80è aniversari de la Constitució de la II República

‎

‎"Espanya és una República democràtica de treballadors de tota classe, que s'organitza en règim de Llibertat i de Justícia. Els poders de tots els seus òrgans emanen del poble."

El 9 de desembre de 1931 es va promulgar la Constitució de la Segona República Espanyola, que va recollir les il·lusions col·lectives que va suscitar el canvi de règim polític a Espanya.

Pots consultar el texte íntegre aquí

L'ocàs del PSOE

El PSOE ha estat des de la transició un dels partits que ha copsat bona part de les institucions de l'estat, i de les seves files han sortit dos presidents de govern d'Espanya. Un partit que, amb un discurs d'ampliació de les llibertats individuals i de millora de l'accés als serveis públics, juntament amb el suport de poderosos grups mediàtics, ha mantingut en el temps una potent base electoral. Curiosament, la línia econòmica del partit, que històricament va ser marxista, va passar a la socialdemocràcia durant la transició, per anar desdibuixant-se del pragmatisme econòmic al compàs del que marcaven els cants de sirena del mercat, la banca, l’Unió Europea i la globalització, però mantenint l'aparença de partit d'esquerres que les necessitats del màrqueting electoral imposaven per conservar els seus tradicionals votants.

Això possibilitava espectacles com que, en les seves reunions col·lectives, les joventuts idealistes del partit entonessin amb el puny alçat La Internacional, colze a colze amb els dirigents que van crear les ETT, entre altres incongruències, i que molts que ens considerem d'esquerres preferíem observar des de la distància, abans que involucrar-nos en una organització com la que vèiem. No es perdia ocasió d'acusar de "dividir l'esquerra" a tots els discrepants amb el credo únic que oferia el PSOE.

L'era ZP

José Luis Rodríguez Zapatero, PSOE

L'últim membre del PSOE aixecat a president del govern, el senyor Zapatero, no ha estat aliè a aquesta praxis. Va arribar al govern el 2004 penjat a l'onada de l'oposició social contra el PP, el seu conservadorisme social i el seu llibertinatge econòmic després de dominar amb majoria absoluta. Zapatero va fer durant la seva primera legislatura alguna de les demandes més vivament reclamades en les manifestacions dels anys anteriors (sortida de les tropes de l'Iraq, fre a la LOE, paralització del Pla Hidrològic Nacional, etc).

Durant aquests primers anys de Zapatero, la banca espanyola es trobava prou entretinguda fent avantatjosos negocis en el sector de la construcció, possibilitats per lleis provinents dels governs d'Aznar, que es va preferir no tocar en l'essencial per no perjudicar un model econòmic basat fortament en el totxo i que el PSOE va assumir alegrement gairebé sense parpellejar. No es va realitzar una aposta consistent per un canvi de model en els anys en què havia recursos per fer-ho.

El ritme de construcció d'habitatges a Espanya s'havia desbocat fins a provocar el disbarat que Espanya edificava més que Itàlia, França i Alemanya juntes. Això va ser de la mà d'una escalada espectacular de l'especulació, que posava el preu de l'habitatge fora de l'abast de l'assalariat comú local, que es veia obligat a recórrer a la banca per, endeutant-se fins més enllà de la jubilació, poder tenir habitatge pròpi. També va ser un moment de fer negocis extravagants i que no s'entenien, com el del Banc d'Espanya que va vendre un terç de les seves reserves d'or en un moviment que no es va entendre molt bé en el seu moment.

Però durant la segona legislatura de Zapatero es gestava a nivell global una forta crisi cíclica del capitalisme, i el model de creixement d'Espanya anava aconseguint amplificar encara més els efectes de la crisi. Primer el govern va optar per ignorar-la, com si així deixés d'existir, es va optar per anul·lar l'Impost de Patrimoni i per regalar diners als bancs a canvi de res, sense entrar a formar part dels seus consells d'administració, ni exigir moderació en les nòmines dels seus executius, ni en la distribució del crèdit, i els bancs van aprofitar-ho. Van ser els mesos de la "desacceleració", i les caixes d'estalvis més febles començaven a caure mentre es forçava l'agrupament de les altres, però sense conseqüències per a aquells que les havien enfonsat. La nefasta gestió d'aquests moments amplificaria encara més l'efecte destructiu de la recessió. També es començava a esquerdar la imatge del tarannà de Zapatero: Iñaki Gabilondo l'acusava de mentir a la ciutadania per l'escàndol dels vols secrets de la CIA.

