Acte de presentació del PRE a Tarragona

Coneix als cap de llista del Partit Republicà d'Esquerra

Ramiro M. Gil Morel, cap de llista a Barcelona

Candidat del PRE a President de la Generalitat

(Barcelona, 1984), Llicenciat en Història i Diploma d'Estudis Avançats en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Professor de secundària d'Història, Llengua anglesa i francesa, actualment exerceix al CFA del Solsonès. És Coordinador General del Partit Republicà d'Esquerra des de l'any 2008 i membre de la Comissió Executiva d'Izquierda Republicana.

Enric Cardona García, cap de llista a Girona

(A Coruña, 1986), Estudiant de 5è curs d'Història a la UdG i opositant. Mestre d'anglès (titulat) i parlant de 6 idiomes (3 d'ells ibèrics). Resident a Catalunya des dels 13 anys, és casteller de Marrecs de Salt i militant del PRE des del 2008.

Luis Iglesias Pérez , cap de llista a Tarragona

(Salamanca, 1985) Llicenciat en Química i parlant de 4 llengües, treballa com a doctorand d'investigació a l'Universitat Rovira i Virgili.A més a més de casteller i vocal de la Junta del Ateneu Republicà de Tarragona, actualment és secretari de comunicació del PRE.

Violència incontrolada del estat marroquí al Sàhara Occidental

El PRE condemna els fets que han succeït, i lamentablement a dia d'avui segueixen succeïnt, al Sàhara Occidental, on el braç armat de l'estat marroquí ha arrasat el campament de Gadaym Iziko, a prop de l'Aaiun, ple de civils, a base de cops i gasos lacrimògens, i segons apunten les notícies, aquest ús desmesurat de la força hauria ocasionat diverses morts entre els civils saharauis i també entre els cossos policials marroquins.

Demanem que s'aclareixi si hi ha hagut violacions dels drets humans, en cas d'haver estat així, quins han estat els responsables i finalment que es posi a disposició de la justícia a aquests, proposant amb aquest objectiu que la missió de l'ONU, MINURSO, vigili l'estat dels drets humans al Sàhara occidental, i que els mitjans de comunicació tinguin llibertat per informar i donar a conéixer la situació real de la zona.

De la mateixa manera, malauradament també hem de lamentar l'actitud del govern espanyol i l'executiu de la UE, que de forma pusil·lànime es limiten a mirar cap a un altre costat sense denunciar els abusos del règim alauita, mantenint una impassivitat intolerable per a molts ciutadans que no podem romandre callats davant d'aquests fets intolerables. És encara més greu aquest fet tenint en compte que l'acció del govern no es correspon amb l'opinió llargament demostrada per la societat civil que ha donat al llarg dels anys moltes mostres de suport i solidaritat al poble sahrauí.

Aprofitar també l'ocasió per donar suport a les iniciatives de reconeixement i suport a la causa saharauí que advoquen per una resolució pacífica de la situació actual, com les que proposen el boicot econòmic a totes aquelles empreses que tinguin activitat econòmica en el territori saharaui i s'aprofitin de l'explotació dels recursos que porta a terme el règim de Mohamed VI. Aquesta mesura de pressió és important per a conscienciar les empreses que no tot val per a aconseguir beneficis, i així aturar les inversions que ajudin a consolidar l'actual situació d'ocupació militar, sense que aquests beneficis reverteixin en el conjunt de la població civil.

Luis Iglesias Pérez 
Partit Republicà d'Esquerra

La candidatura del Partit Republicà d'Esquerra a les eleccions del 28 de novembre

Una vegada més, el Partit Republicà d'Esquerra serà present a les eleccions al Parlament de Catalunya. Ens presentem en les tres circumscripcions provincials on tenim presència com a partit: Barcelona, Girona i Tarragona. En la trajectòria recent del PRE, des que un grup de companys vam encetar el projecte de revifar el republicanisme federal a Catalunya partint de zero, el nostre partit ha crescut, en militància, experiència i força, i el fet de presentar-nos a aquestes eleccions més forts que mai ens omple d'orgull i ens fa encarar el futur amb optimisme. Aquesta cita electoral és un pas més en el camí cap a donar a conèixer un partit que, pel seu potencial i les seves idees, i sobretot per una manera de fer, té un gran futur en l'escena política catalana.

