Ens cal una alternativa. Ara, República. Vota PRE-R

Coneix el Programa Electoral del Partit Republicà d'Esquerra - Republicans

La candidatura de Partit Republicà d’Esquerra - Republicans a Tarragona

Per a les eleccions generals del 20 de novembre, les llistes de candidats per Tarragona de PRE-R  al Congrés i al Senat estan constituïdes per ciutadans que volen portar a les institucions on es prenen decisions que ens afecten a tots solucions que no siguin agressives cap a els treballadors i les persones més desfavorides de la societat, i facin pagar la crisi als que la han provocat, així com per a portar a les institucions una veu republicana per a denunciar les injustícies, la manca de democràcia real i tots els problemes que hi ha plantejats actualment a la societat i que uns partits caducs i que viuen d'esquena a la societat no saben ni volen afrontar, més preocupats per lucrar-se a ells mateixos i als seus amics que en oferir propostes per sortir de la crisi actual.

La candidatura al Congrès dels Diputats està encapçalada per Luis Iglesias, becari d’investigació a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de l’Universitat Rovira i Virgili. Nascut a Salamanca fa 26 anys, és llicenciat en Química i parlant de 4 llengües. A més a més de casteller i vocal de la Junta del Ateneu Republicà de Tarragona, actualment és secretari de comunicació del PRE.

Al Senat el candidat de PRE-R és David López, militant del PRE nascut a 1992, és estudiant de filosofía a la UAB i té estudis de formació profesional en gestió forestal i conservació del medi ambient.

La coalició PRE-R té el suport de partits republicans i d’esquerra que s’han federat per donar impuls a una alternativa política nova progressista, oberta i participativa, sota el nom de Republicanos, i donen suport Partit Republicà d’Esquerra, Izquierda Republicana, Unión Republicana, Acción Republicana Democrática Española, Movimiento por la Unidad del Pueblo – Republicanos, així com associacions republicanes i ciutadans a títol individual desencantats amb els partits alternants i indignats amb la situació política i econòmica actual. La federació es presenta aquestes eleccions a Madrid, València, Alacant, Cantàbria, Múrcia, Huelva i Ávila.

Candidatura de PRE-R al Congreso de los Diputados

1. Sr. Luis Iglesias Pérez

2. Sra. María del Pilar Salguero Lafuente

3. Sr. Juan Carlos González García

4. Sra. Martina Gil Morel

5. Sr. Aleix Ruiz Falques

6. Sra. Carmen María Torres Costa

Candidatura de PRE-R al Senado

1. Sr. David López Farres

Esquerra: Luis Iglesias, candidat al Congrés
Dreta: David López, candidat al Senat

PRE-R es presenta a Tarragona

Després de setmanes d'intensos esforços dels nostres militants i simpatitzants per recollir les signatures que ens exigeix la nova Llei electoral, la Junta Electoral ens ha impedit presentar-nos a les circumscripcions de Girona, Barcelona i Lleida, per haver-nos anul·lat moltes de les firmes que havíem presentat (per varis motius) i sense cap possibilitat de rectificació en el període de subsanació d'errors, ja que en una circular del dia 20 d'octubre la Junta Electoral Central ha dictat que no és possible aportar més signatures en el plaç de subsanació d'errors en les candidatures per substituïr aquelles que ens han anul·lat. Això vol dir que les candidatures del PRE-R han sigut vetades a excepció de la que es va presentar a la circumscripció de Tarragona.

Deixant de banda el que evidentment és una norma absolutament injusta i antidemocràtica, el PRE és un partit amb recursos humans i materials limitats, entre altres coses perquè tots nosaltres tenim compromisos laborals i familiars i no som professionals de la política, sino que dediquem part de la nostra vida a lluitar per unes idees, i no sempre disposem del temps suficient per a recollir els milers d'avals que ens demanen, i encara menys en un període de tan sols 20 dies. El fet de no poder aportar més avals en el període de subsanació ens deixa en una situació d'indefensió manifesta, sense poder solventar les deficiències en les signatures anulades.

Sí que hi haurà candidatura del PRE-R a la província de Tarragona, on centrarem a partir d'ara i fins el 20-N tots els nostres esforços per a fer un paper digne i difondre el nostre projecte.

Es pot considerar, per tant, que les eleccions del 20-N no són democràtiques, ja que per primera vegada, no es podràn presentar molts partits que havien estat fins ara a les meses, entre ells el nostre. Lamentem no poder-ho fer, i la decepció que tots els nostres votants poden tenir a partir d'ara, però us assegurem que hem fet tot el que era a les nostres mans per a presentar-nos i prometem fer tot el possible per a créixer, i d'aquí a 4 anys ser més forts i poder presentar-nos amb totes les garanties.

Agraïm a totes aquelles persones que han col·laborat amb la seva signatura -per internet, al carrer, a les manifestacions-, i els demanem que no deixin de donar-nos el seu suport en el futur, prometent que seguirem lluitant pel que creiem, malgrat els obstacles i les lleis injustes que el sistema ens pugui imposar i que creiem necessari combatre als tribunals.