El cop de la banca

Alfredo Sáenz, Banco Santander

La crisi va acabar arribant amb absoluta duresa: el miracle econòmic del totxo va trencar-se estrepitosament, es va paralitzar la construcció en sec, el consum es va ensorrar i el nombre d'aturats va començar la seva escalada rumb a l'infinit. I l'equip polític del PSOE va continuar donant tombs durant mesos, a cop d'improvitzacions i ocurrències, fins que al maig de 2010 la banca i la UE decideixen donar un cop d'efecte i comencen a dirigir i dictar directament la política econòmica al govern del PSOE, sense procurar amagar les formes ni els efectes: ara és la banca la que dicta com s'ha de governar, imposant la fórmula de contraure la despesa en comptes de preocupar-se per recaptar més. I això és una cosa que l'oligarquia financera es pot permetre fer impunement per la manca d'autonomia del partit i la seva completa submissió als interessos dels bancs, cosa que el PSOE arrossega des de fa dècades.

La reacció dels bancs va ser tan aclaparadora i tan directa que va destrossar la imatge del partit polític, per deixar-lo com el que s'ha demostrat amb els seus fets, una eina més de l'elit financera per realitzar el seu projecte econòmic neoliberal.

Evolució del preu del or 2007-2011. http://goldprice.org

És tal la situació que un anàlisi del context actual i de l'evolució dels fets no deixa lloc a dubtes de com es guia el PSOE en temes que afectin els interessos dels mercats financers. Per exemple, el preu de l'or, que es va vendre el 2007 a uns 700 dòlars per unça, per "millorar la rendibilitat dels actius". Avui es compraria a uns 1750 dòlars per unça, un 150% més, el ministre responsable d'aquesta venda, el senyor Solbes, és a nòmina de la banca.

Una altra demostració flagrant d'hipocresia va ser que el 2004 Zapatero prometia l'aprovació d'una Llei de Transparència, per millorar el control dels diners de les administracions i evitar la corrupció en les institucions públiques. Va ser una llàstima que no la aconseguís tirar endavant per falta de temps. Va tornar a prometre el mateix el 2008 i també va aludir que no havia temps per a alguna cosa així, si bé sí que va trobar un moment per introduir una reforma constitucional cuinada amb premeditació i traïdoria, reforma que diu -textualment- que abans de pagar a funcionaris i pensionistes, s'ha de pagar als bancs els interessos del seu deute, i si no quedessin diners per partides com sanitat o educació, això no és un problema de l'estat.

En aquestes últimes eleccions, un ja ni pregunta si es proposava una Llei de Transparència, no fos cas que et vulguessin tornar a intentar vendre la moto. Més encara quan el candidat del PSOE ha estat un membre dels governs de Zapatero que s'ha dedicat a llançar propostes de control a la banca que ni s'han plantejat realitzar en aquestes dues legislatures, en un moment en el qual ja ningú confia en que fessin res del que diuen.

En un últim gest de supèrbia, amb les eleccions generals ja passades i amb la majoria absoluta del PP assentada, el senyor Botín ha obtingut del govern sortint ni més ni menys que l'indult a un banquer dels seus que havia estat sentenciat pel Tribunal Suprem, després d'alentir la seva causa judicial més de tres lustres. I davant d'això, el portaveu del govern, imputat per corrupció, ha optat per despatxar l'assumpte dient que "els indults el govern no els comenta". Potser espera que si a ell també li cal un indult, ningú hagi de donar moltes explicacions de per què es mereix aquesta mesura de gràcia.

