dimarts, 3 d’agost del 2010

Ens donem a conèixer


Els afiliats del Partit Republicà d'Esquerra estem fent campanya constantment per a donar a conèixer el PRE entre els catalans i fer-los arribar els nostres plantejaments polítics i els nostres posicionamients sobre els problemes i reptes que té la societat avui en  día, així com per augmentar el nombre de simpatizants i afiliats.

A Tarragona des de fa setmanes s'ha començat el repartiment de tríptics, son centenes els tríptics que hem repartit per la ciutat, així com en altres poblacions de Catalunya on el PRE té militants actius.

El PRE és un partit que està obert a la societat i en el que qualsevol persona que se senti propera als nostres ideals pot col·laborar, si vols fer-ho pots escriuren's a preirtarragona@gmail.com per demanar més informació o per saber com podries col·laborar amb nosaltres.


diumenge, 1 d’agost del 2010

Exposició República! Cartells i cartellistes [1931-1939]


El cartellisme polític va ser un dels mitjans propagandístics més eficaços de la dècada dels trenta, al costat de la premsa escrita i la ràdio. Va ser una arma ideològica de primera línia, tant per a les dretes com per a les esquerres. Els cartells, editats per tota mena d’institucions, entitats i partits polítics, portaven diàriament i de manera efectiva el seu missatge a milers de ciutadans. Avui són un testimoni excepcional de la intensa activitat política i social, així com dels nous corrents artístics, d’una dècada decisiva en la història del segle XX. 

L’exposició ha estat produïda conjuntament pel Museu d’Història de Catalunya, el Programa per al Memorial Democràtic del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya i el Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona. 

Del 31 de juliol al 22 d'agost de 2010
Sala de baix del Casal Municipal d'Arnes

dilluns, 12 de juliol del 2010

El PRE davant la manifestació del 10 de juliol

El Partit Republicà d'Esquerra, davant la situació creada amb la sentència sobre l'Estatut del Tribunal Constitucional i la manifestació convocada el 10 de juliol, manifesta que:

-El PRE, com a partit catalanista i federalista, rebutja contundentment la sentència del TC que invalida part de l'Estatut referendat pels ciutadans de Catalunya i que suposa un retrocés en les aspiracions d'autogovern de Catalunya. La sentència mostra una vegada més el caràcter centralista i retrògrad de les institucions del règim, amb part del sistema judicial encara anclat en el passat.

- Rebutgem també, la incoherència i la ineptitud dels partits catalans majoritaris que, amb uns líders mediocres i sense projecte, han utilitzat l'Estatut com una arma llençívola que ha sigut objecte de pactes, personalismes i interessos partidistes. Durant tot el procés estatutari no han sabut estar a l'altura de les circumstàncies i han buscat el profit electoral d'un estatut que s'ha fet sense plantejar la qüestió de fons, que és la superació de l'estat de les autonomies, i per tant, del propi règim.

- Els republicans creiem que l'única via per a millorar l'autogovern de Catalunya és mitjançant una oposició frontal i sense ambigüitats de les forces catalanistes al règim monàrquic actual basat en la Constitució de 1978, fent pinya amb els partits amb aspiracions federalistes de la resta del estat per a superar la situació actual i construïr un marc legal nou basat en una 3ª República, amb una organització federal basada en l'expressió democràtica dels desitjos de la ciutadania, i en el respecte i la fraternitat de tots els pobles ibèrics, en la màxima expressió de les seves aspiracions d'autogovern.

- Recolzem amb matisos la convocatòria de manifestació del 10 de juliol, perquè la classe política catalana l'utilitzarà com a arma electoral o com a enfrontament Catalunya-Espanya; i considerem indecent que des d'un govern que mai ha escoltat les manifestacions ciutadanes contràries, es demani ara, per boca del seu president, que la ciutadania es manifesti al carrer.

- Demanem a la ciutadania que, deixant al marge els partidismes, es manifesti en contra d'una sentència, presa per un tribunal deslegitimat de cap a peus, que vulnera una decisió democràtica presa pels catalans i que ha de ser respectada en democràcia pel poble, i animem a tothom qui pugui anar a la manifestació a marxar portant tant la bandera de Catalunya com la de la república.

Divendres 9 de juliol 2010
Partit Republicà d’Esquerra
http://ir-pre.es

divendres, 9 de juliol del 2010

L'Estatut i el problema de fons


Amb la sentència del Tribunal Constitucional i el conflicte obert per la compromesa situació en que deixa l'encaix de Catalunya a Espanya amb la darrera retallada d'un Estatut que queda reduït i desvirtuat en gran part respecte al que va referendar el poble de Catalunya l'any 2006, s'ha posat de manifest quelcom que des del PRE hem remarcat des que es va iniciar l'aventura de la reforma estatutària, que és impossible avançar cap a un millor autogovern de Catalunya, ni molt menys cap a una organització federal, mentre seguim acceptant la Constitució del 1978 com a marc legal vàlid, amb tot el que aquesta representa. El resultat és que alguns punts importants que plantejava el text, com la importantíssima qüestió del finançament o la creació del Tribunal de Justícia de Catalunya han quedat anul·lades.