Llibertat, Igualtat, Fraternitat

Ramiro Gil Morel

Coordinador General del PRE

La coalició Partit Republicà d’Esquerra – Republicans s’assegura la presència a les eleccions a Tarragona i Lleida

Els representants de la candidatura Partit Republicà d'Esquerra - Republicans (PRE-R) han lliurat en el dia d'ahir les respectives acreditacions i avals d'electors d'aquestes províncies, de manera que, si no hi ha cap impediment inesperat, en ambdues circumscripcions es podrà votar l'opció republicana.

Dubtes a Barcelona i rebuig de la candidatura a Girona

No obstant això, a Barcelona s'està a l'expectativa ja que s'han lliurat un nombre d'avals inferior al requerit i s'espera un pronunciament de la Junta Electoral per saber si se'ns exclou del procés electoral. Pitjor situació s'ha plantejat a Girona, atès que, amb quatre cinquenes parts dels avals en mà, s'ha denegat tan sols la possibilitat de registrar la candidatura, de manera que se'ns ha negat el dret a presentar-nos, basant-se en la antidemocràtica i arbitrària mesura de sol·licitar presentar avals per poder concórrer a les eleccions, que a part de perjudicar-nos greument, posa en relleu la manca d'un criteri unificat entre les juntes electorals, cosa que considerem un despropòsit i un disbarat jurídic, sent fruit de la improvització amb la qual se'ns ha imposat aquest nou requisit electoral.

Fora de Catalunya, la candidatura Republicanos ha aconseguit reunir els avals necessaris a Madrid, València, Alacant, Múrcia, Huelva, Cantàbria i Àvila, cosa per la qual ens felicitem i que ens anima per seguir treballant també aquí per portar la opció república a les urnes.

Cal expressar també el rebuig i la preocupació que ens causa com s'està tergiversant cada dia més el significat de la paraula democràcia, ja que la novetat de la recollida d'avals no suposa sinó una mesura que afecta tots els partits polítics que volem exercir el nostre legítim dret a concórrer a les eleccions, violentant així, una vegada més, la suposada igualtat de condicions per les quals accedeixen a les eleccions les diferents candidatures, com ja passa amb l'accés als mitjans de comunicació.

A partir d'ara la coalició PRE-R pot per fi dedicar-se plenament a l'activitat d'un partit polític en temps electoral, i treballarem per presentar i donar a conèixer als votants una opció electoral republicana, federalista, laica i d'esquerres que es constitueix en alternativa al sistema econòmic i polític actual.

Partit Republicà d'Esquerra - Republicans

El PRE i 'Republicanos', units el 20 de novembre

Després d'assistir a l'assemblea de 'Republicanos' celebrada a l'ateneu de Madrid el dia 1 d'octubre passat, el PRE ha acordat, junt amb Izquierda Republicana, presentar-se a les eleccions en aliança amb aquesta federació republicana, en un intent de presentar una candidatura unitària capaç d'aglutinar tots els republicans de l'Estat en un front comú i unitari per a les generals. A Catalunya, el PRE es presentarà en coalició amb Republicanos, amb un programa clarament d'esquerra alternativa i amb solucions per a la crisi política, econòmica i social que estem vivint en aquests darrers temps, solucions que estan representades pel gran canvi que ha de suposar la III República, l'únic projecte polític capaç de generar una il·lusió de canvi que remogui les estructures d'una vergonyosa monarquia borbònica anclada en el franquisme i que condemna el nostre país a la indignitat, afavorint un sistema explotador, on el ciutadà no exerceix cap mena de control polític i que difícilment es pot anomenar democràcia.

El 20 de novembre és una data clau ja que el context actual de destrucció directa de l'estat del benestar i de les conquestes socials dels nostres avantpassats forma part de l'agenda dels dos principals partits parlamentaris, i la resta no mostren cap veu prou crítica ni prou contundent contra aquesta intolerable agressió als nostres drets. Per aquesta raó cal, ara més que mai, una veu valenta al parlament que denuncii els abusos del poder i del sistema, i que sigui capaç al mateix temps de proposar una alternativa viable i generar un impuls ciutadà que aturi aquesta situació. Per això el PRE està fent tot el possible per ser present en aquestes eleccions.

Empenta i ímpetu de l’indignació

 

Des de fa poc més d'un mes es parla, i molt, de Democràcia Real Ja, un heterogeni moviment ciutadà amb gent de totes les edats i de moltes tendències, que ha aglutinat al voltant d'una sèrie de reclamacions que posen en dubte el sistema polític i econòmic vigent.

Major aprofundiment de la democràcia, tocada per la manca de transparència i les limitacions estructurals del model actual, reclamacions que s'adrecen directament contra una classe política condescendent de les seves pròpies mesquineses i atrinxerada en els seus privilegis, una classe política que entre la mediocritat, la incapacitat de buscar l'interès comú més enllà de les necessitats de l'elit econòmica o de la tàctica partidista, i els seus impunes i contínues corrupteles, ha aconseguit esgotar la paciència d'una majoria social que ja els identifica com una part dels problemes i no de les solucions. I també reclamacions que no demanen, exigeixen, sense embuts i de forma inequívoca i contundent, que la sortida de la crisi no passi per arrasar amb el que queda de l'estat del benestar, ja malmès entre retallades i reformes laborals, i que els culpables de la mateixa (amb els banquers al capdavant), paguin el dany causat i no que, com fins ara, es serveixin de les ajudes rebudes per a fer xantatge i saquejar l'estat.