Es tracta d'un moment difícil per Catalunya, sobretot després del fracàs de la via reformista i autonomista amb la sentencia del Tribunal Constitucional que ha acabat de deixar clar que no és possible el federalisme ni l'autogovern pràctic sota la constitució monàrquica de 1978. Si volem una sortida federal, només hi ha una via, que és la ruptura amb el règim, amb la constitució i amb la corona. La 3ª República es configura com un horitzó possible i viable, on podem recuperar la dignitat ciutadana i la legalitat democràtica perduda, amb una nova constitució que estableixi un sistema federal just per Catalunya. Per això cal una força política netament republicana que defensi aquesta opció i que sigui capaç de plantejar a les institucions aquesta ruptura. Som majoria els catalans i les catalanes que no volem rei i que som federalistes, per això considerem indispensable la nostra presència a les urnes el 28 de novembre.

També és un moment difícil per al votant d'esquerres. Un tripartit que ens ha venut la moto d'un "govern d'esquerres" en realitat ha fet una política hipòcrita i descaradament dretana, afavorint les privatitzacions, la banca i les grans empreses (Llei d'Educació de Catalunya i política educativa del conseller Maragall, supressió de les escoles taller, repressió d'estudiants contra el pla Bolonya, MAT, manteniment de una Llei Electoral regressiva pels ciutadans...) i que ha fet un ridícul estrepitós en la seva gestió, ens ha acabat de deixar clar que no hi ha cap partit amb representació digne de confiança. Els tres partits del govern només busquen salvar la seva cadira desesperadament, però les enquestes auguren una davallada de vots, especialment per al PSC. La ciutadania comença a adonar-se que cal buscar alternatives fora de les forces parlamentàries habituals.

El fet que ens presentem a les eleccions representa la possibilitat de que els ciutadans puguin votar una força política netament republicana i federalista (la única organitzada a hores d'ara a Catalunya), i per tant el fet de que hi hagi una major pluralitat política. Però no només això. Els que ens coneixeu sabeu que no som polítics professionals, que tenim una visió idealista i ètica de la política com un servei públic en favor de l'interès ciutadà i no com un ofici en favor de l'interès personal o de partit, i que en això som molt diferents de totes les altres candidatures que es presenten.

Ser un partit minoritari no és ser un mico de fira, no som una curiositat política, ni vol dir que no siguem seriosos. El PRE en la seva trajectòria va ser, és i serà un partit polític seriós, amb un programa clar i complet, amb unes idees que poden ser compartides per la majoria de catalans. Potser no tenim els mitjans econòmics, els militants o el recolzament mediàtic per a fer ombra als grans partits del sistema, però sí som una opció política coherent, honrada i d'esquerres, sorgida a partir d'una iniciativa de la societat civil.

No ens presentem per a ser un partit com els altres, ho fem precisament per posar de relleu la vertadera problemàtica que envolta el nostre país i el sistema de manca de democràcia en el que vivim, i intentar transformar-lo donant el màxim protagonisme a la ciutadania, que és qui ha de tenir la sobirania. La necessitat d'una nova República que deixi enrere la indignitat d'un règim hereu del franquisme, que aspiri a un repartiment just de la riquesa, però també que doni pas a una democràcia participativa i radical de qualitat que vagi més enllà de votar cada quatre anys i que reconegui la realitat plurinacional ibèrica i l'aspiració a una organització federal justa que superi d'una vegada un autonomisme que s'ha demostrat inviable, és un projecte que molts catalans comparteixen, però que cap força política, a excepció de la nostra, s'atreveix a defensar sense embuts.