Sense entrar en el debat sobre la seva legitimitat, a ningú se li escapa que el Tribunal Constitucional ha presentat un espectacle esperpèntic, amb quatre anys d'espera, jutges recusats i d'altres que havien caducat el seu mandat, així com amb la descarada politització d'aquest òrgan i la ideologització dels seus membres. Per altra banda, la sentència no és cap sorpresa, per molt que la classe política catalana reaccioni com si res d'això s'hagués pogut preveure. Des del principi, l'intent d'ampliar l'autogovern de Catalunya aprovant un estatut en un clima d'oberta hostilitat a les institucions de l'Estat va ser una aventura arriscada, sobretot perquè no es va voler qüestionar el marc legal vigent prèviament. Ara estem veient que era un error.

Cal remarcar que tampoc es percebia aquesta qüestió de la reforma estatutària com a prioritària per part de la societat catalana, tal i com va demostrar la baixa participació en el referèndum (que no va arribar al 50% dels electors) però una generació de polítics mediocres i sense ideologia van fer bandera de l'estatut durant una legislatura en la que es va parlar de poca cosa més. Entre campanya i campanya i les promeses buides de Zapatero,  es va redactar un estatut espès que malgrat no ser cap panacea, sí que suposava un pas endavant cap a un autogovern efectiu i un millor finançament, alhora que es deixava clar que l'estat de les autonomies és un nyap que no rutlla ni satisfà les necessitats del país. Però no es va explicar a la societat catalana que era molt difícil que aquesta aventura sortís bé, no tant perquè l'Estatut fos anticonstitucional sinó perquè està clar que mentre seguim vivint en un règim que segueix identificat amb bona part dels valors del franquisme les institucions del règim batallaran per a fer fracassar qualsevol aspiració de més autogovern de Catalunya. Des del catalanisme calia plantejar obertament un trencament amb el marc legal vigent abans de fer un nou estatut que augurava retallades per totes bandes.


Però sembla que el Sr. Montilla, el seu partit, i bona part de la classe política catalana, per molt indignats que estiguin, es neguen a reconèixer aquesta qüestió tan senzilla i segueixen donant cops de cap contra la paret constitucional, entestats en creure que es pot fer “federalisme” de pa sucat amb oli amb el règim actual. A l'altre extrem, els que veuen el referèndum d'independència com a única sortida, tampoc volen reconèixer que el marc legal vigent i el clima polític farien fracassar estrepitosament una tentativa d'aquest tipus, ja que de poc serviria que hipotèticament Catalunya votés a favor independència si aquest referèndum resulta il·legal, si el dret a l'autodeterminació no està reconegut. Ni el discurs dels autonomistes (que malgrat la indignació segueixen reconeixent la carta magna del 78) ni el dels independentistes (que plantegen una ruptura amb Espanya sense pensar en les conseqüències) està afrontant el problema de fons, que és la impossibilitat d'afrontar canvis reals en el règim actual. Mentrestant només s'està venent fum a la ciutadania, o potser rescabalar vots per a les properes eleccions, en les que tothom escombra cap a casa.

Pel que fa als catalans que vam votar l'Estatut, la gran majoria ens preguntem de què serveix haver votat un referèndum que després resulta que no és vàlid ja que es qüestiona a posteriori la seva constitucionalitat. Al ciutadà li dóna la sensació de que li prenen el pèl, i tot plegat ens porta a qüestionar molt seriosament una vegada més la qualitat de la nostra democràcia, i potser a arribar a la conclusió de que la “democràcia” actual no és tan democràtica. Sobre el pla teòric, el poble té la sobirania, el vot de la ciutadania expressat en un referèndum dóna tota la legitimitat a una decisió política, i si resulta que és anticonstitucional, és que alguna cosa passa amb aquesta constitució. Les constitucions no son sagrades, ni monolítiques ni inamovibles, i la que tenim actualment va ser aprovada en condicions molt qüestionables. No seria hora de dir amb franquesa que aquesta carta magna no satisfà els desitjos del poble i que s'ha de revisar?