Davant el present i el futur que s'acosta

L'eslògan de l'última campanya de Zapatero - la del 2008 - era "motivos para creer". La pregunta, sobre la base dels fets que cal llavors és, cal encara creure al PSOE com a instrument al servei de la societat per aconseguir justícia social? Com aquesta qüestió, en vénen al cap altres com, té sentit apostar encara pel PSOE per arribar a un sistema econòmic equilibrat que no estigui al servei d'una casta? Hi ha motius realistes per pensar que la direcció de PSOE hagi de ser capaç de tallar els llaços que l'uneixen estretament amb el poder del capital?


L'única resposta realista a aquestes preguntes és no, un no rotund, un no inequívoc que no jugui a donar esperances vanes als ciutadans en aquest partit, ja que aquesta esperança seria el pitjor dels mals que només aconseguiria perllongar el turment de la societat.

Davant d'aquest panorama, l'única sortida per a aquelles bases socialistes que segueixin il·lusionades en crear un projecte d'esquerres i que articuli una alternativa econòmica real, passa necessàriament per abandonar l'estructura del PSOE, una estructura corrompuda i inutilitzada per a un projecte de canvi, i articular, una alternativa coherent i que pugui fer front a aquesta situació actual de bancocràcia salvatge. Aquí, no tinc cap dubte, que serà on ens trobarem.

Luis Iglesias Pérez

Partit Republicà d'Esquerra - Izquierda Republicana

Valoració de les eleccions generals del 20N

A les votacions per a escollir el parlament d'aquest diumenge, la candidatura de Partit Republicà d’Esquerra – Republicans en la circumscripció de Tarragona ha obtingut 417 vots (0,12%) per a la llista al Congrés i 933 (0,28%) el nostre candidat al Senat; mentre que els nostres companys de Republicanos han arribat als 7440 vots en les altres 7 circumscripcions en les quals ens presentàvem. 

Els nostres resultats, que són modests i no ens permeten obtenir representació, cal considerar-los en un context extremadament complicat per a una candidatura com la nostra, així com complex per la delicada situació política i econòmica que travessa la societat. 

Complicat, perquè ni tan sols ens hem pogut presentar amb normalitat per l'agressiva llei electoral, llei que ens ha impedit dedicar-li més temps al treball de preparació de la campanya electoral per a dedicar-lo a recollir els avals que se'ns exigien per a poder concórrer al procés electoral, i que ens ha privat de estar també presents a Barcelona, Girona i Lleida.

A més a més, tot i aconseguir els avals que se'ns exigien a Tarragona, assolir-los no s'ha traduït en un acostament dels mitjans de comunicació que faciliti el donar-nos a conèixer entre els votants i que aquests puguin acostar-se a la nostra candidatura. 

Estem satisfets amb la campanya realitzada, si bé modesta quant a recursos disponibles, treballada al màxim de la nostra capacitat per afiliats i simpatitzants. Una campanya a peu de carrer, en contacte amb els problemes dels nostres veïns, que ens han pogut parlar de les seves preocupacions directament, les quals ens donen encara més motius per a continuar la nostra acció política i la nostra activitat de denúncia dels dèficits de democràcia i justícia social que té l'estat actual, així com de les accions del futur govern les mesures del qual, ara ja passada la campanya electoral, es comencen a albirar.

El PSOE s'ha esfondrat, castigat per un electorat que no està disposat a aguantar aquesta farsa en la qual s'ha convertit aquest partit, passant a votar a altres opcions polítiques, al vot nul o a l'abstenció. Aquest desastre ha propiciat una majoria absoluta aconseguida pel PP, que considerem suposarà una reculada en la ja malmesa situació dels serveis públics bàsics de la ciutadania, que si es compleixen les previsions, es materialitzarà en futures privatitzacions, copagaments en la sanitat i encariment de l'accés a aquesta, cosa que segurament rebrà el recolzament de l'actual govern convergent, que acompanyarà aquestes agressions a la societat amb noves retallades en allò que es trobi dintre de les seves competències.

En aquest context, és preocupant que, havent-hi una majoria social que comprèn l'emergència que suposa aquesta situació, aquestes persones no prenguin un paper actiu i conseqüent (encara que sigui dintre de les seves limitacions personals), amb la defensa del bé públic. Així, es queda la protesta al saló de casa i a les barres dels bars, on no és més que una protesta intranscendent. 