Aquesta candidatura ha sigut el fruit d'un gran esforç per part dels nostres militants i simpatitzants, un esforç des de baix, des de la societat civil, per dur una opció republicana i d'esquerres a la batalla electoral, però sobretot una opció formada per ciutadans que veuen la política com un servei públic i no com una professió. Per això, en nom de tots els companys del PRE, vull agraïr a tots aquells grups, ateneus, associacions i persones a títol individual que han donat recolzament a la nostra candidatura i que ens acompanyen a les nostres llistes. Ara ens toca deixar el llistó ben alt en la nostra modesta, però compromesa campanya. Endavant!

Llibertat, Igualtat, Fraternitat.

Ramiro Gil Morel

Coordinador General del

Partit Republicà d'Esquerra (PRE-IR)

www.ir-pre.es

Llista del PRE-IR per Tarragona

1 Sr. Luis Iglesias Pérez
2 Sra. Marina Domingo García
3 Sra. Vanessa Álvarez Vaello
4 Sr. David López Farrés
5 Sra. María Luz Sebastià Rolan
6 Sra. Elena Pérez Barrado
7 Sr. Gerard Caballé Mestres
8 Sr. Andreu Rovira Daufí
9 Sra. María Isabel Díaz de la Isla Gómez
10 Sra. Anna Domènech Corts
11 Sra. Gemma Garcia López
12 Sra. Marta Sabrià Ribas
13 Sra. Aurèlia Sandalia Ojalvo Cozar
14 Sr. Ángel Martín Ordoño
15 Sr. Juan Carlos López Aguilera
16 Sr. Juan Carlos González García
17 Sra. Carmen María Torres Costa
18 Sr. José Miguel Vázquez Hernández

Llista del PRE-IR per Barcelona

1 Ramiro Manuel Gil Morel
2 Laura García Alvarez
3 Juan José Martínez Embid
4 Gabriel Salguero Lafuente
5 Laura Fernandez Azuaga
6 Ramiro Alvarez Hernandez
7 Ana Rosa Gonzalez Hazas
8 Esteban Fité Nicasio
9 Alba Maria Gonzalez Hazas
10 Xavier Casado de Andres
11 Martina Gil Morel
12 Raul Zafra Ibañez
13 Ana Mª Perez Aguilar
14 Oscar Garcia Teira
15 Maria Isabel Ruiz Minguez
16 José Antonio Fernández Jiménez
17 Laura Martínez Roldán
18 Jesús Antonio Sanchez Tenedor
19 Luciana Raquel Peral Gómez
20 Antonio Español Becerra
21 Sara Moreno Morales
22 Pedro Guerrero Fernández
23 Jose Luis González Villagrasa
24 Maria Esther Peral Gómez
25 Manuel Alvarez Hernandez
26 Patricia Álvarez Gutiérrez
27 Jorge Casamitjana Torrentbó
28 Nuria Termes Rodero
29 Jordi Palau Terradas
30 Fernando Martinez Paz
31 Mª Nieves Gutierrez Martin
32 Victor Manuel Martinez Fimia
33 José Antonio Sierra Grande
34 Eduarda Fimia Garcia
35 Sergio García de la Roja
36 Inocencia Garcia Fimia
37 Carlos Valverde Cáceres
38 Rafael Deza Jimenez
39 Julián Palomo Moya
40 Elisabeth Martinez Fimia
41 Antonio Terrasa Oliver
42 Joaquina Vaello Alvarez
43 Isaac Martinez Mahia
44 Ana Terrasa Fimia
45 Helios Gayá Pérez
46 Ana Castro Jimenez
47 Javier Lopez Aceña
48 Isabel Galindo Cuadrado
49 Gerardo Martínez Lopez
50 Ismael Fernández García
51 Daniel Vazquez Gomez
52 Ainhoa Arana Bernal
53 Rafael Rueda Merino
54 Maria González Pérez
55 Sergio Aliagas Martínez
56 Jordi Riera Farré
57 Oscar Romero del Molino
58 Paula Perez Gil
59 David González Martínez
60 Jessica Sheila Bau Hipolito
61 Roger Ribera Font
62 José Miranda Nieto
63 Ana Mª Albi Palomeras
64 Roberto González Hazas
65 Teresa Gomez Garcia
66 Daniel Domingo Bueno
67 Javier Morales Prieto
68 Pilar Lafuente Ruiz
69 Agustin Novillo Lafuente
70 Genís Garcia Torrente
71 Olga Gomez Garcia
72 Antonio Gomez Garrido
73 Joaquina Alvarez Ruíz
74 Marco Bertolio Alvarez
75 Sonia Pópulo Morais
76 Pilar Moreno Martinez
77 Jose Maria Marrupe Pey
78 Mª Pilar Salguero Lafuente
79 Jose Antonio Cordero Mateos
80 Lorena Salguero Lafuente
81 Núria Hervàs Mayorga
82 Aleix Ruiz Falqués
83 Irene Rodriguez Salguero
84 Luis Fernando Vargas Hincapié
85 David Urgelés Grau

