosament, curiosament, aquestes escoles segregacionistes estan vinculades a grups ultrarreligiosos, com l’Opus Dei, branca de l’església catòlica amb un acusat poder i influència política, que ha tingut i té a alguns dels seus seguidors ocupant ministeris i càrrecs de responsabilitat a les més altes estàncies.

I total, que estem en crisi, però amb l’església hem topat i amb lo sagrat no es juga, que cal guanyar-se el cel a la terra i pagar el delme religiosament, tot i que tinguis que passar gana, amb la cúria cal complir.

Alguns, menys entesos en els assumptes divins, ens preguntem què no podrien fer les escoles públiques amb aquestes recursos públics que el govern català desvia a institucions religioses privades. Si no serà que el govern central i el govern català estan fent un excés de devoció al seu afany de convertir als rojos que puguin quedar.

Luis Iglesias (@sexmero)

Partit Republicà d’Esquerra Tarragona