Transformem aquesta queixa inerta en activitat productiva en pro de la defensa d'una alternativa a la política, als models social i econòmic que es volen implantar, doncs en la necessitat de sumar més persones a aquesta oposició està la via que tenim per a detenir la vorágine que ens espera. Nosaltres ja estem en marxa en aquest camí. T'apuntes? 

Luis Iglesias Pérez

PRE-R Tarragona

Anàlisi de la campanya de PRE-R: Despeses, mitjans al nostre abast i bloqueig informatiu

Ara, a pocs dies de finalitzar campanya electoral, és un bon moment per fer balanç sobre com han anat aquestes setmanes i de quines perspectives hi ha per als dies que falten.

PRE-R, en un compromís per la transparència, que ens apliquem a nosaltres mateixos, publica quines han estat les seves despeses d’aquesta campanya electoral a Tarragona, única província on ens hem pogut presentar, per posar el nostre gra de sorra a la transparència en aquestes eleccions generals. En total ascendeixen a 283,48 € (47.167 pessetes de les d'abans). Aquestes diners procedeixen exclusivament de les quotes d'afiliats del Partit Republicà d'Esquerra, doncs rebutgem acudir a altres formes de financiació externa, com fan altres partits.

Aquesta despesa ha anat dirigida íntegrament a material de papereria (díptics, cartells, paperetes, fotocòpies, etc), per poder fer difusió de la candidatura, cosa que farem fins divendres a la nit. Altres despeses i necessitats són aportades directament pels militants que participen en la campanya, com poden ser la gasolina dels desplaçaments, les taules o banderes utilitzades en actes i sortides.

Amb aquest pressupost i la disponibilitat dels militants, sent treballadors i estudiants amb obligacions insalvables de complir en el dia a dia, hem de recórrer a les vies més accessibles per a la difusió amb els recursos existents. Els principals mitjans usats són internet i el carrer mateix, al llarg de tota la província, ja que és en el contacte amb els vianants on millor ens donem a conèixer i més fàcilment, en el tu a tu, podem explicar el nostre programa i projecte.

També és significatiu el seguiment nul per part dels mitjans de comunicació. Està vist que l'actual Llei Electoral (llei mereixedora d'un monument al despropòsit jurídic), només ha servit per fer una selecció massiva de candidatures, però la consecució del nombre d'avals necessaris no es correspon amb una mínima atenció igualitària dels mitjans de comunicació a totes les candidatures que es presenten, ni tan sols a nivell comarcal o provincial.

Així doncs, el PRE-R és relegat a candidatura de tercera categoria, lluny de PP, PSC i CiU, absolutament hegemònics; després d'ells, altres candidatures parlamentàries són lleument presos en consideració i, finalment, estan la resta de candidatures, com el PRE-R, les quals senzillament no existeixen per als mitjans de comunicació locals. Per molt que se'ls insisteixi en enviar les convocatòries dels nostres actes i comunicats per tots els mitjans, sempre obtenim el mateix resultat. Per això denunciem aquesta conducta dels mitjans de comunicació tradicionals que, esclaus de la partitocràcia imperant, ens marginen i arraconen, privilegiant exageradament a uns partits hegemònics en detriment del principi d'igualtat, cosa que afebleix la igualtat democràtica en el procés electoral i ens estigmatitza com a opció política.

I aquest no és un atac que ens afecti només a nosaltres, sinó que mutila, més encara, aquest règim suposadament democràtic.

Per aquest bloqueig que patim, demanem que facis promoció d’aquest enllaç, per fer arribar a la major quantitat de gent possible l’existència de la nostra candidatura.

PRE-R Tarragona

Jornada al carrer i acte electoral de PRE-R a Tarragona

Aquest diumenge, Partit Republicà d’Esquerra – Republicans ha celebrat el seu acte electoral a Tarragona al Palau de Congressos. Abans, militants del PRE van passar la matí a la cantonada entre Rambla Nova i Compte de Rius fent repartitment de propaganda electoral, amb bona acollida per part dels tarragonins.