Llista del PRE-IR per Girona

1 Sr. Enric Cardona García
2 Sra. Ares Sitjes Marsol
3 Sr. Francesc Parés Fabrellas
4 Sra. Nyama Sillah Jallow
5 Sr. Franc Coromina Bosch
6 Sra. Natàlia Ricart Geli
7 Sra. Cristina Puig Niubó
8 Sr. David Sitjes Marsol
9 Sr. Eduard Carrillo Esquinas
10 Sra. Sofía Salinas Recasens
11 Sra. Mireia Bonmatí Caulas
12 Sra. Marta Sousa Fernández
13 Sr. Javier Carrasco López
14 Sra. Natàlia Maldonado Marcos
15 Sr. Joaquim Sitjes Santiago
16 Sra. Leocadia Santiago Viñolas
17 Sr. José Sitjes Simón

El PRE fa pinya! Donem suport a la candidatura dels Castells a la UNESCO

El Partit Republicà d'Esquerra dóna suport a la candidatura dels castells per a ser declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, per la seva singularitat, pel seu alt valor cultural, per ser exemple viu de treball en equip per un mateix objectiu, i per ser una forma inigualable per transmetre valors que es condensen en el lema "Força, Equilibri, Valor i Seny".
 
Els castells són una gran activitat col.lectiva, capaços d'involucrar a centenars de persones, unint en la participació des dels nens als més grans, constituint així un grup intergeneracional cohesionat en una mateixa tasca, sense cap distinció tampoc per sexe o condició social, pel que els castells són capaços d'atraure persones molt diverses, constituint així les colles castelleres un exemple de convivència entre grups socials.
 
El PRE, com a partit català que a més compta amb castellers entre la seva militància, no pot sinó unir-se a fer pinya amb totes les altres associacions, col.lectius, colles castelleres i organitzacions de tot tipus que donen suport a aquesta candidatura per promocionar-la i ajudar en l'objectiu de ser proclamada per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

El PRE es felicita de la creació de l'Ateneu Republicà de Tarragona

Des del Partit Republicà d'Esquerra volem felicitar a tots els impulsors de l'Ateneu Republicà de Tarragona, associació cultural recentment constituïda per promoure els valors del republicanisme, així com acollir activitats culturals i xerrades sobre temes de tot tipus a la ciutat de Tarragona.

L'ART és una associació, sorgida per iniciativa de la societat civil, per al coneixement i el debat polític i científic que no està adscrita a cap partit i corrent polític més enllà de la reivindicació del republicanisme com un valor cívic de posar en alça. En el Partit Republicà d'Esquerra ens alegrem de l'aparició d'un espai com aquest a Tarragona, el qual tots els que es consideren republicans poden tenir com a punt de trobada.

L'Ateneu Republicà de Tarragona té la seva seu al carrer Fortuny, n º 23, a l'edifici de la Cooperativa Obrera Tarraconense, i animem a totes aquelles persones que es consideren republicanes a participar-hi.

 Aquest dijous, l'Ateneu Republicà de Catalunya organitza la xerrada "Els origens de l'republicanisme a Tarragona" a càrrec del Catedràtic d'Història Josep Sánchez Cervelló.