Des de la nostra perspectiva federalista, el futur de l'autogovern de Catalunya passa per canviar primer el règim i acabar amb un marc legal que no permet aprofundir en l'autogovern ni que Catalunya es senti còmoda dins Espanya, per plantejar a continuació i en el marc d'una Tercera República una organització territorial federal, des de la base d'una nova carta magna, realitzada sense pressions, amb plena responsabilitat democràtica, adaptada als nous temps i que permeti les màximes aspiracions d'autogovern dels pobles ibèrics, incloent el dret a l'autodeterminació. És necessari trencar radicalment amb els mites de la transició, reconèixer que fa 30 anys les coses no es van fer ni tan consensuadament ni tan democràticament com ens volen fer creure. Només d'aquesta manera es pot garantir una sortida a les aspiracions del poble de Catalunya, siguin les que siguin.
  
 
Ramiro Gil Morel

Secretari general del PRE-IR

www.ir-pre.es

dimecres, 30 de juny del 2010

Izquierda Republicana no torna al laberint comú de IU



Izquierda Republicana, una vegada més, es veu en l'obligació d'informar a l'opinió pública sobre la falsedat de certs comentaris apareguts en algun mitjà de comunicació en relació al fet que hagi de reintegrar-se o fusionar-se amb Izquierda Unida. 


És aquest un pas que IR en absolut s'està plantejant en aquests moments, ja que està immersa en un treball de plena autonomia política, encara que això no exclou de cap manera possibles coalicions electorals per tal d'aconseguir l'avanç de les polítiques radicalment d'esquerres en el nostre país, en el futur proper, i sempre que la seva militància així ho decideixi democràticament, en els preceptius referèndums interns sobre la nostra política d'aliances.

Sí és cert que un grup d'ex-militants del partit, diversos d'ells expulsats per faltes greus, intenten, amb una esgarrifosa manca de virtut pública que se li ha de requerir a tota persona que proclama ser republicana, usurpar les sigles d'aquest vell partit que segueix renovant contínuament la seva saba i no cessa en presentar a la societat alternatives polítiques i econòmiques dignes de tal nom, començant per reclamar una república d'esquerres sense ombra de neoliberalisme o nostàlgia alguns.

Aquestes persones, que segueixen intentant agafar il·legítimament el nostre nom, tenen encara pendent retre conte pública sobre què han fet amb el patrimoni interceptat a IR per la dictadura franquista i retornat fa vuit anys per l'Estat, ja que mai han revelat documentalment on ha anat a parar aquest patrimoni, de 512 milions de les antigues pessetes. Igualment segueix oberta la via penal judicial contra ells per falsificació documental, ja que el arxivat de les diligències prèvies està recorregut davant l'Audiència Provincial de Madrid, que ja va estimar indicis de delicte i va ordenar l'inici d'aquestes diligències. Aquest recurs però, està a l'espera de resolució, i per tant, en absolut s'ha tancat.

No fa gaire s'ha celebrat, segons alguns rumors, una reunió la qual semblaria que han anomenat "congrés extraordinari"; un altre més en molt poc temps, de manera que aquestes reunions il·legítimes ja no són extraordinàries en cap sentit, sinó la seva ordinària manera de prosperar en l’empantanegada política espanyola.

Aquesta gent va religiosament a les assemblees de refundació d'IU, sense major anàlisi, quan IU, interessada en acollir i deglutir, tal com ja va fer en el seu moment amb IR -motiu pel qual IR va sortir d'IU el 2002 -, a totes les forces que vulguin entrar en el seu abraç de l'ós, els rep condescendentment sense preguntar pels seus antecedents, penals o no, en la fe que l'esquerra és una simple suma d'adjectius i noms, sense explicar quin acomodament tindrà cadascú en la seva estructura, aparentment lliure dels seus vells tics i contradiccions, que projecta presentar a l'electorat de gairebé tota Espanya. En els pròxims comicis autonòmics catalans, aquesta refundació encara estarà en bolquers ideològics i organitzatius, ja que no està previst el seu debut fins 2012.

Finalment, Izquierda Republicana un cop més expressa públicament que obre els seus braços a tota aquella persona republicana, radical d'esquerres -com les que militen en altres països europeus-, que crea en la màxima horitzontalitat democràtica interna possible, i que tingui la virtut cívica típica del republicanisme, és a dir, honradesa en la vida pública i privada com a militant i com a membre d'un partit polític. Els rebem amb alegria fraternal per mobilitzar per una altra societat, per un altre país, que no només és possible, sinó exigible.

Secretaria de Comunicació d'Izquierda Republicana

dimarts, 15 de juny del 2010

Manuel Azaña: Vida i Destí, curs d'estiu a l'URV


Amb motiu del 130è aniversari del naixement i del 70è de la mort d'Azaña, un dels fundadors d'Izquierda Republicana, es tracta de fer una reflexió general de la figura del ministre, cap del Govern i president de la Segona República espanyola des d'una doble perspectiva: República i Guerra Civil perquè ens trobem amb dos Azañas, l'home reformista i políticament actiu que va encarnar el règim republicà, i el polític amortitzat que, pres de una forta malenconia, no va tenir poders però tampoc la saviesa per defensar com calia l'interès de l'Estat republicà i d'Espanya.