A les 5, va començar, davant el públic assistent, el cap de llista pel Congrés, Luis Iglesias, ha fet la presentació de la candidatura, explicant qui som PRE-R, coalició del Partit Republicà d’Esquerra amb la federació Republicanos, que està constituïda per un conjunt de partits republicans d’arreu l’estat.

Després de descriure la motivació per presentar aquesta candidatura, nova i sense lligadures, completament transparent, constituïda per ciutadans lliures sense necessitat de viure de la política, es va descriure el programa polític, les línies bàsiques d’actuació de la candidatura a nivell econòmic, polític i social.

Nosaltres, com a eina a disposició dels ciutadans per portar a terme aquestes mesures que vetllin pel interès general i no només pel de una minoria privilegiada, volem desmuntar l’actual marc institucional, econòmic, polític i legislatiu, agrupat al voltant de una monarquia que fa de pal de paller d’aquest sistema, precisament fent-ho d’arrel, perquè cap reforma parcial serà duradora ni efectiva, i per això calen més republicans, més ciutadans conscients de que cal aplicar un revulsiu per aturar aquesta situació, per això cal convèncer a tothom de la necessitat de començar per aquí per quasevol reforma profunda de la situació actual.

Després del discurs, es va continuar fent un col·loqui amb els presents a la sala, al qual qui ha volgut ha plantejat les seves dubtes i preguntes sobre aspectes concrets de l'actualitat i les propostes electorals.

PRE-R Tarragona

Acte electoral a Tarragona del PRE-R

Aquest diumenge, la candidatura electoral Partit Republicà d'Esquerra - Republicans realitzarà un acte de presentació de la seva candidatura a les eleccions generals a Tarragona.

L'acte es farà al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, aquest diumenge 13 de novembre a les 17 hores. La presentació de la candidatura anirà a càrrec d'en Luis Iglesias, cap de llista de PRE-R al Congrés dels Diputats. Abans i després del acte es posarà a la venda material republicà, com samarretes, banderes, mocadors...

Els membres de PRE-R estaràn a la matí instalats al carrer Compte de Rius, cantonada amb la Rambla Nova, repartint propaganda electoral per donar a conèixer la candidatura de PRE-R a la ciutadania de Tarragona. 

Us convidem a assitir al acte per conèixer les nostres propostes electorals i plantejar-n's les questions que vulgueu conèixer.

Partit Republicà d'Esquerra - Republicans Tarragona

Agenda d'actes de PRE-R a la circunscripció de Tarragona

DISSABTE 5 

- Jornada a Reus, hi haurà una taula per a repartiment de propaganda i material electoral instal·lada tot el dia davant del centre comercial Pallol.

DIUMENGE 6

- Al matí, serem a El Vendrell, repartint propaganda electoral i donant-nos a conèixer a aquesta vila, ens trobareu a la Plaça Vella.

- A la tarda continuarem a Roda de Barà, passejarem pel municipi repartint propaganda i material electoral de PRE-R.

DISSABTE 12 

Jornada a Terres de l'Ebre. Repartiment de propaganda i material electoral. 

- Hi serem des de la matí a Tortosa, a la Plaça de l'Àngel. 

- A la tarda, serem a Amposta, donant a conèixer la candidatura PRE-R.

DIUMENGE 13 

- Jornada a Tarragona. A la matí ens trobareu al creuament de Rambla Nova amb Compte de Rius, on instalarem una taula per repartir material electoral des del matí.

- A les 17 hores, hi haurà una xerrada al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, xerrada amb la presència dels caps de llista de PRE-R.

La resta dels dies de la campanya electoral hi haurà repartiment de material electoral a la tarda pels barris i municipis de la circunscripció de Tarragona feta per afiliats i simpatitzants de la nostra candidatura.

Contacte i consultes

Durant tota la campanya electoral atenem consultes i preguntes sobre la nostra candidatura i projecte electoral per email, al Facebook i també al Twitter.

PRE-R Tarragona

El repartiment de propaganda al carrer estarà condicionat al clima i a la confirmació dels permisos per les autoritats municipals.