Lloc: Ateneu Republicà de Tarragona, Carrer Fortuny núm. 23, 1 de Tarragona (A la Cooperativa Obrera Tarraconense)
 Data: dijous 28 octubre 2010
 Hora: 19:30 h

La generació frustrada

En els últims temps, hem viscut l'arribada de la Televisió Digital Terrestre, així com la generalització en l'ús de mitjans de xarxes socials com Facebook, Youtube, Twitter, etc... Aquesta onejada de noves formes de personalització de l’informació que rebem ha permès l'accès al públic de masses de moltes veus, ja sigui de persones o de mitjans minoritaris, que fins ara només podien donar-se a conèixer en cercles reduïts o amb moltes més limitacions.

En aquest context, també han agafat força en els últims anys alguns mitjans de comunicació, fins fa poc  desconeguts per a la gran majoria de la població, alguns dels quals es trobem profundament vinculats (tot i que de manera ideològicament molt difusa) amb la dreta espanyola més conservadora. Així, Intereconomia, Radio.es o Libertad Digital s'han pogut fer un forat entre el públic, i cada vegada més han elevat la seva veu intentant fer arribar el seu missatge a la població.

Realment, és bastant inaudit a la història recent l'aparició d'uns mitjans de comunicació així, i la sociologia que hi ha al seu darrera pot merèixer un estudi apart. Realment, és difícil d'ubicar en algun lloc en concret. Es pot resumir (i és una opinió compartida per la majoria de la població) amb què són mitjans de comunicació al servei de la dreta espanyola, encarnada en el Partido Popular, i què representen a "l'Espanya blava", que ha alimentat la profunda divisió peninsular en dos bàndols irreconciliables (tot i repetir constantment que és l'altre bàndol qui ho fa).

Tot i què aquesta vinculació sembla evident i senzilla, no acaba de ser tan evident quan s'analitza la seva manera de comunicar-se. Certament, pot portar a confusió, ja que és poc habitual veure que una cadena conservadora dediqui gran part de la seva parrilla als debats polítics (tot i no existir cap debat en ser tots els tertulians de la mateixa ideologia), i tampoc queda gaire clar veure a la classe conservadora fent servir expressions i insults propis d'adolescents exaltats, així com reafirmant-se com a "rebels", resistents contra el sistema imposat.

És complicat d'entendre aquesta paradoxa, però les circumstàncies del nostre voltant no ajuden a entendre en gran part. En un primer lloc, s'haurien d'analitzar qui són els principals potenciadors de tot aquest moviment de "conservadors rebels". Una vegada es veuen els noms i cognoms de tots aquells tertulians habituals i presentadors de programes, veiem aparèixer noms que són ben coneguts, com César Vidal o Pio Moa. Així doncs, veiem que els pseudointel·lectuals que llencen les seves consignes a l'aire pertanyen a tota aquella generació de revisionistes, que no podent acceptar la realitat que s'ha imposat sobre la historiografia i sociologia franquista (la qual ha caigut pel seu propi pes), han decidit criticar, falsear i desprestigiar amb força l'època republicana i totes les seves conquestes, esgrimint arguments sense fonament i estudis historiogràfics sense rigor científic i amb metodologies molt dubtoses, fent servir fonts falses o tergiversades.

Així, veiem com hi ha una generació que devora totes les consignes llençades per aquests pseudo-intel·lectuals com si fos fruita madura. Partint sempre de la conclusió, buscant només proves que la corroborin (siguin veritables o no, tot i que majoritàriament es dona la segona opció), aquestes investigacions s'assimilen de manera acrítica, considerant la seva autenticitat indubtable pel simple fet de ser diferents de la opinió "establerta". D'aquesta forma, veiem com s'ha girat la truita, i com ara els què lluiten contra la veritat "establerta" i que són uns rebels "incompresos" són tots aquells que abans es reafirmaven per mitjà de dictadures sanguinàries o de règims ultra-conservadors de democràcia limitada o directament nul·la.