Comptem amb molts acadèmics, especialistes prestigiosos del període, per aprofundir en els aspectes menys coneguts de la biografia personal i el tràgic desenllaç. En el curs es tractara del seu esforç per modernitzar l'Estat amb el sol instrument de les raons i els vots dels ciutadans, com correspon a un demòcrata de fermes conviccions polítiques. Estudiarem la gran conspiració de les forces més reaccionàries per allunyar-lo del poder, el mite de l'adscripció a la maçoneria, les reformes educatives i culturals, convençut que aquest aspecte seria decisiu per a l'estabilització de la democràcia a l'Estat, les complexes relacions amb els militars i l'Església, la seva concepció de la justícia, de l'Estat i de l'articulació nacional, l'evolució intel.lectual i política amb Catalunya durant la República i la guerra i també amb el País Basc, per concloure amb el seu tràgic exili i la mort, assetjat per la policia franquista, i el seu llegat polític i moral per als joves d'avui.

També es farà una taula rodona "La democràcia republicana", amb Ángeles Egido, Antonio Elorza, Alberto Reig Tapia i Josep Sánchez Cervelló; i es projectaran dos documentals ("Azaña: una vida para la República" i "Casas viejas").
 
 
Les conferències seràn:
 
  • "La trajectòria vital d'un republicà" per Ángeles Egido León, catedràtica d'Història Contemporània de la UNED
  • "Auge i agonia de la raó", Antonio Elorza, catedràtic de Ciència Política de la Universidad Complutense de Madrid
  • "Demonitzar un polític: teoria i mètode", Alberto Reig Tapia, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
  • "Els militars i la República", Gabriel Cardona, professor emèrit de la Universitat de Barcelona
  • "L'Església i la Segona República", Manuel Fuentes i Gasó, director de l'Arxiu Arquebisbal de Tarragona
  • "Azaña i la maçoneria", Santiago Castellà, professor titular de Dret Internacional Públic de la URV
  • "Azaña, el valor de l'educació i la cultura", Juan Sisino Pérez Garzón, catedràtic d'Història Contemporània de la Universidad de Castilla-la Mancha.
  • "Azaña, justícia i república", Glicerio Sánchez Recio, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat d'Alacant.
  • "Azaña i Catalunya (1931-1936)", Josep Pich i Mitjana, professor titular d'Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
  • "Azaña i la Generalitat durant la guerra", Josep Contreras, historiador de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
  • "Nació i Estat en Manuel Azaña", Andrés de Blas, catedràtic de Ciència Política de la UNED.
  • "La Segona República i la cuestió femenina (1931-1939)", Montserrat Duch Plana, professora titular d'Història Contemporània de la URV.
  • "Azaña entre la guerra i la pau", Fernando Hernández Sánchez, professor d'història contemporània de la Universidad Autónoma de Madrid.
  • "Azaña: exili i llegat", Josep Sánchez Cervelló, professor titular d'història contemporània de la URV.

dimarts, 1 de juny del 2010

El PRE a la manifestació per l'educació pública


 
El Partit Republicà d’Esquerra va estar present a la manifestació contra la política educativa del Govern de la Generalitat que va recórrer els carrers barcelonins la tarda del dissabte 29 de maig.
La protesta contra les retallades del pla d'austeritat i la precarietat educativa provocada per les mesures que es deriven de la llei impulsada pel conseller Maragall, convocada per diverses centrals  sindicals i recolzada pel PRE, va ser seguida per centenars de persones que durant tot el recorregut van corejar lemes contra la precarietat en el sistema públic d'educació, demanant la dimissió del conseller Maragall i exigint la retirada de les mesures del pla d'austeritat que afecten al sistema educatiu.
Les pancartes, molt nombroses en la marxa, mostraven la indignació de professors, pares, mares i alumnes amb la nova llei, atacant al calendari escolar que es vol imposar, denunciant les retallades de plantilla i caricaturitzant en clau satírica al conseller Maragall i les seves mesures educatives. També diverses banderes republicanes van onejar durant la manifestació, simbolitzant la unió de la lluita per la república amb la reivindicació d'un sistema educatiu públic de qualitat i que garanteixi la igualtat d'oportunitats i la cohesió social.
Al final de la protesta, es va llegir el manifest acordat pels sindicats organitzadors en el qual s'exigia al Govern català que aturés les mesures previstes així com les retallades i els tancaments de centres i que prengués una dotzena de mesures concretes que permetrien millorar la qualitat del sistema educatiu públic, que anaven des de l'increment de plantilles i la reducció del nombre d'alumnes per aula i el manteniment del sistema democràtic d'organització dels centres a l'aturada del nou calendari escolar. 
 
Partit Republicà d’Esquerra


Comparteix-ho