Aquest moviment, que té els seus orígens en iniciatives sorgides d'internet que van desembocar en les mobilitzacions del 15 de maig, va trobar la seva continuació en les acampades que es van estendre com la pólvora per tots els racons de la geografia espanyola, sense banderes i sense més arma que la resistència, pacífica però indestructible, per exercir les seves protestes. Aquestes no van fer més que créixer quan es va intentar reprimir el moviment, despertant una resposta fraternal de solidaritat amb els agredits que va donar fermesa al col·lectiu dels indignats, que van ser refinant els punts de partida del moviment, de forma assembleària en cada municipi, per donar a les propostes inicials definició i contingut.

Poc temps va trigar el moviment del 15M en tenir ressò internacional, rebent suports des de multitud de racons del món. En diverses ciutats europees i de la resta del món, espanyols residents a l'estranger i altres persones es van solidaritzar amb el moviment.

Ara, les protestes estan evolucionant en la seva articulació, veient el desmantellament de les acampades permanents, sense que això signifiqui ni molt menys que els indignats marxin a casa seva. Encara queda molt per aconseguir com per aturar-se, i continua havent motius, és clar que sí.

Ahir, el congrés dels diputats va rebutjar, per enèsima vegada, la dació en pagament de l'habitatge, mesura que beneficia exclusivament al sector bancari, i les seves senyories van rebutjar publicar la llista de grans evasors embolicats en l'escàndol de frau fiscal a Suïssa. Durant el matí d'avui el Parlament decidia sobre la llei òmnibus, artifici jurídic destinat a destrossar diverses desenes de lleis d'una tacada, es pretenia votar avui mateix per evitar incòmodes debats públics sobre la conveniència de les mesures, i de pas alleugerir el pes de les arques públiques reduint la despesa en sanitat i educació, cosa que es tracta com un caprici prescindible des del govern català. Bé, o depén amb qui, sempre estan disposats a fer alguna excepció. Aquestes retallades han provocat que avui milers de ciutadans hagin vist bé l’idea d’envoltar al Parlament, donant-se la paradoxa que el poble envolta al centre on es reuneixen els que diuen que els representen, a manera de confrontació ideològica, més enllà del dialèctic. Finalment i donada la pressió existent, s'ha decidit deixar la votació per un altre dia.

 Aquests fets, que ocorren el dia que es compleixen 34 anys de les primeres eleccions generals, unes eleccions a les quals Izquierda Republicana va tenir prohibit concórrer per la seva condició de partit que qüestionava la monarquia, cosa que el règim postfranquista no podia tolerar, contextualitzen les protestes en aquest succedani de democràcia en què vivim.

I el proper diumenge 19 estem tots convocats a manifestar-nos.

Atès que qualsevol diria que als nostres il·lustres apoltronats no se'ls han ocorregut qüestions com reformar la llei electoral per millorar la representativitat, ni fer una llei de transparència que porta anys dormint el somni dels justos en algun calaix, com tampoc ficar en cintura a bancs i especuladors, així com segueixen evitant recuperar l'impost de patrimoni, o es neguen a passar les principals mesures i qüestions de calat dels darrers anys per un referèndum, previst que es recull en la constitució vigent, per veure què opinem tots de les lleis que ells dicten, per tot això, segons el parer d'un servidor, sobren motius per acudir a la cita de diumenge.

Els militants i simpatitzants del Partit Republicà d'Esquerra (PRE) no hem pogut evitar sentir complicitat amb les reclamacions expressades pel col·lectiu de indignats. Els paral·lelismes entre les reivindicacions que es realitzen des de Democràcia Real Ja i les que nosaltres incorporem als nostres programes i codis ètics, la presa de decisions a través de processos assemblearis on totes les opinions compten, la convicció compartida de la insostenibilitat del sistema actual i també la necessitat d'un canvi urgent en el funcionament de la societat, i els mètodes pacífics de denúncia i resistència que s'empren per a això ens han reafirmat a molts de nosaltres en quant a la necessitat d'implicar-nos i col·laborar amb el moviment en la mesura que ens fos possible, en la nostra condició de ciutadans.

Aportem cada un el nostre granet de sorra, per aconseguir una meta l'abast està més enllà d'una qüestió partidista, sinó que és de l'ordre d'aconseguir el bé comú per al progrés de la societat.

 
Luis Iglesias Pérez és secretari de comunicació del PRE

http://ir-pre.es

Aniversari del referéndum monarquía o república a Itàlia

Avui, Itàlia celebra l'aniversari del referèndum per escollir entre monarquía o república al any 1946.

I nosaltres, quant de temps continuarem esperant perquè se'ns pregunti el mateix?