Per tal d'explicar aquesta anomalia, hauriem d'analitzar per què tota aquesta gent ha necessitat el sorgiment d'aquesta "història ficció" i de crítica indiscriminada i irracional contra tota obra de qualsevol govern que no pertanyi a l'època de Jose Maria Aznar. Certament, entendre aquesta època és clau per tal d'entendre tota aquesta generació. La política és un ingredient clau, amb  la "modèlica" Transició idealitzada fins el màxim, veient-se com a intocable i sacrosanta, tot i en el passat haver sigut rebutjada per tots aquells dels quals en són hereus (queden per la memòria col·lectiva els articles de finals dels 70 d’un jove Aznar posant a la picota a la Constitució Espanyola del 78). 

Així, el llarg mandat del PSOE dels 80 i 90, amb els seus repetits errors que van portar al seu propi esfonsament, és vista com una època "fosca" a on es trobaven silenciats, equiparant-la a una dictadura, veient-ho com el seu propi símil del franquisme. El fet és que la caiguda de la falsa esquerra del PSOE va ser per esfonsament i no per derrota, ja que les el·leccions del 96 van ser perdudes pel PSOE, no guanyades pel PP. Tot i això, aquest moment és considerat per tota aquesta generació com una "victòria", equiparable a la victòria dels franquistes de 1939. 

Així, l'experiència de poder del PP es va caracteritzar per una "xuleria" i despreci generalitzat a l'oposició, veient-se legitimadíssims pel fet d'haver "guanyat" unes el·leccions.

Tot i això, les coses cauen pel seu propi pes, i vam veure com aquest règim de sobèrbia i prepotència va derrumbar-se de manera dramàtica després dels atemptats de l'11-M. Així, el PP ha tornat al mateix paper que va tenir durant gran part dels 80 i dels 90, la d'una oposició irracionalment crítica, obsessionada amb l'arribada al poder. La diferència entre l'actual i l'anterior és una forta frustració, un complexe d'inferioritat sense intencions d'autocrítica.

Així, veiem com tots aquest nous "rebels" poden ser anomenats "La generació frustrada". Una generació que necessita alimentar la seva autoestima perduda amb tota aquesta informació parcial i, malauradament, en molts casos falsa. Així veiem com a la majoria de països, fets semblants a l'11-M han creat una fraternitat estatal, una "reunió darrera de la bandera", i aquí ens ha portat cap a una major divisió, cap a un revisionisme grotesc dels fets que busca la culpabilitat del centre-esquerra i el nacionalisme perifèric per mitjà d'esgarrifoses teories conspiratòries, pròpies de la ment d'un psicòpata incapaç de articular un sentit crític del món més enllà de la seva conveniència, sense autocrítica de cap mena davant les seves própies errades, que sempre són culpa d’altres.

"La generació frustrada" s'obre pas en els mitjans de comunicació. El llenguatge adolescent, la premeditada condescendència paternalista davant la gent que no pensa com ells, la sobèrbia, la manipulació informativa i les falsedats historiogràfiques són ingredients d'un enorme pastís impossible de digerir. I el més complicat és que aquesta generació està convençuda efectivament de ser una generació rebel, gairebé anti-sistema, que lluita per la veritat i que considera el govern pro-liberal del PSOE com una dictadura estalinista. Tot el què no sigui la seva pròpia informació acrítica és mentida, i tot és culpa del govern socialista i dels seus tractes amb els partits nacionalistes i la omnipresent ETA. I, no oblidem tampoc, que el futbol és vist com a molt important, vinculant-ho directament amb la política i considerant moltes vegades el Real Madrid com al seu buque insígnia, fent una barreja entre esport i política pròpia de joves sense cultura democràtica.

La pregunta ara estarà en com evolucionaran aquest "adolescents pòstums": si ens trobem amb una anomalia temporal, o si són tota una nova generació, fet que ens portaria cap a temps realment foscos, amb una societat moguda per populismes demagogs i per un intelectualisme fals recolzat en una cultura absent.

 

Enric Cardona García

Partit Republicà d'Esquerra